6 d'agost de 2013 21:31 h
Les proclmes poclíptiques de molts contrris l independènci de Ctluny preveuen que el debt pot cbr en un rdiclitzció de Ctluny, un polritzció similr l viscud ls nys 30 del segle psst, un segregció rcil com l sud-fricn, un fntisme hitlerià o fins i tot en un esclt de violènci que podri desembocr en un guerr civil ctln. Aquest cúmul de brbritts vui h fet un petit ps per convertir-se en un relitt. I ho h fet de l mà del Movimiento Cívico 12-O. El dret l mnifestció és innegble, ixí que s'h de respectr -encr que ells es mobilitzen per rebutjr l'cció de l'ANC, oblidnt el respecte que impos el joc net.
Llegir-ne més
6 d'agost de 2013 16:27 h
Totes les ciutts tenen un espi que es converteix en centre neuràlgic perquè cb convertint-se en el lloc hbitul de reunió per girebé tothom. Tmbé l ciutt d’Amsterdm, que mlgrt ser conegut pel pssionl brri roig o l mgnífic plç Dm (on hi h el Plu Reil), té un ltre emblem que l f recordr tot el món: l sev cerves Heineken. De fet, v ser Freddy Heineken, durnt els nys setnt i vuitnt, que v interncionlitzr l’empres modificnt l grfi per fer somriure l e i fent de l’estrell vermell un imtge inconfusible de l mrc.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2013 23:59 h
No l'pludeixo, però trobo nturl l recció espnyol mb l neddor Roser Trrgó. A ningú no li grd que el treixin, i l Trrgó h trït ls espnyols jugnt mb l sev selecció i després dient l tweeter mb un esteld que l selecció espnyol no er l sev. D'ixò se'n diu engny o fru. Doncs que s'tingui les conseqüències. Si no vols pols, no vgis l'er. Però és que vull recordr ls ctlnets que r tnt l defensen, que l Trrgó no només h trït ls espnyols, tmbé h trït, i en primer lloc, ls ctlns jugnt mb l selecció del nostre opressor, el veí espnyol que tmbé vull recordr que és justment qui ens neg nosltres l'existènci en negr-nos l nostr selecció.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2013 23:03 h
L situció d’nomli que es viu en quest pís, i j no prlem del cs Bárcens, o dels conflictes interessts mb Gibrltr, h culmint quests dies mb el Mundil de ntció Brcelon 2013. Nosltres els fem l fein, ells es pengen les medlles. Això és el que pss qun ets un pís ocupt. Mirei Belmonte o On Crbonell, ctlnes; Mrglid Crespí o Melnie Cost, de ses illes; l mjori de les integrnts de l’equip de l sincro i de les cmpiones del món de Wterpolo femení, son tmbé en l sev mjori ctlnes. L presènci de tlent llorejt purment espnyol h estt insignificnt.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2013 18:58 h
Enguny l Universitt d’Estiu de Gndi, i sot el títol d’Europ. Relitt o ficció. Problem o solució, h celebrt l seu XXX edició. Personlment he pogut ssistir dues tules rodones molt interessnts. L primer l voltnt de tres rts fonmentls: les udiovisuls, les plàstiques i les escèniques. L segon, celebrd ls jrdins de l Cs de l Mrques per l previsible concurrènci de públic, v correspondre ls prtits polític que tenen representció en Les Corts. Doncs bé, en totes dues, i tnt els representnts de les rts com qusi tots els líders dels prtits polítics, coincidiren, si més no, en l’nàlisi de l relitt vlencin.
Llegir-ne més
4 d'agost de 2013 22:50 h
Qunt l topònim, l Ctluny del meu títol pot ser bescnvid sense escrúpols per qulsevol ltre territori -urbs, regió, pís, nció- sotmès l més estrict dictdur de l clsse finncer; m’hi f pensr el drrer informe de l’FMI on, obertment i mb tot detll s’consell, entre ltres mesures, retllr en el conjunt de l’Estt espnyol un 10 % els slris en dos nys. A més, continu l’infme document, es pos en considerció un nou ugment de l’IVA que fectri els productes grvts mb el tipus reduït -cos que repercutiri directment en el preu dels llibres- i, per fegir-hi lleny l foc, s’hi demn “flexibilitt en l consolidció fiscl si el creixement no és l’espert”.
