5 de març de 2013 18:28 h
Cdscú es queix del que vol. Tothom pot tenir picor i grtr-se, però el que no cp dins cp cp és que lgú pugui queixr-se, qun qui té picor és el veïnt. Ar resultrà que hi hurà un grup de persones snes que es mnifestrn de l’existènci de l picor, i culprn de l possibilitt de tenir-ne el grup de persones que l pteixen. Això i moltes coses més m’h suggerit l’rticle de l portd de l’ABC (l pàgin 3) i bns dels editorils, de di 3 de mrç de 2013, titult Espñ por su nombre, de Fernndo Grcí de Cortázr, director de l Fundción Dos de Myo, Nción y Libertd.
Llegir-ne més
5 de març de 2013 16:46 h
El proper dissbte 9 de mrç, Giron i moltes ltres loclitts dels Pïsos Ctlns hi h previst l celebrció de l did d’enllçts per l llengu que orgnitz l pltform Som Escol. Som Escol port j un bon coll d’nys defensr l’únic cos que uneix l totlitt de l comunitt eductiv; l’exitós sistem d’immersió lingüístic, cpç de bstir consensos i suscitr dmirció rreu entre cdèmics, pedgogs, sociolingüistes i totes quelles dministrcions eductives, ls cinc continents, que hn seguit els criteris fixts per Joquim Arens i són renovts constntment per desenes de milers de mestres i professors nònims.
Llegir-ne més
5 de març de 2013 10:42 h
A mid que l decdènci i corrupció del règim monàrquic herett de l dictdur frnquist es f més evident, moltes ciutts espnyoles es comencen veure cd cop més sovint les fins f poc obliddes bnderes republicnes. Excepte Ctluny, on un grn mjori socil j h optt per l independènci, i les esteldes ocupen l’espi d’lterntiv de futur que representen les tricolors, mentre les rojigulds només –i cd cop menys- són presents ls edificis oficils i ls blcons d’uns pocs ultres. Al prlr de bnderes espnyoles cl remuntr-se l 1785, qun Crles III v imposr l roj y guld per distingir millor els pvellons nvls de les mrines de guerr i mercnt.
Llegir-ne més
4 de març de 2013 23:58 h
Un lector subnorml em retreu el meu, segons ell, pessimisme. Un pessimisme que es veu, tmbé segons ell, que no port res de positiu l cus (ncionl ctln, suposo). Jo li responc que fri bé de dedicr-se l sev cus bns de dedicr-se en condicions 'l' cus. Li dic que fri bé d’ctivr el seu rovellt funcionment neuronl bns de dedicr-se cp ltr cus que no sigui l sev personl. Nturlment, no tinc mitj espernç que ho fci, però en tot cs seri només d’quest mner com s’donri que, justment, enfocnt les coses des de l’estúpid ide optimisme-pessimisme, està enfonsnt l sev cus ncionl, exctment per l mteix ró optimist que l’enfonsen l mjori de ctlns optimistes com ell.
Llegir-ne més
4 de març de 2013 19:30 h
Ahir l mtí Cornellà de Llobregt v viure un d'quelles contrdiccions que no solen sortir ls mitjns: mentre l Plç de l'Esglési es convocv un grn jornd reivindictiv de Srdnes per l Independènci, mb presènci de Crme Forcdell i Crles Cstellnos l dvnt i mb en Quim Msferrer com mestre de cerimòni, l drrer de l plç hi hvi el trdicionl concurs de "migs" que un "hermndd" religios locl orgnitz cd ny per commemorr el Di d'Andlusi. Tn sols 40 metres i escig i un edifici singulr com l'esglési seprven els dos ctes.
Llegir-ne més
4 de març de 2013 12:28 h
Fins f uns nys, no msses, expressions com “inflció”, “dèficit fiscl” o “prim de risc” no formven prt del vocbulri hbitul d'informció i de convers. Ar, j és més que norml prlr-ne i, fins i tot, entendre de que vn... Pot ser perquè l grn mjori h tingut que bixr del núvol on el significt d'quests mots ni flt que fei sber-lo. Un núvol on uns qunts, sense vergony ni escrúpols i només mirnt pels seus “dividendos”, perdó, interessos, objectius i beneficis, hvien convidt pujr tot “quisqui” per cobrir unes necessitts, que si no hi eren j s'en preocupven de fer-ho creure ixí.
Llegir-ne més
4 de març de 2013 09:37 h
Anr votr un prell de vegdes l'ny per decidir sobre ssumptes ncionls, cntonls i municipls f prt dels bons hàbits polítics de Suïss. Aquest cp de setmn hem nt votr diverses propostes de les que en voldri destcr dues que demostren de mner molt clr els efectes positius de donr el dret opinr, dret que Espny intent negr Ctluny. Amb un 68% de vots positius es v provr l nomend "Inicitiv Minder" que limit els slris dels directius de les grns empreses que prtir d'r sern decidits pels ccionistes.
Llegir-ne més
4 de març de 2013 02:07 h
És increíble tot el que es llegeix o se sent de l clsse polític del Govern espnyol cp Ctluny. Que si reconeixen que volen cbr mb el ctlà les escoles, que si Ctluny és de les comunitts més ben subvenciondes pel Govern centrl, que si s'h de fer un nov llei perque tornin hver corrides de bous Ctluny, que si les escoltes líders polítics... És per quedr-se tònit. Ar surt el ministre de l'Interior, j btejt per lgú com de l'Anterior, dient que els mtrimonis entre homosexuls no grnteix l pervivènci.
Llegir-ne més
4 de març de 2013 01:29 h
MADRID 2-1 BARÇA Prtit insípid, en joc i resultt, però que h mrct un revifll tribuner com no es vei des de fei nys. Rour com objectiu de les crítiques, i un equip que duu 68 punts en 26 prtits, mrquen l’epicentre d’quest presumpt “crisi” que cbrà degenernt en “espíritus de Junito mde in sossi” d’quí un setmn dvnt el Miln. El Brç de Tito, tot i que mnct del ritme que l’h dut ser el millor equip de l històri futbolístic, sucumbeix Mòrdor. El Rommel de Sétubl v optr per jugr mb Essiens, Modrics i Morts, tot reservnt gent pel prtit clu de dimrts dvnt el United , o bé perquè li fei por poder cure mb els titulrs cs dvnt el Brç.
Llegir-ne més
3 de març de 2013 13:24 h
Aquest setmn el TC h deixt en suspensió diversos rticles de l Llei ctln d’horris comercils. Un ltre episodi de l btll cmpl que des de f 30 nys mntenen el Govern de l’Estt i el de Ctluny sobre el model de comerç. Alguns dels lectors dels meus rticles deuen trobr que l’ús sovintejt del terme oligrqui per nomenr el conglomert econòmico-burocràtic que impos el poder des de l’Estt, és busiu. Avui tenim un mostr que vl l mev hipòtesi. Em v tocr durnt 8 nys com diputt l’oposició encrregt de temes de comerç i 7 nys com Conseller del Govern ctlà del mteix rm, de preocupr-me de l mtèri.
Llegir-ne més
