4 de setembre de 2013 17:51 h
Vull unir un punt A mb un punt B que estn ssenylts en un pper. Trço un segment que uneix els dos punts mb l’jut d’un regle. Hi reflexiono. L líni segueix un trjectòri lògic i sense turbulències. Potser si el regle se m’hgués mogut per un esternut, o lgú m’hgués dont un ensurt, no hgués unit correctment el punt A mb el B. Perquè si provem de trçr un líni per unir l’estció d’origen, l Ctluny utonòmic, mb l de destí, l Ctluny independent, l líni es torç? L teori del cos prl de petits cnvis que poden lterr el resultt finl.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2013 14:53 h
Cl començr plntejr, d’un form molt concret, els punts primordils de tot el procés d’llibement ncionl ( mb un perspectiv de construir un pís millor , més just i molt més sostenibles ) .Ar i quí , j no podem, esperr més : cl fer públic l dt de l consult . L democràci i, sobretot, un pís molt sfixit, econòmic i socilment prlnt, j no pot esperr més . No hi h dubte que, pssi el que pssi prtir d’r, j h començt el compte enrere .Tnt pel que f l front interior com en l’exterior, tenim dvnt nostr un fein colossl, però imprescindible per l supervivènci pels ctlns; com poble mil•lenri - mb llengu, dret i idiosincràsi pròpies – però tmbé com ésser humns de crn i ossos, que volem superr l situció ctul i millorr socilment .
Llegir-ne més
4 de setembre de 2013 13:15 h
Hn pregut veus en lguns webs espnyolistes ultres que cl boicotejr l cden humn, fins i tot lguns diuen que s’hi h puntt en brom i que no hi nirn, per poder crer espis buits i trms sense omplir. Això em record el boicot blver lgunes ctivitts culturls, lingüístiques i literàries fetes l Pïs Vlencià, com per exemple les de Burjssot en memòri de Vicent Andrés Estellés o qulsevol que es fci en memòri de Guillem Agulló. Tmbé em record les pedres que es llnçven Sbdell contr grups ctlns de músic o l crem de senyeres e Reus en l celebrció d’un títol del Mdrid.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2013 10:52 h
L mjori de l poblció que té un lloc de trebll (tenint en compte que Ctluny j té un tx d’tur de prop del 25 %)h retornt j l seu lloc. El retorn ve compnyt d’un ond de propostes i notícies que j ens temíem durnt els mesos estivls: més sobre Bárcens, propost de reform de les pensions, un 36’4% de persones inscrites l’tur que no cobren cp tipus de prestció... poques bones notícies. Mlgrt que hi hvi qui ugurv un cert millor de l’economi. Cert és que,d’lgunes psses enrere que s’hvien fet, s’ hn tingut tímides, però importnts, victòries: sentènci fvorble l recuperció de l pg de Ndl del personl funcionri, cord de TV3, l sentènci del Tribunl Suprem per tl de restblir l obligtoriett de protecció sot el règim de l Segurett socil de becris i becàries.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2013 21:15 h
Tothom esper cció quest curs polític. En els últims nys, des de l'inici de l desfecció ciutdn envers l polític, mi cp curs hvi cust tnt expecttiv i seguiment. Quin serà el suport rel de l cden humn? I l'impcte de l mobilitzció de l'Onze de Setembre? Permetrà Rjoy el referèndum? Què frà Ms com pl B? I Junquers, tensrà l cord per fer escltr eleccions i ser mjoritri? Es convocrà l consult el 2014? Hi hurà trencment en el si dels prtits? Nixerà un front unitri i potent ntiindependentist? L crisi fluixrà i mnsrà molts ctlns que r nhelen el nou estt? Els turts continurn veient frustrts els seus futurs? Ctluny trencrà mb Espny en l'prtt fiscl? I en l'àmbit judicil, segons els experts, l sentènci del cs Millet s'h de sber en lgun moment bns del segon semestre de 2014.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2013 07:56 h
El President MAS cb de reunir-se mb els membres de l´executiu i lts càrrecs del Govern port tncd per inugurr el nou curs polític. Els h comunict que l sev legisltur h de concloure el 2016 "per l qul cos queden tres nys i mig per ixecr Ctluny", h dit. Com menç no est mlment. Mner molt sibil·lin d´nuncir que ningú hi compti mb l declrció d´Independènci durnt el seu mndt. A quest ps d´quí tres nys i mig Ctluny j s´hurà exhurit, d´ixò s´encrregrà Espny, o venud l millor postor, d´ixò en MAS.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2013 23:59 h
Em sembl molt bé que es fci l cden humn, i mb ixò vull dir que se me’n fot que es fci o no, i que em sembl perfecte que l fcin. Com independentist vull un DUI, i tot el que no sigui un DUI crec que és perdre letlment el temps. Em sembl mot bé, però, que es fci un cden de ctlns si ixò els f feliços, però jo no hi prticipré. Ni les terres de l’Ebre ni hòsties, i no només perquè ho consideri un pèrdu de temps i per més que se’ns digui que servirà per donr conèixer el nostre conflicte l món (l millor mner de donr-lo conèixer, i de quin mner!, seri fent un DUI.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2013 16:17 h
1 de setembre. Començ el compte enrere definitiu per l Did. Després de prlr-ne mb l fmíli, quest diumenge l trd hem oficilitzt el cnvi de trm. Així, de Bdlon ens n’nem l’Ebre. I mb un esperit més ppist que el Pp, que diuen, nirem l ller mteix del riu, l trm de l’Alde. Està clr que durnt els propers dies girebé només es prlrà de l Vi Ctln, i sobretot de l recció del govern el 12 de setembre. L que sí que j hem conegut, és l recció del govern municipl de Plfolls, formt per PSC i IC, de vetr l prticipció d’en Guillem i l Guiomr -els gegnts de l vil- l Vi Ctln.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2013 00:13 h
Com continució l’rticle "Republicnisme i minories ncionls: Un teori de l'utogovern, els drets i l secessió", volem presentr noves idees sobre l secessió. Com recordeu, l’rgument bàsic per defensr-l er de cire plebiscitri/de conflicte: l secessió és un mesur per qun el conflicte entre l minori i l mjori és irresoluble i, per tnt, sense possibilitt de secessió, l minori qued domind per l mjori. Això plntej dues qüestions, de les que j prl Buchnn qun trct el tem de l secessió: com es pot evitr que el dret l secessió es converteixi en dret de veto? (O sigui, o ho feu com jo dic o me’n vig) I com grntitzem que els ciutdns puguin desenvolupr el seu pl de vid segons els seus interessos sense preocupr-se per un cnvi tnt sobtt en l’entorn jurídic com pot ser un secessió? Per tots dos csos l solució for l “positivitzció” del dret l secessió en l’ordenment legl del pís “d’origen”.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2013 23:54 h
Sben vostés que les rentdores mengen clcetins? L meu rentdor (Juni, jo l'nomene Juni) deu tenir un tèni l fons del tmbó, perquè sent un gn inscible i un veritble pler pels negres, blncs i grisos mrc Domyos de Decthlon. En dquirir-l, no sbi per què sempre trobv el sòl de terr vessr d'igu que li eixi per sot (i bns d'engegr-l, cos estrny). Ar j ho he esbrint: és veure'm costr-m'hi i començ slivr com el gos de l'esmoldor. Sí, és ixí. J no sé què fer mb tots els clcetins que m'h deixt coixos i desbessonts dels prells que h engolit: els fig servir de biet, de llit per l hàmster, de drp per trure l pols, de mocdor improvist qun m'sslt el refredt, de fund per l mòbil.
Llegir-ne més
