Estanis Alcover
3 de febrer de 2013 12:27 h
La comunicació ciutadana versus el periodisme ciutadà
L democrtitzció de l informció que h insturt Internet h conseguit un veritble mircle sobretot en els pïsos democràtics. En el cs del nostre, s'h concrett posnt el constitucionl i inlienble dret l llibertt d'expressió l'bst de l mà, o millor dit, del teclt del ciutdà. Els hbituls del ciberespi bé ho sben. Ar, gràcies ls blogs o bitácores personls, qulsevol que desitgi cibercomunicr, verbigràci, elucubrr, i mentre respecti el dret l'honor, l intimitt i l pròpi imtge, i protegeixi l joventut i l infànci –tl com resseny l Constitució dels principis bàsics del sentit com -, pot sentir l'drenlin que produeix l retrolimentció comunictiv o feed-bck escl plnetàri i , sobre, comprtir-ho després les xrxes socils, Fcebook, tuits, etc.
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Huguet
3 de febrer de 2013 10:27 h
ELS ERRORS DEL GRAN EMPRESARIAT CATALÀ
Un fill d’un d’questes nissgues del centenr de fmílies que estn en totes les direccions de les institucions empresrils nostrdes em dei, f pocs nys, que moltes d’elles eren un gerontocràci. I fei cony qun li dei l seu pre “Oye ppá, ver si os retiráis pr que submos otros” (sic) Fins r, l cúpul de poder Ctluny hvi quedt l mrge del frgor de l mjori dels mortls. Movent fils distànci, de vegdes en teni prou. Però ixò s’h cbt mb l’rribd de l Borrsc perfect: crisi del model de relcions lborls i del sistem de l’Estt del benestr; crisi del règim de l Segon Resturció i de legitimitt democràtic degut l’explosió de l corrupció; i crisi definitiv de l relció Estt-Ctluny.
Llegir-ne més
Francesc Bellmunt
3 de febrer de 2013 10:00 h
EROIS
Herois sense hc, són les víctimes nònimes d'un ERO, els màrtirs socils d'un mètode d'just econòmic impulst per un sistem mllt, un sistem desbordt, fectt per un ddicció ls comidments i les retlldes públiques i que no és cpç de reformr equittivment les seves estructures. De l mteix mner que les crisis posen en evidènci els greus errors del sistem re-distributiu de l riques, les solucions que es posen l pràctic per resoldre-les refirmen que el desequilibri i l destrucció dels principis de l'estt del benestr que generen no són impediments per quells que tenen l missió de protegir l prt lt de l clssificció socil.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
3 de febrer de 2013 08:52 h
Nixon, Clinton i Rajoy
L'ex fiscl generl John Mitchell, que l'ny 1972 er el cp de l reelecció de Richrd Nixon, v negr qulsevol implicció en l´ssumpte Wtergte. J sbem tots com v cbr. Amb l dimissió de R.Nixon. Clinton v negr, sot jurment, que hgués mntingut relcions sexuls mb Mònic Lewinsky. Ells sben com v nr l cos.... i nosltres ens ho vn fer sber, pel dret i l revés. Mrino Rjoy h sortit per televisió, negnt que no h cobrt mi diner negre ni n'h reprtit entre membres del prtit i que tot el que h sortit l prems és fls.
Llegir-ne més
Màrius Viella
3 de febrer de 2013 01:38 h
Algú del govern, te interès que es sàpiga la veritat ?
Algú del govern, te interès que es sàpig l veritt ? Crec que lgú huri de tenir interès, fvor de l democràci i dels drets de tots els ciutdns honrts , en el retorn del “jutge” Grzon , l’exercici de l sev crrer judicil , que el poder de l corrupció v estroncr , per impedir portr dvnt l justíci , tl com v fer mb Pinotxet, ls responsbles i culpbles de l greu situció econòmic en que es trob l’estt espnyol, mb un govern PP enfngt fins ls genolls, que de ben segur fregnt l ró , intent justificr-se en l gestió heretd del govern PSOE, que tmbé es lmentv de l gestió heretd del govern PP d’Aznr.
Llegir-ne més
Cesc Batlle
2 de febrer de 2013 16:13 h
A l'abast de la ma
(Publict "El Punt Avui" el 25-Gen-13) Certment el President Ms no h obtingut el resultt que esperv, i potser lment hver-les convoct, però per l pís, les drreres eleccions l Prlment, en ser efectivment plebiscitàries, hn clrifict moltes coses i ens permeten extreure forç conclusions, si ssumim que les condicions que l Unió Europe v imposr Montenegro qun v dur terme el seu referèndum d’independènci (un mínim d’un 50% de prticipció, i un victòri del “Si” com mínim del 55%), serien les mteixes que s’exigirien Ctluny.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
2 de febrer de 2013 10:20 h
Perquè no ho intenten ?
No ho puc evitr. De tnt en tnt he de prlr de l llengu. De motius mi en flten des del moment en que, segons es veu, pel Ministerio de Educción l'únic que cl combtre és l immersió lingüístic i que l ctln sigui l llengu vehiculr les escoles ctlnes. Però, tmpoc puc evitr mirr enrere i copsr que el que relment es lrmnt és el joc de mns que h permès, en pocs nys, que el ctlà j no es digui ctlà rreu on s'hi prl, sinó “vlencià” pel Pís Vlencià o “rgonès orientl” per l Frnj de Ponent.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
1 de febrer de 2013 16:49 h
Lògica unilateralitat
No són poques les veus que en els drrers dies s'lcen per defensr que un eventul consult l poble ctlà sobre el seu futur només podri ser plntejd si quest votció se sotmetés l pronunciment de l totlitt del poble espnyol, un firmció que port implícit, en si mteix, l negció del dret decidir dels pobles, per motius evidents. I és que és obvi que si el poble espnyol, enlloc d'hver estt cridt files, hgués estt consultt sobre l independènci de Cub, el resultt hgués estt un no mpli i folgt.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
1 de febrer de 2013 16:46 h
Jugada mestra contra la llengua catalana
Que hvi estt un ferid molt greu contr l normlitzció de l llengu ctln el fet d’provr l Reform de l Llei de Funció Públic les Illes Blers, l qul se suprimi el requisit de conèixer el ctlà per ccedir un lloc de fein de l’Administrció, er l convicció que teni, fins que vig llegir un entrevist un person que pertny l Consell Generl del Poder Judicil, de l qul no record el nom ni el diri en què l vig llegir. A prtir d’quest lectur es modificren tots els esquemes que teni i vig pensr que tothom ho hvi de sber, no ser que jo fos estt l’únic person que desconeixi itl qüestió.
Llegir-ne més
Plataforma ProSeleccions
1 de febrer de 2013 16:40 h
La Selecció Catalana de raquetes de neu vol revalidar la Copa d’Europa
L’ny psst Li Andreu, Gbriel Cross i l Selecció Ctln vn gunyr els títols continentls L Selecció Ctln de rquetes de neu front el difícil repte de repetir els excel·lents resultts de l tempord pssd, en què v conseguir els tres títols de l Cop d’Europ que hi hvi en joc: el de l ctegori femenin, el de l msculin i per equips. Enguny l competició tindrà tres proves: l Rcchettinvlle, l Vll de Núri i el Mster des Neiges. L primer serà l Rcchettinvlle, que es disputrà quest diumenge Sestriere, l zon dels Alps torinesos.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs