23 d'agost de 2013 13:50 h
El deute públic espnyol l primer trimestre del 2013 és del 88,2% del PIB, el tercer mjor increment de l'eurozon, segons les drreres ddes publicdes per Eurostt. En 18 messos el govern centrl l'h ugmentt el mteix que l'nterior govern en 8 nys: 20 punts., i diuen que, encr sense certificr definitvment, el segon trimestre j s'rrib l 90%... i les previsions son que l'ny vinent j sigui del 100% del PIB. I ixò desprès de les retlldes més besties en l'Estt del Benestr, que hn deixt greument tocd l Snitt, l Dependènci, l'Ensenyment, les Pensions.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2013 12:49 h
L Vi Ctln cp l Independènci sembl que v tirnt endvnt, mlgrt totes les pressions en contr i els pls les rodes que rep per prt dels unionistes uniformitzdors i ssimilcionistes de tot men de peltges polítics. En quest xrdorós i somort gost, menys d’un mes de l dt clu de l’Onze de Setembre de 2013, les pretensions (rebixes ncionls), des de diverses bndes, de “tirr igu l vi”, és dir, obstculitzr el procés - sigui trvés de substituir l prul independènci per l’expressió dret decidir, o rticulr i embrncr-se mb un federlisme,més metfísic que rel, que té com únic objectiu dividir el poble de Ctluny i fer descrrilr tot l trnsició ncionl - està destint l frcàs totl.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 22:58 h
Agost de 2003. Europ viu l'estiu més clorós des de, com mínim, 1540. A Frnç moren 15.000 persones per l cnícul, i Europ unes 70.000. Les tempertures pssen de 40 grus durnt molts dies consecutius. A cs, Vinebre (Bix Ebre) registr un màxim de 42,2 grus i l Bisbl d'Empordà (Bix Empordà), de 41,9. Brcelon pss de 40 grus per primer vegd en molt temps. Mentrestnt, l clord excit els prtits polítics ctlns, que gesten els progrmes electorls per les eleccions que posrn fi l regnt de Jordi Pujol tres mesos després.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 22:14 h
Voldri comentr sobre l cden humn de l'Onze de Setembre, l Vi Ctln per l’Independènci l'Alt Empordà, que cldri millorr l logístic i l mobilitt en quests drrers trms de més l nord de l comrc, j que sembl que encr està costnt molt d'omplir . Al meu entendre, cldri fer un crid per orgnitzr utobusos i microbusos dintre de l mteix comrc de l'Alt Empordà, en el sentit que seri necessri que sortissin utobusos i/o microbusos de Llnçà (per l gent de l Mr Amunt i Cdquès) Figueres, Roses i l’Escl en direcció L Jonquer.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 13:20 h
Contr l Roc Espny està cient per un pendent sense turdor. Encr que l bors torni pujr i l prim de risc bixi ixò només són símptomes dels moviments pendulrs dels cpitls crronyires. Les ddes estructurls són ptètiques. L’tur continurà creixent després de l’estiu, perquè encr hi h pendents reestructurcions de sectors sencers com el mteix bncri. L’sfíxi imposd pel PP les utonomies continurà liquidnt llocs públics de l’Estt del Benestr fins tl punt que llò que fins r s’hn resistit fer que és tocr l’prell centrl de l’Estt cbrà essent inevitble.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 11:27 h
Que el prtit més incompetent que h existit mi en el poder és el PP ctul, qusi tothom, excepció d’lguns o molts votnts, s’ho creu. Que s’entretenen repetint consignes positives dirigides, siguin vertderes o flses, sobre l sev ctució és un fet. Qun Rjoy no contest l crt que li h envit el president ctlà Ms, diuen que és perquè està molt enfeint per trobr un sortid l crisi. Qui s’ho beu, ixò? Volen veure brots verds llà on s’h cret un micoi de fein, gràcies l “tot inclòs” del turisme, mb pocs beneficis per culp del “low cost”, idet pels mervellosos empresris i polítics, defensors del turisme de sol i pltj de di i de les gteres fenomenls, brlles i lgun “blconing” durnt les nits.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 09:50 h
I com no podi ser d'un ltr mner, l gent del Procés Constituent frà l sev pròpi cgrdet durnt l'11 de Setembre l mrge de l Vi Ctln, per molt que ells vulguin creure que en formen prt igulment. Són ixí, i sempre sern ixí, no cl que fem esforços per entendre'ls. Ells nirn l sev per molt que el poble s'embrnqui i s'il·lusioni fer un cció unitàri importnt, que ulls interncionls servirà per mntenir ences l flm de l nostr dignitt ncionl. Ells l seu rotllo. Perquè que jo sàpig, l dignitt ncionl tmbé té veure mb ells, perquè el pís és de tots i de tots colors i ideologies -encr que els hi costi d'entendre-, i perquè per molt que brmin i fcin innombrbles pncrtes contr les retlldes, mb l'insofrible espoli fiscl que ptim com col·lectivitt no hi h res fer, i menys qun l'mo t'impos un sostre de dèficit vergonyós.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2013 23:59 h
Em permetrn que degut l’escssett d’ctulitt per testimonir d’vui –slvo lguns coss-, els prli un mic de futbol. “Put Brç, Put Ctluñ”, crits rcistes contr Dni Alves –ls que mlurdment j està costumt-, i un munt de bnderes feixistes. Entenguin per feixistes les bnderes espnyoles mb l’àlig negr, el jou, i les fletxes. Fem quest clriment perquè vui h pregut un representnt del PP que h gost justificr el book que corre per l xrx de fotogrfies de joves de Nuevs Generciones, significnt-se mb questes bnderes, tot equiprnt-les l’exhibició d’esteldes i bnderes republicnes.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2013 11:21 h
L pertinenç un sol dministrció suprlocl de dos relitts geogràfiques f que qun es prl de Lleid es pensi en Pirineu de Lleid. I quest és un primer problem de mrc que cldrà superr per situr l Pln de Lleid, ltrment conegud com Terres de Lleid, en l’ofert turístic. L’importnt pes grri i l configurció geogràfic mjoritàriment de plnes i turons, no donen d’entrd cp element de pistgisme tòpic com destinció turísitic. No hi h ni lt muntny ni cost. Ar bé el fet que es prteixi d’quests hndicps, fn prdoxlment de les Terres de Lleid –concebudes com un tot– un àmbit d’experimentció de cr ls nous models de turisme poc mssificts i bsts en l sostenibilitt i l responsbilitt, ixí com en l’experiènci i les emocions.
Llegir-ne més
20 d'agost de 2013 21:49 h
Els qui es consideren indecisos respecte un hipotètic Ctluny independent solen ser receptius i comprensius, però sovint es mostren escèptics respecte l vibilitt econòmic de mntenir un estt independent. A diferènci dels qui ho tenen clr, troben molts pros i molts contres tot plegt. Això sí, el tem de les exportcions sempre cb sent un fctor que rest punts per ells. Potser fins vui, però. El volum de negoci mb Espny, el principl soci ctlà, bixri pel fet de posr un fronter i per un boicot subtil, opinen els indecisos.
Llegir-ne més
