3 d'octubre de 2013 22:11 h
El qüestiont Estt d’Isrel h rebtut els rguments de l diplomàci espnyol pel que f l bnlitzció de l’holocust per enfrontr-se Ctluny. Entre línies es llegeix el més que possible reconeixement d’un futur Estt ctlà. A Espny ens recorden di sí i di tmbé que un Estt Ctlà quedri for del sistem solr, ide que volen fer clr en el nostre subconscient. No s’lrmin, Espny v crer un estt d’eufòri –fins i tot lguns vn veure pricions divines- entorn les tres tempttives olímpiques de Mdrid.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2013 17:33 h
El vicepresident de l’Associció Mundil, Jordi Edurdo, ssisteix l creció de l Confederció Africn L ciutt de Rbt (Mrroc) h estt l seu els pssts 28 i 29 de setembre de l conferènci fricn de futbol sl, on s’h cret l Confederció Africn de Futbol Sl (CAFUSA), mb 10 membres funddors. Ctluny hi h tingut un prticipció molt direct mb l presènci de Jordi Edurdo, president de l Federció Ctln i vicepresident de l’Associció Mundil (AMF) i coordindor d’Àsi i Àfric. Els 10 pïsos que hn estt membres funddors de l CAFUSA són Tunísi, Líbi, Cmerun, Egipte, Algèri, Etiòpi, Cost d'Ivori, Mli, Senegl i Mrroc.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2013 09:47 h
Des de l Folgnç–Inicitiv Animlist d’Algemesí, rebutgem i condemnem el nou espectcle de mnipulció que muntà l’lclde d’Algemesí, Vicent Rmón Grci Mont, front l concentrció ntiturin del dijous 27 de setembre, mentre l plç es torturven els vedells víctimes de l segon becerrd cdfler del 2013. En primer lloc, volem informr que l Folgnç–Inicitiv Animlist d’Algemesí no té cp implicció en l’orgnitzció d’quest cció. Les dues concentrcions celebrdes cd di de becerrdes hn estt convocdes des de les xrxes socils i s’hn nodrit de persones nimlistes vingudes de tots els rcons de l’estt espnyol.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2013 09:18 h
Sembl mentid que l segle XXI mlgrt els coneixements conseguits en totes les mtèries, els descobriments de tot men i el desenvolupment del pensment humà, es puguin dir encr tntes "collondes" per persones que hn tingut l sort de prticipr en quests coneixements, descobriments i desenvolupments. De "collondes" tots en diem, però les persones mb càrrecs públics hurien d’nr en compte, doncs després tot són excuses i rectificcions dient que hem interprett mlment les seves prules. “Moltes persones són mss educdes per prlr mb l boc plen, però no els preocup fer-ho mb el cp buit”, v dir Orson Welles D’llà estnt i lguns d’quí tmbé, veuen molt clr que ixò de l nostr independènci és un utopi que mi rribrà bon port.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2013 09:02 h
El clm contr el decret/pl de trilingüisme del govern Buzà, que no deix de ser un excus per crregr-se l immersió lingüístic i nihilr l llengu ctln les Blers, h estt mssiu. Qun j es porten dues setmnes d’ençà de l’inici d’quest vg que, l meu entendres, es pot ctlogr com històric; l qul cos pos de mnifest l forç cívic d’uns docents i de tot un poble contr un executiu que no és més que un sucursl de l Monclo les Illes. No hi h dubte que quest immens mre verd fvor de l’ensenyment públic i l’escol en ctlà, i contr l’utoritrisme, l’immobilisme i el centrlisme neofrnquist del PP, és un excel•lent exemple de fermes socil i rdiclitt democràtic.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2013 22:22 h
F dues setmnes els periòdics es feien ressò de les declrcions del President de l Generlitt Vlencin, Alberto Fbr: "Sólo me hce flt costrme con Montoro y, si es necesrio, lo hré." Voli conseguir un finnçment just i cbr mb el dèficit fiscl. El primer error conceptul que es percep, sense profundir-hi mss, és que no es trct d'un "dèficit", sinó, d'un "espoli" fiscl en tot regl. Ar, rrn de l publicció dels #PGE2014 i d'quest infogrfi que hi djunte, tn sols hi cben 2 possibilitts, podem sber com v nr quell proposició indecent: 1.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2013 22:02 h
Durnt els últims mesos, Pere Nvrro h intentt mrcr perfil propi en el debt sobre l consult, per por veure's diluït en un sector en què CiU i sobretot ERC tenen molt més credibilitt, o en l'ltre, en què s'huri de veure forçt lir-se mb el PP. El perfil propi consisteix cceptr l consult dins l leglitt. Sembl tot ronble, fins que hn entregt les esmenes l llei de consultes que s'h d'provr el novembre. Les informcions periodístiques són, de moment, les úniques fonts que permeten vlur lgunes de les 246 esmenes l text que es discutirn.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2013 17:46 h
Durn i Lleid està cvnt l sev pròpi tomb polític. L’entrevist d’vui Ctluny Ràdio h estt com un necrològic. L situció Unió és insostenible. L mjori dels seus votnts (que deuen ser un 20%, [tirnt llrg] del totl de l federció de CiU) estn en contr de l tercer vi. Durn, però, h controlt el prtit mb mà de ferro convertint-se en l veu inequívoc i únic del discurs d’Unió. H conseguit crer un cúpul d’fins ell, fidels cegues, com gossets, i mnté el control i poder totl del prtit, llunyt de les seves bses.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2013 10:08 h
Enguny, diferènci de les nteriors edicions, les jorndes Wlter Benjmin s’hn reprtit entre tres punts diferents: l Universitt de Giron, el 26 i 27 de setembre, dijous i divendres respectivment; el Museu Memoril de l’Exili l loclitt de l Jonquer, l’endemà, dissbte l mtí, i l Centre Cívic C l’Herrero l trd del mteix di. Finlment, el diumenge, 29, se seguí peu l rut benjminin, entre Bnyuls i Portbou. 26 i 27 de setembre l Universitt de Giron A 2/4 de 4 del 26 de setembre, i en el mrc de l Fcultt de Lletres de l Universitt de Giron, l vicerector Mri Lluïs Perez inugur formlment les jorndes.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2013 23:59 h
Definir el procés independentist ctlà fent servir el símil de l prtid d’esccs és un encert. Deixnt de bnd l’portció desllorigdor de l societt civil, i cenyint-nos estrictment l’impuls del projecte l Prlment de l mà del pcte CiU-ERC; podem veure com el tuler del desglç que h engreixt el mecnisme de l fusió per l’Estt propi, s’h nt desfent de peces bnd i bnd mesur que s’prop el di D. Tothom coincideix dir que un de les cuses del creixement d’ERC, bnd de l fein d’Oriol Junquers i Mrt Rovir, és el trspàs de vots provinents de CiU.
Llegir-ne més
