Xavier Ginesta
11 de març de 2013 12:32 h
Política de pluja fina
L lminció de les institucions ctlnes serà un polític de pluj fin; serà un got mli executd l perfecció per l’oficilisme espnyol, que busc minr l morl dels independentistes embrutnt encr més l’opinió públic r que els ctlns hn cigut del cvll i hn vist que tmpoc hi h tnt diferènci entre “l societt de l croquet” de Brcelon –en prules de López Ten– i l de l rest de l’Estt. L polític ctln no és net ni és un osi –prou que h quedt clr recentment–, i qui més qui menys profit l’vinentes per mrcr pquet.
Llegir-ne més
Cap comentari
Jordi Planas
11 de març de 2013 08:50 h
Independència, així SÍ !
En els drrers temps s’h produït un fort mobilitzció d’un prt de l societt ctln que consider extremd i insostenible l’ctul situció de xoc de trens entre Ctluny i Espny. Un ixecment per prt d’un conjunt de persones, independentistes totes elles, que creuen que h rribt el moment de prticipr ctivment del debt polític existent l pís sobre l necessitt i conveniènci de crer un nou estt propi per ls ctlns. Un congregció d’un grup de ciutdns, que cus de l’immobilisme existent dins d’un clsse polític exclusivment pendent de si mteix, h volgut contribuir de form prl·lel tirr endvnt un projecte comú que reclm –mb rguments i proves– més fermes, vlenti i decisió per fer el ps definitiu cp l independènci.
Llegir-ne més
Bernat Valls
10 de març de 2013 20:08 h
NOVES EMPRESES, NOU FINANÇAMENT
Un de les principls fonts d’ocupció dels propers nys no provindrà de les empreses trdicionls ctulment instl·ldes. Els nous emprenedors que hn cret j l sev empres o estn en procés de fer-ho sern els que determinrn el merct lborl de les properes dècdes. Els models empresrils dels nys de l bomboll estn donnt ps microempreses, mb mentlitt modern i plntejments rdiclment diferents, molt llunyts dels projectes empresrils especuldors orientts trobr oportunitts en sectors de fàcil projecció i gunys ràpids.
Llegir-ne més
Meritxell Doncel
10 de març de 2013 16:01 h
Carta blanca al feixisme
Molts es preguntrn com pot ser que fins l dt no hi hgi hgut conseqüències legls ni polítiques per ls diversos representnts de l dret i de l’esquerr que, en els drrers sis mesos, públic i reiterdment, hn cust de nzis membres electes del Prlment ctlà prtidris del dret decidir, entre ells l president de l Generlitt, ls quls titllen de ncionlistes, mb Z. Contertulins i, fins i tot, directors d’lgun mitjà de comunicció de gllet fàcil tmbé pugen l crro. Ronble, jurídicment prlnt, en un pís en què està permes l’pologi del frnquisme, j que cp llei l cstig explícitment, més enllà del contingut dels rticles 607 i 510 del Codi Penl, reltius les pràctiques de genocidi i l seu enltiment, ixí com l provocció l discriminció d’un grup per motius de rç, ètnics o ideològics, entre d’ltres.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
10 de març de 2013 12:40 h
És terriblement dramàtic
L Comissió Europe i el BCE hn segrestt, tenen segrestt el veritble europeisme de tot l vid: l’europeisme dels nostre pres, que hvi servit de mur de contenció contr el frnquisme i d'ltres totlitrismes. De fet, l Comissió Europe, màxim responsble de les criminls polítiques d’usteritt i retlldes contr les clsses populrs, represent els interessos de l plutocràci interncionl l vell continent. Aquestes polítiques, que són l’ntítesi de l’europeisme de debò, tenen en estt de xoc els diversos pobles d'Europ.
Llegir-ne més
Hèctor Buenaventura
10 de març de 2013 11:00 h
En terra de Jabba the Hutt
Benvolgut, vui, de cmí Sn Diego per l interesttl 8, l que v prl·lel l fronter mb Mèxic, he psst per Algodones Dunes. Aquest col·lossl munt de sorr durd llevnt de l vll Imperil, l sudest de Cliforni, és bstnt desconegut per l mjori de turistes que l visiten però, en cnvi, sembl ser que h estt un lloc ben freqüentt des del neolític. Els ntropòlegs i etnòlegs mericns coneixen bé l zon j que questes muntnyes de sorr hn estt prt de les terres sgrdes dels pobles indígenes Chuill, Chemehuevi, Cocoph, Kmi, Kumeyy, Mohve i Quechn.
Llegir-ne més
Josep Huguet
10 de març de 2013 10:17 h
VIVIDORS O DISRUPTORS
A principis de setmn coneixíem l voluntt del President Ms de posr un límit ls sous dels responsbles de l cos públic, en un moviment morlitzdor del que veurem nous episodis que, si no venen des de dlt, sern impulsts des de bix. Aquest cp de setmn psst mteix, Suïss h provt en referèndum d’inicitiv populr que els ccionistes de les compnyies cotitzdes puguin forçr un votció i vetr les retribucions que s'ssignin sí mteixos els directius de l'empres. Els ccionistes tindrn veu en les retribucions convencionls, però tmbé en els bonus de benvingud i de finl de relció que hbitulment reben els lts directius.
Llegir-ne més
Eric Herrera
9 de març de 2013 10:55 h
Vèncer la distracció
F forç temps vig escriure un rticle sobre el nefst espècimen del ctlà emprenyt. En quell text donv entendre que per vnçr seriosment com societt dult cli cbr mb quest ridícul figur i, per extensió, mb l sev vrint més de bix estof, l del culer emprenyt. Dues figures que es retrolimenten precisment perquè tenen un origen comú. Aquests dies podem veure com l besson futbolístic f intents seriosos per recuperr l'ire resclosit i rondinire que l crcteritz, posnt de mnifest un vegd més comportments que fei nys que no vèiem cn Brç.
Llegir-ne més
beatlescat
8 de març de 2013 23:12 h
MOR ALVIN LEE
El músic britànic Alvin Lee, un dels grns guitrristes de l històri de l músic h mort el di 6 de mrç. Lee es recordt per l guitrr l festivl de Woodstock mb el grup Ten Yers After i durnt molts nys h viscut Ctluny. Alvin Lee (nscut el 1944) er un grn mic de George Hrrison, qui v conèixer el 1973 en un br prop de les seves cses (Lee i Hrrison eren veïns). Hrrison i Lee composrien en tem Shelter in Your Love. L col·lborció de George Hrrison mb Alvin Lee es pot seguir tmbé ls treblls On The Rod To Freedom (1973), Zoom (1992) i 1994 (I Her You Rockin) (1994), en el que versionven el tem dels Betles I Wnt You (She's So Hevy).
Llegir-ne més
Cesc Batlle
8 de març de 2013 22:14 h
Apocalipsi econòmic o Papu espanyolista?
(Publict "El Punt Avui" el 05-Mr-13) Drrerment ens pronostiquen clmitts econòmiques de proporcions bíbliques. Alguns rriben predir que Ctluny perdrà entre el 30 i el 50 % del seu PIB, cos que for un utèntic desstre econòmic i socil. Són creïbles quests utèntics poclipsis econòmics, o són simplement un ltre ppu espnyolist per fer-nos por? Atès el impcte d’unes tls prediccions, tenim eines per tl de poder esbrinr l sev solides? Afortundment si. Especulcions en pot fer qulsevol, però l històri europe recent ens forneix de ddes sòlides i rels de molts csos prl·lels de pïsos que s’hn independitzt d’ltres que no els volien deixr mrxr.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs