14 d'agost de 2013 16:11 h
Si en l qüestió socil cd di el pís es tercermunditz més, es degrden els convenis col•lectius i cd vegd hi h més misèri: gent que no pot pgr el lloguer, l'igu, el gs, i, sobretot l'electricitt, fins i tot trebllnt, (el fenomen sociològic dels pïsos nglosxons noment “working poor” j h rribt cs nostr ). En l’specte pròpiment polític, l corrupció s'ho menj tot , i Ctluny és l que sempre en surt més perjudicd. No hi h dubte que, més que mi, l consciènci de pís h d’nr lligd mb l consciènci socil i que l vi ctln cp l’Estt propi h d’implicr un profund cnvi del model socioeconòmic , lborl i energètic .
Llegir-ne més
14 d'agost de 2013 13:25 h
Benvolguts comptriotes: Estem en uns moments d’extrem intensitt ncionl. L societt civil està bolcd en un procés sense retorn cp l Independènci de Ctluny. És evident que l’ANC està cpitlitznt i cnlitznt quest moviment de bse que rrenc des de l societt. En el mrc d’quest nhel del ciutdà per col·lborr en quest històric procés, des de l nostr humilitt, en Gonçl, en Nrcís Perich i en Gerrd Sesé, tres cntutors ctlns, volem portr el nostre grnet de sorr i per ixò hem cret un cnçó per l Vi Ctln: ‘Mà en mà’.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2013 00:04 h
El títol del meu rticle, és el que vol dir Esop en l sev ful “El fnfrró”. Un tlet, que er molt conegut dels seus conciutdns per l sev debilitt, v prtir un di terres llunynes. V tornr després d'uns nys, nuncint que hvi portt terme grns proeses en diferents pïsos; dei hver fet Rodes un slt que mi bns cp dels tletes coronts en els jocs olímpics hvi estt cpç de fer, fegint més que presentri els testimonis de l sev gest si lguns dels que llí es trobven presents, venien lgun vegd l sev terr.
Llegir-ne més
13 d'agost de 2013 23:39 h
Probblement el títol de l’rticle, que no és res més que un tuit del conegut compte @Colonos_Cs, és l respost l grn mjori de les preguntes estivls que vui em formulo quí: Perquè Crmen Chcón es permet el luxe d’tribuir les “ànsies d’esclfr cdir” de CiU-ERC, l presumpt mlnutrició infntil, estes per tot el pís i que tots coneixem (ironi)? Amb quntes desenes de milers de milions devi contribuir l ministr Chcón endeutr l’Estt per fins militrs j en plen crisi reconegud? Perquè hem d’guntr que el PP menci de no nr ls ctes oficils de l Did, tnt l Prlment com molts pobles, ny rere ny, qun el norml és que no hi vgi, tl i com f Ciuddnos? Perquè Albert River vol tncr l’únic televisió públic de Ctluny -TV3-, per suposr un “despes supèrflu” j que “j hi h molts cnls”, i no propos tncr les híper subvenciondes televisions privdes, que sobren per tot rreu? Perquè no f un únic prtit mb PP i PSC i ixí només pguem l subvenció d’un prtit? Perquè no ens fn un fvor i despreixen directment? Perquè v nr l commemorció de l Declrció Unilterl d’Independènci d’EUA, el 4 de juliol psst, i reneg de l possibilitt que Ctluny exerceixi quest vi? Perquè l “vi Kosovr” és pejortiv i l “vi USA” no? Quin diferènci hi h? Perquè el cp de files de Nuevs Generciones de Snt Cugt, Igncio Fuentes Albes, propos il·leglitzr els prtits independentistes per l Did, després d’hver ssistit un sopr independentist f uns mesos Lleron? Perquè el PSC h decidit fer el joc PP i C’s, i infectr el debt sobirnist mb les mteixes mentides que ells? Perquè Pere Nvrro no f vcnces i hem d’estr escoltnt en ple gost les seves rucdes? Què li hem fet els ctlns perquè ens odiï tnt? Perquè ens deixem governr per un president tnt ximple com Rjoy, que per tpr l pròpi corrupció, l del govern, i l del prtit; no se li cut res millor que fer bullying com denunciv vui Alfred Bosch Gibrltr, o sigui, l Regne Unit? Perquè nosltres no podem cobrr en negre perquè promocionem “l’economi submergid” i ells sí? Perquè no pr de fer el ridícul i per vergony no pleg j? I l millor del di: perquè el lerrouxist ntictlà Arcdi Espd necessit veure Teres Forcdes l portd d’Interviú de l’11 de setembre, per comprovr l potènci de l nostr Nció(?); qun el que en relitt el que estem espernt, son les portdes dels diris de demà psst mb l cstíssim Cospedl en pilotes, dvnt de les seves mentides ls jutjts? Article escrit per Oriol Jordn Pots consultr tot el Dietri des de l'inici l bloc Oriols
Llegir-ne més
13 d'agost de 2013 17:49 h
En totes les relcions que es poden contemplr del president de l Comunitt Autònom de les Illes Blers, mb els seus superiors o iguls de l metròpolis mdrileny, mb el president del Govern o mb el rei es percep un ctitud totl de servilisme, el mteix que teni i predic l’expresident Mts, qun es relcionv mb persones semblnts i ssegurv i ssegur encr, que qulsevol pl que li presentàs un gendre del rei, s’dmeti sense ni estudir-lo, ni mirr-lo, er com si fos pels creients de qulsevol religió, l prul del seu déu corresponent.
Llegir-ne més
12 d'agost de 2013 23:59 h
En Jeroni Rñé, jugdor de l selecció ctln de futbol pltj, h estt expulst de l’equip per lluir un smrret que dei “ells vn gunyr l guerr, nosltres gunyrem l pu”. El més divertit de tot és que l’expulsió no h clgut que l fessin els espnyols, sinó el vigilnt del gueto Rül Sus, president de l federció ctln i, curiosment, lhor vocl d’quest mteix federció dins de l federció espnyol. L cos surrelist qued, però, clr: l federció ctln form prt d’un nin russ nomend Espny, però nturlment l ctln no és l nin més grn, l’únic visible, sinó que rest invisible encixd en lgun lloc l’interior de l nin grn, l seu torn vés sber si encixd entre ltres nines invisibles.
Llegir-ne més
12 d'agost de 2013 21:19 h
1. Espñ renuncirí tod pretensión su soberní y todos sus derechos sobre Cub. 2. Espñ cederí los Estdos Unidos l isl de Puerto Rico, ls demás isls que estbn bjo su dominción en ls Indis Occidentles y un isl de ls Ldrones escogid por l Unión. 3. Los Estdos Unidos ocuprín y conservrín l ciudd, l bhí y el puerto de Mnil en esper de l conclusión del trtdo de pz llmdo determinr l suerte de Filipins. 4. Espñ evcurí inmeditmente los territorios de Cub, Puerto Rico y ls demás isls que se encontrbn bjo su soberní en ls Indis Occidentles.
Llegir-ne més
12 d'agost de 2013 10:29 h
"Sobre tot, sigueu cpces de sentir profundment qulsevol injustíci comes contr qulsevol individu qulsevol prt del món. És l millor qulitt de l gent revolucionàri". Che Guevr Aquest mes d’gost Llibertt.ct es fei ressò del comunict que Inicitiv Animlist1 h fet públic sobre l seu incorporció l Pcte Ncionl pel Dret Decidir. Sempre hi h persones que s’estrnyen pel fet que un orgnitzció de defens dels drets de tots els nimls prticipe tmbé de l construcció ncionl i socil dels futurs e imminents Pïsos Ctlns independents.
Llegir-ne més
11 d'agost de 2013 23:59 h
Obro l'edició digitl de l'ARA i llegeixo un titulr que diu "Tinc 44 nys i un contrcte de pràctiques (!!) per 500€". Se m'cceler l respirció. Hn de comprendre que jo que m'estv plntejnt independitzr-me qun trobés (h h h) fein. Primer ensurt. Immeditment vll: "Feines de zero hores, l mod l Regne Unit [...] no grnteixen hores de fein ni drets bàsics". Csulment me’n prlv vui en Guifré. Inspiro profundment i m'imgino el meu futur. Tnco ràpidment l'ARA. Obro Vilweb.
Llegir-ne més
11 d'agost de 2013 13:42 h
En les drreres setmnes sembl que s'h nt conformnt el consens que l dt del referèndum d'independènci huri d'estr situd l setembre de 2014. De fet, sembl que el 14 de setembre és l dt que més consens gener. Vilweb j v fer un rticle nlitznt les diferents possibilitts que proposv quest dt com l més encertd. ERC dubt entre el 7 i el 14 de setembre. El Consell Assessor per l Trnsició Ncionl (CATN), en el seu informe sobre el referèndum, tmbé f un extens nàlisi sobre l dt i recomn el període d'entre el 24 d'gost i el 18 de setembre, en el cs de relitzr un consult referendàri, i del 1 de juny l 18 de setembre si s'utilitz un vi no referendàri.
Llegir-ne més