29 de març de 2013 11:11 h
Result incceptble que els costos lborls cd di s’ensorrin més; és dir, que els slris cd cop vgin perdent més poder dquisitiu i, per contr, els subministrments, els serveis essencils (igu, gs, electricitt, trnsport públic i telecomuniccions) s’incrementin considerblement. No hi h dubte que l devlució slril dels drrers temps h estt històric. D’quest mner, l despes lborl per treblldor v reculr un 3’2% en l’últim trm del 2012; més, les percepcions no slrils vn retrocedir un 15’65 i les pensions, j de mitjn molt bixes, no s’hn ugmentt segons l inflció.
Llegir-ne més
29 de març de 2013 02:16 h
Qun el 17 de desembre de 2010 Mohmmd Bouzizi es v immolr públicment perquè les utoritts no li permetien trebllr com venedor mbulnt, poc s’imginv que el seu cte desespert esdevindri un esclt d’indignció globl. L revolt v forgitr del poder Ben Ali, i es v estendre Egipte i d’ltres pïsos de l regió, esdevenint un revulsiu contgiós, l "primver àrb" que soscvv les bses dels règims bsolutistes més o menys disfressts de democràcies. Aquelles revoltes populrs de joves sense perspectives de futur que utilitzven les xrxes socils, des de Tunísi fins Síri pssnt per Bhrin, hn portt el món àrb un fse de trnsformció inimginble que deixv en evidènci l miopi d’unes democràcies occidentls que hvien contemporitzt mb els règims utocràtics fins esdevenir-ne còmplices necessris.
Llegir-ne més
28 de març de 2013 18:32 h
De l mteix mner que l legislció espnyol v servir per perseguir membres de l Dictdur rgentin, l justici rgentin h de poder perseguir, en nom de l justici universl, els responsbles de l repressió frnquist. F tres nys, un grup de ciutdns v començr promoure-ho i r s’està punt de viure com l jutges Mri Servini de Cubrí, que instrueix l cus un vegd cceptd, prendrà declrció trvés de videoconferènci dotze de les cent persones querellnts, víctimes totes elles de repressió i tortur. Posteriorment, l justici rgentin hurà de decidir si imput i decret l cerc i cptur de les persones denuncides, (mgistrts, polítics i policies), d’entre les quls Rodolfo Mrtín Vill pels fets de Victòri en 1976, José Utrer Molin –sogre de Gllrdón per signr l pen de mort de Puig Antich- i Jun Antonio González Pcheco, àlies Billy, el niño, torturdor.
Llegir-ne més
28 de març de 2013 18:32 h
De l mteix mner que l legislció espnyol v servir per perseguir membres de l Dictdur rgentin, l justici rgentin h de poder perseguir, en nom de l justici universl, els responsbles de l repressió frnquist. F tres nys, un grup de ciutdns v començr promoure-ho i r s’està punt de viure com l jutges Mri Servini de Cubrí, que instrueix l cus un vegd cceptd, prendrà declrció trvés de videoconferènci dotze de les cent persones querellnts, víctimes totes elles de repressió i tortur. Posteriorment, l justici rgentin hurà de decidir si imput i decret l cerc i cptur de les persones denuncides, (mgistrts, polítics i policies), d’entre les quls Rodolfo Mrtín Vill pels fets de Victòri en 1976, José Utrer Molin –sogre de Gllrdón per signr l pen de mort de Puig Antich- i Jun Antonio González Pcheco, àlies Billy, el niño, torturdor.
Llegir-ne més
28 de març de 2013 12:03 h
El bse eslovè és el protgonist del número 48 de l revist Seleccion’t J podeu consultr el número de mrç i bril de l revist Seleccion’t. El protgonist de l portd i de l’entrevist d’quest edició és el bse eslovè Jk Lkovic, un cs típic entre els jugdors estrngers de l secció de bàsquet del FC Brcelon. Lkovic v defensr durnt cinc tempordes l smrret blugrn, però Lkovic v profitr quest experiènci per conèixer l relitt del seu pís d’collid, Ctluny, i les reivindiccions socils i ncionls dels seus ciutdns.
Llegir-ne més
27 de març de 2013 23:15 h
Els moviments, perfectment orquestrts, per produir un glopd de fum per tpr per uns dies el “show” muntt Mdrid i del que no en poden ni en podrn fugir, mb l tonteri l que s'h prestt es veu que encntd l'Alíci Sánchez-Cmcho de demnr cnvir els escoltes, normls cs nostr, dels Mossos pels de l Polici Ncionl... Amb el voler integrr les oficines de representció l'exterior mb les pròpies de l'Estt... Amb l'menç en no invertir en l pgesi ctln fons europeus... L'objectiu, des de l'endemà de l'11 de setembre-2012 és clr i contundent: Trencr-nos, debilitr-nos i dividir-nos com poble.
Llegir-ne més
27 de març de 2013 10:54 h
J f nys que veiem cure negocis. El petit comerç veu com s’ensorr l demnd dels seus productes o serveis i el preu del lloguer, llum, igu, gs... segueixen incrementnt-se contr corrent. Constntment veiem com es buiden locls o com es pren el relleu d’un l’ltre. Un locl on hi hvi un copisteri pss ser un perruqueri, un quiosc o llibreri pss ser un br... i quests últims gunten mesos i tornen pssr ltres mns. Sot quest clim de desànim empresril, de decdènci econòmic, molts negocis es veuen en l necessitt de reconvertir o reider els seus projectes empresrils.
Llegir-ne més
27 de març de 2013 09:27 h
Ho dei, f uns dies, en l mev nterior blocd: som en un situció d’emergènci socil i l nostr ciutt no pot seguir mb un govern feble com el que tenim. Feble, no només per l’ritmètic polític, sinó sobretot per les seves pròpies mncnces i incpcitts. J no prlo d’ideologi, no per que sigui sobrer, ni molt menys, sinó per que l’emergènci super j les espernces de molt gent. J sé que gestionr l misèri és molt poc productiu des d’un punt de vist de l rendibilitt polític, però r no podem mesurr les necessitts mb el rser sempre limitt del càlcul estrtègic mb el que estem costumts estudir les nostres ccions.
Llegir-ne més
27 de març de 2013 00:25 h
Drrerment els polítics s’omplen l boc mb l desfortund expressió “velles ctiv”. Dic desfortund no perquè cregui que l gent grn no pot fer moltes coses sinó perquè quest expressió, en mns de desprensius, s’h convertit en un forisme de trebllr fins l mort. És cert que moltes persones, qun rriben l’edt de jubilr-se, gudeixen d’ un estt físic i intel·lectul més semblnt les de 50 nys que les de 85. Són plenment cpces i productives però són bndejdes del merct lborl només pel fet d’hver ssolit l’edt estblert.
Llegir-ne més
26 de març de 2013 23:33 h
L’Oriol Junquers drrerment diu que el pís se'ns desfà les mns. És ben cert: si no nem per fein, l crisicbrà esmicolnt l’Estt del Benestr que tnt d’esforç h costt tnts ciutdns. L situció del pís és drmàtic i, si ens pensem que mb l vell recept del qui di pss ny empeny ens en sortirem, estríem portnt el pís un pou sense fons. El Govern de Mdrid està sfixint les finnces de l Generlitt i ens impos un polític drconin de retlldes. L'espoli fiscl que ptim h esdevingut insostenible dvnt l situció d'emergènci socil que provoc l crisi econòmic -i l dvlld dels ingressos-, els reiterts incompliments econòmics i pressupostris del Govern espnyol i un pervers sostre de dèficit que el Govern de Mdrid impos Ctluny i que literlment suposri un cop sense precedents l cohesió socil del pís.
Llegir-ne més
