6 d'octubre de 2013 21:29 h
El govern espnyol ho té clr. Mlgrt l situció de penúri generl i mlgrt que un bon prt de les persones pensionistes destinen prt de l prestció mntenir els fills, h nuncit que l’1 de gener de 2014 entrrà en vigor l drrer reform del sistem públic de pensions que modific l mner com es revloritzrn i s'ctulitzrn cd ny. De fet, el que es pretén és enterrr l no pèrdu del poder dquisitiu. Aquest drrer operció form prt d’un guió globl que es v executnt, di di cop de mjori bsolut, un velocitt vertiginos i que té com objectiu girr el mitjó l model socil de l’estt del benestr, un dels eixos troncls del qul ve constituït pel sistem públic de pensions ctul de solidritt intergenercionl i de reprtiment.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2013 21:09 h
Per molt cprrut que segueixi el govern de Mdrid nosltres seguirem trebllnt per ssolir l’estt propi. El procés sobirnist f temps que no té turdor i fins hi tot mitjns de comunicció mb postures llunydes l independènci evidencien que l Ctluny ctul vol viure en llibertt. Un enquest de L Vngurdi situ CiU i ERC emptts en número de diputts. Si vui es convoquessin eleccions els dos prtits conseguirien 37 escons, un tendènci que j preveien nteriors sondejos. Amb quest resultts el Prlment ctlà disposri d’un mjori independentist , j que ncionlistes i republicns ssolirien uns 73 diputts i l CUP duplicri l sev representció pssnt de 3 6 diputts.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2013 16:48 h
J f eston que m’estic brllnt mb un mosc que es mof de mi. L sev vold és tn ràpid que mb l mird no l puc seguir. Adés l peu, dés l punt del ns, m’h llept tot els cos, Ep! no ps tot, home, sempre qued lgun rcó incòlume, només fltri! No sé com s’ho f, però, mb indiferènci i elegànci s’escpoleix de l trjectòri de l pl sense immutr-se. En cnvi jo cd cop errt em sento més toix, , i ixò no és tot, perquè mentre lluito feroçment per conseguir l victòri l tele hi surt un estudiós dels rtpents que, sense conèixer l mev frustrció, i de mner totlment involuntàri, es fot de mi tnt o més que l mosc.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2013 11:06 h
L lectur d’un llibre, molt interessnt, que es diu “ Com Àustri o Dinmrc” m’h fet reflexionr Us recomno tots que us el compreu, el llegiu i reflexioneu l’entorn del futur de l nostr nció ctln . Doncs bé, un servidor em considero d'esquerres i lliurepensdor, però no vull, de cp de les mneres, un Ctluny independent que s'ssembli ni Kosovo, ni un men d'Unió Soviètic o Cub . Hem i podem ser - un cop lliberts de l cotill espnyolist, mb voluntt polític i esforç personl i col•lectiu - com Àustri, Finlàndi, Bèlgic o Dinmrc.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2013 10:29 h
Els PGE2014 presentts pel ministre Montoro són uns pressupostos injustos socilment i que reincideixen en el mltrcte Ctluny, les Illes Blers i el Pís Vlencià. L meitt del pressupost espnyol nirà pgr interessos del deute, pensions i tur. Mlgrt l propgnd diu que l'economi espnyol és en el cmí de l recuperció, el deute rribrà l 100% del PIB ssolint un xifr per dmunt el bilió d'euros, mb un tur situt l 27%, i hvent de ficr mà l cix del Fons de reserv de pensions ltr cop per vlor de 6.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2013 20:05 h
Bon exemple del que huri de ser l’Estt espnyol i no és, és el referèndum que s’h fet vui Irlnd per decidir si s’eliminv o no el Sent. El govern irlndès h impulst quest consult prtint de l postur de suprimir-lo. Segurment llà tmpoc deu servir per res. El poble, mb un prticipció del 40%, h decidit inesperdment per un 51,7% (un resultt justdíssim), que el mnté. El resultt fvor de l supressió d’quest orgnisme h estt del 48,3%. Finlment hn convençut les tesis que titllven l propost de populist en temps de crisi.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2013 09:53 h
Mirr pcientment qulsevol d'quests vídeos de les mnifestcions que s'hn fet les Blers, les de diumenge psst (29 de setembre de 2013), fvor d'un ensenyment de qulitt i en ctlà, és emocionnt i il·lusionnt. Emocionnt, perquè t'lter els sentiments veure l quntitt grndios de gent que h tengut l voluntt de moure's, de sortir l crrer, per expressr l sev solidritt mb els ensenynts que hn estt cpços de renuncir l sev comoditt rutinàri i l seu sou de tnts de dies (fins r són 3 setmnes de vg), com mitjà de reclmció de l retird del TIL berrnt, berrnt per l pís com tl, berrnt per ls mestres i berrnt per ls lumnes.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2013 23:54 h
Diuen els entesos que un de les mneres més senzilles de mesurr el nivell de benestr d'un pís és pel seu percenttge de l dit “clsse mitjn”. Aquell que glutin les persones mb trebll i els pensionistes... Aquell que consumeix regulrment i que f que l rod econòmic es mntingui engreixd i funcionnt. Amb mjor gruix de persones en quest segment més ben reprtid estrà l rend totl i l riques d'un pís. Aquí, drrerment, les polítiques lborls legisldes, per qui pot fer-ho, sembl que només hn servit per reduir més i més quest grup de producció i consum mjoritri, en benefici, tmbé més i més, d'un minori resident en el que no pteix directment les conseqüències dels seus ctes.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2013 22:20 h
Algú es pensrà que quest rticle és l mostr del conflicte lingüístic ctlà. No hi h res més llunyt de l relitt. L'nècdot continució és residul, però sí que pos en evidènci que un possible referèndum per l independènci tindrà lguns esculls. L'obr de Frnco, premonitòri, encr f i frà estrlls. Convers un tren de Rodlies entre dos membres d'un ssocició d'fectts molt de mod que tornven d'un mnifestció: A: L señor Isbel no h venido est trde. B: Es que el otro dí se mosqueó conmigo.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2013 19:29 h
Internet i les noves tecnologies són els protgonistes del Llibre Blnc de l Prems Comrcl 2013, que en relitt se centr únicment i lògic en les ddes del 2012. L’utor, el sociòleg Enric Yrz, destc l recent digitlitzció dels mitjns locls per dptr-se les noves necessitts dels lectors. El llibre serà presentt migdi del proper dilluns, 7 d'octubre. Però en podem fer un tst: De fet, “el 65% de les publiccions locls i comrcls de pgment de Ctluny j tenen presènci internet”. El llibre reconeix que “el repte de futur v per fer rendible l’edició digitl”, però tmbé puntulitz que “no totes les publiccions locls i comrcls hn de tenir web, perquè per lgunes molt petites no té sentit”.
Llegir-ne més
