24 d'agost de 2013 19:59 h
Anglesos, escocesos, irlndesos, frncesos, holndesos, itlins, lemnys, suïssos, hongresos, dnesos, belgues, polonesos, noruecs, suecs, ustrícs, grecs, txecs, nord-mericns, finlndesos, sudfricns, peruns, portuguesos, eslovens, luxemburguesos, nicrgüencs, mexicns, equtorins, costrriquenys, cndencs, rgentins, neplesos, hongkonguesos, xinesos, tilndesos, ustrlins, brsilers, neozelndesos, colombins, prguins, xilens, bosnis, jponesos i crotes. Ciutdns de totes questes ncionlitts, com mínim, estn o estrn en contcte directe mb el moviment independentist ctlà en les setmnes bns de l Did.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2013 16:10 h
Girebé un ny després de l mnifestció històric de l Did del 2012 continuem en un escenri incert on tot punt què l proclmció de l’Estt Ctlà pssrà per un declrció d’Independènci sense consult prèvi de l ciutdni, perquè tenim un Estt pseudodemocràtic l contr: els Imperis –tot i estr en decdènci i descomposició com l’espnyol- mi hn deixt expressr-se mb llibertt ses colònies, i menys si ixò supos l sev pèrdu i fi de l’explotció. En vistes quest possible declrció unilterl, que hem explict en els drrers rticles d’quest blog, glosrem què friem després de fer-l (de l mteix mner, seguiríem un cmí semblnt si finlment s’optés i es tirés endvnt un consult d’utodeterminció unilterl, cos més difícil encr).
Llegir-ne més
23 d'agost de 2013 18:34 h
“Sense Convergènci no hi h independènci”, és l frse que etziben els militnts o els votnts convergents des de que f un ny vn pujr l crro oficilment. Jo hi fegiri “I sense en Durn, j hi niríem tirnt”. El fet però és que per greu que els sàpig lguns, tenen tot l ró del món. Jo més crec que és s i necessri que l dret ctln sigui independentist, perquè ixí l desitjd trnsverslitt del procés és rel. Començo ixí perquè sembl ser que lguns prtits –prlmentris i extrprlmentris- prefereixen tenir l independènci el 2714, qun l “revolució” triomfi, en lloc d’profitr l’escletx que l Històri ens ofereix enguny, en compensció per l’opressió del nostre poble.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2013 13:50 h
El deute públic espnyol l primer trimestre del 2013 és del 88,2% del PIB, el tercer mjor increment de l'eurozon, segons les drreres ddes publicdes per Eurostt. En 18 messos el govern centrl l'h ugmentt el mteix que l'nterior govern en 8 nys: 20 punts., i diuen que, encr sense certificr definitvment, el segon trimestre j s'rrib l 90%... i les previsions son que l'ny vinent j sigui del 100% del PIB. I ixò desprès de les retlldes més besties en l'Estt del Benestr, que hn deixt greument tocd l Snitt, l Dependènci, l'Ensenyment, les Pensions.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2013 12:49 h
L Vi Ctln cp l Independènci sembl que v tirnt endvnt, mlgrt totes les pressions en contr i els pls les rodes que rep per prt dels unionistes uniformitzdors i ssimilcionistes de tot men de peltges polítics. En quest xrdorós i somort gost, menys d’un mes de l dt clu de l’Onze de Setembre de 2013, les pretensions (rebixes ncionls), des de diverses bndes, de “tirr igu l vi”, és dir, obstculitzr el procés - sigui trvés de substituir l prul independènci per l’expressió dret decidir, o rticulr i embrncr-se mb un federlisme,més metfísic que rel, que té com únic objectiu dividir el poble de Ctluny i fer descrrilr tot l trnsició ncionl - està destint l frcàs totl.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 22:58 h
Agost de 2003. Europ viu l'estiu més clorós des de, com mínim, 1540. A Frnç moren 15.000 persones per l cnícul, i Europ unes 70.000. Les tempertures pssen de 40 grus durnt molts dies consecutius. A cs, Vinebre (Bix Ebre) registr un màxim de 42,2 grus i l Bisbl d'Empordà (Bix Empordà), de 41,9. Brcelon pss de 40 grus per primer vegd en molt temps. Mentrestnt, l clord excit els prtits polítics ctlns, que gesten els progrmes electorls per les eleccions que posrn fi l regnt de Jordi Pujol tres mesos després.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 22:14 h
Voldri comentr sobre l cden humn de l'Onze de Setembre, l Vi Ctln per l’Independènci l'Alt Empordà, que cldri millorr l logístic i l mobilitt en quests drrers trms de més l nord de l comrc, j que sembl que encr està costnt molt d'omplir . Al meu entendre, cldri fer un crid per orgnitzr utobusos i microbusos dintre de l mteix comrc de l'Alt Empordà, en el sentit que seri necessri que sortissin utobusos i/o microbusos de Llnçà (per l gent de l Mr Amunt i Cdquès) Figueres, Roses i l’Escl en direcció L Jonquer.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 13:20 h
Contr l Roc Espny està cient per un pendent sense turdor. Encr que l bors torni pujr i l prim de risc bixi ixò només són símptomes dels moviments pendulrs dels cpitls crronyires. Les ddes estructurls són ptètiques. L’tur continurà creixent després de l’estiu, perquè encr hi h pendents reestructurcions de sectors sencers com el mteix bncri. L’sfíxi imposd pel PP les utonomies continurà liquidnt llocs públics de l’Estt del Benestr fins tl punt que llò que fins r s’hn resistit fer que és tocr l’prell centrl de l’Estt cbrà essent inevitble.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 11:27 h
Que el prtit més incompetent que h existit mi en el poder és el PP ctul, qusi tothom, excepció d’lguns o molts votnts, s’ho creu. Que s’entretenen repetint consignes positives dirigides, siguin vertderes o flses, sobre l sev ctució és un fet. Qun Rjoy no contest l crt que li h envit el president ctlà Ms, diuen que és perquè està molt enfeint per trobr un sortid l crisi. Qui s’ho beu, ixò? Volen veure brots verds llà on s’h cret un micoi de fein, gràcies l “tot inclòs” del turisme, mb pocs beneficis per culp del “low cost”, idet pels mervellosos empresris i polítics, defensors del turisme de sol i pltj de di i de les gteres fenomenls, brlles i lgun “blconing” durnt les nits.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 09:50 h
I com no podi ser d'un ltr mner, l gent del Procés Constituent frà l sev pròpi cgrdet durnt l'11 de Setembre l mrge de l Vi Ctln, per molt que ells vulguin creure que en formen prt igulment. Són ixí, i sempre sern ixí, no cl que fem esforços per entendre'ls. Ells nirn l sev per molt que el poble s'embrnqui i s'il·lusioni fer un cció unitàri importnt, que ulls interncionls servirà per mntenir ences l flm de l nostr dignitt ncionl. Ells l seu rotllo. Perquè que jo sàpig, l dignitt ncionl tmbé té veure mb ells, perquè el pís és de tots i de tots colors i ideologies -encr que els hi costi d'entendre-, i perquè per molt que brmin i fcin innombrbles pncrtes contr les retlldes, mb l'insofrible espoli fiscl que ptim com col·lectivitt no hi h res fer, i menys qun l'mo t'impos un sostre de dèficit vergonyós.
Llegir-ne més
