1 d'agost de 2013 11:34 h
Quntes coses hn de fer i dir les persones, l met de les quls és scendir en l sev quot de poder des de l provínci fins l metròpolis? Segurment n’hn de fer unes quntes de ben grosses, que no les frien l grn mjori dels mortls que hn conseguit equilibrr el ser i el tenir, persones que coneixen les dificultts d’exercir l professió i que fn el que poden per millorr di di, persones que sben que en quest vid s’prèn fins el di que moren, si l drrer hor s’hi h pogut rribr mb el cp ben clr.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2013 23:59 h
L'ccelerció de les fses del moviment sobirnist ctlà que el pís h de viure prtir del proper setembre deix un dubte clr: el sostre de dèficit que Espny li impos, de l'1,58%, serà l'últim grn decisió que l Generlitt hurà de resignr-se cceptr -si és que ho f- bns de desfer-se de l ternyin espnyol? Aquest 1,58% pel 2013 - que rrib 212 dies després de Cp d'Any- podri pssr l històri com l'últim btll perdud de l clsse polític ctln. El referèndum serà denegt per Rjoy, però Ms grnteix que trobrà l fórmul per celebrr-lo de totes mneres.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2013 19:44 h
Ctluny s'ensorr. Ens insulten di rere di perquè reivindiquem els nostres drets ncionls ( que són els nostres socils, els nostres drets humns ) . Ctluny es trob en estt de xoc. J n’hi h prou d’quest color . Hem de preprr-nos per l btll, cívic i polític, definitiv . Cl començr rticulr un mcro S.O.S. Europ i el món . Ens volen exterminr de fm . Si us plu, encr que no sigueu independentistes, només us prego que tingueu un mic de sentit comú i humnitt. Observeu que pss mb l dels nostres trens : un indignitt bsolut, i mb l imposició brutl d’un objectiu de dèficit del '1'58 %, l qul cos provocrà un mortificció socil, mi vist fins r .
Llegir-ne més
31 de juliol de 2013 14:16 h
El pís no v bé. Si, però j sé que em direu que, pel dmunt dels nostres cps, ptim un crisi econòmic, superestructurl, pitjor que l del 29 del segle psst, que ens mortific tots . Això és cert, però no és menys cert que quest crisi pròpi, quest crisi “indígen” ctln , v molt més enllà de l crisi econòmic interncionl, és un crisi econòmic, polític, socil i, fins i tot, psicològic. En quest specte clu sociopolític es pot dir, sense embuts, que l’Estt espnyol h fet, i intent fer, moltes trmpes i, sobretot, h sbut dividir i debilitr els prtits i l societt ctln.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2013 13:44 h
“En el principi v ser el verb” v escriure Snt Jon l’inici del seu evngeli. Totes les ccions humnes, des de les més excelses les més troces, hn estt primer idedes, després rgumentdes, i finlment difoses orlment o escrit. En quest sentit, l’escriptor nglès Edwrd Bulwer-Lytton sentenciv que “l plom és més fort que l’esps”. Qun l perversió dels mots rrib l polític, l’horror i el sofriment poden rribr límits insospitts. Com un profeci que es compleix ell mteix, els cpítols més foscos de l Humnitt sovint s’hn escrit molt bns que succeïssin.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2013 10:14 h
Durnt els mesos de juliol i gost l mjori de treblldores i treblldors exerceix el dret l descns nul. Això cd cop es f més difícil mb l precritzció de les condicions de trebll i l situció econòmic de l clsse treblldor. Ahir, 30 de juliol, UGT Ctluny present un informe en el que es recull que, des de l’ny 2008, l’increment de les persones registrdes l’tur h ugmentt un 110,38%, mentre que les persones beneficiàries d’lgun tipus de prestció hn ugmentt un 72,98% i les que no cobren prestció un 236,35%.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2013 10:07 h
Ahir, 29 de juny, membres d'Inicitiv Animlist v fer el trsllt del primer grup d'oques i ànecs que h d'eixir del Museu de l'Hort d'Almàsser (Hort Nord). L'edifici de l'ntic escorxdor del poble (mi utilitzt com tl, perquè qun l'cbren de fer j hvi quedt obsolet) fou rehbilitt el 1999 com museu etnogràfic. Compt mb un espi nnex l'ire lliure, mb de xicotetes prcel·les on plntr diverses collites per tindre l'hort tocr. A eixe espi exterior muntren un xicotet zoo mb nimls "de grnj", principlment us "de corrl", que tmbé hvien de ser un mostr de l vid de l gent de l'hort.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2013 20:50 h
Avui finlment m’he decidit fer un visit Amer, un poble que he trvesst mb cotxe o utobús mb freqüènci durnt els drrers tres mesos, de pssd cp Snt Feliu de Pllerols. Amer és el poble de l Sílvi Mrtínez, un independentist de pedr picd mb totes les lletres, que v morir demà frà ny i mig, de mllti, ls 47 nys. Cd vegd que trvessv el poble em veni el seu nom l ment. Algun di m’hi hvi d’turr. A l Sílvi mi l vig rribr conèixer personlment -Twitter bnd- tot i que un di hgués desitjt poder-hi conversr.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2013 18:12 h
Qun d'quí unes dècdes els historidors hgin d'nlitzr o escriure l primer grn crisi econòmic i socil del nou mil·leni, més d'estudir les bestieses finnceres i especultives del cpitlisme slvtge nivell intercontinentl i copsr com l'dotzend clsse mitj occidentl v creure's que el creixement i l riques eren incbbles, els erudits de l històri hurn de prestr un tenció molt especil en un estt del sud-oest de l UE on l'bsurditt i l burriqueri v cbr significnt l'explosió polític i socil dels seus conciutdnts.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2013 17:04 h
A l vist de l’vntprojecte de llei de trànsit, circulció de vehicles motor i segurett vil que h provt recentment el Consejo de Ministros, no puc deixr de fer lgunes reflexions que, de tnt en tnt, em neguitegen. Entenc i comprteixo, en cert mesur, l preocupció socil per l segurett. Aquest és un vlor molt precit i busct per les societts nomendes “vnçdes” (un ltre concepte que tmbé em cost d’cceptr). Tnmteix, discrepo molt de l’obsessió per l segurett que questes societts semblen hver incorport ls seus esquemes bàsics.
Llegir-ne més