8 d'octubre de 2013 01:23 h
El 2014 està cridt ser l'ny més importnt des de 1714 Ctluny. Les expecttives són ltíssimes, tothom esper un explosió -no se sp, però, si serà de democràci, de frustrció, de confrontció, d'ctivitt militr espnyol... Ctluny està girebé prlitzd espernt el 2014, i en cert mner tmbé Espny. No són les úniques, però: Escòci, el Regne Unit i l Unió Europe estn l'esper. Fins i tot tmbé Flndes i Bèlgic poden cnvir de rumb el 2014. El govern ctlà h promès un referèndum d'utodeterminció l'ny vinent.
Llegir-ne més
8 d'octubre de 2013 00:00 h
Aquest estiu, en Miquel Femeni h emprès un vitge molt especil: es trct d'un trvessi en biciclet que v prtir des del Cp Nord, Norueg, i que l'h dut de tornd Ctluny. A més, h vitjt mb un distintiu en diverses llengües i el codi QR de Help Ctloni, per difondre el procés sobirnist ctlà per llà on pssés. A Help Ctloni el vm entrevistr just bns d'emprendre el vitge: Com sorgeix l ide? J f temps que voli nr Norueg. Com que f poc més de dos nys que he començt fer vitges mb biciclet, he penst que seri un bon opció nr l Cp Nord i intentr tornr fins Brcelon Quin és l'objectiu del vitge? L'objectiu és pssr-m’ho bé i fer un vitge mb biciclet trvés d’Europ, principlment Norueg.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2013 23:15 h
Per coherènci personl, vui l'Alíci Sánchez-Cmcho huri de tornr-se independentist. L president mortitzd del PPC, quest mtí h rebut per totes bndes. L sev propost de defens del principi d'ordinlitt en termes fiscls, h cigut en sc buit. Només h rebut el copet l'esquen del ministre Fernández Díz. L rest de brons del PP, Cospedl l cpdvnt, l'hn desutoritzt, i l'hn instt no insistir més. I és que l delegció ctln del PP f un ny v provr que frien quest reclmció, i sembl ser que no és el primer cop que l formulen ls seus cps.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2013 22:34 h
El sistem cpitlist es bs en l'explotció de l clsse obrer, però l vegd, el sistem cpitlist tmbé utilitz ltres formes específiques d'opressió que fecten individus de totes les clsses i de totes les espècies. Al llrg de l històri s'h pretès justificr l'opressió exercid sobre els negres, sobre les dones i sobre les derrotdes en generl, rgumentnt que són ‘inferiors’ o bé que existeix un ‘necessitt econòmic’ per discriminr-les. És fàcil sentir lguns prosèlits de l discriminció justificnt-se dient que “ls seus nimls els estimen molt”, de l mteix mner que hi h msclistes que firmen dmirr l don.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2013 16:34 h
L posd en mrx de l Pltform pel Dret Decidir l Pís Vlencià h genert molt il·lusió que comprteixo, però lhor tmbé uns certs interrognts i crítiques que convé nr clrint. Al intentnt sintetitzr els dubtes i les critiques rebudes trobem tres grns prtts: ) El dret decidir és un rebix dels postults independentistes, un trïció o un dilció de l reivindicció independentist. b) EL Dret Decidir, és un pseudònim del Dret d‘Autodeterminció, un ltr form de dir-li, per mgr l’objectiu i eixmplr l bse de suport, i c) El Dret Decidir, és un mecnisme d’intervenció socil i/o polític però no te res veure mb l pres de conscienci ncionl.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2013 12:01 h
Pour igu mb un cistell de vims Nscut el mes de mrç de l’ny 1936, no puc opinr de com es vivi qun encr jo no hi er, però si que recordo com he viscut des de l’ny 1941; que vig començr d’nr l’escol , (estudi fins 1949), que er obligt prlr l mestre i ls compnys en cstellà, si no volies ser cstigt i reprès. El p blnc m’enlluernv , perquè cs es menjv p negre de rcionment, jo er el petit de qutre germns, vig tenir de vestir-me durnt molts nys de l rob que deixven els meus germns, que nomes n’hi hvi un que estrenv lo que l mre confeccionv, els vespres i les nits , perquè de dies trebllv rentnt rob en cses de gent que podi menjr p blnc , i nv herbejr ls erols de plnter de les diferents hortes que hi hvi L Bisbl d’Empordà , que totes hn despregut , grcies l’especulció corrupte i responsble de l bomboll immobiliàri que rruïnt l pís , però que h enriquit l cpitlisme, mb el vist i plu i l complicitt dels governs de torn.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2013 23:41 h
Al voltnt d'un 59% de diputts del prlment sortint d'unes hipotètiques eleccions ctlnes celebrdes vui estri fvor de l'estt propi. És un de les conclusions que s'hn fet l voltnt de l'enquest que h publict quest diumenge L Vngurdi. Uns 74 escons reprtits prts iguls nirien CiU i ERC mentre que 6 serien per l CUP. Alguns ho rebixen l·legnt que UDC no es pot comptbilitzr, mentre que d'ltres ho mplien ICV i porten l mjori ls dos terços. L'nàlisi més difícil de demostrr, però, és que el percenttge podri superr cotes r impensbles mb unes llistes unitàries.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2013 21:29 h
El govern espnyol ho té clr. Mlgrt l situció de penúri generl i mlgrt que un bon prt de les persones pensionistes destinen prt de l prestció mntenir els fills, h nuncit que l’1 de gener de 2014 entrrà en vigor l drrer reform del sistem públic de pensions que modific l mner com es revloritzrn i s'ctulitzrn cd ny. De fet, el que es pretén és enterrr l no pèrdu del poder dquisitiu. Aquest drrer operció form prt d’un guió globl que es v executnt, di di cop de mjori bsolut, un velocitt vertiginos i que té com objectiu girr el mitjó l model socil de l’estt del benestr, un dels eixos troncls del qul ve constituït pel sistem públic de pensions ctul de solidritt intergenercionl i de reprtiment.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2013 21:09 h
Per molt cprrut que segueixi el govern de Mdrid nosltres seguirem trebllnt per ssolir l’estt propi. El procés sobirnist f temps que no té turdor i fins hi tot mitjns de comunicció mb postures llunydes l independènci evidencien que l Ctluny ctul vol viure en llibertt. Un enquest de L Vngurdi situ CiU i ERC emptts en número de diputts. Si vui es convoquessin eleccions els dos prtits conseguirien 37 escons, un tendènci que j preveien nteriors sondejos. Amb quest resultts el Prlment ctlà disposri d’un mjori independentist , j que ncionlistes i republicns ssolirien uns 73 diputts i l CUP duplicri l sev representció pssnt de 3 6 diputts.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2013 16:48 h
J f eston que m’estic brllnt mb un mosc que es mof de mi. L sev vold és tn ràpid que mb l mird no l puc seguir. Adés l peu, dés l punt del ns, m’h llept tot els cos, Ep! no ps tot, home, sempre qued lgun rcó incòlume, només fltri! No sé com s’ho f, però, mb indiferènci i elegànci s’escpoleix de l trjectòri de l pl sense immutr-se. En cnvi jo cd cop errt em sento més toix, , i ixò no és tot, perquè mentre lluito feroçment per conseguir l victòri l tele hi surt un estudiós dels rtpents que, sense conèixer l mev frustrció, i de mner totlment involuntàri, es fot de mi tnt o més que l mosc.
Llegir-ne més
