26 de març de 2013 15:27 h
El TSJC h nul•lt l’ús preferent del ctlà dels reglments lingüístics de les diputcions de Giron i Lleid Amb ixò es reforç l ide que el problem de Ctluny mb l'Estt espnyol no és només econòmic; és dir, l qüestió no és, només, (que és molt greu) l'espoli fiscl : el squeig econòmic, sinó que quí ptim les escomeses,,les conseqüències desstroses del dret de conquest, per prt d’un d'imperi, r molt decdent, contr l nostr nció ctln. No podem seguir convivint junts en un mteix sostre que s'nomen Estt espnyol .
Llegir-ne més
26 de març de 2013 14:55 h
Hol. Silicon Vlley és un extensió pln entre l prt sud de l bdi de Sn Frncisco i les muntnyes de Snt Clr. Fins quí, res d'especil, res que fci pensr que és un lloc inusul o estrny. El que pss és que quest prt de Cliforni és el lloc del món mb més concentrció de cervells tots trebllnt pel desenvolupment tecnològic del món. Sempre recordo el senyor Zorin volent-se crregr quest vll, inundnt-l, per ser més exctes, per controlr l producció mundil de xips i, en Jmes Bond, evitnt-ho últim moment.
Llegir-ne més
26 de març de 2013 12:57 h
No pss gire temps entre un sobreslt i un ltre, dins del trencclosques europeu. L’estbilitt j no és un vlor de l vell Europ, que s’enfront l conjuntur mb peus de fng i incerteses de cr l futur. L’Eurogrup no prèn dels errors pssts i pos, de nou, els mercts en estt d’lert –l’lrm per l insinució d’un cnvi l polític de rescts després del crc de Xipre h fet sltr espurnes–, i els qui intenten formr govern (llegeixi’s un espntt socildemòcrt, Pier Luigi Bersni) tenen ml peç l teler.
Llegir-ne més
26 de març de 2013 08:50 h
L'ltre di en un dinr de fein les llunynes i àrides terres de ponent vig tenir l'grdble sorpres de topr-me de cop i volt mb un vell mic, d'quells que l distànci ctul no et f oblidr res del psst. Un mestre de l consciènci ncionl que en ltres èpoques ens ensenyv gudir de l nció mitjnçnt l gstronomi, les trdicions i l tbol. El fet és que l sev presènci Lleid er en motiu d'un trobd de joves sobirnistes d'un conegud entitt ctlnist. En un moment de l curt convers ell em comentv espervert i esmperdut que s'hvi trobt unes joves figuretes del sobirnisme molt verdes, mb poc substànci en el coneixement generl del territori que ells diuen defensr.
Llegir-ne més
25 de març de 2013 23:58 h
Durn Lleid no em decep mi, i r menys que mi. El meu ídol des de l infntes està sent l meu entendre un peç importnt en fvor del cmí cp l independènci, i com mínim per dues rons. Primer rgument: En un moment com l’ctul, en què per desgràci l ptètic CiU no compt mb mjori bsolut i, doncs, té un govern feble que necessit complicitts per tirr endvnt l’objectiu que diu voler ssolir (dret decidir? estructures d’estt?), result tnmteix positiu comprovr com el poble v tenint clr que l situció és de cix o fix, i ixò signific que j pocs s’empssen les mitges tintes de l’mbigüitt convergent de sempre.
Llegir-ne més
25 de març de 2013 12:04 h
Estem envoltts d'ERE,s i d'ERO's que, bix conceptes de bon llegir com “Expedient de Regulció”, no fn més que incrementr les xifres i les llistes de l'tur. Centrnt-nos en els que es poden relcionr mb el funcionrit i per l mteix regl de tres, no n'hi cl l Congrés dels Diputts, ni l Sent, ni ls Ministeris, ni l'Exercit, per exemple ?... O és que ixò només vl pels funcionris dels Hospitls, de les Escoles i dels Serveis Socils bàsics d'tenció l ciutdni ?. Desprès d'brtir les reduccions de plntilles, de les retlldes de sous i l pujd mnslv dels impostos - no només de l'IVA- diuen que el proper ps poden ser les j congeldes pensions, que en molts csos j rtllven l'insuficiènci.
Llegir-ne més
25 de març de 2013 00:00 h
L setmn pssd vig tenir l sort i el bon gust d’ssistir l’cte de presentció del Col·lectiu Wilson, entitt formd per sis prestigiosos cdèmics ctlns, tots ells ctedràtics de reconegudes universitts europees i mundils, que vn trir Brcelon i el Cercle d’Economi per donr-se conèixer oficilment l grn públic. Aquest entitt –fundd per Xvier Sl i Mrtin, Crles Boix, Jordi Glí, Jume Ventur, Pol Antràs i Gerrd Pdró– v ser cred l trdor de 2012 mb l finlitt de contribuir, mb rguments sòlids i contrstts, l debt polític, econòmic, socil i culturl que ctulment té lloc Ctluny sobre l conveniènci o no d’independitzr-se de l’estt espnyol.
Llegir-ne més
24 de març de 2013 11:03 h
Això és el que es desprèn de les seves declrcions, que desir moll, mner de dirrees mentls, com si hgués perdut l cpcitt que huri de tenir pel càrrec que ocup. No se li h ocorregut ltr cos que dir que dels 10.000 professors existents, 2.000 fn polític les ules. Ho h dit mb un to despectiu, com si quest 20% que form prt del professort fos escòri, ctuàs mlment i que hguessin d’esser els primers expedientts en un llei que prepr l Conselleri d’Educció, sobre el comportment del professort les ules.
Llegir-ne més
24 de març de 2013 09:50 h
Els contrris l procés de sobirni sembl que respiren lleujts quest setmn. Per rons econòmiques hn post Ms sot els peus i r ixecnt només lleugerment l pressió sembl que l’obliguen negocir. I dic sembl perquè per prt de l’Estt només hi h hgut promeses de flexibilitzció del dèficit. Algú es pens que, fins i tot si s’rriben concretr, serà degut un tc de mgnnimitt? Al contrri el PP sp que si cb posnt en fllid Ctluny i Vlènci que representen més de l 3 prt del PIB i de l’exportció, l’eix mediterrni s’emport Espny per dvnt.
Llegir-ne més
23 de març de 2013 17:43 h
A hores d'r, Ctluny viu un moment, socil i ncionl, molt mortificdor: terriblement complict. En quest, molt ltert –meteorològicment prlnt– mrç del 2013, l nostr nció ctln es trob en un situció d'utèntic emergènci ncionl. L nostr drmàtic dependènci –polític i econòmic– un Estt espnyol clmitós, morós fins l moll de l'os, provoc que l inquietud de l nostr gent vgi gunynt terreny mrxes forçdes. Però el punt d'inflexió, bsolutment incceptble, és l imposició d'un objectiu de dèficit superdogmàtic (molt pitjor del que pliquen Brussel•les i Berlín Grèci) que l pràctic implicri que el govern de Ctluny huri d'provr un pressupost de guerr, mb unes ntihumnitàries retlldes de 4.
Llegir-ne més
