Blogs de l'indirecte!cat

El cs del bloc de l PAH de Slt (Gironès) és excepcionl, cl trobr-hi un sortid excepcionl : polític i humnitàri. No es pot deixr 43 persones, molt precàries, mb vint menors, l’ intempèrie .En quest cs, plenment excepcionl, el poder judicil no huri de fer complir l'ordre de desllotjment per tres rons fonmentls: 1/ Per rons socils. 2/. Per rons humnitàries. 3/.Per rons de forç mjor. Aquestes tres rons estn per dmunt de qulsevol considerció jurídic; més més, l'rticle 47 de l Constitució espnyol (CE) diu que els ciutdns tenen dret un hbittge digne, i l’rticle 134, prtt 2, de l Llei d'enjudiciment civil permet que es puguin demorr els terminis d’execució per rons de forç mjor .
Llegir-ne més

4583 lectures comentaris

Un comentari

El Dietari del Procés

11 d'octubre de 2013 22:25 h

El dia de l'Espanya de la creu gammada

Mentre els més de 7 milions de ctlns que demà formrem l mjori silencios frem l migdid, centenrs de persones que defensen legítimment l unió mb Espny vinguts de diversos punts de Ctluny, i d’ltres llocs de l’Estt espnyol, es concentrrn l plç de Ctluny, per commemorr del Dí de l Rz; vui el Dí de l Hispnidd. Els feixistes espnyols; els que hurien d’estr empresonts com r els de l’sslt l Blnquern, els delinqüents, els ssssins... més els feixistes genuïns que queden, els de les creus gmmdes, i tot un potent cpitl rqueològic reltiu orgnitzcions que incomprensiblement encr no hn estt il·leglitzdes, tmbé hi sern.
Llegir-ne més

5559 lectures

2 comentaris

Màrius Viella

11 d'octubre de 2013 18:28 h

Quan l'escriure fa perdre el llegir

L’escriure f perdre el llegir L mjori prlmentri del govern de l’estt en el Congres dels Diputts , h provt vui di 10-X-2013 , l llei Wert d’ensenyment ; quest mjori l Congres, es compon de 182 diputts; l’estt espnyol compt mb qurnt set milions d’hbitnts , que uns 11M proximdment vren donr l mjori l PP, de Mrino Rjoy, com President del Govern , en els últims esdeveniments electorls. L disciplin de vot , oblig ls diputts votr l opció que l directiv del prtit creu que s’h de votr , tn si estàs d’cord , com no; si cd un d’quests hipòcrites que h vott en contr de l sev voluntt, hgués sigut fidel l sev veritt , de ben segur que Wert huri frcsst; i si en el progrm electorl , s’hgués dont conèixer tot lo que el Ministre Wert mnifestt en relció l’ensenyment , de ben segur que Rjoy tmpoc hgués gunyt les eleccions , i molt menys , si els votnts hguessin penst que tots plegts , hvien de resultr tn mentiders , i tn irresponsbles.
Llegir-ne més

1986 lectures comentaris

Cap comentari

Xavier Guarque

11 d'octubre de 2013 15:25 h

Pobrets de nosaltres !

Tinc l mni de llegir publiccions no convencionls… Més que res per costr-me l relitt que es plp peu de crrer, més que pel que es vulgui “vendre” des de l prt interessd en que j qusi be podem “tornr” “donr consells” en mtèri econòmic l rest d'Europ. A ningú se li pot escpr que el motor de l'economi, flt de l'incentiu creditici, és l nòmin d'un trebll o, en el seu cs, l pensió de qui j no és en el merct lborl. Aquests sectors són els que fn funcionr el consum i l producció.
Llegir-ne més

1730 lectures comentaris

Cap comentari

Help Catalonia

11 d'octubre de 2013 12:20 h

De Help Catalonia al món: un bitllet d'anada i tornada

Nscut i crit Londres, de mre suec i de pre ctlà, nscut quest Prís, crec que se'm pot qulificr de ciutdà europeu. He begut de diverses fonts culturls, estudint escoles britàniques, frnceses i espnyoles. Prlo cinc idiomes, i en xmpurrejo dos o tres més. Sóc, doncs, el que podri denominr multiculturl, mb influències diferents, tot i que sens dubte "occidentls". Aquest visió del món, mb un clr persusió democràtic liberl, f que sigui poc tolernt mb quelles cultures que tendeixen restringir les llibertts dels ltres, restringir l visió que es pot tenir del món.
Llegir-ne més

