Josep Huguet
10 d'agost de 2013 10:56 h
VIATGE AL COR REBEL DE CATALUNYA
El títol podri semblr un gui de turisme d'ventur. Però no ho és. L Ctluny interior o centrl és un destinció turístic mb lt potencil però fll l sev mrc. Cp dels que hem psst per l'Administrció Públic hem estt cpces de trobr un nom que per si mteix definís l personlitt del territori. Així, mentre els ltres destincions tenen un mrc prou convincent (Giron-Cost Brv, Trrgon-Cost Durd, Terres de l'Ebre, Terres de Lleid, Pirineus, Brcelon), l rest de l provínci de Brcelon qued mgd sot l'ombr de l cpitl mb submrques poc potents o indefinides.
Llegir-ne més
5 comentaris
El Dietari del Procés
9 d'agost de 2013 19:43 h
La "Grossa" ens tocarà a tots el setembre de 2014
Els ctlns estàvem ben entretinguts en un debt estèril sobre el lem i el significt de l Cden Humn que hi hurà l'11 de setembre, i les cdenes humnes prl·leles, i les contrmnifestcions feixistes... fins que el govern v sortir hir mb l inicitiv de crer un loteri ctln pròpi per Cp d'Any. Els gurus de (l) “Sort” s'hn esprvert de seguid. "L loteri ctln serà un frcàs bsolut" dei hir el propietri de L bruix d'Or, un de les dministrcions de "Loteris y puests del Estdo" que estn escmpdes per tot l'Estt.
Llegir-ne més
Manuel Pérez Nespereira
9 d'agost de 2013 18:05 h
La misèria moral. Lliçons per a la República Catalana.
Aquest curs que cb, jo encr compto mb clendri escolr, h post l descobert l misèri morl de l democràci espnyol i el que és més importnt, ens h mostrt mb un nues esfereïdor llò que, de cp mner, h de reproduir l Repúblic Ctln. Mirem cp on mirem, tnt és fixr l’tenció l’nècdot com l fet profund, quest h estt el curs del desvergonyiment del poder. Del poder rel, dic, no del govern Rjoy, que seri tot un ltr històri. Un poder que té l cp un model d’estt i de societt, de principis morls i de premisses ideològiques, d’estructures de clsse i d’estments diferencits.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
9 d'agost de 2013 11:52 h
Política lingüística del Govern del PP durant aquesta legislatura i resposta del poble
El Govern utonòmic ctul del PP és el que h suscitt més controvèrsies, confrontcions i polèmiques de tots els que hn existit fins r. No er necessri que ixò hgués psst perquè és el que h governt mb un més àmpli mjori bsolut. El que h ignort quest govern és que un vegd que es trob en el poder, h de governr per tots i no per un grup, perquè no tots els seus votnts estn d’cord mb totes les propostes que present en el seu progrm, i tmpoc no es pot prlr mss del progrm qun hn incomplert l prt principl d’quest, que er que no pujrien les contribucions dels ciutdns.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
8 d'agost de 2013 23:59 h
Gibraltar Español!
"Se h cbdo l hor del recreo en Gibrltr". "No pisré Gibrltr hst que no ondee l bnder espñol". El ministre d'exteriors espnyol, Grcí-Mrgllo, desmostr l coherènci espnyol: el màxim nombre de territoris hn de ser espnyols, i l'últim cos que es tindrà en compte serà l'opinió dels qui viuen ls territoris en disput. Espny reclm Gibrltr, i no veu que està rtllnt el ridícul que v fer Argentin f uns mesos, qun v reobrir l pugn per les Mlvines. El mrç d'enguny, el territori d'ultrmr britànic v fer un referèndum que preguntv si volien mntenir el mteix esttus que tenien.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
8 d'agost de 2013 23:09 h
Haurien de caure moltes cares de vergonya
Un de les definicions de l prul vergony ls diccionris és: “Cos que deshonr”. En un món globl i en prticulr el que gir l voltnt nostre, on tots els polítics diuen ser homes i dones d’un conduct honrd, poques cres de vergony veiem cure. Perquè l’honrdes és un qulitt morl que dvnt ls ltres podem mgr, sense que sàpiguen el que fem i deixem de fer, però nosltres sí que coneixem l nostr honrdes. Amb tot, moltes vegdes lgunes conductes no mss honrdes, no s’mguen i es mostren de form descrd, sense que els cusnts els hi cigui l cr de vergony, sigui perquè ells mteixos o el suport dels seus, rriben creure que el seu compny de prtit és impossible hgi fet coses deshonroses.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
7 d'agost de 2013 23:49 h
Com sortir a la foto?
Com pot ser que després de l mnifestció independentist de l’11 de setembre de 2012 (ANC) “Ctluny nou Estt d’Europ”, lgú que es f dir ctlnist, sigui cpç de demnr que l Cden Humn (ANC) d’enguny sigui només pel Dret Decidir? Jo els ho diré: Unió i ICV. Avui Josep Mri Pelegrí (UDC) demnv l’ANC per crt –j ho diuen que les modes ntigues sempre tornen-, que trnsformin l “Vi Ctln cp l Independènci”, en l “Vi Ctln pel Dret Decidir”. I fegeix que Unió defens des de 1931 “el reconeixement de l personlitt ncionl del nostre pís i el dret de Ctluny decidir el seu futur”.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
7 d'agost de 2013 17:53 h
No ens podem queixar
Alguns ens mosqueixem de com pot ser que d'un mteix equip de futbol es seleccionin 8 o 9 jugdors. Quin selecció d'un Llig és ixò ?. Com qued l'equip l que li pss ixò les vegdes que fci flt dintre de l competició oficil ?. I, per ltr bnd, quin sentit te que lguns jugdors desprès pssegin l'èxit pels cmps mb d'ltres bnderes penjdes l coll. O de que, en hoquei dmunt ptins, l selección espñol sempre és composd qusi íntegrment per jugdors ctlns, i ens queixem de que des de l Federción Espñol de Ptinje ens vetin poder-ho fer com “Ctluny”, només podent-ho fer, pseudo-oficilment, puntnt-nos en tornejos pnmericns.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
6 d'agost de 2013 21:31 h
Qui busca la confrontació per la Diada?
Les proclmes poclíptiques de molts contrris l independènci de Ctluny preveuen que el debt pot cbr en un rdiclitzció de Ctluny, un polritzció similr l viscud ls nys 30 del segle psst, un segregció rcil com l sud-fricn, un fntisme hitlerià o fins i tot en un esclt de violènci que podri desembocr en un guerr civil ctln. Aquest cúmul de brbritts vui h fet un petit ps per convertir-se en un relitt. I ho h fet de l mà del Movimiento Cívico 12-O. El dret l mnifestció és innegble, ixí que s'h de respectr -encr que ells es mobilitzen per rebutjr l'cció de l'ANC, oblidnt el respecte que impos el joc net.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
6 d'agost de 2013 16:27 h
Panem et circenses
Totes les ciutts tenen un espi que es converteix en centre neuràlgic perquè cb convertint-se en el lloc hbitul de reunió per girebé tothom. Tmbé l ciutt d’Amsterdm, que mlgrt ser conegut pel pssionl brri roig o l mgnífic plç Dm (on hi h el Plu Reil), té un ltre emblem que l f recordr tot el món: l sev cerves Heineken. De fet, v ser Freddy Heineken, durnt els nys setnt i vuitnt, que v interncionlitzr l’empres modificnt l grfi per fer somriure l e i fent de l’estrell vermell un imtge inconfusible de l mrc.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs