28 d'agost de 2013 06:54 h
Qun cd cop sembl més clr que ens trobem sobre el pic del petroli, cd cop prenen més vlor les teories del decreixement. El sistem econòmic ctul, bst en l’ ús superintensiu dels recursos petrolífers, qued cd cop més en entredit, i per tnt cd cop cull més l ide de “o decreixem voluntàriment, o hurem de decréixer obligtòriment” Vivim en un pís on podem consumir peres qun no és èpoc de peres, i préssecs qun no és èpoc de préssecs. El petroli permet trnsportr di di milions de toneldes de fruit des de l’hemisferi sud fins ls nostres supermercts.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2013 18:18 h
Un economi solvent, un slri mitjà impressionnt, un llengu mb pocs milions de prlnts però ben conservd i respectd per tothom, un minori que conviu sense problemes mb l mjori, un educció de primer i un grn mjori de gent que prl l'nglès mb un nivell girebé ndiu. Prlem de Ctluny? Òbviment, no. Benvinguts Norueg. El pís dels fiords no és cp potènci econòmic i l sev rellevànci en l comunitt interncionl no és notble. Encr que no jugui un pper clu en el món, però, h ssolit un nivell de vid pels seus ciutdns girebé inigulble.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2013 23:59 h
M'grd el ciclisme i no em perdo el Tour de Frnç. El que no puc sofrir són els ciclistes ficionts d’quest pís de ml educts, els pseudociclistes que enveixen les crreteres i que l’estiu em coccionen nnt pel mig de l crreter en crreteres estretes i líni contínu. I encr menys suporto els pseudociclistes que circulen per Brcelon. Ho tinc comprovt: de cd deu que veuràs pels crrers de Brn, onze són ssssins mb llicènci tàcit per mtr, subnormls que en nom del civisme i l’ecologi i no sé quin superioritt morl es dediquen posr en perill l vid de tot Déu, els molt slvtges, vnçnt per l dret o sltnt-se impunement semàfors en vermell, perquè inconscientment consideren que l bici, com que no port motor ni contmin, deu ser de sucre i tot s’hi vl, inclòs deixr fetes un merd les bicicletes públiques del bicing dels pebrots, els molt cívics.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2013 12:11 h
És evident que Televisió de Ctluny, l’ny 1983 qun es v fundr, l v vessr fent-se dir precisment TV3. Un televisió ncionl ctln, que pren un nom mb sentit d’Estt espnyol. L ide er que en els nostres comndments l’1 fos per L1, el 2 per L2, el 3 per TV3, i més endvnt el 4 pel 33. Així és com v fer l mjori de gent. Tnmteix però, l decisió es v prendre en un moment en què el mrc conceptul er ben bé un ltre, que no qüestionv quest relitt, i prou es v ptir j per poder-l posr en funcionment; ixí que no en frem un cvll de btll.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2013 10:17 h
Si bixen els slris l poblció perd poder dquisitiu i, en conseqüènci, cu el consum, fet que provoc el tncment d’empreses i l pujd de l’tur. Disculpeu l’obviett però quest fórmul, que sembl cure pel seu propi pes, i que des del principi de l crisi vn procurr defugir els nord-mericns, és l grn post de l’FMI i l CEOE per, segons diuen, ser més competitius. Ar bé, quin és el preu pgr per ser més competitius nivell slril del que j som? Convertir els rics en més rics, eliminr l clsse mitjn i engrossir l poblció mb pocs recursos, de form que un di et despertes en un societt polritzd, mb qutre mgnts i un poble empobrit, que no consumeix perquè no pot i tnt ofegt que, di sí di tmbé, hs de treure l polici ls crrers per procurr l’ordre.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2013 11:26 h
Seguint de mner trnsversl el que s'h dit diversos mitjns sobre l'informe de l'Institut Alemny de Polític i Segurett Interncionl, es pot ben bé concloure que, com tot govern, els lemnys tmbé dibuixen com podri ser l'Europ que lideren d'quí uns nys. Encr que no ens ho pugui semblr, Espny tmbé hi h qui pens en què pot pssr. Per bef que en fcin, sben que r sí que hi nem i és per ixò que estn ordennt collr tots els crgols de l màquin repressor esttl. Éssers benèvols com r Lorenzo Milà -ex presentdor del teledirio de TVE-, tmbé hi pensen, però prefereixen fer veure que no veuen res, i nr diluint.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2013 01:04 h
Qulsevol liberl es tocrà l templ mb el dit índex fent el gest del tornvís llegint quest títol. Republicnisme ens du cp Frnç, i Frnç i minories ncionls ens du cp l’opressió, l Vergonh, el ncionlisme fmt disfresst de ptriotisme cívic… Tot i ixò, considero que quest és un interpretció rdiclment equivocd del pensment republicà, i que és possible generr un teori de l’utogovern i l secessió bsnt-se en quest corrent. En el seu moment j vig prlr d’Ernest Renn i fór bo, bns que res, recordr l sev ide de Nció: “un plebiscit quotidià”, o sigui, definid per un fet democràtic els límits de l qul tmbé prteixen de l democràci (l’utor defens que cl “preguntr” ls interessts qun hi h dubtes sobre “ quin nció pertny un provínci”).
Llegir-ne més
24 d'agost de 2013 19:59 h
Anglesos, escocesos, irlndesos, frncesos, holndesos, itlins, lemnys, suïssos, hongresos, dnesos, belgues, polonesos, noruecs, suecs, ustrícs, grecs, txecs, nord-mericns, finlndesos, sudfricns, peruns, portuguesos, eslovens, luxemburguesos, nicrgüencs, mexicns, equtorins, costrriquenys, cndencs, rgentins, neplesos, hongkonguesos, xinesos, tilndesos, ustrlins, brsilers, neozelndesos, colombins, prguins, xilens, bosnis, jponesos i crotes. Ciutdns de totes questes ncionlitts, com mínim, estn o estrn en contcte directe mb el moviment independentist ctlà en les setmnes bns de l Did.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2013 16:10 h
Girebé un ny després de l mnifestció històric de l Did del 2012 continuem en un escenri incert on tot punt què l proclmció de l’Estt Ctlà pssrà per un declrció d’Independènci sense consult prèvi de l ciutdni, perquè tenim un Estt pseudodemocràtic l contr: els Imperis –tot i estr en decdènci i descomposició com l’espnyol- mi hn deixt expressr-se mb llibertt ses colònies, i menys si ixò supos l sev pèrdu i fi de l’explotció. En vistes quest possible declrció unilterl, que hem explict en els drrers rticles d’quest blog, glosrem què friem després de fer-l (de l mteix mner, seguiríem un cmí semblnt si finlment s’optés i es tirés endvnt un consult d’utodeterminció unilterl, cos més difícil encr).
Llegir-ne més
23 d'agost de 2013 18:34 h
“Sense Convergènci no hi h independènci”, és l frse que etziben els militnts o els votnts convergents des de que f un ny vn pujr l crro oficilment. Jo hi fegiri “I sense en Durn, j hi niríem tirnt”. El fet però és que per greu que els sàpig lguns, tenen tot l ró del món. Jo més crec que és s i necessri que l dret ctln sigui independentist, perquè ixí l desitjd trnsverslitt del procés és rel. Començo ixí perquè sembl ser que lguns prtits –prlmentris i extrprlmentris- prefereixen tenir l independènci el 2714, qun l “revolució” triomfi, en lloc d’profitr l’escletx que l Històri ens ofereix enguny, en compensció per l’opressió del nostre poble.
Llegir-ne més
