Albert Puig
4 de març de 2013 19:30 h
Estructures de "Lavabo Propi"
Ahir l mtí Cornellà de Llobregt v viure un d'quelles contrdiccions que no solen sortir ls mitjns: mentre l Plç de l'Esglési es convocv un grn jornd reivindictiv de Srdnes per l Independènci, mb presènci de Crme Forcdell i Crles Cstellnos l dvnt i mb en Quim Msferrer com mestre de cerimòni, l drrer de l plç hi hvi el trdicionl concurs de "migs" que un "hermndd" religios locl orgnitz cd ny per commemorr el Di d'Andlusi. Tn sols 40 metres i escig i un edifici singulr com l'esglési seprven els dos ctes.
Llegir-ne més
4 comentaris
Xavier Guarque
4 de març de 2013 12:28 h
Del "que passarà" a la normalitat
Fins f uns nys, no msses, expressions com “inflció”, “dèficit fiscl” o “prim de risc” no formven prt del vocbulri hbitul d'informció i de convers. Ar, j és més que norml prlr-ne i, fins i tot, entendre de que vn... Pot ser perquè l grn mjori h tingut que bixr del núvol on el significt d'quests mots ni flt que fei sber-lo. Un núvol on uns qunts, sense vergony ni escrúpols i només mirnt pels seus “dividendos”, perdó, interessos, objectius i beneficis, hvien convidt pujr tot “quisqui” per cobrir unes necessitts, que si no hi eren j s'en preocupven de fer-ho creure ixí.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
4 de març de 2013 09:37 h
El dret a votar: dos exemples
Anr votr un prell de vegdes l'ny per decidir sobre ssumptes ncionls, cntonls i municipls f prt dels bons hàbits polítics de Suïss. Aquest cp de setmn hem nt votr diverses propostes de les que en voldri destcr dues que demostren de mner molt clr els efectes positius de donr el dret opinr, dret que Espny intent negr Ctluny. Amb un 68% de vots positius es v provr l nomend "Inicitiv Minder" que limit els slris dels directius de les grns empreses que prtir d'r sern decidits pels ccionistes.
Llegir-ne més
Josep Maria Miedes
4 de març de 2013 02:07 h
Perden els papers
És increíble tot el que es llegeix o se sent de l clsse polític del Govern espnyol cp Ctluny. Que si reconeixen que volen cbr mb el ctlà les escoles, que si Ctluny és de les comunitts més ben subvenciondes pel Govern centrl, que si s'h de fer un nov llei perque tornin hver corrides de bous Ctluny, que si les escoltes líders polítics... És per quedr-se tònit. Ar surt el ministre de l'Interior, j btejt per lgú com de l'Anterior, dient que els mtrimonis entre homosexuls no grnteix l pervivènci.
Llegir-ne més
Rival Petit
4 de març de 2013 01:29 h
Jornada 26: Glory, Glory Man United!
MADRID 2-1 BARÇA Prtit insípid, en joc i resultt, però que h mrct un revifll tribuner com no es vei des de fei nys. Rour com objectiu de les crítiques, i un equip que duu 68 punts en 26 prtits, mrquen l’epicentre d’quest presumpt “crisi” que cbrà degenernt en “espíritus de Junito mde in sossi” d’quí un setmn dvnt el Miln. El Brç de Tito, tot i que mnct del ritme que l’h dut ser el millor equip de l històri futbolístic, sucumbeix Mòrdor. El Rommel de Sétubl v optr per jugr mb Essiens, Modrics i Morts, tot reservnt gent pel prtit clu de dimrts dvnt el United , o bé perquè li fei por poder cure mb els titulrs cs dvnt el Brç.
Llegir-ne més
Josep Huguet
3 de març de 2013 13:24 h
DESREGULACIÓ I OLIGOPOLIS
Aquest setmn el TC h deixt en suspensió diversos rticles de l Llei ctln d’horris comercils. Un ltre episodi de l btll cmpl que des de f 30 nys mntenen el Govern de l’Estt i el de Ctluny sobre el model de comerç. Alguns dels lectors dels meus rticles deuen trobr que l’ús sovintejt del terme oligrqui per nomenr el conglomert econòmico-burocràtic que impos el poder des de l’Estt, és busiu. Avui tenim un mostr que vl l mev hipòtesi. Em v tocr durnt 8 nys com diputt l’oposició encrregt de temes de comerç i 7 nys com Conseller del Govern ctlà del mteix rm, de preocupr-me de l mtèri.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
3 de març de 2013 10:44 h
L’antipolítica i la plutocràcia immoral
Avui en di, cs nostr, ens mnc, ens f flt un full de rut diàfn i un fort polititzció del poble rs; és dir, de l gent del crrer . Mss vgdes el poble sobirà, per culp de no poder pgr les hipoteques, de les seves desespernces i frustrcions - per culp de les grvíssimes injustícies socils que ptim- cu en l'ntipolític, i ixò és nefst, és infust : només port més espnyolisme neofrnquist. A més, quest fenomen tmbé succeeix molt Europ : Itàli, Romni, r sembl que tmbé Àustri, i implic l pujd l poder d’un cínic plutocràci immorl; l qul, en comptes de solucionr els problemes vitls de les persones, encr els greuj molt més i ensorr l gent en l impotènci i l desesperció .
Llegir-ne més
hannah levi
2 de març de 2013 23:50 h
venedors de fum
J en tinc prou!! Des de l’onze setembre psst, fins r, j n’he vist suficient. Els friseus j hn entrt l temple d’un pís bsolutment en bncrrot, i l’únic que els preocup és tenir el lidertge de l independènci, per mntenir un dependènci mlltiss, però que els hi don molts bons redits. J en tinc prou!! De slvdors de l pàtri que només busquen un bon lloc on morrr-se l mmell, tot cridnt Visc Ctluny Lliure!! J en tinc prou!! De demnr un independènci en l que només te cbud l rç pur, representd molt bé pels ctlnets, que treuen pit mnifestnt l sev misèri qun posen en mrx l sev dirre verbl.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
2 de març de 2013 12:17 h
Espectacular vídeo 3D sobre la suposada mort de la premsa en paper
Dur només un minut i mig però vl l pen de veure’l. Es diu "Pper Age" i és un vídeo en 3D en el qul el seu credor, l'lemny Ken Ottmnn, utilitznt un pper de diri per fer un prl·lelisme entre l desprició dels dinosures i l fi que molts vticinen de l prems en pper, substituint el meteorit que v esborrr per sempre quells nimls prehistòrics per un tulet. Com punt The Atlntic, l pntll d'quest tulet mostr un sèrie de titulrs mb l prul "Leistungsschutzrecht", terme que es refereix l controvèrsi sorgid recentment Alemny per l nov llei que oblig els cercdors i gregdors de notícies pgr un quntitt per enllçr llocs de notícies.
Llegir-ne més
Bernat Valls
2 de març de 2013 11:31 h
TURISME I INDEPENDÈNCIA
Ar f 20 nys, concretment l’1 de gener de 1.993, l Repúblic Txec v ssolir l sev independènci i es v desvinculr de l’ntic estt txecoslovc. Ctluny i quest repúblic centreeurope tenen lgunes similituds: un nombre de poblció no gire diferent; un cultur i un llengu molt potents, que l llrg de l històri h propicit un producció intel·lectul intens, de molt qulitt i mb notble repercussió mundil; un vinculció intermitent i forçd l llrg de l històri d’ltres relitts ncionls; un extens ptrimoni històric i nturl que és el fonment essencil de l sev trctivitt turístic; i un cpitl potent i mjestuos que és un de les principls destincions turístiques mundils.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
20
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs