El Dietari del Procés
19 de desembre de 2013 21:48 h
Catalunya, l’Ulster espanyol
J ho sben, per l’Estt espnyol, l’independentisme ctlà i l cultur ctln en generl és ETA. Ells prefereixen utilitzr el terme ncionlist per definir-nos en el seu sentit més excloent i proper l frnquisme. Però empren l’djectiu “nzis”, per rons òbvies. En quests moments de desesperció unionist, no és estrny l’prició de veus il·lumindes que fn l’ssocició següent: Ctluny = ETA = IRA = Ulster. Veuen com n’és de fàcil fer polític ixí? Aquest mtí, Alíci Sánchez Cmcho comprv Ctluny mb l provínci històric nord irlndes, l’Ulster.
Llegir-ne més
6 comentaris
Joan Lladonet
19 de desembre de 2013 17:29 h
El menyspreu dels colonitzadors
No sé si són conscients o no que ctuen com colonitzdors, com éssers superiors que hn de sotmetre els ltres, els inferiors; que en el món existeixen domindors i domints, mos i crits, senyors i subordints... Són els mteixos que hn considert sempre inferiors les dones, els indis, els negres... són els mteixos que hn tingut esclus l seu servei, que els hn explott i els hn mltrctt, són els mteixos que hn considert que uns nixien superiors i els ltres inferiors.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
19 de desembre de 2013 08:00 h
La pacificació de Gant
Us fig mns l'rticle pregut l'Associció Ctln de Prems Grtuït el proppsst mes de novembre. L pu de Westfli (1648) pos fi l llrg guerr que hvi dessgnt Europ durnt trent nys, ixí com tmbé, l guerr dels Vuitnt Anys entre l Monrqui hispànic i els rebels protestnts dels Pïsos Bixos (en bon mesur, les ctuls Holnd i Bèlgic). Felip II de Cstell, el Prudent, destinv quntitts ingents de diners, recursos i tropes per mntenir l’hegemoni polític i religios les Disset Províncies, un prt de l’herènci imperil de Crles V, compreses per Luxemburg, Limburg, Brbnt, el Frnc Comtt, Holnd, Zelnd, Flndes, Artois, Nmur, Hinut, Anvers, Mlines, Utrecht, Gelderlnd, Frísi, Overijsel i Groning-Drenthe.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
18 de desembre de 2013 22:59 h
Sí, la pressió a Espanya encara és necessària
Tot i que tothom coment l fórmul pctd per l consult i hi h cert preocupció per l interpretció dels resultts, dt d'vui el corrent mjoritri dels crrers de Ctluny és que no hi hurà referèndum. Que Ctluny pressionrà l màxim, que rribrà fins l finl, fins i tot que Artur Ms convocrà de mner oficil l votció però que d'un mner o d'ltr Espny frenrà les intencions ctlnes. En últim instànci, mnu militri. Totes les càbles cfès, brs, resturnts, crrers i dinrs de Ctluny duen l mteix lloc: i si, el di de l votció, l Gurdi Civil ve retirr les urnes? És un doble sensció -el cp i el cor funcionen lhor- que debilit l pressió Espny.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
18 de desembre de 2013 22:15 h
LA LLEI DE SÍMBOLS AL PARLAMENT DE LES ILLES
El PP més rdicl, r l sev cúpul, profit el Prlment per imposr l polític més ultr dretn, utoritàri, dicttoril i neofrnquist que s’h vist des de l trnsició fins r. El president està entestt en governr i legislr segons les seves fòbies personls. Continu mb l promulgció de lleis i decrets que pssrn l histori com exemple de com no s’h d’exercir el poder, que et dón l mjori silencios de les urnes. El projecte de llei sobre l´ús de símbols institucionls de les Illes Blers ens diu quins són els símbols oficils de les Illes Blers: l bnder de les illes Blers, l’escut de l comunitt, i les bnderes, ensenyes i escuts i ltres símbols distintius cordts per les corporcions locls.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
18 de desembre de 2013 21:32 h
El tren de proximitat i la millora de la xarxa
És bàsic mximitzr i treure més profit del tren convencionl de proximitt. A més, ixò és perfectment comptible mb el tren d'lt velocitt. Per exemple, el tren de Mitj Distànci, que surt de Portbou, de dilluns divendres, les 6’23 h. del mtí, rrib de buit Portbou; doncs bé, quest tren huri de poder incorporr psstgers, j des de Figueres, tot sortint de l cpitl ltempordnes, les 5:55 h. i rribr fins Cerver de l Mrend, per desprès tornr sortir de Portbou 6’30 h.
