18 de desembre de 2013 22:59 h
Tot i que tothom coment l fórmul pctd per l consult i hi h cert preocupció per l interpretció dels resultts, dt d'vui el corrent mjoritri dels crrers de Ctluny és que no hi hurà referèndum. Que Ctluny pressionrà l màxim, que rribrà fins l finl, fins i tot que Artur Ms convocrà de mner oficil l votció però que d'un mner o d'ltr Espny frenrà les intencions ctlnes. En últim instànci, mnu militri. Totes les càbles cfès, brs, resturnts, crrers i dinrs de Ctluny duen l mteix lloc: i si, el di de l votció, l Gurdi Civil ve retirr les urnes? És un doble sensció -el cp i el cor funcionen lhor- que debilit l pressió Espny.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2013 22:15 h
El PP més rdicl, r l sev cúpul, profit el Prlment per imposr l polític més ultr dretn, utoritàri, dicttoril i neofrnquist que s’h vist des de l trnsició fins r. El president està entestt en governr i legislr segons les seves fòbies personls. Continu mb l promulgció de lleis i decrets que pssrn l histori com exemple de com no s’h d’exercir el poder, que et dón l mjori silencios de les urnes. El projecte de llei sobre l´ús de símbols institucionls de les Illes Blers ens diu quins són els símbols oficils de les Illes Blers: l bnder de les illes Blers, l’escut de l comunitt, i les bnderes, ensenyes i escuts i ltres símbols distintius cordts per les corporcions locls.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2013 21:32 h
És bàsic mximitzr i treure més profit del tren convencionl de proximitt. A més, ixò és perfectment comptible mb el tren d'lt velocitt. Per exemple, el tren de Mitj Distànci, que surt de Portbou, de dilluns divendres, les 6’23 h. del mtí, rrib de buit Portbou; doncs bé, quest tren huri de poder incorporr psstgers, j des de Figueres, tot sortint de l cpitl ltempordnes, les 5:55 h. i rribr fins Cerver de l Mrend, per desprès tornr sortir de Portbou 6’30 h.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2013 16:30 h
Tot profitnt l’inugurció del TGV Pris-Brcelon, Michel Feltin-Pls f un editoril l Rdio Frnce-Info en el que descobreix l fort identitt ctln en els Ctlns del nord (Pyrénées Orientles) i del sud (Ctlogne espgnole). l’utor enunci lguns signes d’identitt que, segons el seu punt de vist, ens uneixen: l llengu, el rugbi, l gstronomi, l senyer i lguns llocs emblemàtics com el Cnigó. Es remunt l trctt dels Pirineus per descriure quest situció i compren els 350 nys de seprció mb els 800 nys previs d’històri comun.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2013 15:15 h
Dijous di 12 de desembre sltv l notíci: els prtits prtidris de l consult pctven i posven dt quest en form d’un doble pregunt. En un mbient d’eufòri col·lectiv, les reccions no es feren esperr: els prtits rgumentven l sev posició, les xrxes socils bullien, els mitjns de comunicció no prlven d’ltr cos. L’endemà mteix de l’nunci de l dt de l consult, qui sp si per profitr el rebombori que quest originà, sortiren l llum 2 notícies com mínim controvertides. Per un costt, el Deprtment d’Interior redmeti ls 8 mossos d’esqudr imputts per l mort de Jun Andrés Benítez tot i que el cs encr es trob en fse d’investigció judicil.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2013 23:27 h
[Aquest rticle form prt de l sg de breus nàlisis post cord consult. Podeu consultr l rest clicnt quí] PSC. L pregunt del referèndum que s’h consensut, és l que voli el PSC. Com que l sev estrtègi respon l’plicció del mnul de Susn Díz i del PSOE de Rublcb, l recció negtiv de Pere Nvrro, h estt igul de lmentble que de previsible. El PSC és el prtit que trobem l mig de l’espectre que v d’UDC ICV pel que f l’eix de l “tercer vi”, i tncr-se l drrer port sumr-se quest cord, conjuntment mb l foto que h circult els drrers dies brindnt mb Llnos de Lun l costt de PP i C’s, és el certifict de defunció que evidenci que no cl muntr un federció del PSOE Ctluny diferencid del PSC.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2013 21:48 h
A for glçv però l'mbient dins l'oficin er roent. Com sempre, l Glòri només expressv l sev opinió i els compnys, tnt si volien com si no, l'hvien de sentir. En Tomàs, tmbé com sempre, s'hvi enroct en l posició contràri de l Glòri i no prv de repetir "és de sentit comú, és de sentit comú". L Xèni teni els ulls clvts l pntll de l'ordindor: hvi d'extreure unes estdístiques urgents però sbi que si no deixven de brmr no se'n sortiri ps. L Sndr, que cbv de tenir sexe sense compliccions l'prcment mb un mic, es mostrv concilidor "no s'h de generlitzr, no s'h de generlitzr" dei.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2013 19:04 h
Els drrers dos nys, l Cmp Nou, en rribr l minut 17’14’’ de prtit, l grd sud, ixec les senyeres i comencen cridr el j conegut “in-inde-independènci” ràpidment o de form prsimonios, segons el di, el crit s’cb sentint totes les grderies. Aquest crit però, s’hvi contmint prtit prtit de l pssivitt hbitul dels socis del FCB. Aquest ritul nv perdent forç i costv que el crit guntés més d’uns pocs segons. Sense nr més lluny, dimecres en el prtit contr els escocesos del Celtic, mb mitj grderi buid el crit v durr poc més de 20 segons i v ser el di que es vn fer sentir més els xiulets.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2013 17:31 h
Recordeu qun l poesi cult s’escrivi exclusivment en Occità Ctluny? Jo no. V ser durnt l’ edt mitjn qun els trobdors menitzven i entretenien els nobles i reis de l’ctul sud de Frnç i Ctluny en l’nomend llengu d’òc. Guerr, honor i mor, quests idels cbdls en l societt feudl eren l inspirció de l poesi cult que quests poetes cntors composven. Tnmteix, per què ls territoris ctlns no es relitzven quests cntrs lírics en ctlà? En primer lloc, per què especilment durnt els S.XII i XIII, l’occità er un llengu de culte i prestigi.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2013 15:13 h
Tenim molt fein. Encr no tenim res gunyt . No podem ser derrotistes ni prlr del sexe dels àngels. no podem perdre el temps : hem de consolidr l llibertt ncionl i construir un pís nou. Vivim un moment de sum, no podem restr. .Encr ens rest convèncer molts indecisos i dubtosos. Tots plegts hem de fer molt fein polític i pedgògic .H començt un cmpny permnent molt durà que no s'cbrà fins que no siguem utènticment lliures, mb tots els ets i uts .
Llegir-ne més
