14 d'octubre de 2013 22:23 h
Com pot ser que hàgim rribt l punt en què els unionistes hn de sortir l crrer Brcelon per defensr l dependènci de Ctluny? Com pot ser que, més, l mnifestció posi en evidènci que l mjori silencios és, més vit, un minori? Això és el que reflexion el PSOE quests dies. No és el cs del PP, que refus pensr que són minori i només plnej estrtègies de rebuig i de frenr l'independentisme, sense pensr en les cuses de tot plegt. I és que buscnt les cuses, podrien trobr les solucions. El PSOE s'hi pos r.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2013 13:36 h
Ctluny torn gunyr l Cop del Món, com j v fer entre el 2005 i el 2011 L Selecció Ctln de curses de muntny de l FEEC s’h proclmt per vuiten vegd cmpion del món per equips, després dels resultts conseguits pels seus tletes en l drrer curs de l Cop del Món 2013, l Limone Extreme, disputd l loclitt llombrd de Limone sul Grd (Itàli). L Selecció Ctln h recupert el títol en un especilitt que hvi domint de mner consecutiv des de 2005 fins l 2011 i on l'ny psst es v hver de conformr mb l tercer posició, per drrer del Tem Slomon i de l selecció del Pís Bsc.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2013 13:25 h
Si hs leido " Quiero seguir siendo espñol ( 1 )" y te h precido minimmente interesnte, continuo escribiendo lo que creo suceder si no lo remedimos. Un nuev victori del PP ( Es lo que puntn todos los sondeos ) con Ctluny perteneciendo Espñ, seri l niquilcion bsolut de nuestro pis, es muchisimo ms potente l incultur que los tnques. En estos dos ños en el poder, y hn probdo destruir nuestro idiom en ls escuels, " Tenemos que espñolizr ", es l frse ms terrible que he oido desde l Alemni nzi, lli quemron sus libros, destruir l cultur es l niquilcion ms eficz de un pueblo.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2013 12:55 h
Querer seguir siendo espñol. Me prece un opcion respetble, nte un sentimiento es ridiculo, bsurdo e ilogico oponerse, pero creo que los que somos independentists no hemos sbido informr o trnsmitir que es opcion seguir siendo posible dentro de un republic ctln, ndie est obligdo ser ctln como ndie que viv y trbje en itli est obligdo ser itlino. Sincermente, considero y respeto es opcion unicmente como sentimiento nunc como un opcion rzond.. Como es posible que desde un form rzond pueds querer seguir siendo espñol cundo te estn negndo tu cultur, tu desrrollo economico, tu histori ? Amr Ctluny de un form logic es querer cminr en solitrio sin el tremendo lstre que supone un Estdo que nos llev l desstre , un desstre que solo se entiende como l despricion de Ctluny Lo que no consiguieron ls guerrs se puede conseguir con l incultur.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2013 12:30 h
Si, segons l sr.Snchez-Cmcho, l grn mjori silencios es v expressr l Pl. de Ctluny de Brcelon el di 12, r j no tindrà, ni ell ni el seu prtit esttl, cp problem en puntr-se l dret decidir del poble ctlà. Si quell és l grn mjori que pens que no cl que ningú sigui preguntt, sense cp men de dubte, gunyrn l pregunt fer, que no és ltr que: Ctluny h de seguir dintre d'Espñ o h d'esdevenir un nou Estt Europ ?. L consign del PP en quest specte és clr: Minimitzr el que qusi be dos milions de persones surtin l crrer -des de l societt- demnnt el dret decidir o, fins i tot, l independènci de Ctluny, i exgerr fins cotes ridícules l'expressió -convocd políticment- de que Ctluny no és més que un prt d'Espñ.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2013 11:30 h
No, quest post tmpoc és l crònic de l jornd. Gràcies l virus Fif, lguns impresentbles tenen cortd. Les cròniques seguirn fent-se pregr mentre les vques sgrdes del Rivl Petit continuïn de bolos i pretempord (o qui sp si trebllnt pel CNI) tot defugint les seves responsbilitts mb l rest de l redcció. Redcció que, mb un grn sentit de l responsbilitt, segueix l peu del cnó l’esper de sber si podrem frontr l tempord mb un mínim de dignitt i mntenint l ctegori. L setmn del 30 de setembre començv mb un espernçdor nunci de moció de censur contr el president Rosell i tres dels seus qutre vicepresidents.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2013 10:41 h
El Dret Decidir com procés polític d’emncipció individul i d’lliberment del nostre poble bst tot tipus de qüestions que ens fecten: economi, limentció, cultur, llengu, hbittge, ensenyment, snitt, trebll...sobre tot llò que form prt de l nostr vid, ens l condicion i pel que lluitem.Un element indiscutible de l nostr vid es el nostre propi cos i el nostre dret seguir o no mb un existènci horrible que no desitjries ni per l mes precits dels teus enemics. El dret decidir si vols viure o no és un qüestió molt intim i personl, un cos que no es f tots els dies, molt meditd i que no preix per csulitt.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2013 09:18 h
Avui di i des de f uns qunts nys, els joves no ho tenen fàcil, encr que moltes vegdes es difumini i es presenti un imtge negtiv d’quests, nosltres volem mostrr l’ltr cr de l moned, l cr que present l grn quntitt de joves que es troben en un context mb uns índex d’un 53% d’tur juvenil, mb només un 16% d’quests rebent prestcions o subsidis i mb un 25% de tx d’emncipció. Avui di ens trobem mb moltes dificultts per tirr endvnt, per poder continur estudint, per trobr fein o per emncipr-nos, en definitiv, per poder decidir el nostre futur.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2013 08:34 h
Els estbliments hotelers de Brcelon vn fer l’gost, fins i tot, el setembre psst. El vuitè mes de l'ny vn superr el llistó de 1,9 milions de pernoctcions mensuls (el juliol 2,1 milions de turistes estrngers). Mentre Mdrid quei en pict mb ddes cumuldes l llrg de l’ny i tmbé l’gost. Un 22% menys que l’ny nterior. Vl dir que l’increment del turisme Brcelon i Ctluny ve de mns dels visitnts interncionls, ls que el procés sobirnist, si féssim servir l lògic cus-efecte, més vit incentiv, situnt l mrc Ctluny com mi hvi estt situd en portdes de tot el món.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2013 23:59 h
Avui hem viscut un espècie de 12O ctòlic Trrgon. L Conferènci Episcopl Espnyol h orgnitzt un mcro betificció que h plegt girebé l mteix quntitt d’individus que l mnifestció d’hir Brcelon. L’únic diferènci és que hi hvi presènci d’utoritts civils -mlgrt que l’Estt és teòricment confessionl o lic-, començnt pel president de l Generlitt, l vice-president, i lgun ministre espnyol. L’quelrre ctòlic en què h prticipt el nostre president, h volgut reconèixer les víctimes religioses que l’Esglési v ptir durnt l guerr civil.
Llegir-ne més
