8 de març de 2013 19:50 h
El model comercil que pretén imposr el govern centrl, tot suspenent l llei ctln per tl de liberlitzr (descontrolr) els horris comercils i fvorir les grns superfícies és denigrnt; no només v en contr del petit comercint, sinó tmbé contr el consumidor; contr l cohesió socil, contr els sectors precris que tenen greus dificultts per desplçr-se les grns àrees comercils de les perifèries urbnes. De fet, questes polítiques funestes, suïcides, d’fvorir les grns superfícies i deixr en l’ostrcisme el petit comerç provoquen greus problemes urbnístics i de mobilitt; fins i tot l’Estt frncès, on questes polítiques f molts nys que s’pliquen, r intenten fer mrx enrere; j que l’estt veí lguns juntments i l’Estt centrl s’hn vist obligts destinr molts diners de l’erri públic per intentr incentivr el comerç l centres urbns, rrsnts per questes polítiques nefstes i, sobretot, per subvencionr el trnsport l gent grn per nr les superfícies extrurbnes.
Llegir-ne més
8 de març de 2013 11:13 h
Dimrts vinent, el Plenri del Congrés debtrà i votrà un inicitiv republicn que pretén instr el govern espnyol leglitzr i regulr el cultiu, vend i consum de cànnbis. Amb tot, l mteix propost inclou un ltre punt de debt i votció perquè el Congrés dels Diputts creï un subcomissió d’estudi que n’plni el cmí. Coneixem l posició del govern espnyol pel que f l primer punt (en Gllrdón l v deixr clr l setmn pssd responent l’Alfred Bosch), però és bo que l rest de Grups prlmentris es vegin obligts posicionr-se i, esperem, reclmr de totes totes l creció de l subcomissió.
Llegir-ne més
7 de març de 2013 22:11 h
Som en un situció d’emergènci socil i l ciutt pteix un desgovern que és fill d’un mnc de cpcitts en l gestió, un dèficit ètic en les responsbilitts públiques i un bsènci de diàleg i de cpcitt democràtic per governr el comú. Res més lluny de l mev intenció que l de fer-me r el svi i, l vist dels fets, sortir mb l mitj rillet sorneguer del “j-ho-hvíem-dvertit”. No cl. A questes ltures, de debò que no cl. Amb un equip de gent molt preprt i crregts de projectes i il·lusions, vig tenir el privilegi d’encpçlr un cndidtur en les drreres eleccions municipls que no v conseguir gunyr-se l confinç d’un nombre suficient de ciutdns que ens permetés, ni tnt sols, intentr dur l pràctic el nostre projecte.
Llegir-ne més
7 de març de 2013 21:15 h
Pete Best, el que fou el primer bateria dels Beatles, es troba treballant en el seu nou disc als estudis Shabby Road de Cardiff. Després de l’exitosa gira que va finalitzar a Itàlia el passat mes de febrer, Pete ha reunit la banda de nou per a enregistrar nous temes. Aquest dies han estat treballant en el tema anomenat That’s Just The way It Goes. El darrer disc de Pete Best va ser Haymans Green publicat l’any 2008.
Llegir-ne més
7 de març de 2013 18:23 h
Drrerment m'he estt fixnt en ptrocinis fets per les Cixes d'Estlvi de for de Ctluny i no he d'mgr que m'h sorprès i m'h fet pensr en les nostres, j mortes o ssssindes directment -jo segueixo tenint els meus dubtes-, i, l que “ens” qued r llegeixo que ptrocinrà “L Roj” de bàsquet qun està reduint l sev Obr Socil quí. F uns dies, el prtit de futbol en que s'enfrontven el Brç-B i el Gudljr em v disprr l curiositt l veure les smrretes d'quest equip “Cj de Gudljr”.