7080 lectures

5 comentaris

Joan Tardà

11 d'octubre de 2013 06:58 h

La causa Companys, el dia 15, a la justícia argentina

En el 73 niversri de l’fusellment del President Compnys, Esquerr Republicn de Ctluny present, enguny, Buenos Aires un querell contr l’Estt espnyol pel Crim contr l Humnitt que representà l sev mort. L’Estt espnyol, encr r, entrt el segle XXI, es neg reprr les víctimes del feixisme i jutjr els responsbles mterils dels fets. Sobre l bse de l vigent llei preconstitucionl d’Amnisti de 1977, que el govern espnyol es neg derogr mlgrt les demndes en quest sentit rribdes d’rreu (fins i tot en 2002 s’hi fegí l’Alt Comissiont de NNUU per ls Drets Humns) per hver equiprt víctimes i botxins i incomplir l normtiv interncionl de Drets Humns, s’lçà l’noment interncionlment model espnyol d’impunitt.
Llegir-ne més

1949 lectures

2 comentaris

Joan Tardà

11 d'octubre de 2013 06:58 h

La causa Companys, el dia 15, a la justícia argentina

En el 73 niversri de l’fusellment del President Compnys, Esquerr Republicn de Ctluny present, enguny, Buenos Aires un querell contr l’Estt espnyol pel Crim contr l Humnitt que representà l sev mort. L’Estt espnyol, encr r, entrt el segle XXI, es neg reprr les víctimes del feixisme i jutjr els responsbles mterils dels fets. Sobre l bse de l vigent llei preconstitucionl d’Amnisti de 1977, que el govern espnyol es neg derogr mlgrt les demndes en quest sentit rribdes d’rreu (fins i tot en 2002 s’hi fegí l’Alt Comissiont de NNUU per ls Drets Humns) per hver equiprt víctimes i botxins i incomplir l normtiv interncionl de Drets Humns, s’lçà l’noment interncionlment model espnyol d’impunitt.
Llegir-ne més

1223 lectures comentaris

Cap comentari

Joan Tardà

11 d'octubre de 2013 06:58 h

La causa Companys, el dia 15, a la justícia argentina

En el 73 niversri de l’fusellment del President Compnys, Esquerr Republicn de Ctluny present, enguny, Buenos Aires un querell contr l’Estt espnyol pel Crim contr l Humnitt que representà l sev mort. L’Estt espnyol, encr r, entrt el segle XXI, es neg reprr les víctimes del feixisme i jutjr els responsbles mterils dels fets. Sobre l bse de l vigent llei preconstitucionl d’Amnisti de 1977, que el govern espnyol es neg derogr mlgrt les demndes en quest sentit rribdes d’rreu (fins i tot en 2002 s’hi fegí l’Alt Comissiont de NNUU per ls Drets Humns) per hver equiprt víctimes i botxins i incomplir l normtiv interncionl de Drets Humns, s’lçà l’noment interncionlment model espnyol d’impunitt.
Llegir-ne més

2636 lectures comentaris

Un comentari

El Dietari del Procés

10 d'octubre de 2013 23:16 h

Qui posa en entredit el model d'immersió lingüística?

Seguint el fil de l'rticle d'hir, és evident que l llei d'educció votd l Congrés espnyol tc el sistem eductiu ctlà. El model d'immersió és l'objectiu, però tmbé hi h moltes veus que relcionen l'ensenyment en generl mb l'ugment de l'independentisme. Són veus que firmen que el cstellà és perseguit ls ptis o que sseguren un tergiversció de l'ssigntur d'històri mb fins polítics. Són veus que rriben de for de Ctluny. Però només de for de Ctluny? Un di qulsevol del mes psst, en un pssdís qulsevol d'uns grns mgtzems de Ctluny qulssevol - convers rel entre tres treblldors qulssevol: A (un don d'uns 55 nys): Dicen que los mestros en ls Blers ún están de huelg por el tem de l inmersión del ctlán.
Llegir-ne més

5217 lectures

4 comentaris

Plataforma ProSeleccions

10 d'octubre de 2013 16:58 h

La Selecció Catalana de curses de muntanya, a pel vuitè títol mundial per equips

Ctluny ocup l primer posició l generl per equips de l Cop del Món L Cop del Món de l Federció Interncionl de Curses de Muntny (ISF) es decidirà quest cp de setmn l loclitt itlin de Limone sul Grd (Llombrdi), on es disput l Limone Extreme, l drrer curs per l modlitt skyrce i de les verticls. L Selecció Ctln de curses de muntny, que ctulment ocup l primer posició en l generl per equips de l cop del món mb 728 punts, té moltes possibilitts d'conseguir el vuitè títol per equips. De moment, compt mb un vnttge de 118 punts respecte l Tem Slomon i de 186 punts sobre l selecció d'Euskdi.
Llegir-ne més