Cartes dels lectors
10 de febrer de 2013 12:32 h
CARTA A LA GENT DEL CINEMA
Diumenge, 3 de febrer, vig veure des de cs els Premis Gudi, com molts ctlns que ens grd el cinem. L vig veure sencer: pràcticment vig néixer Vídeo Instn, ixí doncs, m'grd estr l di de qulsevol event relciont mb el cinem, i més si els comentristes són Àlex Gorin i Jume Figuers, que conjuntment mb l mev mre i el Pere Vll, són les persones que més sben de cinem de tot Ctluny. Vig sentir crítiques l Govern, les retlldes, l pujd de l'IVA en cultur, grïments l públic que encr v l cinem, reivindiccions sobre que l cultur és de tots, peticions de confinç perquè no es retirin les subvencions l cinem.
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Huguet
10 de febrer de 2013 08:41 h
A FAVOR DE LA LLIBERTAT DE MERCAT
Sempre he defenst l’utèntic llibertt de merct dvnt l’ortodòxi esquerrnist que l condemn com font de totes les injustícies i mlvestts. El meu període fvor de l’economi centrlitzd i plnificd v ser pròpi de l joventut. No entenc com es pot condemnr llò que gener el 90% de l’ocupció que són petites i microempreses, i professionls utònoms que se l juguen de veritt en el lliure merct cd di; perquè si el servei que donen o el producte que fbriquen, no grden ls comprdors o clients, o no són cpços de fer-lo rribr quests, es queden sense fein.
Llegir-ne més
Josep Huguet
9 de febrer de 2013 10:04 h
Els felputs rojos
He cbt de llegir Victus, d'Albert Sánchez Piñol. Mlgrt el ritme de pel·lícul que té l novel·l m'he turt diverses vegdes pel dolor que em cusv, no en veure les mlvestts de l'exèrcit frncocstellà, sinó les nostres febleses. Les trïcions i l incompetènci d'lguns sectors de les cpes dirigents ctlnes, l mlptes en l direcció del conflicte i com recció l'rruxment (molt heroic, però poc eficient) d'lgunes inicitives populrs. Els ‘felputs' rojos és el nom que dón Sánchez Piñol ls components de l'oligrqui ctln en l novel·l (desconec si s'nomenven ixí en l relitt els membres de l Generlitt, representnt el terç noble, l'eclesiàstic i el burgès).
Llegir-ne més
Estanis Alcover
8 de febrer de 2013 17:23 h
La premsa local i comarcal, crisi i futur
Un ntic compny, vui fict en un publicció comrcl, m’escriu i em f unes preguntes que crec que serà bo que les doni conèixer, juntment mb les meves respostes. En primer lloc em pregunt sobre l funció de les ssocicions d’editors, és dir, l’Associció Ctln de l Prems Grtuït i Mitjns Digitls i l’Associció Ctln de l Prems Comrcl. Apunto que tnt l’un com l’ltre, ACPC i ACPG, són unes entitts que glutinen l pràctic totlitt d’empreses i col·lectius editors de prems comrcl i locl d’informció generl existent Ctluny (l que r lgú nomen prems de proximitt).
Llegir-ne més
Plataforma ProSeleccions
8 de febrer de 2013 12:13 h
Bons resultats de la Selecció Catalana en l’estrena a la Copa d’Europa de raquetes de neu
Li Andreu (2) h estt l més destcd dels tletes ctlns L Selecció Ctln de rquetes de neu h obtingut uns bons resultts l Rcchettinvlle, l primer de les tres curses que formen l’edició d’enguny de l Cop d’Europ. Les millors ctucions, sens dubte, hn estt en l ctegori femenin. Li Andreu v pujr l podi després de lluitr frec frec mb l itlin Isbell Morlini. Al finl, per només 27 segons de diferènci l victòri v ser per l’tlet itlin, mentre Andreu v cbr en segon posició. Un ltr ctln, Mònic Ardid, v ser qurt.
Llegir-ne més
Antoni Infante
8 de febrer de 2013 06:31 h
Al País Valencià cal situar el dret a decidir al centre del debat polític
Bon prt dels interrognts i les incomprensions hbituls sobre el Pís Vlencià es poden respondre mb cert fcilitt si consttem el fet dicotòmic que cí es f, mjoritàriment: cultur ctln i polític espnyol. El proppsst 23 de gener, mentre l Prlment d’munt es debti i votv l Declrció de Sobirni del Poble Ctlà, l Pís Vlencià l mjori d’orgnitzcions i mitjns de comunicció feien com si res pssr i mirven cp un ltr bnd. Res més lluny de l relitt. Només cli entrr en les xrxes socils i veure com milers de persones seguien mb evident interès el debt i les seves conseqüències.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
7 de febrer de 2013 23:36 h
El dèficit i les impostures polítiques
Desprès de l’provció de l Declrció de Sobirni l Prlment, r sí que s’obre l’utèntic procés d’lliberment ncionl (un grn oportunitt per encrr de l millor mner els greus problemes socils que ptim els ctlns), un procés en què les forces polítiques i l societt civil hn d’nr de comú cord per mortir les ptcdes que ens etzibi el govern centrl de Mdrid, j que el més segur és que cd di sern més gressives . Ar i quí vivim uns moments històrics que mrcrn l’venir de les properes genercions, tot i que el present és molt i molt dur.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
7 de febrer de 2013 20:30 h
"Amb l'església hem topat"
No en teníem prou mb tots els pls les rodes que ens pos cd di l societt civil, pel que respect l nostr sobirni, que r ens ssbentem que l cvern eclesiàstic tmbé hi vol posr cullerd. L notíci v lligd mb l possible successió del crdenl de Brcelon, Lluís Mrtínez Sistch. Diuen que l Conferènci Episcopl Espnyol no veuri mb bons ulls, que dvnt de l diòcesi de Brcelon hi hgués un bisbe que fos sobirnist. Això no és cp notíci, j ve de lluny, doncs en dictdur o democràci hn volgut imposr l sev voluntt, que nv sempre contr l de Ctluny.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
7 de febrer de 2013 11:52 h
La independència i el taló d’Aquil•les d’Espanya
F molts d’nys, potser tnts com els que formen els segles en què hem estt subjugts i hi continum estnt, que v néixer el moviment independentist. Aquest s’h nt desenvolupnt mb lts i bixos, tot depenent de l repressió rebud per prt de l’Estt invsor durnt les èpoques borbòniques bsolutistes o les de les dictdures, però sempre h nt creixent l’ombr collidor de diferents tipus d’hbittges, de csls i lgun vegd, d’esglésies. Un vegd rribd l democràci (quest que no h estt mi un vertder democràci), semblv que el moviment independentist podri diluir-se dins un estt comprensiu i collidor, fet que no h ocorregut, sinó tot el contrri.
Llegir-ne més
Eric Herrera
7 de febrer de 2013 11:50 h
Indignats contra l'Estat
Que els ctlns tenim motius suficients per estr indignts mb tot i més, ho justific pel cp bix el llst que des de f més de 400 nys guntem en form de fòbi culturl i ofec econòmic reitert; després de sobreviure dos genocidis, no podri ser d'un ltr mner. Nosltres som cmpions en indignció i ningú ens pot venir donr lliçons de responsbilitt i compromís. Hem construït grns empreses i infrestructures sempre l intempèrie i mb un estt ruïnós i superb en contr. Per ixò segurment s'explic quest cràcter indomble, liberl i ntiestt que tnt ens mrc com col·lectiu singulr, que reconvertit i explict d'un ltr mner no deix de ser tmbé un poble rondinire, emprenedor i lliure d'esperit, que l mteix temps pot esdevenir desboct, treblldor i desorgnitzt, tot plegt l mteix temps.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs