16 d'octubre de 2013 16:40 h
Em sembl exquisidment lloble i profundment exemplificnt l cmpny de micromecentge cívic, endegd per l revist Spiens, consistent en l'enviment d'un llibre en què s'expliquen i es detllen les rons del procés sobirnist les deu mil persones més influents del món. Estic frncment d'cord en quest interncionlitzció tn intel•ligent, trvés de l trmes d'un llibre molt pedgògic: Ctloni Clling/el món ho h de sber, mb el qul es pretén explicr, expndir i mplificr rreu del plnet l mrc Ctluny/Ctloni.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2013 12:02 h
L’estultíci i l ignorànci vessen per tots els costts qun qulsevol person, sigui tertulin o polític, pretén doctorr sobre qulsevol tem, sense tenir-ne ni ide. Alguns d’quests demostren el seu nlfbetisme i ltres mostren el llutó, però ells o elles els és igul, solen dir: nosltres tenim l forç dels vots, com si vui les crreres s’obtinguessin les eleccions. Gràcies ls vots, obtenen uns càrrecs i per mntenir-los estn disposts mollr qulsevol disbrt, qulsevol mentid, es converteixen en l veu dels seus mos i no s’vergonyeixen de dir dois ni de denigrr l sev personlitt.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2013 23:59 h
El repicr de l cmpn torn trencr el silenci de l mtind, tl i com f un cop l’ny. I j en v 73. L memòri del dissortt president Compnys, pln novment sobre les consciències dels seus botxins, però tmbé del seu estimt poble. Aquell octubre de 1940, l’Estt espnyol fusellv el president de Ctluny, en el colofó de l guerr civil, un ny i escig després de l fi del conflicte rmt. L llvor que tnt ell com Frncesc Mcià vn dipositr l nostr petit Nció finlment h començt brollr, i un generció de ctlns i ctlnes d’quí i d’rreu s’hn lçt democràticment com ho vren fer ells per defensr l pàtri.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2013 21:21 h
El 2006 v néixer el corrent crític noment Regrupment, de l mà de Jon Crretero, ex conseller de governció de l Generlitt, i mb ell s’enceni un espurn d’espernç l nostr societt. Durnt quests nys els ctlns les hem vist de tots colors però h estt des del nixement de Regrupment que hem post sobre l tul l possibilitt d’unir esforços per ssolir l’estt propi, independentment dels colors del crnets o les ideologies. Regrupment h estt corrent crític, ssocició, prtit, lit... i és r el despertdor que regrup, que evidenci i f de pont entre el que f dècdes hvi de ser el pcte nturl.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2013 17:58 h
Mlgrt que un quinzen d’entitts de l societt civil ctln i tots els grups de l’Ajuntment de Brcelon ( excepció del PP) vn demnr l prohibició de l mrx ultrespnyolist de Snts Montjuïc, el deprtment d’Interior només en v suspendre l meitt del recorregut. Per vergony de tots els demòcrtes i de tots els ctlns, els enemics dels drets humns vn poder desfilr impunement pel centre de l nostr cpitl. Les seves consignes vn ser diàfnes: “Artur Ms l cámr de gs”. Els discursos, d’un odi sense fissures: “no hbrá secesión de Ctluñ si no es bse de much sngre” i que “el mejor cmino pr derrotr el independentismo es l violenci".
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2013 16:32 h
Entrevist Gerrd López, selecciondor ctlà de futbol Com frontes el repte de dirigir l Selecció Ctln? Amb il·lusió i mb moltes gnes. Qun em v sorgir l’oportunitt no en vig tenir cp dubte. És Ctluny, és l mev selecció i encr que només sigui un prtit l’ny l mev col·lborció v més enllà d’quest simple prtit. Vull col·lborr mb el futbol mteur, mb el futbol bse... Vull ser present en qulsevol cte de l Federció com selecciondor ctlà, no només que l gent et vegi el di del prtit.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2013 14:58 h
És quelcom molt preocupnt per tot Europ i, prticulrment, per l UE, que el Front Ncionl de Mrine Le Pen, l’extrem dret de l’Estt frncès, hgi gunyt unes eleccions cntonls prcils en el deprtment del Vr ( l regió de l Provenç/Cost Blv). De fet, Mrine Le Pen és, es podri considerr més dret extrem que no ps extrem dret feixist; més, drrerment, està fent un cmpny permnent molt intel•ligent; de tot mner és inquietnt que les enquestes ens diguin que el Front Ncionl pot ser el primer prtit, mb un 24% de vots, l'Estt frncès en les properes eleccions europees .
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2013 00:30 h
Què creieu que pssri si, mb ml fe o no, s'pliqués lgun llei que fectés molt un territori de l'estt, però que en cnvi, l mteix llei beneficiés l rest? Doncs l veritt és que, encr que l llei semblés injust per quest territori, com és el cs de Ctluny mb el seu fort dèficit fiscl, només l bon voluntt de l rest de l'estt podri revertir quest situció Els experts situen el dèficit fiscl entorn del 8 i el 10% nul del PIB ctlà. Però imginem-nos que, pels motius que sigui, quest dèficit encr fos més grn.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2013 00:00 h
Compnys està ssegut mentre esper l sl d’estr. Li diuen que lgú cb de picr l port. “Lluís, les llemndes sont rrivées!” (Lluís, els lemnys j són quí). Amb clm pss l pàgin del llibre que té les mns i continu llegint. L polici lemny el v trobr l sev cdir, llegint “Vies des sints” (Les vides dels snts). Essent un polític liberl, mb fortes conviccions unionistes, l sev recció és profundment reveldor. Podi hver fugit f molts dies, però està cnst. A més, té rons importnts per quedr-se Frnç.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2013 23:22 h
Són 1,6 milions dvnt de 160.000 persones. Si volguéssim posr xifres ls votnts del “sí” i del “no” l independènci, r mteix només podríem tenir quest referènci numèric, o lgunes enquestes –més o menys tendencioses en funció de qui l’encrreg–. Poc cos més. Però, desgrcidment, fer un rdiogrfi superficil de tot quest xfrrnxo ens port nàlisis poc coherents. Les mjories silencioses, tnt si es mir mb ulls independentistes o unionistes, existeixen. Aquestes, tmpoc són propiett de ningú, més que de l consciènci individul de tothom qui es v quedr cs.
Llegir-ne més
