28 de gener de 2013 14:06 h
L qüestió de l corrupció començ ser un tem molt greu que podri fectr l credibilitt de tot el sistem democràtic, però un cos encr més lmentble és l’intent, per prt de certs mitjns interessts i poders ocults molt potents , d’obrir el ventildor i generlitzr-ho tot. A més , per ltr bnd, considero que s’h d’nr l’rrel del problem; és dir controlr i evitr , més i millor, els csos de corruptes concrets ( polítics i d’ltres), però, sobretot, sber qui són els corruptors i explicr, mb pèls i senyls, l connivènci dels lobbys, insensibles, mortificdors i ntictlns, mb tots questes csos tn greus de corrupció que s’estn succeint cs nostre .
Llegir-ne més
28 de gener de 2013 10:10 h
L compny Crme Port, conjuntment mb d’ltres representnts d’orgnitzcions entitts hn presentt l Prlment de Ctluny, l propost d’Inicitiv Legisltiv Populr (ILP) perquè els ciutdns que no perceben cp ingrés puguin gudir d’un rend grntid de ciutdni (l’Esttut ho recull) de 664 euros, quntitt situd per sobre del llindr de l pobres. Qun l mes del Prlment hgi dmès l ILP, leshores cldrà recollir 50.000 signtures per tl que es pugui debtre l Prlment. No és l primer vegd que Crme Port hi insisteix.
Llegir-ne més
28 de gener de 2013 09:07 h
Divergències en polític és segur que h hgut “sempre”. I de ben segur que troins v hver molt bns que Virgili escrigués l’Eneid. És com si diguéssim troins i troines “vnt-l-lettre”. Avui, ls Pïsos Ctlns els tenim dojo. Deixnt de bnd les divergències com quelcom nturl del fet socil, em centrré més en el fenomen troià en qun ctulitt polític. Tot i els diversos mètodes d’utodefens front les persones troines, hores d’r continu sent un mitjà dels més emprts i tl vegd dels més útils per qui posseeix el poder.
Llegir-ne més
28 de gener de 2013 08:24 h
Segons el C.C.N., i bix el títol “Espny: Històri d'un frcàs. Ni f, ni sp fer, ni deix fer”, demostr que desprès de l'ddicció d'un punt ddicionl l'objectiu de dèficit per prt de l U.E. -estblert inicilment en el 3,2% r qued l 4,5%- Espñ es qued per ell tot el mrge de mniobr per l sev economi no productiv (Bnki, infrestructures cp lloc, etc., etc.) mentre que el mnté l'1,5% per les Comunitts Autònomes, que s'encrreguen de les dues mjors, i més importnts i bàsiques, prtides de despes: snitt i educció.
Llegir-ne més
28 de gener de 2013 02:10 h
BARÇA 5–1 OSASUNA Golejd blugrn mb fourtrick de Messi. L’Ossun només v ser rivl durnt l primer mitj hor de prtit, mb un defens prou vnçd com per fer jugr els culers llunyts de l’àre un bon eston. Messi obri el mrcdor l més pur estil Pelé, tot rebent un pssd excels de Xvi, que l’hbilitv dvnt el futurible Andrés Fernández, l qul regtejv sense tocr l pilot. Loue v emptr l 25’ de l primer mb un xut fort des de l frontl l xrx defensd per Vldés, rebut mb pludiments l'estdi, deixnt clr que l grd és mb el de l’Hospitlet.
Llegir-ne més
27 de gener de 2013 23:58 h
Té ró Oriol Junquers qun diu que l declrció recent l Prlment teni veure simplement mb l democràci. Però leshores, per què es v fer l votció? No és redundnt? No es dón per fet que un prlment democràtic té legitimitt intrínsec sobre l condició fonmentl de tot democràci, o sigui té el dret inherent l’utodeterminció del poble que represent? Perquè si no és ixí, leshores quin men de democràci ostent quest Prlment? De què estem prlnt? Dit ltrment: el Prlment ctlà es f dir democràtic bns de fer un declrció per legitimr l sev democràci.
Llegir-ne més
27 de gener de 2013 20:39 h
Article publict l bloc del Col.lectiu Emm GUILLEM RICO & ROBERT LIÑEIRA - 25 JANUARY 2013 Ctln ntionlism hs been prevlent for long time, but the current climte is strengthening clls for showdown with centrl government in Mdrid The recent upsurge of the secessionist movement in Ctloni is lible to over simplifiction. At time when Spin’s economic sitution is mking the news dy in, dy out, the esy nswer to the clls for Ctln secession is tht it’s ll bout the crisis. Indeed the crisis pervdes the reding of every single politicl episode in the country these dys, nd it definitely hs something to do with the sudden rise of the pro-independence movement.
Llegir-ne més
27 de gener de 2013 19:00 h
No són poques les veus que en els drrers dies s'lcen per defensr que un eventul consult l poble ctlà sobre el seu futur només podri ser plntejd si quest votció se sotmetés l pronunciment de l totlitt del poble espnyol, un firmció que port implícit, en si mteix, l negció del dret decidir dels pobles, per motius evidents. I és que és obvi que si el poble espnyol, enlloc d'hver estt cridt files, hgués estt consultt sobre l independènci de Cub, el resultt hgués estt un no mpli i folgt.
Llegir-ne més
27 de gener de 2013 18:01 h
El pitjor enemic El pitjor enemic de l democràci, es no tenir llibertt de vot en els Prlments i l Congres dels Diputts; les mjories bsolutes , sempre vn en contr de l democràci i de l llibertt decidir, ixoplugdes en el vot hipotect; em cost molt de creure que for de Ctluny , tothom estigui en contr de les decisions de l mjori dels ctlns , i si el vot fos lliure i secret , de ben segur que els resultts de les votcions l Congres , l Sent i ls Prlments serien diferents i rigorosment democràtics.
Llegir-ne més
27 de gener de 2013 11:26 h
F poc es publicv l notíci que el 75% del menjr que se servi en els menjdors públics (escolrs, snitris, residències de gent grn, cntines de funcionris, etc.) de Copenhguen er orgànic. Aliments nturls sense dditius i obtinguts mb tècniques respectuoses mb el medi mbient. D’quí tres nys l’objectiu serà rribr l 90%. Personlment j vig quedr sorprès f nys qun vig vitjr Dinmrc de l’ofert mjoritàri que es trobv ls supermercts d’liments ecològics. Dinmrc i ltres pïsos nòrdics hn fet un bnder dels temes mbientls.
Llegir-ne més