25 de juliol de 2013 12:23 h
A Mllorc i l llengu ctln tenim moltes expressions qun volem fer veure que lgun person h cludict de l sev personlitt i s’h sotmès l d’un ltr, j sigui per conveniènci o per covrdi, per comoditt o per por. Diem que un person es trob ls peus d’lgú, qun ctu sense personlitt i només f el que quest “lgú” vol. Qun ho f d’un mner mss exgerd, fins i tot podrem dir que s’h bixt els clçons, j que si un person es bix els clçons n’hi poden fer lgun de gross. Fins quí prlm d’ccions voluntàries, d’quelles que per dignitt o per decènci es podrien evitr, però que si no es f ixí, és perquè ens trobm dvnt un person totlment submis i sotmes que h degenert fins perdre l sev personlitt.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2013 00:47 h
A on es el “seny” Resten dos nys de legisltur del govern del PP, encpçlt per Mrino Rjoy, que espero, que el seny no permeti que l’exhureixi, i que qun mes vit millor reconegui que no es pt per ssumir l Presidènci del Govern de l’estt espnyol, esquitxt per l corrupció , que f molts nys h limentt molts membres destcts d’ideologi frnquist. Espero i confio , que els perjudicts del PP, com tmbé els del PSOE, en els propers comicis , tinguin clr qui no hn confir el seu vot , perquè mbdós son prou culpbles de l situció en que l’estt est sotmès, grcies l’especulció i les mentides; però tmbé hn de tenir en compt en qui dipositen l confinç , per evitr un colició entre PP i PSOE , esdeveniment que j s’està gestnt, segons es pot deduir del desenvolupment en mtèri de justíci, de polític socil i utonòmic.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2013 23:59 h
Brcelon, l cpitl d'un pís noment Ctluny, com dei Ms l'ltre di l inugurció dels Mundils de Ntció, s'h dherit l Pcte Ncionl pel Dret Decidir. Un propost d'ERC-DCt l que hi h vott fvor CiU i ICV. Imginin-se qui h vott en contr. El ple h estt tens, molt tens, i el representnt del PSC (Gbriel Colomé), les h dit de l'lçd d'un cmpnr, per ser del PSC. De fet, el seu rgument s'h bst en comprr unes eventuls plebiscitàries mb les eleccions dels nys 30 Alemny. Aquestes declrcions superen el límit de l decènci prlmentàri.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2013 18:28 h
Sé que és dolent per l slut i que no ho huri de fer però vui, empes per l necessitt, m’he trobt de nou dins un sucursl de “L Cix”. - Hol, vull fer un ingrés un número de compte vostre - Bon di, és client? - No - Doncs li hurem de.... - Sí, j ho sé, em cobrreu dos euros (Uis, no l’he deixt cbr de prlr, m’estré tornnt un mleducd? ) L’home lç el cp, ixec les celles i em mir. “Si li v més bé pot fer l’ingrés pel cixer utomàtic” -No, no és un import rodó.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2013 17:15 h
Amb decisions preses com l drrer, fent recure les mles gestions de l bnc, prtir d'r, en els seus ccionistes, però tmbé en els bonistes i, finlment, “cstignt” bon prt dels estlvidors que hgin procurt rreplegr més dinerets, no es creen les simpties que tindrien mides contundents contr els seus dirigents, únics responsbles dels seus resultts. Mnquen pssos decidits i vlents que fcin confir i vnçr el que no és més que un Unió Monetàri cp un Unió Finncer i Fiscl. De no produir-se, l Unió Europe està condemnd no ser complet, no ser-ho tots els efectes,.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2013 12:42 h
Probblement el terme de l sociolingüístic més ust, més conegut, en ctlà h estt el de diglòssi, introduït cs nostr finls de l dècd de 1960. En l primer formulció del concepte, el lingüist nord-mericà Chrles A. Ferguson l'plicv situcions com les relcions entre àrb populr i àrb literri: l'àrb populr és l'ein de comunicció orl norml en l'àmbit col·loquil totes les comunitts àrbs (un àrb populr que és diferent d'un espi un ltre) i l'àrb literri és l'ein de comunicció, orl i escrit, norml en l'àmbit de relcions formls: l pregàri, l'escol, l'ús institucionl, l litertur, l ciènci.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2013 12:12 h
En quest estiu clent de corrupció i porqueries de tot men, no podem oblidr el problem principl de l nostr societt : l’tur disprt,desboct i totes les seves derivdes; l precriett lborl, l misèri, els desnonments slvtges i els suïcidis socils . Doncs bé, un problemàtic relciond mb l’tur ( un de les seves conseqüències ) és l conflictivitt l voltnt dels treblldors trnsfronterers; un problem eminentment socil, però que pren cos, de form territoril i sectoril, l zon entre L’Alt Empordà i el Rosselló .
Llegir-ne més
24 de juliol de 2013 11:58 h
Finlment el Govern del PP h trobt l mner de treure l’Estt Espnyol de les drreres posicions dins les estdístiques més negtives dels pïsos occidentls! Tnt de temps de dubtes i incerteses hn quedt enrere i r, sortosment, els ciutdns espnyols no s’hurn d’vergonyir de les ddes de l’tur, l pobres o l violènci de gènere. El proppsst 22 de juliol un diri de l Vill y Corte nunciv les mesures preses pel Ministeri de Snitt i Igultt per combtre quest problem de l violènci msclist.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2013 00:35 h
A quin ml hor, el Borbó v pronuncir l cèlebre frse: “l justicí és igul per tothom”. En quell moment, lgú drrere les càmeres huri d’hver cridt l’ltr frse fmos del rei, però dirigid cp ell: “perquè no clles?”. Avui ens hn fet sber, que el Suprem rebix l pen l’expresident del govern bler, Jume Mts, i ixí eviten que entri l presó. Per més “inri”, tmbé ens diuen que eliminen els delictes de mlversció i prevricció de l sentènci,i ixí els 6 nys de presó es converteixen en 9 mesos.
Llegir-ne més
23 de juliol de 2013 23:59 h
F pocs dies vig llegir un piuld d’en Miquel Clçd que em v semblr interessnt perquè oferi un nov perspectiv sobre el pper que ens toc jugr cdscú precisment r que el pís es trob en un moment polític límit. El tuit en qüestio dei: ‘Anys venir, lguns esportistes no serà el pís qui us interpel·lrà sinó els vostres propis fills i néts. Què els direu?’I dic que em v semblr interessnt quest nov perspectiv perquè teni un visió de mig i llrg termini que em sembl bsolutment necessàri.
Llegir-ne més