2 d'agost de 2013 17:33 h
Un de les crcterístiques més evidents de les societts que tenen com llengu en plenitud d'usos un llengu que funcion com llengu A unes ltres societts (les quls, per tnt, tenen un llengu B) és el seu menyspreu mjoritri no només per queixes llengües B, sinó tmbé per les ltres llengües en generl. L'interès que tenen els espnyols ( = cstellnoprlnts) per prendre ctlà, bsc, gllec o sturià (per ells l'rgonès ni tn sols existeix) és comprble l dels pingüins per fer vcnces l Crib (vegeu, per exemple, quest rticle), i és nturlment semblnt l que tenen els frncesos (= frncesos del nord) per prendre occità, bretó, neerlndès, ctlà, cors o qulsevol ltr prl utòcton dins l Repúblic.
Llegir-ne més
2 d'agost de 2013 10:30 h
És un vergony en mjúscules que l’empres de snitt privd Sànits posi en perill l vid d’un person perquè l’informe mèdic er en ctlà. Així mteix, és denigrnt que un dependent de Mngo, d’un botig del Psseig de Gràci de Brcelon, es dirigeixi un client perquè li prli en cstellà, i encr li recrimini que no té dret dirigir-se ell en l llengu pròpi de Ctluny. Aquestes episodis, d’incompliment flgrnt de l legislció ctln, concretment, l llei 22/2010 de 20 de juliol de codi de consum de Ctluny, i l llei 1/1998, de 7 de gener de polític lingüístic són incomprensibles l’ny 2013 .
Llegir-ne més
1 d'agost de 2013 23:59 h
Desengnyin-se, no hi hurà Concert pel federlisme. Pere Nvrro i Jon Mnuel Serrt no s’hn post d’cord per omplir el Cmp Nou –i pgr el lloguer. Sembl ser que hi h un cus que ho f impossible: indigestió. Qun mb l cnícul els corrents interns del PSC procedien l desglç, preix Quim Ndl cceptnt l propost de l’lclde de Giron -Crles Puigdemont (CiU)- per presidir el Pcte Locl pel Dret Decidir, i j tenim el profet de Terrss mb sls ENO l llit. I, és clr, mb quest ml de ventre, l que h pregut Montoro l’estil “Ol, 1,58% de déficit, o k se? Actis o os intervenimos o k se?” el gripu que s’h hgut d’empssr per mor l federlisme, li h provoct un explosiv brrej estomcl que h fet que hgin hgut d’estirr cp munt mb forç l creu de l mrionet per ixecr-lo.
Llegir-ne més
1 d'agost de 2013 23:56 h
D'quí un temps es recordrà el plenri d'vui com el del di de Bárcens, és dir del di que es prlà de robtori i de corrupció, però tmbé del di que l democràci fou derrotd pel cinisme. Cp reconeixement de les ccions frudulentes! Tl vegd, però, s'oblidrà que l cireret del plenri (el punt 2 de l'ordre del di) conteni l'provció d'un Reil Decret que mgv un robtori "legl": l'provció d'un crèdit de 877 milions per destinr-los l compr i pgment de mteril rmmentístic.
Llegir-ne més
1 d'agost de 2013 13:39 h
Perquè lluitem pels drets de tots els éssers vius, humns i no humns. Perquè l lluit pel nostre poble suposrà un cnvi socil, polític, econòmic i ètic que h d’esdevenir necessàriment en un nou model de relcions mb el medi i l rest d’individus mb els quls convivim. Perquè el nostre poble h de posr en mrx formes més justes i mes sludbles d’limentció i de comerç, exercint el dret l sobirni limentri i mb respecte l vid i dignitt de tots els nimls. Perquè el cmí del Dret Decidir ens donrà l’opció de promoure festes i trdicions que no siguen cruels mb els ltres, i que no promoguen i toleren l violènci, judnt educr en l tolerànci i el respecte per l vid i l cultur.
Llegir-ne més
1 d'agost de 2013 11:34 h
Quntes coses hn de fer i dir les persones, l met de les quls és scendir en l sev quot de poder des de l provínci fins l metròpolis? Segurment n’hn de fer unes quntes de ben grosses, que no les frien l grn mjori dels mortls que hn conseguit equilibrr el ser i el tenir, persones que coneixen les dificultts d’exercir l professió i que fn el que poden per millorr di di, persones que sben que en quest vid s’prèn fins el di que moren, si l drrer hor s’hi h pogut rribr mb el cp ben clr.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2013 23:59 h
L'ccelerció de les fses del moviment sobirnist ctlà que el pís h de viure prtir del proper setembre deix un dubte clr: el sostre de dèficit que Espny li impos, de l'1,58%, serà l'últim grn decisió que l Generlitt hurà de resignr-se cceptr -si és que ho f- bns de desfer-se de l ternyin espnyol? Aquest 1,58% pel 2013 - que rrib 212 dies després de Cp d'Any- podri pssr l històri com l'últim btll perdud de l clsse polític ctln. El referèndum serà denegt per Rjoy, però Ms grnteix que trobrà l fórmul per celebrr-lo de totes mneres.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2013 19:44 h
Ctluny s'ensorr. Ens insulten di rere di perquè reivindiquem els nostres drets ncionls ( que són els nostres socils, els nostres drets humns ) . Ctluny es trob en estt de xoc. J n’hi h prou d’quest color . Hem de preprr-nos per l btll, cívic i polític, definitiv . Cl començr rticulr un mcro S.O.S. Europ i el món . Ens volen exterminr de fm . Si us plu, encr que no sigueu independentistes, només us prego que tingueu un mic de sentit comú i humnitt. Observeu que pss mb l dels nostres trens : un indignitt bsolut, i mb l imposició brutl d’un objectiu de dèficit del '1'58 %, l qul cos provocrà un mortificció socil, mi vist fins r .
Llegir-ne més
31 de juliol de 2013 14:16 h
El pís no v bé. Si, però j sé que em direu que, pel dmunt dels nostres cps, ptim un crisi econòmic, superestructurl, pitjor que l del 29 del segle psst, que ens mortific tots . Això és cert, però no és menys cert que quest crisi pròpi, quest crisi “indígen” ctln , v molt més enllà de l crisi econòmic interncionl, és un crisi econòmic, polític, socil i, fins i tot, psicològic. En quest specte clu sociopolític es pot dir, sense embuts, que l’Estt espnyol h fet, i intent fer, moltes trmpes i, sobretot, h sbut dividir i debilitr els prtits i l societt ctln.
Llegir-ne més
31 de juliol de 2013 13:44 h
“En el principi v ser el verb” v escriure Snt Jon l’inici del seu evngeli. Totes les ccions humnes, des de les més excelses les més troces, hn estt primer idedes, després rgumentdes, i finlment difoses orlment o escrit. En quest sentit, l’escriptor nglès Edwrd Bulwer-Lytton sentenciv que “l plom és més fort que l’esps”. Qun l perversió dels mots rrib l polític, l’horror i el sofriment poden rribr límits insospitts. Com un profeci que es compleix ell mteix, els cpítols més foscos de l Humnitt sovint s’hn escrit molt bns que succeïssin.
Llegir-ne més
