8 de febrer de 2013 17:23 h
Un ntic compny, vui fict en un publicció comrcl, m’escriu i em f unes preguntes que crec que serà bo que les doni conèixer, juntment mb les meves respostes. En primer lloc em pregunt sobre l funció de les ssocicions d’editors, és dir, l’Associció Ctln de l Prems Grtuït i Mitjns Digitls i l’Associció Ctln de l Prems Comrcl. Apunto que tnt l’un com l’ltre, ACPC i ACPG, són unes entitts que glutinen l pràctic totlitt d’empreses i col·lectius editors de prems comrcl i locl d’informció generl existent Ctluny (l que r lgú nomen prems de proximitt).
Llegir-ne més
8 de febrer de 2013 12:13 h
Li Andreu (2) h estt l més destcd dels tletes ctlns L Selecció Ctln de rquetes de neu h obtingut uns bons resultts l Rcchettinvlle, l primer de les tres curses que formen l’edició d’enguny de l Cop d’Europ. Les millors ctucions, sens dubte, hn estt en l ctegori femenin. Li Andreu v pujr l podi després de lluitr frec frec mb l itlin Isbell Morlini. Al finl, per només 27 segons de diferènci l victòri v ser per l’tlet itlin, mentre Andreu v cbr en segon posició. Un ltr ctln, Mònic Ardid, v ser qurt.
Llegir-ne més
8 de febrer de 2013 06:31 h
Bon prt dels interrognts i les incomprensions hbituls sobre el Pís Vlencià es poden respondre mb cert fcilitt si consttem el fet dicotòmic que cí es f, mjoritàriment: cultur ctln i polític espnyol. El proppsst 23 de gener, mentre l Prlment d’munt es debti i votv l Declrció de Sobirni del Poble Ctlà, l Pís Vlencià l mjori d’orgnitzcions i mitjns de comunicció feien com si res pssr i mirven cp un ltr bnd. Res més lluny de l relitt. Només cli entrr en les xrxes socils i veure com milers de persones seguien mb evident interès el debt i les seves conseqüències.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2013 23:36 h
Desprès de l’provció de l Declrció de Sobirni l Prlment, r sí que s’obre l’utèntic procés d’lliberment ncionl (un grn oportunitt per encrr de l millor mner els greus problemes socils que ptim els ctlns), un procés en què les forces polítiques i l societt civil hn d’nr de comú cord per mortir les ptcdes que ens etzibi el govern centrl de Mdrid, j que el més segur és que cd di sern més gressives . Ar i quí vivim uns moments històrics que mrcrn l’venir de les properes genercions, tot i que el present és molt i molt dur.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2013 20:30 h
No en teníem prou mb tots els pls les rodes que ens pos cd di l societt civil, pel que respect l nostr sobirni, que r ens ssbentem que l cvern eclesiàstic tmbé hi vol posr cullerd. L notíci v lligd mb l possible successió del crdenl de Brcelon, Lluís Mrtínez Sistch. Diuen que l Conferènci Episcopl Espnyol no veuri mb bons ulls, que dvnt de l diòcesi de Brcelon hi hgués un bisbe que fos sobirnist. Això no és cp notíci, j ve de lluny, doncs en dictdur o democràci hn volgut imposr l sev voluntt, que nv sempre contr l de Ctluny.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2013 11:52 h
F molts d’nys, potser tnts com els que formen els segles en què hem estt subjugts i hi continum estnt, que v néixer el moviment independentist. Aquest s’h nt desenvolupnt mb lts i bixos, tot depenent de l repressió rebud per prt de l’Estt invsor durnt les èpoques borbòniques bsolutistes o les de les dictdures, però sempre h nt creixent l’ombr collidor de diferents tipus d’hbittges, de csls i lgun vegd, d’esglésies. Un vegd rribd l democràci (quest que no h estt mi un vertder democràci), semblv que el moviment independentist podri diluir-se dins un estt comprensiu i collidor, fet que no h ocorregut, sinó tot el contrri.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2013 11:50 h
Que els ctlns tenim motius suficients per estr indignts mb tot i més, ho justific pel cp bix el llst que des de f més de 400 nys guntem en form de fòbi culturl i ofec econòmic reitert; després de sobreviure dos genocidis, no podri ser d'un ltr mner. Nosltres som cmpions en indignció i ningú ens pot venir donr lliçons de responsbilitt i compromís. Hem construït grns empreses i infrestructures sempre l intempèrie i mb un estt ruïnós i superb en contr. Per ixò segurment s'explic quest cràcter indomble, liberl i ntiestt que tnt ens mrc com col·lectiu singulr, que reconvertit i explict d'un ltr mner no deix de ser tmbé un poble rondinire, emprenedor i lliure d'esperit, que l mteix temps pot esdevenir desboct, treblldor i desorgnitzt, tot plegt l mteix temps.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2013 03:21 h
Pel que f l procés sobirnist recentment endegt hi h un “poder fàctic” que l’hor d’expressr-se destc per l sev posició mbigu sinó obertment hostil; tinc en ment, és clr, l’empresrit ctlà. No voldri ps -lluny qued de l mev intenció- posr en el mteix sc justos i pecdors. Penso en el pper rellevnt que està jugnt el Cercle Ctlà de Negocis fvor de l independènci de Ctluny, ixí com no es pot ignorr l’ctitud de molts empresris de tot men i condició que s’oposen sense embuts ls “grns gurus” que voldrien disposr d’un veu unívoc refrctàri l ide de sobirni.
Llegir-ne més
7 de febrer de 2013 01:53 h
Soc un tuitire hbitul. Estic vicit. Ho reconec. Fins i tot em fig un mic pest en segons quins temes, però qun prlem de segurett vil crec que no s'h de fer brom i insistir perque tots plegts posem el màxim de cur per evitr ccidents. Dic tot ixò perque sembl que els únics dolents sobre l'sflt siguin els vehicles motoritzts. J sbem que tot és molt complex, que és difícil fer cumplir l llei tothom, però hi hn coses que no podem deixr que pssin. Prlo de les bicicletes Brcelon. Imgino que ltres indrets el problem es repetirà, però jo el que veig l mev ciutt em provoc cert por, sobre tot qun vig cminnt per l vorer.
Llegir-ne més
6 de febrer de 2013 18:25 h
Dvnt l’ctul pnorm de corrupció/putrefcció econòmic, polític i institucionl, h rribt l’hor de l regenerció democràtic de debò . L ciutdni està frt de tn de nepotisme, de tnt prepotènci dels poderosos . L democràci s’està esfilgrsnt, està esdevenint un règim de molt poc qulitt, en què l impunitt del fort és el p nostre de cd di . Cl turr-ho em sec, ltrment l credibilitt dels nostres representnts polítics s’ensorrrà completment i, el que és pitjor, el discurs simplist dels demgogs, el populistes i els feixistes vnçrà perillosment.
Llegir-ne més
