Josep Huguet
29 d'agost de 2013 20:33 h
Tarragona, cultura i costa
En el penúltim cpítol del vitge per les destincions turístiques de Ctluny bordem vui l mrc Trrgon- Cost Durd. Ens trobem dvnt l’ltr grn destinció de cost ctln, nscud mb posterioritt l Cost Brv. Aquest fet i l mteix configurció de l cost, més obert mb llrgues pltges, vn conduir l turisme cp un direcció de msses que teni i té el risc d’obsolescènci si no es grnteixen reinversions, i si no s’hgués fet l’opció d’especilitzr molts municipis en turisme fmilir, nàutic etc. L’empent definitiv vingué de l creció de Port Aventur que h resultt ser el prc temàtic més rendible d’Europ.
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Maria Loste
29 d'agost de 2013 13:25 h
Portbou i les Jornades Benjamin 2013
No s’entén que enguny les Jorndes Benjmin s'inugurin Giron en comptes de fer-ho Portbou, com s'hvi fet cd ny .Crec, penso , considero que quest menyspreu Portbou mereix un retret, un contundent not de prems de protest de l'equip de govern de l'Ajuntment de Portbou i de tots els grups presents en el consistori portbouenc . Com Portbouenc i benjminià de tot l vid, estic profundment indignt que l inugurció de les Jorndes Benjmin de 2013 s’iniciïn Giron, concretment l Universitt de Giron el proper 26 de setembre.
Llegir-ne més
Plataforma ProSeleccions
29 d'agost de 2013 13:10 h
Catalunya participa al Mundial de bowling
L Selecció Ctln femenin h estt 26 per equips El Cmpiont del Món de bowling ‘tenpin’ (modlitt mb 10 bitlles) h tornt comptr mb l prticipció de Ctluny. Des del reconeixement interncionl de l Federció Ctln de Bitlles i Bowling, el 2007, l Selecció Ctln prticip freqüentment les competicions oficils. Enguny, el Mundil s’h celebrt del 18 28 d’gost Henderson ( l’estt de Nevd, EUA) i l Selecció femenin hi h prticipt gràcies l 14 posició conseguid l Cmpiont d’Europ que es v celebrr Tilburg (Holnd) el juny de 2012.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
29 d'agost de 2013 12:32 h
Els ajuntaments poden ser la solució
F unes setmnes en Josep Mri Vil d’Abdl, president de l’Associció de Municipis per l Independènci (AMI) ssegurv que “els municipis poden declrr l independènci”. Vil d’Abdl explicv que si rribem les eleccions municipls del 2015 sense “hver pogut fer res” per l independènci, les eleccions del 2015 “són l’últim recurs per l procés”. El president de l’AMI confessv estr convençut que el president Ms tirrà fins l finl mb el procés sobirnist. Si Mdrid segueix posnt pls les rodes s’hn de proposr lterntives però qun j no n’hi hgin més cldrà tirr pel dret, i segons Vil d’Abdl, els municipis poden declrr l independènci si en el seu progrm el grups que es presentin i gunyin en grn mjori diuen que ho frn.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
28 d'agost de 2013 23:59 h
"Dyóosh dyóosh, Carmensita!": L’inici del curs polític més important
M’encnt quest espècie d’onomtopei que es gener qun els vis (potser les àvies mjoritàriment), trnsformen el típic “dióos, dióos”, per comidr-se. Aquest h estt l mev recció qun, j l tombnt del di, he vist les portdes de demà que Crmen Chcón se’n v Mimi donr clsses, i deix el seu escó l Congreso. Després d’un estiu un mic insípid i previsible, per fi torn el nou curs polític. L representnt dels socilistes ctlns Mdrid, “ens deix tirts”. J f nys que ho v fer, però.
