7 de març de 2013 00:15 h
L guerr el v enxmpr l Llevnt. Slvdor Artigs Shún (Brcelon, 1913) jugv de migcmpist, un interior mb bon rribd des del drrere. Cl dir que les tàctiques l futbol dels nys 30 eren un pèl diferent les ctuls, sent el 2-3-5 l formció més emprd. Se’l v conèixer com “sistem pirmidl”, mb dos defenses, un migcmpist centrl que orgnitzv el joc del seu equip i er l’encrregt de pujr l pilot des de l defens cp l’tc; dos migcmpistes o volnts més que l’judven i feien més tsques defensives; dos interiors que enllçven el joc mb els dos migcmpistes que tenien just l drrere, i regtejven i provven el xut en tc o bé ssortien de pilotes ls dos extrems, molt engnxts les bndes i mb l’ordre exclusiv de centrr pilotes l dvnter centre, que bé podi ser un remtdor de 2 metres i cent vint quilos, d’quells que enmoren l sossi, o el cervell en tc del seu equip per tl com s’endrreri per orgnitzr-lo.
Llegir-ne més
6 de març de 2013 13:15 h
Grn espectcle contr l millor selecció europe de futbol sl El psst diumenge Ctluny i Rússi es vn enfrontr l Plu d’Esports de Pltj d’Aro dvnt de 200 ficionts que vn gudir d’un prtit de futbol sl l màxim nivell europeu. Al finl, l derrot per 4-5 de Ctluny dvnt Rússi demostr que el nivell del futbol sl del nostre pís és molt similr l de l grn potènci europe d’quest esport. Totes dues seleccions vn imposr un ritme frenètic i d’emocions durnt els 40 minuts de joc. L primer prt v cbr mb Rússi per dvnt del mrcdor mb un 1-2, després de remuntr el gol inicil d’Axel Tubu després d’un grn jugd de Dvid Grndos.
Llegir-ne més
6 de març de 2013 12:22 h
L’ofegment econòmic què l’Estt sotmet l Generlitt no s’tur. És un ofegment constnt, sistemàtic i plnifict. L’Estt oblig l Generlitt complir un percenttge de dèficit que no compleix ni ell mteix. Tmpoc li permet crer impostos i si ho f, els hi prohibeix. El govern centrl no trspss els diners que està obligt trspssr per llei cos que retrd les inversions previstes i provdes, o directment no les f. A més, retrd tnt com vol els pgments cordts. Tot per doblegr econòmicment l nostr voluntt de resistènci.
Llegir-ne més
6 de març de 2013 08:45 h
Què més s'h de fer prt de les mssives sortides l crrer de mig Espñ denuncint les mesures “per rreglr-ho tot” i que sembl que només fecten l gent treblldor ?. I per fer reccionr un govern, pres per un prtit que f servir l mjori bsolut conseguid les urnes per fer el que només li convé pels seus interessos ?. Està deixnt ls nostres vis sense les tencions que l mjori necessiten per cbr l sev vid dignment i ls que l edt, o les circumstàncies, hn retirt del merct lborl sense cp possibilitt de recció.
Llegir-ne més
6 de març de 2013 01:24 h
Jo pensv que hir l notíci tet de l jornd er l clssificció del Rel Mdrid pels qurts de finl de l Chmpions després de vèncer Old Trfford l United, però no. Això del mon periodístic té questes coses i qun un creu que j està tot fet i beneït, slt un notíci encr més importnt o mb més impcte mediàtic. L mort d'Hugo Chávez, conegud pocs minuts després de l victori mdridist, v col.lpsr l xrx en un no res. El j difunt president de Veneçuel es v convertit en TT en pocs minuts. Tots els mitjns, els exclusivment digitls i els convencionls mb fort presènci l xrx es vn encrregr d'estendre l notíci tot velocitt, com l Fòrmul 1 que ell tn estimv.
Llegir-ne més
6 de març de 2013 01:10 h
Amb l'episodi de l bengl i l consttció que l directiv hvi engnyt ls mossos i mentit l prems, molts socis culers hn descobert que l directiv no jugv net mb un tem tn delict i sensible com és el de l violènci en generl i l dels boixos nois en prticulr. L mlltiss obsessió de l directiv en voler orgnitzr un grd d'nimció mb el consegüent risc del retorn dels violents l Cmp Nou tindri el seu origen en el compromís que hurien dquirit mb els representts d'quests grups violents durnt l cmpny les eleccions presidencils del 2010 i l signtur d'un cord preelectorl.
Llegir-ne més
5 de març de 2013 18:28 h
Cdscú es queix del que vol. Tothom pot tenir picor i grtr-se, però el que no cp dins cp cp és que lgú pugui queixr-se, qun qui té picor és el veïnt. Ar resultrà que hi hurà un grup de persones snes que es mnifestrn de l’existènci de l picor, i culprn de l possibilitt de tenir-ne el grup de persones que l pteixen. Això i moltes coses més m’h suggerit l’rticle de l portd de l’ABC (l pàgin 3) i bns dels editorils, de di 3 de mrç de 2013, titult Espñ por su nombre, de Fernndo Grcí de Cortázr, director de l Fundción Dos de Myo, Nción y Libertd.
Llegir-ne més
5 de març de 2013 16:46 h
El proper dissbte 9 de mrç, Giron i moltes ltres loclitts dels Pïsos Ctlns hi h previst l celebrció de l did d’enllçts per l llengu que orgnitz l pltform Som Escol. Som Escol port j un bon coll d’nys defensr l’únic cos que uneix l totlitt de l comunitt eductiv; l’exitós sistem d’immersió lingüístic, cpç de bstir consensos i suscitr dmirció rreu entre cdèmics, pedgogs, sociolingüistes i totes quelles dministrcions eductives, ls cinc continents, que hn seguit els criteris fixts per Joquim Arens i són renovts constntment per desenes de milers de mestres i professors nònims.
Llegir-ne més
5 de març de 2013 10:42 h
A mid que l decdènci i corrupció del règim monàrquic herett de l dictdur frnquist es f més evident, moltes ciutts espnyoles es comencen veure cd cop més sovint les fins f poc obliddes bnderes republicnes. Excepte Ctluny, on un grn mjori socil j h optt per l independènci, i les esteldes ocupen l’espi d’lterntiv de futur que representen les tricolors, mentre les rojigulds només –i cd cop menys- són presents ls edificis oficils i ls blcons d’uns pocs ultres. Al prlr de bnderes espnyoles cl remuntr-se l 1785, qun Crles III v imposr l roj y guld per distingir millor els pvellons nvls de les mrines de guerr i mercnt.
Llegir-ne més
4 de març de 2013 23:58 h
Un lector subnorml em retreu el meu, segons ell, pessimisme. Un pessimisme que es veu, tmbé segons ell, que no port res de positiu l cus (ncionl ctln, suposo). Jo li responc que fri bé de dedicr-se l sev cus bns de dedicr-se en condicions 'l' cus. Li dic que fri bé d’ctivr el seu rovellt funcionment neuronl bns de dedicr-se cp ltr cus que no sigui l sev personl. Nturlment, no tinc mitj espernç que ho fci, però en tot cs seri només d’quest mner com s’donri que, justment, enfocnt les coses des de l’estúpid ide optimisme-pessimisme, està enfonsnt l sev cus ncionl, exctment per l mteix ró optimist que l’enfonsen l mjori de ctlns optimistes com ell.
Llegir-ne més