Llegir-ne més
Xavier Ayneto
18 de desembre de 2013 16:30 h
Les catalans se rapprochent à vitesse TGV (Els catalans s’acosten a velocitat de TGV)
Tot profitnt l’inugurció del TGV Pris-Brcelon, Michel Feltin-Pls f un editoril l Rdio Frnce-Info en el que descobreix l fort identitt ctln en els Ctlns del nord (Pyrénées Orientles) i del sud (Ctlogne espgnole). l’utor enunci lguns signes d’identitt que, segons el seu punt de vist, ens uneixen: l llengu, el rugbi, l gstronomi, l senyer i lguns llocs emblemàtics com el Cnigó. Es remunt l trctt dels Pirineus per descriure quest situció i compren els 350 nys de seprció mb els 800 nys previs d’històri comun.
Llegir-ne més
Jordi Morales Valldepérez
18 de desembre de 2013 15:15 h
Independència, per canviar-ho tot. Si, si.
Dijous di 12 de desembre sltv l notíci: els prtits prtidris de l consult pctven i posven dt quest en form d’un doble pregunt. En un mbient d’eufòri col·lectiv, les reccions no es feren esperr: els prtits rgumentven l sev posició, les xrxes socils bullien, els mitjns de comunicció no prlven d’ltr cos. L’endemà mteix de l’nunci de l dt de l consult, qui sp si per profitr el rebombori que quest originà, sortiren l llum 2 notícies com mínim controvertides. Per un costt, el Deprtment d’Interior redmeti ls 8 mossos d’esqudr imputts per l mort de Jun Andrés Benítez tot i que el cs encr es trob en fse d’investigció judicil.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
17 de desembre de 2013 23:27 h
L'eix de la concòrdia unionista (i V)
[Aquest rticle form prt de l sg de breus nàlisis post cord consult. Podeu consultr l rest clicnt quí] PSC. L pregunt del referèndum que s’h consensut, és l que voli el PSC. Com que l sev estrtègi respon l’plicció del mnul de Susn Díz i del PSOE de Rublcb, l recció negtiv de Pere Nvrro, h estt igul de lmentble que de previsible. El PSC és el prtit que trobem l mig de l’espectre que v d’UDC ICV pel que f l’eix de l “tercer vi”, i tncr-se l drrer port sumr-se quest cord, conjuntment mb l foto que h circult els drrers dies brindnt mb Llnos de Lun l costt de PP i C’s, és el certifict de defunció que evidenci que no cl muntr un federció del PSOE Ctluny diferencid del PSC.
Llegir-ne més
Loreto Giralt Turón
17 de desembre de 2013 21:48 h
El vot de qualitat
A for glçv però l'mbient dins l'oficin er roent. Com sempre, l Glòri només expressv l sev opinió i els compnys, tnt si volien com si no, l'hvien de sentir. En Tomàs, tmbé com sempre, s'hvi enroct en l posició contràri de l Glòri i no prv de repetir "és de sentit comú, és de sentit comú". L Xèni teni els ulls clvts l pntll de l'ordindor: hvi d'extreure unes estdístiques urgents però sbi que si no deixven de brmr no se'n sortiri ps. L Sndr, que cbv de tenir sexe sense compliccions l'prcment mb un mic, es mostrv concilidor "no s'h de generlitzr, no s'h de generlitzr" dei.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs