3 de setembre de 2013 07:56 h
El President MAS cb de reunir-se mb els membres de l´executiu i lts càrrecs del Govern port tncd per inugurr el nou curs polític. Els h comunict que l sev legisltur h de concloure el 2016 "per l qul cos queden tres nys i mig per ixecr Ctluny", h dit. Com menç no est mlment. Mner molt sibil·lin d´nuncir que ningú hi compti mb l declrció d´Independènci durnt el seu mndt. A quest ps d´quí tres nys i mig Ctluny j s´hurà exhurit, d´ixò s´encrregrà Espny, o venud l millor postor, d´ixò en MAS.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2013 23:59 h
Em sembl molt bé que es fci l cden humn, i mb ixò vull dir que se me’n fot que es fci o no, i que em sembl perfecte que l fcin. Com independentist vull un DUI, i tot el que no sigui un DUI crec que és perdre letlment el temps. Em sembl mot bé, però, que es fci un cden de ctlns si ixò els f feliços, però jo no hi prticipré. Ni les terres de l’Ebre ni hòsties, i no només perquè ho consideri un pèrdu de temps i per més que se’ns digui que servirà per donr conèixer el nostre conflicte l món (l millor mner de donr-lo conèixer, i de quin mner!, seri fent un DUI.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2013 16:17 h
1 de setembre. Començ el compte enrere definitiu per l Did. Després de prlr-ne mb l fmíli, quest diumenge l trd hem oficilitzt el cnvi de trm. Així, de Bdlon ens n’nem l’Ebre. I mb un esperit més ppist que el Pp, que diuen, nirem l ller mteix del riu, l trm de l’Alde. Està clr que durnt els propers dies girebé només es prlrà de l Vi Ctln, i sobretot de l recció del govern el 12 de setembre. L que sí que j hem conegut, és l recció del govern municipl de Plfolls, formt per PSC i IC, de vetr l prticipció d’en Guillem i l Guiomr -els gegnts de l vil- l Vi Ctln.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2013 00:13 h
Com continució l’rticle "Republicnisme i minories ncionls: Un teori de l'utogovern, els drets i l secessió", volem presentr noves idees sobre l secessió. Com recordeu, l’rgument bàsic per defensr-l er de cire plebiscitri/de conflicte: l secessió és un mesur per qun el conflicte entre l minori i l mjori és irresoluble i, per tnt, sense possibilitt de secessió, l minori qued domind per l mjori. Això plntej dues qüestions, de les que j prl Buchnn qun trct el tem de l secessió: com es pot evitr que el dret l secessió es converteixi en dret de veto? (O sigui, o ho feu com jo dic o me’n vig) I com grntitzem que els ciutdns puguin desenvolupr el seu pl de vid segons els seus interessos sense preocupr-se per un cnvi tnt sobtt en l’entorn jurídic com pot ser un secessió? Per tots dos csos l solució for l “positivitzció” del dret l secessió en l’ordenment legl del pís “d’origen”.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2013 23:54 h
Sben vostés que les rentdores mengen clcetins? L meu rentdor (Juni, jo l'nomene Juni) deu tenir un tèni l fons del tmbó, perquè sent un gn inscible i un veritble pler pels negres, blncs i grisos mrc Domyos de Decthlon. En dquirir-l, no sbi per què sempre trobv el sòl de terr vessr d'igu que li eixi per sot (i bns d'engegr-l, cos estrny). Ar j ho he esbrint: és veure'm costr-m'hi i començ slivr com el gos de l'esmoldor. Sí, és ixí. J no sé què fer mb tots els clcetins que m'h deixt coixos i desbessonts dels prells que h engolit: els fig servir de biet, de llit per l hàmster, de drp per trure l pols, de mocdor improvist qun m'sslt el refredt, de fund per l mòbil.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2013 19:06 h
En un recent entrevist l prems gironin, l’exconseller i exbtlle de Giron, Joquim Ndl, torn encertr-l, torn reblr el clu sobre l més rbios ctulitt polític. D’quest mner, el Sr. Ndl diu en l’esmentd entrevist: “ vui el problem no és Ctluny, és Espny; les elits polítiques espnyoles tenen miopi gud” . No hi podri estr més d’cord. Així, en un ltre frgment de l’entrevist declr que l consult és indispensble ; concretment firm : “ com més vnç l intrnsigènci espnyol, més sectors de l’opinió públic interncionl opinen que l consult és imprescindible”.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2013 12:30 h
Gibrltr, un ltre floronco l cul del govern del PP, que mentre sigui l gllin dels ous d’or de l mjori dels ndlusos, l solució ls problemes dels pescdors de l Líni i de Trif, es molt complicd i molt mes , si el ministre d’gricultur , rmderi i pesc , te interessos en el sector de l’estret , que tmbé beneficien Anglterr. Em cost d’entendre , que si j som europeus, i estem supeditts les normes i controls que els cpitostos d’quest UE hn impost , per intentr controlr un prt molt importnt del plnet ; jo pregunto , com es que ningú intent posr ordre quest desori d’interessos i corrupció que s’mg l’ombr del “Peñon de Gibrltr”, que el primer ministre ngles , grntit estr sempre l seu costt.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2013 23:55 h
L imtge de l cden humn de l'Onze de Setembre serà d'impcte i l mobilitzció que hi hurà drrere serà equiprble l d'r f un ny. Ar bé, si hi h un cte que no té cp precedent i potser mi es repetirà és el de l vi interncionl. Més de 90 ciutts cullen el clm d'independènci de ctlns reprtits pel món gfts de l mà defensnt les seves rrels. Aquest és el cp de setmn clu. L imtge de l Grn Murll xines f sltr les llàgrimes molts, és l més espectculr i inimginble. Serà un reclm per ssegurr l'èxit el di 11.
Llegir-ne més
31 d'agost de 2013 09:15 h
L desutoritzció de l Vi ctln es sol fer qüestionnt-ne l inicitiv, el contingut o tribuint designis d’un conspirció ncionlist de les elits l sev promoció. Si vivim en un estt de dret, suposo que no hi h ningú que no sigui feixist, que vulgui impedir el lliure exercici del dret l mnifestció, per ltr bnd recollit en un Constitució que es brnd tot sovint contr llò que convé. Curiosment quest Constitució, diferènci de les europees homologdes democràticment, no prohibeix ni l’existènci ni els símbols que enlteixen i defensen el règim de l dictdur de Frnco, com sí que estn prohibides Alemny, Frnç o Itàli les mnifestcions hitlerines, petinistes o mussolinines.
Llegir-ne més
30 d'agost de 2013 21:45 h
Seguint les ordres d’ERC, el govern h venut Ctluny l sobirnisme que durà Ctluny l ruïn, l descomposició socil, i sobretot està provocnt que l gent mori ofegd les pltges i, pitjor encr, un greu problem de mlnutrició infntil generlitzt rreu del pís. Per culp dels que volen l seprció, l ruptur mb Espny que és l mre de totes les pàtries, Ctluny es gst els diners en temps de crisi en qüestions identitàries, i només Déu sp com serà de grn l’poclipsi que vindrà. El bon governnt és el qui no celebr i més prohibeix celebrr les festes dels ltres.
Llegir-ne més