Xavier Guarque
6 de març de 2013 08:45 h
Tot és massa evident
Què més s'h de fer prt de les mssives sortides l crrer de mig Espñ denuncint les mesures “per rreglr-ho tot” i que sembl que només fecten l gent treblldor ?. I per fer reccionr un govern, pres per un prtit que f servir l mjori bsolut conseguid les urnes per fer el que només li convé pels seus interessos ?. Està deixnt ls nostres vis sense les tencions que l mjori necessiten per cbr l sev vid dignment i ls que l edt, o les circumstàncies, hn retirt del merct lborl sense cp possibilitt de recció.
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Maria Miedes
6 de març de 2013 01:24 h
La xarxa, una mica orfe
Jo pensv que hir l notíci tet de l jornd er l clssificció del Rel Mdrid pels qurts de finl de l Chmpions després de vèncer Old Trfford l United, però no. Això del mon periodístic té questes coses i qun un creu que j està tot fet i beneït, slt un notíci encr més importnt o mb més impcte mediàtic. L mort d'Hugo Chávez, conegud pocs minuts després de l victori mdridist, v col.lpsr l xrx en un no res. El j difunt president de Veneçuel es v convertit en TT en pocs minuts. Tots els mitjns, els exclusivment digitls i els convencionls mb fort presènci l xrx es vn encrregr d'estendre l notíci tot velocitt, com l Fòrmul 1 que ell tn estimv.
Llegir-ne més
Rival Petit
6 de març de 2013 01:10 h
Grada jove clandestina
Amb l'episodi de l bengl i l consttció que l directiv hvi engnyt ls mossos i mentit l prems, molts socis culers hn descobert que l directiv no jugv net mb un tem tn delict i sensible com és el de l violènci en generl i l dels boixos nois en prticulr. L mlltiss obsessió de l directiv en voler orgnitzr un grd d'nimció mb el consegüent risc del retorn dels violents l Cmp Nou tindri el seu origen en el compromís que hurien dquirit mb els representts d'quests grups violents durnt l cmpny les eleccions presidencils del 2010 i l signtur d'un cord preelectorl.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
5 de març de 2013 18:28 h
Espanya és la nació dels espanyols
Cdscú es queix del que vol. Tothom pot tenir picor i grtr-se, però el que no cp dins cp cp és que lgú pugui queixr-se, qun qui té picor és el veïnt. Ar resultrà que hi hurà un grup de persones snes que es mnifestrn de l’existènci de l picor, i culprn de l possibilitt de tenir-ne el grup de persones que l pteixen. Això i moltes coses més m’h suggerit l’rticle de l portd de l’ABC (l pàgin 3) i bns dels editorils, de di 3 de mrç de 2013, titult Espñ por su nombre, de Fernndo Grcí de Cortázr, director de l Fundción Dos de Myo, Nción y Libertd.
Llegir-ne més
Xavier Diez
5 de març de 2013 16:46 h
Casus belli
El proper dissbte 9 de mrç, Giron i moltes ltres loclitts dels Pïsos Ctlns hi h previst l celebrció de l did d’enllçts per l llengu que orgnitz l pltform Som Escol. Som Escol port j un bon coll d’nys defensr l’únic cos que uneix l totlitt de l comunitt eductiv; l’exitós sistem d’immersió lingüístic, cpç de bstir consensos i suscitr dmirció rreu entre cdèmics, pedgogs, sociolingüistes i totes quelles dministrcions eductives, ls cinc continents, que hn seguit els criteris fixts per Joquim Arens i són renovts constntment per desenes de milers de mestres i professors nònims.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
5 de març de 2013 10:42 h
La primera bandera republicana
A mid que l decdènci i corrupció del règim monàrquic herett de l dictdur frnquist es f més evident, moltes ciutts espnyoles es comencen veure cd cop més sovint les fins f poc obliddes bnderes republicnes. Excepte Ctluny, on un grn mjori socil j h optt per l independènci, i les esteldes ocupen l’espi d’lterntiv de futur que representen les tricolors, mentre les rojigulds només –i cd cop menys- són presents ls edificis oficils i ls blcons d’uns pocs ultres. Al prlr de bnderes espnyoles cl remuntr-se l 1785, qun Crles III v imposr l roj y guld per distingir millor els pvellons nvls de les mrines de guerr i mercnt.
Llegir-ne més
Ricard Biel
4 de març de 2013 23:58 h
L'optimisme estúpid i letal català
Un lector subnorml em retreu el meu, segons ell, pessimisme. Un pessimisme que es veu, tmbé segons ell, que no port res de positiu l cus (ncionl ctln, suposo). Jo li responc que fri bé de dedicr-se l sev cus bns de dedicr-se en condicions 'l' cus. Li dic que fri bé d’ctivr el seu rovellt funcionment neuronl bns de dedicr-se cp ltr cus que no sigui l sev personl. Nturlment, no tinc mitj espernç que ho fci, però en tot cs seri només d’quest mner com s’donri que, justment, enfocnt les coses des de l’estúpid ide optimisme-pessimisme, està enfonsnt l sev cus ncionl, exctment per l mteix ró optimist que l’enfonsen l mjori de ctlns optimistes com ell.
Llegir-ne més
Albert Puig
4 de març de 2013 19:30 h
Estructures de "Lavabo Propi"
Ahir l mtí Cornellà de Llobregt v viure un d'quelles contrdiccions que no solen sortir ls mitjns: mentre l Plç de l'Esglési es convocv un grn jornd reivindictiv de Srdnes per l Independènci, mb presènci de Crme Forcdell i Crles Cstellnos l dvnt i mb en Quim Msferrer com mestre de cerimòni, l drrer de l plç hi hvi el trdicionl concurs de "migs" que un "hermndd" religios locl orgnitz cd ny per commemorr el Di d'Andlusi. Tn sols 40 metres i escig i un edifici singulr com l'esglési seprven els dos ctes.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
4 de març de 2013 12:28 h
Del "que passarà" a la normalitat
Fins f uns nys, no msses, expressions com “inflció”, “dèficit fiscl” o “prim de risc” no formven prt del vocbulri hbitul d'informció i de convers. Ar, j és més que norml prlr-ne i, fins i tot, entendre de que vn... Pot ser perquè l grn mjori h tingut que bixr del núvol on el significt d'quests mots ni flt que fei sber-lo. Un núvol on uns qunts, sense vergony ni escrúpols i només mirnt pels seus “dividendos”, perdó, interessos, objectius i beneficis, hvien convidt pujr tot “quisqui” per cobrir unes necessitts, que si no hi eren j s'en preocupven de fer-ho creure ixí.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
4 de març de 2013 09:37 h
El dret a votar: dos exemples
Anr votr un prell de vegdes l'ny per decidir sobre ssumptes ncionls, cntonls i municipls f prt dels bons hàbits polítics de Suïss. Aquest cp de setmn hem nt votr diverses propostes de les que en voldri destcr dues que demostren de mner molt clr els efectes positius de donr el dret opinr, dret que Espny intent negr Ctluny. Amb un 68% de vots positius es v provr l nomend "Inicitiv Minder" que limit els slris dels directius de les grns empreses que prtir d'r sern decidits pels ccionistes.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs