4 d'agost de 2013 10:43 h
Avui, en quest recorregut estiuenc per les grns destincions turístiques de Ctluny, toc prlr de les Terres de l'Ebre. Però ho fré més endvnt. L rbios ctulitt pos sobre l tul un sèrie de notícies en les que Ctluny, en generl, i l'Ebre, en prticulr, són els protgonistes. L primer és que el Govern del PP continu l polític d'enfrontment entre comunitts en tornr revifr el conflicte de l'Ebre. El cbl de les zones del riu determint qun pss per Argó i L Rioj no és el mteix per l Delt.
Llegir-ne més
3 d'agost de 2013 23:50 h
Result grciós, o denigrnt –depèn com s’ho mirin-, sentir dirigents polítics criticr les inicitives del gruix de l ciutdni mb l pobres rgumentl mb què ho fn. Criticr per criticr. Si el PSC o qulsevol ltre no vol prticipr l Vi Ctln, o li f ràbi que es fci, que no hi vgi; però que no ens expliqui històries estrnyes, o ens vulgui lliçonr sobre què és més dient de commemorr o no l’11 de setembre. Nosltres no tenim inconvenient en què vgi fer un ofren florl l tomb del duc de Berwick, si li sembl més convenient.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2013 23:51 h
Com en un rter, on res cnvi en l posd en escen. Són els decorts de crtró i pedr de ptriòtiques l·legories vintge,com pistge del fl·lç vitge Ítc, els únics que es mouen, repetint-se un i un ltre vegd. I és qun el vertigen s’ccentu que t’dones que no ens hem mogut ni un rjol d’llà on estàvem, i dones gràcies de no hver pujt l vixell de firet on l mjori v decidir pujr-hi el psst 11 de setembre, i que vn rtificr en les últimes eleccions l Prlment. I no em vlen cp tipus d’excuses de ml pgdor, ni buscr culpbles, els únics culpbles de l’engny són quells que j els hi està bé viure contents i engnyts.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2013 20:18 h
Les Houses of Prliment, l Torre Eiffel, l Times Squre, l Cs Blnc, l plç de Snt Pere del Vticà, l Grn Murll xines l ps per Pequín o l'Òper de Sydney estn, sens dubte, entre els llocs més emblemàtics de l Terr. I en poques setmnes, tmbé sern els testimonis d'un de les diferents cdenes humnes reivindicnt l independènci de Ctluny que es frn rreu del plnet. Londres, Prís, Berlín, Brussel·les, Rio de Jneiro, Nov York, Wshington, Pequín, Sydney o Melbourne són només lgunes de les ciutts que s'unirn l Vi Ctln.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2013 18:28 h
Acb de fer-se públic l creció de l’Agènci Ctln de Ptrimoni Culturl que voldri imitr els models nglosxons i cèltics de gestió dels espis de ptrimoni mteril i immteril. A l’esper de llegir l lletr menud i de veure com es gestion en el di di, sobre el pper, l ide és un bon notici per l cultur. I pel turisme. Els set nys que vig estr l cpdvnt de l responsbilitt turístic de Ctluny vn servir per posr les bses estrtègiques d'un turisme sostenible i culturl, l'únic que té llrg recorregut per l sev singulritt i qulitt.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2013 17:33 h
Un de les crcterístiques més evidents de les societts que tenen com llengu en plenitud d'usos un llengu que funcion com llengu A unes ltres societts (les quls, per tnt, tenen un llengu B) és el seu menyspreu mjoritri no només per queixes llengües B, sinó tmbé per les ltres llengües en generl. L'interès que tenen els espnyols ( = cstellnoprlnts) per prendre ctlà, bsc, gllec o sturià (per ells l'rgonès ni tn sols existeix) és comprble l dels pingüins per fer vcnces l Crib (vegeu, per exemple, quest rticle), i és nturlment semblnt l que tenen els frncesos (= frncesos del nord) per prendre occità, bretó, neerlndès, ctlà, cors o qulsevol ltr prl utòcton dins l Repúblic.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2013 10:30 h
És un vergony en mjúscules que l’empres de snitt privd Sànits posi en perill l vid d’un person perquè l’informe mèdic er en ctlà. Així mteix, és denigrnt que un dependent de Mngo, d’un botig del Psseig de Gràci de Brcelon, es dirigeixi un client perquè li prli en cstellà, i encr li recrimini que no té dret dirigir-se ell en l llengu pròpi de Ctluny. Aquestes episodis, d’incompliment flgrnt de l legislció ctln, concretment, l llei 22/2010 de 20 de juliol de codi de consum de Ctluny, i l llei 1/1998, de 7 de gener de polític lingüístic són incomprensibles l’ny 2013 .
Llegir-ne més
1 d'agost de 2013 23:59 h
Desengnyin-se, no hi hurà Concert pel federlisme. Pere Nvrro i Jon Mnuel Serrt no s’hn post d’cord per omplir el Cmp Nou –i pgr el lloguer. Sembl ser que hi h un cus que ho f impossible: indigestió. Qun mb l cnícul els corrents interns del PSC procedien l desglç, preix Quim Ndl cceptnt l propost de l’lclde de Giron -Crles Puigdemont (CiU)- per presidir el Pcte Locl pel Dret Decidir, i j tenim el profet de Terrss mb sls ENO l llit. I, és clr, mb quest ml de ventre, l que h pregut Montoro l’estil “Ol, 1,58% de déficit, o k se? Actis o os intervenimos o k se?” el gripu que s’h hgut d’empssr per mor l federlisme, li h provoct un explosiv brrej estomcl que h fet que hgin hgut d’estirr cp munt mb forç l creu de l mrionet per ixecr-lo.
Llegir-ne més
1 d'agost de 2013 23:56 h
D'quí un temps es recordrà el plenri d'vui com el del di de Bárcens, és dir del di que es prlà de robtori i de corrupció, però tmbé del di que l democràci fou derrotd pel cinisme. Cp reconeixement de les ccions frudulentes! Tl vegd, però, s'oblidrà que l cireret del plenri (el punt 2 de l'ordre del di) conteni l'provció d'un Reil Decret que mgv un robtori "legl": l'provció d'un crèdit de 877 milions per destinr-los l compr i pgment de mteril rmmentístic.
Llegir-ne més
1 d'agost de 2013 13:39 h
Perquè lluitem pels drets de tots els éssers vius, humns i no humns. Perquè l lluit pel nostre poble suposrà un cnvi socil, polític, econòmic i ètic que h d’esdevenir necessàriment en un nou model de relcions mb el medi i l rest d’individus mb els quls convivim. Perquè el nostre poble h de posr en mrx formes més justes i mes sludbles d’limentció i de comerç, exercint el dret l sobirni limentri i mb respecte l vid i dignitt de tots els nimls. Perquè el cmí del Dret Decidir ens donrà l’opció de promoure festes i trdicions que no siguen cruels mb els ltres, i que no promoguen i toleren l violènci, judnt educr en l tolerànci i el respecte per l vid i l cultur.
Llegir-ne més