11 de març de 2013 17:20 h
Dimecres vinent, tindrem l’oportunitt de plntejr-ho en un reunió que, finlment, hem conseguit de fer possible mb el Ministerio de Fomento, però r per r l situció continu essent difícil de pir. Ens referim l situció que pteixen els deu mil treblldors de l’eroport del Prt que estn bonts l’prcment instl•lt per ells després que AENA hgi modifict les condicions fins r estblertes mb un clr voluntt recpttòri (fins r podien dquirir un bonment per trent entrdes sense termini d’utilitzció, però en cnvi r els cduc l cp d’un mes, l qul cos perjudic, sobretot, qui té un contrcte eventul o prcil que no trebll cd di o bé ho f en hores en què no hi h trnsport públic.
Llegir-ne més
11 de març de 2013 13:28 h
Que està molt be que r surtin les declrcions d'IRPF dels polítics l llum i tothom pugui veure que, mentre l mjori viuen de retlld en retlld, o hi h qusi be 6 milions l'tur, més els que no hi figuren però que tmpoc poden trebllr, ens refreguin per l cr el que ells gunyen i les comprcions entre ells mteixos... El que veritblement volem sber és - veure si ho entenen- el que hn cobrt, o cobren, i que no qued reflectit en questes declrcions “oficils”, vj, el diner dit “negre” que, per molt que hi vulguin despistr l'tenció, es pot considerr més que demostrt que, si més no, hi h hgut en els prtits mb més poder o, si més no i per ser més exctes, en lguns dels seus màxims dirigents i representnts.
Llegir-ne més
11 de març de 2013 12:32 h
BARÇA 2-0 DEPORTIVO Còmod victòri del Brç de Tito cs dvnt el cuer de l llig. Un cop de cp d’Alexis l 38’ de l primer i un grn combinció que finlitz mb gol de Messi el 88’, vn bstr per tombr un Deportivo que no v voler o no v poder fer-li ml l Brç en cp moment del prtit. El Més que un Club v sltr l gesp mb fins sis cnvis l’onze inicil, tot deixnt Alb, Piqué, Busquets, Pedro, Iniest i Messi l bnquet. D’ltr bnd, Alexis i Vill vn sortir d’inici juntment mb Tello, i tot i que vn jugr un bon nivell no vn estr mss encertts de cr gol.
Llegir-ne més
11 de març de 2013 12:32 h
L lminció de les institucions ctlnes serà un polític de pluj fin; serà un got mli executd l perfecció per l’oficilisme espnyol, que busc minr l morl dels independentistes embrutnt encr més l’opinió públic r que els ctlns hn cigut del cvll i hn vist que tmpoc hi h tnt diferènci entre “l societt de l croquet” de Brcelon –en prules de López Ten– i l de l rest de l’Estt. L polític ctln no és net ni és un osi –prou que h quedt clr recentment–, i qui més qui menys profit l’vinentes per mrcr pquet.
Llegir-ne més
11 de març de 2013 08:50 h
En els drrers temps s’h produït un fort mobilitzció d’un prt de l societt ctln que consider extremd i insostenible l’ctul situció de xoc de trens entre Ctluny i Espny. Un ixecment per prt d’un conjunt de persones, independentistes totes elles, que creuen que h rribt el moment de prticipr ctivment del debt polític existent l pís sobre l necessitt i conveniènci de crer un nou estt propi per ls ctlns. Un congregció d’un grup de ciutdns, que cus de l’immobilisme existent dins d’un clsse polític exclusivment pendent de si mteix, h volgut contribuir de form prl·lel tirr endvnt un projecte comú que reclm –mb rguments i proves– més fermes, vlenti i decisió per fer el ps definitiu cp l independènci.
Llegir-ne més
10 de març de 2013 20:08 h
Un de les principls fonts d’ocupció dels propers nys no provindrà de les empreses trdicionls ctulment instl·ldes. Els nous emprenedors que hn cret j l sev empres o estn en procés de fer-ho sern els que determinrn el merct lborl de les properes dècdes. Els models empresrils dels nys de l bomboll estn donnt ps microempreses, mb mentlitt modern i plntejments rdiclment diferents, molt llunyts dels projectes empresrils especuldors orientts trobr oportunitts en sectors de fàcil projecció i gunys ràpids.
Llegir-ne més
10 de març de 2013 16:01 h
Molts es preguntrn com pot ser que fins l dt no hi hgi hgut conseqüències legls ni polítiques per ls diversos representnts de l dret i de l’esquerr que, en els drrers sis mesos, públic i reiterdment, hn cust de nzis membres electes del Prlment ctlà prtidris del dret decidir, entre ells l president de l Generlitt, ls quls titllen de ncionlistes, mb Z. Contertulins i, fins i tot, directors d’lgun mitjà de comunicció de gllet fàcil tmbé pugen l crro. Ronble, jurídicment prlnt, en un pís en què està permes l’pologi del frnquisme, j que cp llei l cstig explícitment, més enllà del contingut dels rticles 607 i 510 del Codi Penl, reltius les pràctiques de genocidi i l seu enltiment, ixí com l provocció l discriminció d’un grup per motius de rç, ètnics o ideològics, entre d’ltres.
Llegir-ne més
10 de març de 2013 12:40 h
L Comissió Europe i el BCE hn segrestt, tenen segrestt el veritble europeisme de tot l vid: l’europeisme dels nostre pres, que hvi servit de mur de contenció contr el frnquisme i d'ltres totlitrismes. De fet, l Comissió Europe, màxim responsble de les criminls polítiques d’usteritt i retlldes contr les clsses populrs, represent els interessos de l plutocràci interncionl l vell continent. Aquestes polítiques, que són l’ntítesi de l’europeisme de debò, tenen en estt de xoc els diversos pobles d'Europ.
Llegir-ne més
10 de març de 2013 11:00 h
Benvolgut, vui, de cmí Sn Diego per l interesttl 8, l que v prl·lel l fronter mb Mèxic, he psst per Algodones Dunes. Aquest col·lossl munt de sorr durd llevnt de l vll Imperil, l sudest de Cliforni, és bstnt desconegut per l mjori de turistes que l visiten però, en cnvi, sembl ser que h estt un lloc ben freqüentt des del neolític. Els ntropòlegs i etnòlegs mericns coneixen bé l zon j que questes muntnyes de sorr hn estt prt de les terres sgrdes dels pobles indígenes Chuill, Chemehuevi, Cocoph, Kmi, Kumeyy, Mohve i Quechn.
Llegir-ne més
10 de març de 2013 10:17 h
A principis de setmn coneixíem l voluntt del President Ms de posr un límit ls sous dels responsbles de l cos públic, en un moviment morlitzdor del que veurem nous episodis que, si no venen des de dlt, sern impulsts des de bix. Aquest cp de setmn psst mteix, Suïss h provt en referèndum d’inicitiv populr que els ccionistes de les compnyies cotitzdes puguin forçr un votció i vetr les retribucions que s'ssignin sí mteixos els directius de l'empres. Els ccionistes tindrn veu en les retribucions convencionls, però tmbé en els bonus de benvingud i de finl de relció que hbitulment reben els lts directius.
Llegir-ne més