Llegir-ne més
7 de març de 2013 17:02 h
Avui s’h presentt un rgumentri sobre l independènci elbort per 14 entitts civils Aquest migdi s’h presentt l Centre de Cultur Contemporàni de Brcelon El Cluer, un rgumentri de suport l procés cp l'estt propi que h inicit Ctluny. Aquest projecte, que inclou respostes les preguntes més comunes qun es debt sobre l independènci de Ctluny, és comprtit i impulst per 14 de les entitts referents de l societt civil ctln: Assemble Ncionl Ctln, Associció Ctln de Professionls, Associció de Municipis per l Independènci, Cercle Ctlà de Negocis, CIEMEN, Col·lectiu Emm, ENS de l'Associcionisme Culturl Ctlà, Fundció Ctluny Estt, L Fàbric, Òmnium Culturl, Pltform per l Llengu, Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes, Sobirni i Justíci i Sobirni i Progrés.
Llegir-ne més
7 de març de 2013 00:51 h
Miquel té vuit nys, port ulleres de vist, un motxill de Bob Esponj i té utisme. H deixt d'nr, però, l centre de teràpi on rebi un trctment específic. Allí hvi prés comunicr-se, v conéixer ltres xiquets com ell, hi jugv i ixò el fei feliç. Els drrers mesos bns d'bndonr forçosment el centre fei servir, més que cp ltre, un pictogrm d'un cr trist qun l psicòlog li preguntv com estv. Miquel h hgut d'bndonr el centre perquè l Generlitt Vlencin f temps que v deixr de pgr.
Llegir-ne més
7 de març de 2013 00:15 h
L guerr el v enxmpr l Llevnt. Slvdor Artigs Shún (Brcelon, 1913) jugv de migcmpist, un interior mb bon rribd des del drrere. Cl dir que les tàctiques l futbol dels nys 30 eren un pèl diferent les ctuls, sent el 2-3-5 l formció més emprd. Se’l v conèixer com “sistem pirmidl”, mb dos defenses, un migcmpist centrl que orgnitzv el joc del seu equip i er l’encrregt de pujr l pilot des de l defens cp l’tc; dos migcmpistes o volnts més que l’judven i feien més tsques defensives; dos interiors que enllçven el joc mb els dos migcmpistes que tenien just l drrere, i regtejven i provven el xut en tc o bé ssortien de pilotes ls dos extrems, molt engnxts les bndes i mb l’ordre exclusiv de centrr pilotes l dvnter centre, que bé podi ser un remtdor de 2 metres i cent vint quilos, d’quells que enmoren l sossi, o el cervell en tc del seu equip per tl com s’endrreri per orgnitzr-lo.
Llegir-ne més
6 de març de 2013 13:15 h
Grn espectcle contr l millor selecció europe de futbol sl El psst diumenge Ctluny i Rússi es vn enfrontr l Plu d’Esports de Pltj d’Aro dvnt de 200 ficionts que vn gudir d’un prtit de futbol sl l màxim nivell europeu. Al finl, l derrot per 4-5 de Ctluny dvnt Rússi demostr que el nivell del futbol sl del nostre pís és molt similr l de l grn potènci europe d’quest esport. Totes dues seleccions vn imposr un ritme frenètic i d’emocions durnt els 40 minuts de joc. L primer prt v cbr mb Rússi per dvnt del mrcdor mb un 1-2, després de remuntr el gol inicil d’Axel Tubu després d’un grn jugd de Dvid Grndos.
Llegir-ne més
6 de març de 2013 12:22 h
L’ofegment econòmic què l’Estt sotmet l Generlitt no s’tur. És un ofegment constnt, sistemàtic i plnifict. L’Estt oblig l Generlitt complir un percenttge de dèficit que no compleix ni ell mteix. Tmpoc li permet crer impostos i si ho f, els hi prohibeix. El govern centrl no trspss els diners que està obligt trspssr per llei cos que retrd les inversions previstes i provdes, o directment no les f. A més, retrd tnt com vol els pgments cordts. Tot per doblegr econòmicment l nostr voluntt de resistènci.
Llegir-ne més
