hannah levi
2 d'agost de 2013 23:51 h
La ratera
Com en un rter, on res cnvi en l posd en escen. Són els decorts de crtró i pedr de ptriòtiques l·legories vintge,com pistge del fl·lç vitge Ítc, els únics que es mouen, repetint-se un i un ltre vegd. I és qun el vertigen s’ccentu que t’dones que no ens hem mogut ni un rjol d’llà on estàvem, i dones gràcies de no hver pujt l vixell de firet on l mjori v decidir pujr-hi el psst 11 de setembre, i que vn rtificr en les últimes eleccions l Prlment. I no em vlen cp tipus d’excuses de ml pgdor, ni buscr culpbles, els únics culpbles de l’engny són quells que j els hi està bé viure contents i engnyts.
Llegir-ne més
18 comentaris
El Dietari del Procés
2 d'agost de 2013 20:18 h
The 40 Catalan Ways
Les Houses of Prliment, l Torre Eiffel, l Times Squre, l Cs Blnc, l plç de Snt Pere del Vticà, l Grn Murll xines l ps per Pequín o l'Òper de Sydney estn, sens dubte, entre els llocs més emblemàtics de l Terr. I en poques setmnes, tmbé sern els testimonis d'un de les diferents cdenes humnes reivindicnt l independènci de Ctluny que es frn rreu del plnet. Londres, Prís, Berlín, Brussel·les, Rio de Jneiro, Nov York, Wshington, Pequín, Sydney o Melbourne són només lgunes de les ciutts que s'unirn l Vi Ctln.
Llegir-ne més
Josep Huguet
2 d'agost de 2013 18:28 h
Costa Brava, material i immaterial
Acb de fer-se públic l creció de l’Agènci Ctln de Ptrimoni Culturl que voldri imitr els models nglosxons i cèltics de gestió dels espis de ptrimoni mteril i immteril. A l’esper de llegir l lletr menud i de veure com es gestion en el di di, sobre el pper, l ide és un bon notici per l cultur. I pel turisme. Els set nys que vig estr l cpdvnt de l responsbilitt turístic de Ctluny vn servir per posr les bses estrtègiques d'un turisme sostenible i culturl, l'únic que té llrg recorregut per l sev singulritt i qulitt.
Llegir-ne més
Jaume Corbera
2 d'agost de 2013 17:33 h
La nova diglòssia (II)
Un de les crcterístiques més evidents de les societts que tenen com llengu en plenitud d'usos un llengu que funcion com llengu A unes ltres societts (les quls, per tnt, tenen un llengu B) és el seu menyspreu mjoritri no només per queixes llengües B, sinó tmbé per les ltres llengües en generl. L'interès que tenen els espnyols ( = cstellnoprlnts) per prendre ctlà, bsc, gllec o sturià (per ells l'rgonès ni tn sols existeix) és comprble l dels pingüins per fer vcnces l Crib (vegeu, per exemple, quest rticle), i és nturlment semblnt l que tenen els frncesos (= frncesos del nord) per prendre occità, bretó, neerlndès, ctlà, cors o qulsevol ltr prl utòcton dins l Repúblic.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 d'agost de 2013 10:30 h
Uns fets denigrants i incomprensibles
És un vergony en mjúscules que l’empres de snitt privd Sànits posi en perill l vid d’un person perquè l’informe mèdic er en ctlà. Així mteix, és denigrnt que un dependent de Mngo, d’un botig del Psseig de Gràci de Brcelon, es dirigeixi un client perquè li prli en cstellà, i encr li recrimini que no té dret dirigir-se ell en l llengu pròpi de Ctluny. Aquestes episodis, d’incompliment flgrnt de l legislció ctln, concretment, l llei 22/2010 de 20 de juliol de codi de consum de Ctluny, i l llei 1/1998, de 7 de gener de polític lingüístic són incomprensibles l’ny 2013 .
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
1 d'agost de 2013 23:59 h
"Zoquetes" opressors
Desengnyin-se, no hi hurà Concert pel federlisme. Pere Nvrro i Jon Mnuel Serrt no s’hn post d’cord per omplir el Cmp Nou –i pgr el lloguer. Sembl ser que hi h un cus que ho f impossible: indigestió. Qun mb l cnícul els corrents interns del PSC procedien l desglç, preix Quim Ndl cceptnt l propost de l’lclde de Giron -Crles Puigdemont (CiU)- per presidir el Pcte Locl pel Dret Decidir, i j tenim el profet de Terrss mb sls ENO l llit. I, és clr, mb quest ml de ventre, l que h pregut Montoro l’estil “Ol, 1,58% de déficit, o k se? Actis o os intervenimos o k se?” el gripu que s’h hgut d’empssr per mor l federlisme, li h provoct un explosiv brrej estomcl que h fet que hgin hgut d’estirr cp munt mb forç l creu de l mrionet per ixecr-lo.
Llegir-ne més
Joan Tardà
1 d'agost de 2013 23:56 h
El ple de Bárcenas, però també de Morenés: 877 milions per compra d'armes
D'quí un temps es recordrà el plenri d'vui com el del di de Bárcens, és dir del di que es prlà de robtori i de corrupció, però tmbé del di que l democràci fou derrotd pel cinisme. Cp reconeixement de les ccions frudulentes! Tl vegd, però, s'oblidrà que l cireret del plenri (el punt 2 de l'ordre del di) conteni l'provció d'un Reil Decret que mgv un robtori "legl": l'provció d'un crèdit de 877 milions per destinr-los l compr i pgment de mteril rmmentístic.
Llegir-ne més
Iniciativa Animalista
1 d'agost de 2013 13:39 h
La Plataforma INICIATIVA ANIMALISTA ens incorporem al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Perquè lluitem pels drets de tots els éssers vius, humns i no humns. Perquè l lluit pel nostre poble suposrà un cnvi socil, polític, econòmic i ètic que h d’esdevenir necessàriment en un nou model de relcions mb el medi i l rest d’individus mb els quls convivim. Perquè el nostre poble h de posr en mrx formes més justes i mes sludbles d’limentció i de comerç, exercint el dret l sobirni limentri i mb respecte l vid i dignitt de tots els nimls. Perquè el cmí del Dret Decidir ens donrà l’opció de promoure festes i trdicions que no siguen cruels mb els ltres, i que no promoguen i toleren l violènci, judnt educr en l tolerànci i el respecte per l vid i l cultur.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
1 d'agost de 2013 11:34 h
Educació? Maldiença, impostura i estultícia!
Quntes coses hn de fer i dir les persones, l met de les quls és scendir en l sev quot de poder des de l provínci fins l metròpolis? Segurment n’hn de fer unes quntes de ben grosses, que no les frien l grn mjori dels mortls que hn conseguit equilibrr el ser i el tenir, persones que coneixen les dificultts d’exercir l professió i que fn el que poden per millorr di di, persones que sben que en quest vid s’prèn fins el di que moren, si l drrer hor s’hi h pogut rribr mb el cp ben clr.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
31 de juliol de 2013 23:59 h
1,58%: l'última gran imposició de Madrid?
L'ccelerció de les fses del moviment sobirnist ctlà que el pís h de viure prtir del proper setembre deix un dubte clr: el sostre de dèficit que Espny li impos, de l'1,58%, serà l'últim grn decisió que l Generlitt hurà de resignr-se cceptr -si és que ho f- bns de desfer-se de l ternyin espnyol? Aquest 1,58% pel 2013 - que rrib 212 dies després de Cp d'Any- podri pssr l històri com l'últim btll perdud de l clsse polític ctln. El referèndum serà denegt per Rjoy, però Ms grnteix que trobrà l fórmul per celebrr-lo de totes mneres.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs