17 de març de 2013 18:46 h
A hores d’r, milions d’europeus necessiten, requereixen l’jud limentàri de l Creu Roj. A l vell Europ, per culp del dogmtisme neoliberl i de l fl•ler de l’usteritt, petit qui peti, estem rribnt uns extrems, de pobres sever, mi vistos d’ençà de fei molts i molts nys. L’europeisme s’h de reinventr, h de tornr gfr l’lè de l’humnisme ntitotlitri dels seus pres funddors - desprès del desstre de l Segon Guerr mundil - i bndejr completment, l’bsurd i simplist ide, que l Unió Europe h de ser un grn zon frnc, de l’Atlàntic ls Urls, de brr lliure economicist.
Llegir-ne més
17 de març de 2013 10:08 h
Al mteix di que el flmnt Pp de nom frnciscà exhortv mb humor ls seus crdenls mb un : « que Déu us perdoni » per l’elecció, el Tribunl de l UE, en el que no intervé l’Esperit Snt, condemnv Espny per il·leglitt en l llei hipotecàri que permet clàusules busives pels ciutdns europeus de DNI espnyol. H estt un mpli moviment de ciutdns consumidors el que utilitznt l legislció supresttl h fet genollr l’Estt oligàrquic, contrri ls interessos de l mjori de ciutdns. Aquest és un episodi més de cp on es mou el conflicte socil principl l segle XXI.
Llegir-ne més
16 de març de 2013 18:18 h
Des de f mesos circul per internet, mb l intenció declrd de fer un recollid de 500.000 firmes, un propost de reform de l Constitució espnyol que demn que es cnviïn les condicions dels prlmentris, perquè (dit molt resumidment) perdin privilegis i siguin equiprts ls treblldors normls (que tenguin el règim generl de l Segurett Socil, que no s'utoregulin el sou, que tenguin un sistem de retird lborl semblnt l de tots els treblldors, que no puguin exercir com prlmentris més de dues legisltures…).
Llegir-ne més
16 de març de 2013 17:17 h
En quests moments de l postmodernitt líquid, tl com explic el prestigiós sociòleg Zygmunt Bumn, estem vivint un utèntic Levitn econòmic . L ideologi dominnt Europ i, especilment cs nostr, mb el neofrnquisme uniformitzdor del PP, vol ensorrr, vol nihilr tot el que fci l més mínim referènci l'Estt del benestr i l dignitt humn. L'ultrliberlisme neoconservdor torn fer servir el Levitn de Hobbes per conseguir i/o mntenir, l preu que sigui - mitjnçnt un mbient de “terror terrorífic” contr l justíci socil - un poder girebé sobrenturl: cl turr-ho de totes totes; i més si volem fer relitt un Ctluny sobirn, mb futur i utènticment equilibrd, socilment i territorilment prlnt.
Llegir-ne més
16 de març de 2013 01:05 h
No es per csulitt ni per desgrci , l situció ctstròfic que ens constreny vui; els orígens venen de molt mes lluny; però s’h de reconèixer que hn mnct decisions Intel·ligents mb visió de futur , per preveure i controlr els busos del cpitlisme , que de sempre h volgut imposr normes de submissió per grntir l sev prepotènci. Però quest prepotènci , mlurdment , gudeix de l complicitt dels governs , que volen consolidr el poder mb el cpitlisme , sense tenir en compt les conseqüències que sen deriven per l rest de l societt , qun el progrés qued col·lpst; circumstnci en que es trob l mjori del plnet , i que es molt difícil de solucionr , si no es pot comptr mb l col·lborció i flexibilitt del poder i del cpitlisme.
Llegir-ne més
15 de març de 2013 21:13 h
En un entrevist l’ctor Enric Mjó explicv que només v durr vint minuts l’Institut del Tetre perquè de seguid v pujr ls escenris i v bndonr els estudis. No sé si mi els v reprendre però l’home h demostrt mb escreix que domin l’ofici. Recordo que, l’oposicions que vig hver de superr per trebllr l’Administrció ctln, hi hvi un qüestionri de personlitt que, mlgrt no ser elimintori, comptv per l qulificció finl. Si no recordo mlment vli cinc punts i jo en vig obtenir mb prou feines dos.
Llegir-ne més
14 de març de 2013 20:33 h
Sembl que torn rebrotr un men d’lrm limentàri, forç significtiv, rreu del vell continent .Un vegd més, f l sensció que torn emergir - en l glàxi europe - el fntsm, l’ombr llrgd de l “síndrome” de l vques boges. En quest cs seri l utilitzció de l crn de cvll - de no mss qulitt i mb restes de productes no ptes per consum humà - en plts preprts de contingut crni, qun en els etiquettges respectius es certificv que quests precuints en qüestió, només contenien crn de vedell.
Llegir-ne més
14 de març de 2013 17:20 h
Amb presses i sense puses, un cció rere l’ltr, els governnts del PP ctuen com si volguessin rrbssr tots els rbres d’un cmp grndiós. Per conseguir-ho, lluiten, trebllen, suen, i prenen decisions per exterminr l llengu ctln. Si conseguissin tllr tots els rbres d’quell cmp immens, hurien ssolit el seu objectiu. Però quí estm nosltres per continur sembrnt rbres, regr-los, entrecvr-los, cvr llobdes qun clgui i dobr-los perquè donin bons fruits, perquè l llengu pròpi dels Pïsos Ctlns visqui indefinidment, com viuen totes les llengües del món que són prldes per les persones que defensen el ptrimoni mb el qul hn vingut l món: l fmíli, l llengu, l cultur, l identitt i tots els vlors dquirits com llegt dels vntpssts.
Llegir-ne més
14 de març de 2013 13:55 h
En l’nàlisi que, des de l Fundció, nem elbornt sobre l relció entre el merct lborl i l discriminció que ptim les dones cd di nem fegint noves ddes que són preocupnts i que cldri començr tenir en l bse de les ctucions públiques. En els drrers informes elborts j vàrem portr ddes que mostrven l’bst de les discrimincions lborls. En el context que estem instl·ldes i, segons les ddes d’ocupció mostrdes, estem ssistint un degoteig constnt de destrucció de llocs de trebll. Aquest, h psst convertir-se en un grn hemorràgi pel conjunt de l poblció ocupd.
Llegir-ne més
14 de març de 2013 13:22 h
Li Andreu i Rf Prés intentrn revlidr els títols continentls Els corredors de l Selecció Ctln de rquetes de neu disputrn quest diumenge l curs més decisiv de l tempord. Un vegd més, l Cop d’Europ cbrà mb l Mster des Neiges, un prov que té lloc l loclitt frnces de Thônes i que enguny rrib l 32 edició. Després de les primeres curses els tletes ctlns estn ben situts per repetir els èxits de l tempord pssd, en què vn ser els millors d’Europ per equips i tmbé en les ctegories msculin i femenin, gràcies Gbriel Cross i Li Andreu.
Llegir-ne més
