25 d'agost de 2013 11:26 h
Seguint de mner trnsversl el que s'h dit diversos mitjns sobre l'informe de l'Institut Alemny de Polític i Segurett Interncionl, es pot ben bé concloure que, com tot govern, els lemnys tmbé dibuixen com podri ser l'Europ que lideren d'quí uns nys. Encr que no ens ho pugui semblr, Espny tmbé hi h qui pens en què pot pssr. Per bef que en fcin, sben que r sí que hi nem i és per ixò que estn ordennt collr tots els crgols de l màquin repressor esttl. Éssers benèvols com r Lorenzo Milà -ex presentdor del teledirio de TVE-, tmbé hi pensen, però prefereixen fer veure que no veuen res, i nr diluint.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2013 01:04 h
Qulsevol liberl es tocrà l templ mb el dit índex fent el gest del tornvís llegint quest títol. Republicnisme ens du cp Frnç, i Frnç i minories ncionls ens du cp l’opressió, l Vergonh, el ncionlisme fmt disfresst de ptriotisme cívic… Tot i ixò, considero que quest és un interpretció rdiclment equivocd del pensment republicà, i que és possible generr un teori de l’utogovern i l secessió bsnt-se en quest corrent. En el seu moment j vig prlr d’Ernest Renn i fór bo, bns que res, recordr l sev ide de Nció: “un plebiscit quotidià”, o sigui, definid per un fet democràtic els límits de l qul tmbé prteixen de l democràci (l’utor defens que cl “preguntr” ls interessts qun hi h dubtes sobre “ quin nció pertny un provínci”).
Llegir-ne més
24 d'agost de 2013 19:59 h
Anglesos, escocesos, irlndesos, frncesos, holndesos, itlins, lemnys, suïssos, hongresos, dnesos, belgues, polonesos, noruecs, suecs, ustrícs, grecs, txecs, nord-mericns, finlndesos, sudfricns, peruns, portuguesos, eslovens, luxemburguesos, nicrgüencs, mexicns, equtorins, costrriquenys, cndencs, rgentins, neplesos, hongkonguesos, xinesos, tilndesos, ustrlins, brsilers, neozelndesos, colombins, prguins, xilens, bosnis, jponesos i crotes. Ciutdns de totes questes ncionlitts, com mínim, estn o estrn en contcte directe mb el moviment independentist ctlà en les setmnes bns de l Did.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2013 16:10 h
Girebé un ny després de l mnifestció històric de l Did del 2012 continuem en un escenri incert on tot punt què l proclmció de l’Estt Ctlà pssrà per un declrció d’Independènci sense consult prèvi de l ciutdni, perquè tenim un Estt pseudodemocràtic l contr: els Imperis –tot i estr en decdènci i descomposició com l’espnyol- mi hn deixt expressr-se mb llibertt ses colònies, i menys si ixò supos l sev pèrdu i fi de l’explotció. En vistes quest possible declrció unilterl, que hem explict en els drrers rticles d’quest blog, glosrem què friem després de fer-l (de l mteix mner, seguiríem un cmí semblnt si finlment s’optés i es tirés endvnt un consult d’utodeterminció unilterl, cos més difícil encr).
Llegir-ne més
23 d'agost de 2013 18:34 h
“Sense Convergènci no hi h independènci”, és l frse que etziben els militnts o els votnts convergents des de que f un ny vn pujr l crro oficilment. Jo hi fegiri “I sense en Durn, j hi niríem tirnt”. El fet però és que per greu que els sàpig lguns, tenen tot l ró del món. Jo més crec que és s i necessri que l dret ctln sigui independentist, perquè ixí l desitjd trnsverslitt del procés és rel. Començo ixí perquè sembl ser que lguns prtits –prlmentris i extrprlmentris- prefereixen tenir l independènci el 2714, qun l “revolució” triomfi, en lloc d’profitr l’escletx que l Històri ens ofereix enguny, en compensció per l’opressió del nostre poble.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2013 13:50 h
El deute públic espnyol l primer trimestre del 2013 és del 88,2% del PIB, el tercer mjor increment de l'eurozon, segons les drreres ddes publicdes per Eurostt. En 18 messos el govern centrl l'h ugmentt el mteix que l'nterior govern en 8 nys: 20 punts., i diuen que, encr sense certificr definitvment, el segon trimestre j s'rrib l 90%... i les previsions son que l'ny vinent j sigui del 100% del PIB. I ixò desprès de les retlldes més besties en l'Estt del Benestr, que hn deixt greument tocd l Snitt, l Dependènci, l'Ensenyment, les Pensions.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2013 12:49 h
L Vi Ctln cp l Independènci sembl que v tirnt endvnt, mlgrt totes les pressions en contr i els pls les rodes que rep per prt dels unionistes uniformitzdors i ssimilcionistes de tot men de peltges polítics. En quest xrdorós i somort gost, menys d’un mes de l dt clu de l’Onze de Setembre de 2013, les pretensions (rebixes ncionls), des de diverses bndes, de “tirr igu l vi”, és dir, obstculitzr el procés - sigui trvés de substituir l prul independènci per l’expressió dret decidir, o rticulr i embrncr-se mb un federlisme,més metfísic que rel, que té com únic objectiu dividir el poble de Ctluny i fer descrrilr tot l trnsició ncionl - està destint l frcàs totl.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 22:58 h
Agost de 2003. Europ viu l'estiu més clorós des de, com mínim, 1540. A Frnç moren 15.000 persones per l cnícul, i Europ unes 70.000. Les tempertures pssen de 40 grus durnt molts dies consecutius. A cs, Vinebre (Bix Ebre) registr un màxim de 42,2 grus i l Bisbl d'Empordà (Bix Empordà), de 41,9. Brcelon pss de 40 grus per primer vegd en molt temps. Mentrestnt, l clord excit els prtits polítics ctlns, que gesten els progrmes electorls per les eleccions que posrn fi l regnt de Jordi Pujol tres mesos després.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 22:14 h
Voldri comentr sobre l cden humn de l'Onze de Setembre, l Vi Ctln per l’Independènci l'Alt Empordà, que cldri millorr l logístic i l mobilitt en quests drrers trms de més l nord de l comrc, j que sembl que encr està costnt molt d'omplir . Al meu entendre, cldri fer un crid per orgnitzr utobusos i microbusos dintre de l mteix comrc de l'Alt Empordà, en el sentit que seri necessri que sortissin utobusos i/o microbusos de Llnçà (per l gent de l Mr Amunt i Cdquès) Figueres, Roses i l’Escl en direcció L Jonquer.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2013 13:20 h
Contr l Roc Espny està cient per un pendent sense turdor. Encr que l bors torni pujr i l prim de risc bixi ixò només són símptomes dels moviments pendulrs dels cpitls crronyires. Les ddes estructurls són ptètiques. L’tur continurà creixent després de l’estiu, perquè encr hi h pendents reestructurcions de sectors sencers com el mteix bncri. L’sfíxi imposd pel PP les utonomies continurà liquidnt llocs públics de l’Estt del Benestr fins tl punt que llò que fins r s’hn resistit fer que és tocr l’prell centrl de l’Estt cbrà essent inevitble.
Llegir-ne més