12 d'octubre de 2013 20:14 h
No sé, si l mssiv betificció que hi hurà Trrgon, de més de cinc-cents religiosos, estv plnificd des de f temps o l’orgnitzció que h preprt l Conferènci Episcopl Espnyol d’quest cte, h estt pensd per fer l punyet ls que volen un recuperció de l memòri històric, d’un pís que només record l sev (els bons) i no l dels ltres (els dolents). No sé, si és dient quest mcro betificció, que només record ls morts d’un bàndol i que moltes persones s’hn declrt contrris quest cte.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2013 19:30 h
He tingut l’ocsió de llegir el “mnifiesto” que hn signt les persones que defensen l polític eductiv del Govern ctul, i especilment del TIL. Hi cercv els rguments que poguessin demostrr l sev legitimitt i l sev vibilitt. I no n’he trobt ni un. Voldri intentr demostrr ixò i que qulsevol person prtidàri del PP que el llegeixi el firmrà, encr que no sàpig què firm, però que quest fet no prov en bsolut que quest mnifest porti gens de llum l problem rel del sistem eductiu.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2013 18:34 h
Més de mig miler de prticipnts en un jornd reivindictiv mb finl Agrmunt Tl com es prevei el Correstel h significt un grn jornd festiv i reivindictiv pel més de mig miler de prticipnts que hn recorregut els 15 quilòmetres que sepren Concbell (L Segrr) d’Agrmunt (Urgell). Aquest curs h estt l cinquen i últim de les que torguen punts pel circuit Corre per l Independènci, que vui h conegut els gunydors de l sev primer edició. Els sis gunydors de l primer edició del circuit reivindictiu, un per cd ctegori, hn estt Mrc Snjume (sènior msculí), Mri Soldevil (sènior femení), Dvid Mrgineds (veterà A msculí), Gemm Rodríhuez (veterà A femení), Frncisco Díz (veterà B msculí) i Mri Mrcé (veterà B femení).
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2013 09:11 h
El cs del bloc de l PAH de Slt (Gironès) és excepcionl, cl trobr-hi un sortid excepcionl : polític i humnitàri. No es pot deixr 43 persones, molt precàries, mb vint menors, l’ intempèrie .En quest cs, plenment excepcionl, el poder judicil no huri de fer complir l'ordre de desllotjment per tres rons fonmentls: 1/ Per rons socils. 2/. Per rons humnitàries. 3/.Per rons de forç mjor. Aquestes tres rons estn per dmunt de qulsevol considerció jurídic; més més, l'rticle 47 de l Constitució espnyol (CE) diu que els ciutdns tenen dret un hbittge digne, i l’rticle 134, prtt 2, de l Llei d'enjudiciment civil permet que es puguin demorr els terminis d’execució per rons de forç mjor .
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2013 22:25 h
Mentre els més de 7 milions de ctlns que demà formrem l mjori silencios frem l migdid, centenrs de persones que defensen legítimment l unió mb Espny vinguts de diversos punts de Ctluny, i d’ltres llocs de l’Estt espnyol, es concentrrn l plç de Ctluny, per commemorr del Dí de l Rz; vui el Dí de l Hispnidd. Els feixistes espnyols; els que hurien d’estr empresonts com r els de l’sslt l Blnquern, els delinqüents, els ssssins... més els feixistes genuïns que queden, els de les creus gmmdes, i tot un potent cpitl rqueològic reltiu orgnitzcions que incomprensiblement encr no hn estt il·leglitzdes, tmbé hi sern.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2013 18:28 h
L’escriure f perdre el llegir L mjori prlmentri del govern de l’estt en el Congres dels Diputts , h provt vui di 10-X-2013 , l llei Wert d’ensenyment ; quest mjori l Congres, es compon de 182 diputts; l’estt espnyol compt mb qurnt set milions d’hbitnts , que uns 11M proximdment vren donr l mjori l PP, de Mrino Rjoy, com President del Govern , en els últims esdeveniments electorls. L disciplin de vot , oblig ls diputts votr l opció que l directiv del prtit creu que s’h de votr , tn si estàs d’cord , com no; si cd un d’quests hipòcrites que h vott en contr de l sev voluntt, hgués sigut fidel l sev veritt , de ben segur que Wert huri frcsst; i si en el progrm electorl , s’hgués dont conèixer tot lo que el Ministre Wert mnifestt en relció l’ensenyment , de ben segur que Rjoy tmpoc hgués gunyt les eleccions , i molt menys , si els votnts hguessin penst que tots plegts , hvien de resultr tn mentiders , i tn irresponsbles.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2013 15:25 h
Tinc l mni de llegir publiccions no convencionls… Més que res per costr-me l relitt que es plp peu de crrer, més que pel que es vulgui “vendre” des de l prt interessd en que j qusi be podem “tornr” “donr consells” en mtèri econòmic l rest d'Europ. A ningú se li pot escpr que el motor de l'economi, flt de l'incentiu creditici, és l nòmin d'un trebll o, en el seu cs, l pensió de qui j no és en el merct lborl. Aquests sectors són els que fn funcionr el consum i l producció.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2013 12:20 h
Nscut i crit Londres, de mre suec i de pre ctlà, nscut quest Prís, crec que se'm pot qulificr de ciutdà europeu. He begut de diverses fonts culturls, estudint escoles britàniques, frnceses i espnyoles. Prlo cinc idiomes, i en xmpurrejo dos o tres més. Sóc, doncs, el que podri denominr multiculturl, mb influències diferents, tot i que sens dubte "occidentls". Aquest visió del món, mb un clr persusió democràtic liberl, f que sigui poc tolernt mb quelles cultures que tendeixen restringir les llibertts dels ltres, restringir l visió que es pot tenir del món.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2013 06:58 h
En el 73 niversri de l’fusellment del President Compnys, Esquerr Republicn de Ctluny present, enguny, Buenos Aires un querell contr l’Estt espnyol pel Crim contr l Humnitt que representà l sev mort. L’Estt espnyol, encr r, entrt el segle XXI, es neg reprr les víctimes del feixisme i jutjr els responsbles mterils dels fets. Sobre l bse de l vigent llei preconstitucionl d’Amnisti de 1977, que el govern espnyol es neg derogr mlgrt les demndes en quest sentit rribdes d’rreu (fins i tot en 2002 s’hi fegí l’Alt Comissiont de NNUU per ls Drets Humns) per hver equiprt víctimes i botxins i incomplir l normtiv interncionl de Drets Humns, s’lçà l’noment interncionlment model espnyol d’impunitt.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2013 06:58 h
En el 73 niversri de l’fusellment del President Compnys, Esquerr Republicn de Ctluny present, enguny, Buenos Aires un querell contr l’Estt espnyol pel Crim contr l Humnitt que representà l sev mort. L’Estt espnyol, encr r, entrt el segle XXI, es neg reprr les víctimes del feixisme i jutjr els responsbles mterils dels fets. Sobre l bse de l vigent llei preconstitucionl d’Amnisti de 1977, que el govern espnyol es neg derogr mlgrt les demndes en quest sentit rribdes d’rreu (fins i tot en 2002 s’hi fegí l’Alt Comissiont de NNUU per ls Drets Humns) per hver equiprt víctimes i botxins i incomplir l normtiv interncionl de Drets Humns, s’lçà l’noment interncionlment model espnyol d’impunitt.
Llegir-ne més