Llegir-ne més
El Brou de la Ciutadella
28 d'agost de 2013 06:54 h
Cap al decreixement: Els horts urbans
Qun cd cop sembl més clr que ens trobem sobre el pic del petroli, cd cop prenen més vlor les teories del decreixement. El sistem econòmic ctul, bst en l’ ús superintensiu dels recursos petrolífers, qued cd cop més en entredit, i per tnt cd cop cull més l ide de “o decreixem voluntàriment, o hurem de decréixer obligtòriment” Vivim en un pís on podem consumir peres qun no és èpoc de peres, i préssecs qun no és èpoc de préssecs. El petroli permet trnsportr di di milions de toneldes de fruit des de l’hemisferi sud fins ls nostres supermercts.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
27 d'agost de 2013 18:18 h
Catalunya i Noruega, tan a prop i tan lluny
Un economi solvent, un slri mitjà impressionnt, un llengu mb pocs milions de prlnts però ben conservd i respectd per tothom, un minori que conviu sense problemes mb l mjori, un educció de primer i un grn mjori de gent que prl l'nglès mb un nivell girebé ndiu. Prlem de Ctluny? Òbviment, no. Benvinguts Norueg. El pís dels fiords no és cp potènci econòmic i l sev rellevànci en l comunitt interncionl no és notble. Encr que no jugui un pper clu en el món, però, h ssolit un nivell de vid pels seus ciutdns girebé inigulble.
Llegir-ne més
Ricard Biel
26 d'agost de 2013 23:59 h
Catalunya s'enfonsa, però sap ballar el swing
M'grd el ciclisme i no em perdo el Tour de Frnç. El que no puc sofrir són els ciclistes ficionts d’quest pís de ml educts, els pseudociclistes que enveixen les crreteres i que l’estiu em coccionen nnt pel mig de l crreter en crreteres estretes i líni contínu. I encr menys suporto els pseudociclistes que circulen per Brcelon. Ho tinc comprovt: de cd deu que veuràs pels crrers de Brn, onze són ssssins mb llicènci tàcit per mtr, subnormls que en nom del civisme i l’ecologi i no sé quin superioritt morl es dediquen posr en perill l vid de tot Déu, els molt slvtges, vnçnt per l dret o sltnt-se impunement semàfors en vermell, perquè inconscientment consideren que l bici, com que no port motor ni contmin, deu ser de sucre i tot s’hi vl, inclòs deixr fetes un merd les bicicletes públiques del bicing dels pebrots, els molt cívics.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
26 d'agost de 2013 12:11 h
El senyal català
És evident que Televisió de Ctluny, l’ny 1983 qun es v fundr, l v vessr fent-se dir precisment TV3. Un televisió ncionl ctln, que pren un nom mb sentit d’Estt espnyol. L ide er que en els nostres comndments l’1 fos per L1, el 2 per L2, el 3 per TV3, i més endvnt el 4 pel 33. Així és com v fer l mjori de gent. Tnmteix però, l decisió es v prendre en un moment en què el mrc conceptul er ben bé un ltre, que no qüestionv quest relitt, i prou es v ptir j per poder-l posr en funcionment; ixí que no en frem un cvll de btll.
Llegir-ne més
Meritxell Doncel
26 d'agost de 2013 10:17 h
Del carro no tiren només els genets
Si bixen els slris l poblció perd poder dquisitiu i, en conseqüènci, cu el consum, fet que provoc el tncment d’empreses i l pujd de l’tur. Disculpeu l’obviett però quest fórmul, que sembl cure pel seu propi pes, i que des del principi de l crisi vn procurr defugir els nord-mericns, és l grn post de l’FMI i l CEOE per, segons diuen, ser més competitius. Ar bé, quin és el preu pgr per ser més competitius nivell slril del que j som? Convertir els rics en més rics, eliminr l clsse mitjn i engrossir l poblció mb pocs recursos, de form que un di et despertes en un societt polritzd, mb qutre mgnts i un poble empobrit, que no consumeix perquè no pot i tnt ofegt que, di sí di tmbé, hs de treure l polici ls crrers per procurr l’ordre.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs