Cercle Català de Negocis
30 d'agost de 2013 16:21 h
DNI català
Un efecte dels 300 nys sense estt, ni govern, ni cpcitt legisltiv és l’efecte de mimetisme que ptim els ctlns respecte l mner de fer espnyol i que ens port cceptr i doptr com pròpies formes o costums totlment lienes l nostre trnnà. En quest cs em refereixo l Documento Ncionl de Identidd (DNI.) obligtori per tots els ciutdns espnyols. Amb el desig per dotr-nos d’estructures pròpies, i bndonr les espnyoles, doptem el model de l’Estt del qul ens en volem desfer sense cp reticènci, ni tn sols qüestionnt-nos si el seu model és vàlid o correcte per Ctluny, si v en contr de l’esperit que v permetre’ns dotr-nos d’un Prlment i unes lleis bsolutment revolucionàries i vnçdes en l’Europ dels segles X i XI, lleis hereves del dret romà.
Llegir-ne més
17 comentaris
Joan Tardà
30 d'agost de 2013 13:33 h
Báñez, què li sembla si limitem els salaris dels directius?
Mentre l’Estt espnyol, el 93,60 % dels contrctes lborls signts l mes de juliol foren temporls, l ministr f bullir l’oll fent veure que l reducció dels models de contrctes, que no ps de modlitts de contrctes (tl com h denuncit el trebllòleg Josep Ginest http://in.directe.ct/serveix-l-teu-pis-i--l-sev-gent-1/blog/10648/lbsurd-mesur-lborl-dels-41-5-es-mquilltge--lespnyol), ltres mesures necessàries ni tn sols són plntejdes. D’questes, un de ben urgent: reformr l’Esttut dels Treblldors per tl d’estblir un sostre slril màxim vincult l slri més bix dins d’un mteix empres -per rons econòmiques d’fvoriment de vibilitts empresrils i per estimulr l redistribució més equittiv de l “riques” intern cd empres.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
30 d'agost de 2013 11:31 h
Adéu, Cristina, adéu
Amb llàgrimes ls ulls llegeixo que Cristin de Borbón, quell que lguns imbècils li deien “l nostr”, ens deix i se’n v viure Ginebr. Per un confidènci s’h sbut que l’ventur suïss només costrà mig milió d’euros nuls ls contribuents, més prop de 500.000 euros més l’ny que li donrà L Cix. Mi un exili reil hurà sortit tn cr ls ctlns. L duquess de Plm Aren residirà l luxós brri de Florissnt i h mtricult els seus qutre fills l’exclusiv École Interntionle. L infnt viurà com un rein! I és que l cs Borbó és fort i l cr és dur.
Llegir-ne més
Josep Ginesta
30 d'agost de 2013 11:22 h
L'absurda mesura laboral dels 41-5 és maquillatge a l'espanyola
Ahir es v fer blnç del primer ny de l Reform Lborl l Congrés dels Diputts. Vgi per dvnt que els resultts esperts de l reform, l rectivció de l’ocupció, l lluit contr l’tur i fcilitr l contrctció les empreses, no s’h ssolit en cp dels seus extrems. Les empreses segueixen sense crer ocupció, fonmentlment, per flt de demnd, perquè no venen, perquè les polítiques d’usteritt corten el consum intern, i perquè s’h produït un involució econòmic de les clsses populrs vers les clsses extrctives que h deixt l’economi que podríem dir de proximitt mb els clixos mss eixuts.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
30 d'agost de 2013 11:14 h
Armes del Govern: la por i la indiferència
Em referesc l Govern de les Illes Blers, i especilment l Conselleri d’Educció. Si els qui governen, en generl, sempre justifiquen les seves ccions dicttorils en l democràci que els h torgt un mjori bsolut escndlos, que se l’hn gfd com llibertt per fer el que els vingui de gust o el que els pssi pels “gufons”, hem d’especificr que l Conselleri no té cp mjori bsolut de les persones que l integren (professort, funcionrit, treblldors en generl relcionts mb el sector, lumnt i pres i mres d’quest lumnt), però ctuen com si l tinguessin, i quest és un error grvíssim.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
30 d'agost de 2013 10:04 h
Cortina (reial) de fum
L decisió de l senyor de Undrgrin i els seus fills de residir Ginebr, conseqüènci de l sev fugid d'Espny, no h despertt Suïss cp men de curiositt ni periodístic ni socil. Segons diu l prems espnyol, L Cix h proporciont l senyor Cristin el càrrec de coordindor dels progrmes de l Fundció L Cix mb els orgnismes interncionls mb seu Ginebr. Les xifres que es publiquen i que corresponen l sou, les despeses de hbittge i l'escol dels fills situen els ingressos de l senyor Cristin un nivell ltíssim, fins i tot Suïss, i que de cp mner semblen justificts per les qulificcions i l dedicció que fins r h demostrt.
Llegir-ne més
Antoni Infante
30 d'agost de 2013 09:17 h
El País Valencià a 10 anys de la independència?.
El problem resoldre llvors és trobr-li l'cció lgun lògic, lgun mner de poder dur-l bon terme, i de mner empíricment eficç i possible (llò lògicment i idelment possible pot ser empíricment impossible, llò que està for de l'horitzó del cmp polític, encr que lguns ho intenten tossudment). Sobre l'cció estrtègic. Enrique Dussel. El títol d’quest rticle té més de propost de trebll que de previsió, però tmbé vol ser un previsió de fctibilitt. En primer lloc cl que les persones que trebllem per ssolir l independènci dels Pïsos Ctlns contestem, no des de l’idelisme sinó des de l’nàlisi més mteril i concret possible, l possibilitt de l independènci r i cí de tot o un prt de l nostr nció.
Llegir-ne més
Màrius Viella
30 d'agost de 2013 00:26 h
Al Punt Avui
Al Punt Avui Molt gent , que nys enrere sovint, ( mes que r); podien llegir molts dels meus comentris publicts mjoritàriment l diri “El Punt”, vui El Punt Avui, m’escometen migblement pel crrer , perquè rres vegdes poden llegir el que jo escric ; no se si donr l culp l mev incpcitt per expressr lo que penso, restnt interès per l publicció , ho l censur que les subvencions, mb un prt dels meus impostos , es cre dintre dels mitjns de comunicció escrits, com es el cs del Punt Avui que mi em preocup; tmbé ho podri tribuir l fvoritisme i l’miguisme , perquè hi h signtures que sovintegen molt en l sev publicció, fins i tot rticles repetits .
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
29 d'agost de 2013 23:17 h
Arenys també decidirà
Qun el moviment del 15-M es queixv de l flt de democràci per insuficients eines de prticipció ciutdn, demnv més control ls polítics i més poder de decisió pel poble. Molts dirn que ixò no s'h conseguit, j que potser ho veuen des del punt de vist comunist clàssic: el poble mn. Design uns representnts, però les ssemblees mnen. No obstnt ixò, encr que molts no ho reconeguin perquè no és el formt que voldrien, Ctluny l millor democràtic és innegble des del mig de 2011 l'gost de 2013.
Llegir-ne més
El Brou de la Ciutadella
29 d'agost de 2013 21:01 h
Fundació Irla 1 – Fundació CatDem 0
En un moment on s’està punt d’obrir el meló d’un nou procés constituent Ctluny provoct per un possible independènci, hom començ imginr com seri quest nou pís. Intel·lectuls comencen pensr l futur repúblic, en cs que el procés independentist fos exitós, i és que en el procés de redcció d’un nov constitució ctln, tothom hi vol dir l sev. L correlció de forces entre esquerres i dretes en el procés constituent, és fonmentl, per ixò no és d’estrnyr que l constitució espnyol el dret l propiett no sigui un dret fonmentl ( cus de l potent influènci del comunisme durnt l trnsició) o que encr existeixi un concordt mb l Snt Seu (degut l enorme influenci de l’esglési espnyol).
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs