24 de març de 2013 11:03 h
Això és el que es desprèn de les seves declrcions, que desir moll, mner de dirrees mentls, com si hgués perdut l cpcitt que huri de tenir pel càrrec que ocup. No se li h ocorregut ltr cos que dir que dels 10.000 professors existents, 2.000 fn polític les ules. Ho h dit mb un to despectiu, com si quest 20% que form prt del professort fos escòri, ctuàs mlment i que hguessin d’esser els primers expedientts en un llei que prepr l Conselleri d’Educció, sobre el comportment del professort les ules.
Llegir-ne més
24 de març de 2013 09:50 h
Els contrris l procés de sobirni sembl que respiren lleujts quest setmn. Per rons econòmiques hn post Ms sot els peus i r ixecnt només lleugerment l pressió sembl que l’obliguen negocir. I dic sembl perquè per prt de l’Estt només hi h hgut promeses de flexibilitzció del dèficit. Algú es pens que, fins i tot si s’rriben concretr, serà degut un tc de mgnnimitt? Al contrri el PP sp que si cb posnt en fllid Ctluny i Vlènci que representen més de l 3 prt del PIB i de l’exportció, l’eix mediterrni s’emport Espny per dvnt.
Llegir-ne més
23 de març de 2013 17:43 h
A hores d'r, Ctluny viu un moment, socil i ncionl, molt mortificdor: terriblement complict. En quest, molt ltert –meteorològicment prlnt– mrç del 2013, l nostr nció ctln es trob en un situció d'utèntic emergènci ncionl. L nostr drmàtic dependènci –polític i econòmic– un Estt espnyol clmitós, morós fins l moll de l'os, provoc que l inquietud de l nostr gent vgi gunynt terreny mrxes forçdes. Però el punt d'inflexió, bsolutment incceptble, és l imposició d'un objectiu de dèficit superdogmàtic (molt pitjor del que pliquen Brussel•les i Berlín Grèci) que l pràctic implicri que el govern de Ctluny huri d'provr un pressupost de guerr, mb unes ntihumnitàries retlldes de 4.
Llegir-ne més
23 de març de 2013 15:42 h
M'grdri dedicr quest entrd l bloc per llençr un petició forml l president d'Esquerr Republicn de Ctluny, el senyor Oriol Junquers. Ell que està dedicnt tnts esforços exposr l poble ctlà les rons de l retlld de 4.400M€ que huri d'plicr el govern ctlà de cr el pressupost del 2013, rons que l mjori d'independentistes coneixem en detll. Ell que sp millor que ningú l mgnitud de l trgèdi del què suposri plicr quest retlld, i que està trobnt tot men de dificultts per tl de convèncer el govern que cl ccelerr el procés cp l independènci si volem evitr l fllid de l Generlitt de Ctluny, i per tnt, un cop molt dur l'econòmic del nostre pís, que obriri l port l intervenció d'Espny i l control totl de Rjoy de l polític del nostre pís.
Llegir-ne més
23 de març de 2013 08:10 h
Hem entrt en un moment de l btll delict. El bloqueig de l Generlitt per l'ctució ofensiv de l'Estt, especilment dur pel que f temes de finnçment, busc de form gens dissimuld mostrr on està el poder i on hi h els súbdits i colonitzts. Aquest ofensiv té, però, ltres conseqüències. Un no és gire bon. L colició en el govern de Ctluny i tots els prtits fins f poc utonomistes encr ctuen i prlen com si continuéssim vivint en l ficció que l'utonomi significv utogovern. Això f que, com h ssenylt Oriol Junquers en múltiples ocsions, no s'entengui com el govern no surt en tromb mb xifres i fets l mà explicr –òbviment reconeixent en bon prt l ficció del psst– com Mdrid té l pell pel mànec.
Llegir-ne més
22 de març de 2013 22:38 h
El primer LP dels Betles es v publicr el 22 de mrç de 1963, vui f justment 50 nys. Després de l'èxit conseguit pel single Plese Plese Me / Ask Me Why publict l'11 de gener d'quest mteix ny i que v conseguir rribr l número 1 de les llistes, es fein necessri entrr l'estudi per preprr un llrg durd. Sot l direcció de George Mrtin (mb Normn Smith com enginyer i Richrd Lnghm com segon), el grup es v tncr l'Estudi 2 d’Abbey Rod el di 11 de febrer de 1963, per grvr les deu cnçons que fltven per completr el disc, doncs s'hvi decidit que tmbé s'inclourien les qutre cnçons editdes en formt single nteriorment.
Llegir-ne més
22 de març de 2013 17:14 h
Imgineu-vos que viviu en un pís on el Prlment escull cd ny un membre del govern per fer de President 365 dies. Amb quest sistem ningú li puj el càrrec l cp i ssumeix junt mb un ministeri unes funcions representtives que en ltres llocs h de fer un fmíli en el sentit més mpli de l prul, mb uns centenrs llrgs d'ssistents, de membres de segurett i tot un exgerd demostrció de drets dinàstics. Imgineu-vos que el President del vostre pís, mlgrt que j no és un jovencell, és un prcticnt de l'esquí de fons, molt més dequt l sev edt que l'esquí lpí.
Llegir-ne més
22 de març de 2013 13:41 h
Crec en l prems comrcl i en l sev vibilitt com producte informtiu. Però no, tl com ho és ctulment. H d’innovr o el retrocés seri imprble. Cp mitjà h substituït un ltre. Però el poder destructiu d'Internet i pltformes mòbils en l impressió és innegble. Crec que les nostres publiccions hn de perdre l prul pper de diri. Hn d'esdevenir un pltform gnòstic de mrques de notícies sense perdre l sev missió principl: explicr bones històries, el periodisme de qulitt i servei públic de proximitt.
Llegir-ne més
22 de març de 2013 07:28 h
En un recent debt Almàsser1, el diputt del PSOE l Prlment del Pís Vlencià Jose Igncio Pstor, v reivindicr per l socildemocràci l pternitt de l’estt de benestr. Li vig contrdir, perquè considero injustificd tl propició i més perquè crec que cl situr mb un cert perspectiv històric el pper que h jugt i el que li rest jugr les opcions que es reivindiquen de l socildemocràci en l’ctul conjuntur de cpitlisme neoliberl. Sense entr r en els precedents d’ssegurnces socils l Bbilòni i l’Egipte l’ntiguitt2, ni prlr de les proclmes de Simón Bolívr3 sobre l segurett socil, o de les primeres institucions de protecció socil de l’èpoc modern l’Alemny de Bismrck en plen èpoc revolucionri, hi h un coincidènci en reconèixer que v ser després de l II Guerr Mundil qun es v generlitzr llò que hem denomint Estt del Benestr i que, ls Pïsos Ctlns sot dominció de l’estt espnyol, no hem rribt conèixer si no en un esquifid còpi buid dels seus principls components.
Llegir-ne més
21 de març de 2013 14:27 h
El psst dimrts 12 de mrç l Mes del Prlment v dmetre tràmit l inicitiv Legisltiv Populr per un Rend Grntid Ciutdn (RGC). Ar començ l voràgine de l recollid de signtures (50.000) per poder rribr ser debtud, mb rng de proposició de llei, l Ple del Prlment. Hi h molts rguments fvor de l RGC, és un mesur de lluit contr l consolidció de l pobres i contr l sev emergènci. Un mesur fvor de les persones, l sev dignitt i benestr, segurment no n’hi h prou i hem de fer molts més esforços per conseguir reduir el risc de pobres i combtre els efectes del creixement que h tingut en els drrers nys, ixí com lluitr contr l pobres estructurl.
Llegir-ne més
