15 d'agost de 2013 21:42 h
Es f difícil no mostrr flicció pel que està succeint Egipte. Un govern que no contentv molts v ser contestt per l’exèrcit, que mitjnçnt un cop d’estt mb l comunitt interncionl mirnt cp un ltr bnd, v prendre el control de l situció. L respost per prt dels seguidors del govern depost v ser hir ixfd mb un msscre que podri hver costt més de 500 vides. Jo sempre he cregut fermment que confir el poder polític un exèrcit només podi portr mort i destrucció. Els son el Cudillo? Per molt que no grdin les polítiques conservdores dels Germns Musulmns, dubto que l millor respost sigui el fntisme i l guerr.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2013 19:02 h
Jo no crec que s’hgi cbt l processo de presumptes delinqüents, que el jutge Ruz huri de convidr desfilr per el seu desptx; crec que no es pot pssr per lt , que des de l “trnsició”, els ciutdns d’quest estt noment “estt Espnyol,” no hem prt de pgr impostos per tpr forts oberts per l corrupció existent en tots el governs, lo qul no vol dir que tots els cp de govern hgin sigut corruptes o presumptes corruptes. Es clr , que l justíci no es igul per tothom , es clr que qui te el diner, te el poder ; es clr que el poder i el diner junts es l’elixir de l corrupció , que fins i tot permet ls governs de torn mnipulr els plts de l blnç de l justíci , mb nomenments d’lts càrrecs en el “Poder Judicil” , fets l sev mid.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2013 13:46 h
En líni mb l feixug tsc d’impuls publicist, fvor de Ctluny, del Col•lectiu Emm, el web, i lhor, comunitt de voluntris, nomend Help Ctloni, és un importnt pltform digitl que d’ençà del 2010 exerceix - en nglès, frncès, lemny, itlià i cstellà – l ingent tsc cívic d’explicr l món el que pss entre Ctluny i Espny . A diferènci del Col•lectiu Emm, que té com , principl i concret, compromís mb el pís, el fet de rebtre les notícies i rticles de prems interncionl sobre Ctluny, Help Ctloni és un grup de 60 voluntris, que en principi piulven l Twitter en nglès en defens del dret l’utodeterminció de Ctluny i que r h esdevingut un potent moviment trnsversl les xrxes socils que don conèixer el nostre pís i l sev lluit fvor de l llibertt ncionl .
Llegir-ne més
14 d'agost de 2013 23:17 h
Article publict l festdirecte.ct L’ny 1985 el Ptront Municipl de Cstells de Trrgon editv Els cstells l'escol. Dossier d'informció bàsic i propostes de trebll, un crpet que incloï un llibret, unes fitxes de trebll i un csset, mb músic de grlles, i que er l primer publicció de distribució obert que intentv propr el fet csteller l’àmbit escolr (de primàri) i en proposv ctivitts didàctiques sistemtitzdes. D’leshores ençà, hn nt preixent moltes ltres inicitives d’quest tipus, sovint desenvolupdes prtir d’un coll o emmrcdes en un poblció csteller.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2013 22:31 h
Les vcnces d'estiu sumdes l festivitt de demà crern més de 740.000 psstgers només l'Aeroport d'El Prt fins diumenge, entre rribdes i sortides. Tot i que lgunes persones són comptdes per prtid doble en l'estdístic -sern psstgers dues vegdes quest setmn-, centenrs de milers de persones entrrn i sortirn del pís en només qutre dies. Cd ny, 8 milions i mig de persones visiten Brcelon, fent l ciutt comtl l desen més visitd del món. Sent relistes, l cpcitt de difondre el misstge independentist ctlà dels turistes del principt rreu del món en pocs dies no pot nr més enllà d'lgun smrret del tipus: "Keep clm nd spek Ctln" o "Ctloni is not Spin".
Llegir-ne més
14 d'agost de 2013 16:11 h
Si en l qüestió socil cd di el pís es tercermunditz més, es degrden els convenis col•lectius i cd vegd hi h més misèri: gent que no pot pgr el lloguer, l'igu, el gs, i, sobretot l'electricitt, fins i tot trebllnt, (el fenomen sociològic dels pïsos nglosxons noment “working poor” j h rribt cs nostr ). En l’specte pròpiment polític, l corrupció s'ho menj tot , i Ctluny és l que sempre en surt més perjudicd. No hi h dubte que, més que mi, l consciènci de pís h d’nr lligd mb l consciènci socil i que l vi ctln cp l’Estt propi h d’implicr un profund cnvi del model socioeconòmic , lborl i energètic .
Llegir-ne més
14 d'agost de 2013 13:25 h
Benvolguts comptriotes: Estem en uns moments d’extrem intensitt ncionl. L societt civil està bolcd en un procés sense retorn cp l Independènci de Ctluny. És evident que l’ANC està cpitlitznt i cnlitznt quest moviment de bse que rrenc des de l societt. En el mrc d’quest nhel del ciutdà per col·lborr en quest històric procés, des de l nostr humilitt, en Gonçl, en Nrcís Perich i en Gerrd Sesé, tres cntutors ctlns, volem portr el nostre grnet de sorr i per ixò hem cret un cnçó per l Vi Ctln: ‘Mà en mà’.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2013 00:04 h
El títol del meu rticle, és el que vol dir Esop en l sev ful “El fnfrró”. Un tlet, que er molt conegut dels seus conciutdns per l sev debilitt, v prtir un di terres llunynes. V tornr després d'uns nys, nuncint que hvi portt terme grns proeses en diferents pïsos; dei hver fet Rodes un slt que mi bns cp dels tletes coronts en els jocs olímpics hvi estt cpç de fer, fegint més que presentri els testimonis de l sev gest si lguns dels que llí es trobven presents, venien lgun vegd l sev terr.
Llegir-ne més
13 d'agost de 2013 23:39 h
Probblement el títol de l’rticle, que no és res més que un tuit del conegut compte @Colonos_Cs, és l respost l grn mjori de les preguntes estivls que vui em formulo quí: Perquè Crmen Chcón es permet el luxe d’tribuir les “ànsies d’esclfr cdir” de CiU-ERC, l presumpt mlnutrició infntil, estes per tot el pís i que tots coneixem (ironi)? Amb quntes desenes de milers de milions devi contribuir l ministr Chcón endeutr l’Estt per fins militrs j en plen crisi reconegud? Perquè hem d’guntr que el PP menci de no nr ls ctes oficils de l Did, tnt l Prlment com molts pobles, ny rere ny, qun el norml és que no hi vgi, tl i com f Ciuddnos? Perquè Albert River vol tncr l’únic televisió públic de Ctluny -TV3-, per suposr un “despes supèrflu” j que “j hi h molts cnls”, i no propos tncr les híper subvenciondes televisions privdes, que sobren per tot rreu? Perquè no f un únic prtit mb PP i PSC i ixí només pguem l subvenció d’un prtit? Perquè no ens fn un fvor i despreixen directment? Perquè v nr l commemorció de l Declrció Unilterl d’Independènci d’EUA, el 4 de juliol psst, i reneg de l possibilitt que Ctluny exerceixi quest vi? Perquè l “vi Kosovr” és pejortiv i l “vi USA” no? Quin diferènci hi h? Perquè el cp de files de Nuevs Generciones de Snt Cugt, Igncio Fuentes Albes, propos il·leglitzr els prtits independentistes per l Did, després d’hver ssistit un sopr independentist f uns mesos Lleron? Perquè el PSC h decidit fer el joc PP i C’s, i infectr el debt sobirnist mb les mteixes mentides que ells? Perquè Pere Nvrro no f vcnces i hem d’estr escoltnt en ple gost les seves rucdes? Què li hem fet els ctlns perquè ens odiï tnt? Perquè ens deixem governr per un president tnt ximple com Rjoy, que per tpr l pròpi corrupció, l del govern, i l del prtit; no se li cut res millor que fer bullying com denunciv vui Alfred Bosch Gibrltr, o sigui, l Regne Unit? Perquè nosltres no podem cobrr en negre perquè promocionem “l’economi submergid” i ells sí? Perquè no pr de fer el ridícul i per vergony no pleg j? I l millor del di: perquè el lerrouxist ntictlà Arcdi Espd necessit veure Teres Forcdes l portd d’Interviú de l’11 de setembre, per comprovr l potènci de l nostr Nció(?); qun el que en relitt el que estem espernt, son les portdes dels diris de demà psst mb l cstíssim Cospedl en pilotes, dvnt de les seves mentides ls jutjts? Article escrit per Oriol Jordn Pots consultr tot el Dietri des de l'inici l bloc Oriols
Llegir-ne més
13 d'agost de 2013 17:49 h
En totes les relcions que es poden contemplr del president de l Comunitt Autònom de les Illes Blers, mb els seus superiors o iguls de l metròpolis mdrileny, mb el president del Govern o mb el rei es percep un ctitud totl de servilisme, el mteix que teni i predic l’expresident Mts, qun es relcionv mb persones semblnts i ssegurv i ssegur encr, que qulsevol pl que li presentàs un gendre del rei, s’dmeti sense ni estudir-lo, ni mirr-lo, er com si fos pels creients de qulsevol religió, l prul del seu déu corresponent.
Llegir-ne més