Llegir-ne més
4 d'agost de 2013 21:44 h
Ctluny pteix un degoteig de pèrdues de treblldors per compte propi des que v començr l crisi. Des de juliol de 2012, més de 7.500 utònoms ho hn deixt de ser –en l’últim mes, només les comrques de Brcelon se’n vn perdre 600, mentre que vn pujr de mner tímid Giron, Lleid i Trrgon. No semblen molts, tenint en compte que encr en queden 520.000, i tenint en compte que durnt els primers nys de l crisi se’n perdien un ritme de 30.000 nuls. Són només 7.520 persones, però l vegd són d’lgun mner 7.
Llegir-ne més
4 d'agost de 2013 20:30 h
Des del di que vn nomenr primer secretri del PSC l senyor Nvrro i v començr obrir l boc, vig veure que no teni les idees prou clres i que, mesur que nés pssnt el temps, en diri de l’lçd d’un cmpnr. He escrit en quest mteix diri digitl lgun rticle criticnt l senyor Nvrro, dient que sembl que visqui en un ltre món i que no se n’ssbenti de tot el que pss l seu costt. El seu únic objectiu és conseguir el seu impossible “federlisme” i pensr que tots els ltres viuen sempre equivocts.
Llegir-ne més
4 d'agost de 2013 18:27 h
FMI dels rics Es llegeix i s’escolt rreu, que el FMI , consell rebixr slris fins l 10%, per crer llocs de trebll; ixò es l irresponsbilitt mes bsurd i vergonyos que es pot exposr , junt mb l’ugment de l’IVA, en un pís el qul el consum bix cd di, per l recessió econòmic que l’Europ del Euro, constntment empeny ls ciutdns mb problemes, l suïcidi socil i morl. No es lo mteix , rebixr slris que rebixr beneficis ; perquè els slris corresponen ls treblldors , i els beneficis corresponen ls empresris , que jo estic totlment fvor de que quests hn de tenir beneficis , per poder mplir , renovr i mntenir l’empres; però compt mb el meu plntejment: Si un operri cobr 1000€ cd mes , (13pgues), i l’hi sumem 1500€ de despeses globls cd mes, quest operri cost l’empresri , 2500€ cd mes , que multiplict per 13 mensulitts , es un totl de 32500€ ; 40hores setmnls de trebll multiplicdes per 48 setmnes , ens result un totl de 1920hores l’ny , que dividint euros de despes per hores de trebll , tenim un resultt de 16’9€ per hor treblld: (35-16’9=18’1 de benefici per hor, 34752€ de benefici l’ny , de un sol operri); com es de suposr quest operció no es rel , perquè ignoro l relitt de les despeses , però qun mi em fcturen 39’8€ l’hor de trebll uns i 35€ ltres , que en tinc fctures que ho crediten , em pregunto si es el slri que s’h de retllr , o el benefici del temps fcturt ; S’hn de reduir beneficis de fcturció , que es un sistem indirecte de distribució de riques , un vi per fvorir el consum i d’jud l creció de llocs de trebll.
Llegir-ne més
4 d'agost de 2013 10:43 h
Avui, en quest recorregut estiuenc per les grns destincions turístiques de Ctluny, toc prlr de les Terres de l'Ebre. Però ho fré més endvnt. L rbios ctulitt pos sobre l tul un sèrie de notícies en les que Ctluny, en generl, i l'Ebre, en prticulr, són els protgonistes. L primer és que el Govern del PP continu l polític d'enfrontment entre comunitts en tornr revifr el conflicte de l'Ebre. El cbl de les zones del riu determint qun pss per Argó i L Rioj no és el mteix per l Delt.
Llegir-ne més