4 d'octubre de 2013 16:02 h
L’Enquest de Serveis Municipls 2013 de l’Ajuntment de Brcelon indic que el diri del grup Godó es mnté com el diri més llegit l ciutt de Brcelon. En concret, un 34,5% dels entrevistts que llegeixen prems (les respostes inclouen tmbé les edicions digitls dels diris impresos) es decnt per L Vngurdi en primer respost (vuit dècimes més que el 2012), mentre que un 51,5% ho f en segon respost (+1,9). A continució es trob El Periódico, mb un 20,3% (tres dècimes més que el 2012) i 34,9% (un punt més), respectivment.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2013 13:10 h
Pretender pctr un " consult " pr decidir l independenci de Ctluny con el Estdo Espñol es como pedirle un mono que juegue un prtid de jedrez o que sque un licencitur en ingenieri ero espcil,....... y, y se lo que estis pensndo, yo tmbien lo he pensdo......lo segundo no estn dificil. Espñ no entiende ests coss, no hn sido educdos ni preprdos pr ello, ¿ Como se v seprr un region de Espñ sin un guerr ? , no lo entienden es superior ellos ni siquier son ml gente simplemente es lgo como lo del "mono" no cbe y punto.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2013 00:00 h
Er mig curs 2011-12 qun l'Escol L Bressol v nuncir el tncment d'un dels seus centres cus de les retlldes. L'escollid v ser l'escol de Càldegues, l més petit, que v dir déu finls d'quell curs. V ser leshores qun lguns pres i mres vn mobilitzr-se per trobr juts i obrir un nou centre mentre les mestres s'encrregven de muntr el projecte i d'orgnitzr l nov escol. El psst curs 2012-13, l'escol Jordi Pere Cerdà obri les seves portes Sllgos, l Cerdny frnces, tenint per endvnt uns mesos molt complicts, si més no des d'un punt de vist econòmic.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2013 22:11 h
El qüestiont Estt d’Isrel h rebtut els rguments de l diplomàci espnyol pel que f l bnlitzció de l’holocust per enfrontr-se Ctluny. Entre línies es llegeix el més que possible reconeixement d’un futur Estt ctlà. A Espny ens recorden di sí i di tmbé que un Estt Ctlà quedri for del sistem solr, ide que volen fer clr en el nostre subconscient. No s’lrmin, Espny v crer un estt d’eufòri –fins i tot lguns vn veure pricions divines- entorn les tres tempttives olímpiques de Mdrid.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2013 17:33 h
El vicepresident de l’Associció Mundil, Jordi Edurdo, ssisteix l creció de l Confederció Africn L ciutt de Rbt (Mrroc) h estt l seu els pssts 28 i 29 de setembre de l conferènci fricn de futbol sl, on s’h cret l Confederció Africn de Futbol Sl (CAFUSA), mb 10 membres funddors. Ctluny hi h tingut un prticipció molt direct mb l presènci de Jordi Edurdo, president de l Federció Ctln i vicepresident de l’Associció Mundil (AMF) i coordindor d’Àsi i Àfric. Els 10 pïsos que hn estt membres funddors de l CAFUSA són Tunísi, Líbi, Cmerun, Egipte, Algèri, Etiòpi, Cost d'Ivori, Mli, Senegl i Mrroc.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2013 09:47 h
Des de l Folgnç–Inicitiv Animlist d’Algemesí, rebutgem i condemnem el nou espectcle de mnipulció que muntà l’lclde d’Algemesí, Vicent Rmón Grci Mont, front l concentrció ntiturin del dijous 27 de setembre, mentre l plç es torturven els vedells víctimes de l segon becerrd cdfler del 2013. En primer lloc, volem informr que l Folgnç–Inicitiv Animlist d’Algemesí no té cp implicció en l’orgnitzció d’quest cció. Les dues concentrcions celebrdes cd di de becerrdes hn estt convocdes des de les xrxes socils i s’hn nodrit de persones nimlistes vingudes de tots els rcons de l’estt espnyol.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2013 09:18 h
Sembl mentid que l segle XXI mlgrt els coneixements conseguits en totes les mtèries, els descobriments de tot men i el desenvolupment del pensment humà, es puguin dir encr tntes "collondes" per persones que hn tingut l sort de prticipr en quests coneixements, descobriments i desenvolupments. De "collondes" tots en diem, però les persones mb càrrecs públics hurien d’nr en compte, doncs després tot són excuses i rectificcions dient que hem interprett mlment les seves prules. “Moltes persones són mss educdes per prlr mb l boc plen, però no els preocup fer-ho mb el cp buit”, v dir Orson Welles D’llà estnt i lguns d’quí tmbé, veuen molt clr que ixò de l nostr independènci és un utopi que mi rribrà bon port.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2013 09:02 h
El clm contr el decret/pl de trilingüisme del govern Buzà, que no deix de ser un excus per crregr-se l immersió lingüístic i nihilr l llengu ctln les Blers, h estt mssiu. Qun j es porten dues setmnes d’ençà de l’inici d’quest vg que, l meu entendres, es pot ctlogr com històric; l qul cos pos de mnifest l forç cívic d’uns docents i de tot un poble contr un executiu que no és més que un sucursl de l Monclo les Illes. No hi h dubte que quest immens mre verd fvor de l’ensenyment públic i l’escol en ctlà, i contr l’utoritrisme, l’immobilisme i el centrlisme neofrnquist del PP, és un excel•lent exemple de fermes socil i rdiclitt democràtic.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2013 22:22 h
F dues setmnes els periòdics es feien ressò de les declrcions del President de l Generlitt Vlencin, Alberto Fbr: "Sólo me hce flt costrme con Montoro y, si es necesrio, lo hré." Voli conseguir un finnçment just i cbr mb el dèficit fiscl. El primer error conceptul que es percep, sense profundir-hi mss, és que no es trct d'un "dèficit", sinó, d'un "espoli" fiscl en tot regl. Ar, rrn de l publicció dels #PGE2014 i d'quest infogrfi que hi djunte, tn sols hi cben 2 possibilitts, podem sber com v nr quell proposició indecent: 1.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2013 22:02 h
Durnt els últims mesos, Pere Nvrro h intentt mrcr perfil propi en el debt sobre l consult, per por veure's diluït en un sector en què CiU i sobretot ERC tenen molt més credibilitt, o en l'ltre, en què s'huri de veure forçt lir-se mb el PP. El perfil propi consisteix cceptr l consult dins l leglitt. Sembl tot ronble, fins que hn entregt les esmenes l llei de consultes que s'h d'provr el novembre. Les informcions periodístiques són, de moment, les úniques fonts que permeten vlur lgunes de les 246 esmenes l text que es discutirn.
Llegir-ne més
