10 de març de 2013 16:01 h
Molts es preguntrn com pot ser que fins l dt no hi hgi hgut conseqüències legls ni polítiques per ls diversos representnts de l dret i de l’esquerr que, en els drrers sis mesos, públic i reiterdment, hn cust de nzis membres electes del Prlment ctlà prtidris del dret decidir, entre ells l president de l Generlitt, ls quls titllen de ncionlistes, mb Z. Contertulins i, fins i tot, directors d’lgun mitjà de comunicció de gllet fàcil tmbé pugen l crro. Ronble, jurídicment prlnt, en un pís en què està permes l’pologi del frnquisme, j que cp llei l cstig explícitment, més enllà del contingut dels rticles 607 i 510 del Codi Penl, reltius les pràctiques de genocidi i l seu enltiment, ixí com l provocció l discriminció d’un grup per motius de rç, ètnics o ideològics, entre d’ltres.
Llegir-ne més
10 de març de 2013 12:40 h
L Comissió Europe i el BCE hn segrestt, tenen segrestt el veritble europeisme de tot l vid: l’europeisme dels nostre pres, que hvi servit de mur de contenció contr el frnquisme i d'ltres totlitrismes. De fet, l Comissió Europe, màxim responsble de les criminls polítiques d’usteritt i retlldes contr les clsses populrs, represent els interessos de l plutocràci interncionl l vell continent. Aquestes polítiques, que són l’ntítesi de l’europeisme de debò, tenen en estt de xoc els diversos pobles d'Europ.
Llegir-ne més
10 de març de 2013 11:00 h
Benvolgut, vui, de cmí Sn Diego per l interesttl 8, l que v prl·lel l fronter mb Mèxic, he psst per Algodones Dunes. Aquest col·lossl munt de sorr durd llevnt de l vll Imperil, l sudest de Cliforni, és bstnt desconegut per l mjori de turistes que l visiten però, en cnvi, sembl ser que h estt un lloc ben freqüentt des del neolític. Els ntropòlegs i etnòlegs mericns coneixen bé l zon j que questes muntnyes de sorr hn estt prt de les terres sgrdes dels pobles indígenes Chuill, Chemehuevi, Cocoph, Kmi, Kumeyy, Mohve i Quechn.
Llegir-ne més
10 de març de 2013 10:17 h
A principis de setmn coneixíem l voluntt del President Ms de posr un límit ls sous dels responsbles de l cos públic, en un moviment morlitzdor del que veurem nous episodis que, si no venen des de dlt, sern impulsts des de bix. Aquest cp de setmn psst mteix, Suïss h provt en referèndum d’inicitiv populr que els ccionistes de les compnyies cotitzdes puguin forçr un votció i vetr les retribucions que s'ssignin sí mteixos els directius de l'empres. Els ccionistes tindrn veu en les retribucions convencionls, però tmbé en els bonus de benvingud i de finl de relció que hbitulment reben els lts directius.
Llegir-ne més
9 de març de 2013 10:55 h
F forç temps vig escriure un rticle sobre el nefst espècimen del ctlà emprenyt. En quell text donv entendre que per vnçr seriosment com societt dult cli cbr mb quest ridícul figur i, per extensió, mb l sev vrint més de bix estof, l del culer emprenyt. Dues figures que es retrolimenten precisment perquè tenen un origen comú. Aquests dies podem veure com l besson futbolístic f intents seriosos per recuperr l'ire resclosit i rondinire que l crcteritz, posnt de mnifest un vegd més comportments que fei nys que no vèiem cn Brç.
Llegir-ne més
8 de març de 2013 23:12 h
El músic britànic Alvin Lee, un dels grns guitrristes de l històri de l músic h mort el di 6 de mrç. Lee es recordt per l guitrr l festivl de Woodstock mb el grup Ten Yers After i durnt molts nys h viscut Ctluny. Alvin Lee (nscut el 1944) er un grn mic de George Hrrison, qui v conèixer el 1973 en un br prop de les seves cses (Lee i Hrrison eren veïns). Hrrison i Lee composrien en tem Shelter in Your Love. L col·lborció de George Hrrison mb Alvin Lee es pot seguir tmbé ls treblls On The Rod To Freedom (1973), Zoom (1992) i 1994 (I Her You Rockin) (1994), en el que versionven el tem dels Betles I Wnt You (She's So Hevy).
Llegir-ne més
8 de març de 2013 22:14 h
(Publict "El Punt Avui" el 05-Mr-13) Drrerment ens pronostiquen clmitts econòmiques de proporcions bíbliques. Alguns rriben predir que Ctluny perdrà entre el 30 i el 50 % del seu PIB, cos que for un utèntic desstre econòmic i socil. Són creïbles quests utèntics poclipsis econòmics, o són simplement un ltre ppu espnyolist per fer-nos por? Atès el impcte d’unes tls prediccions, tenim eines per tl de poder esbrinr l sev solides? Afortundment si. Especulcions en pot fer qulsevol, però l històri europe recent ens forneix de ddes sòlides i rels de molts csos prl·lels de pïsos que s’hn independitzt d’ltres que no els volien deixr mrxr.
Llegir-ne més
8 de març de 2013 19:50 h
El model comercil que pretén imposr el govern centrl, tot suspenent l llei ctln per tl de liberlitzr (descontrolr) els horris comercils i fvorir les grns superfícies és denigrnt; no només v en contr del petit comercint, sinó tmbé contr el consumidor; contr l cohesió socil, contr els sectors precris que tenen greus dificultts per desplçr-se les grns àrees comercils de les perifèries urbnes. De fet, questes polítiques funestes, suïcides, d’fvorir les grns superfícies i deixr en l’ostrcisme el petit comerç provoquen greus problemes urbnístics i de mobilitt; fins i tot l’Estt frncès, on questes polítiques f molts nys que s’pliquen, r intenten fer mrx enrere; j que l’estt veí lguns juntments i l’Estt centrl s’hn vist obligts destinr molts diners de l’erri públic per intentr incentivr el comerç l centres urbns, rrsnts per questes polítiques nefstes i, sobretot, per subvencionr el trnsport l gent grn per nr les superfícies extrurbnes.
Llegir-ne més
8 de març de 2013 11:13 h
Dimrts vinent, el Plenri del Congrés debtrà i votrà un inicitiv republicn que pretén instr el govern espnyol leglitzr i regulr el cultiu, vend i consum de cànnbis. Amb tot, l mteix propost inclou un ltre punt de debt i votció perquè el Congrés dels Diputts creï un subcomissió d’estudi que n’plni el cmí. Coneixem l posició del govern espnyol pel que f l primer punt (en Gllrdón l v deixr clr l setmn pssd responent l’Alfred Bosch), però és bo que l rest de Grups prlmentris es vegin obligts posicionr-se i, esperem, reclmr de totes totes l creció de l subcomissió.
Llegir-ne més
7 de març de 2013 22:11 h
Som en un situció d’emergènci socil i l ciutt pteix un desgovern que és fill d’un mnc de cpcitts en l gestió, un dèficit ètic en les responsbilitts públiques i un bsènci de diàleg i de cpcitt democràtic per governr el comú. Res més lluny de l mev intenció que l de fer-me r el svi i, l vist dels fets, sortir mb l mitj rillet sorneguer del “j-ho-hvíem-dvertit”. No cl. A questes ltures, de debò que no cl. Amb un equip de gent molt preprt i crregts de projectes i il·lusions, vig tenir el privilegi d’encpçlr un cndidtur en les drreres eleccions municipls que no v conseguir gunyr-se l confinç d’un nombre suficient de ciutdns que ens permetés, ni tnt sols, intentr dur l pràctic el nostre projecte.
Llegir-ne més
