21 de desembre de 2013 12:40 h
Aquest desembre hem tingut un nixement molt espert, un dels més mediàtics dels últims nys (ni les infntes, escolt). El nount, que encr està per determinr-ne el gènere (no sbem si serà referèndum cordt, consult o vés tu sber) té un nom que, segons lguns, és mss complict i pot ser que l’vi no l’cbi d’entendre. El nom, per ls qui no el sàpiguen, és el següent: “Vol que Ctluny sigui un Estt, en cs de respost firmtiv, vol que quest Estt sigui independent?”. El nom, s’h d’dmetre, no és gire corrent.
Llegir-ne més
21 de desembre de 2013 12:15 h
Mir mountruo me lo tomo cchondeo por no llorr. Cundo creo que tus compinches, Wert o Montoro y lo hn hecho todo pr que los espñoles entiendn el por que Ctluny de v seprr de Espñ vienes tu y lo pets. Eres un crck. De verdd crees que prohibiendo ls mujeres bortr leglmente cbrs con el borto ? tn tonto eres ? o eres tn ml person que por un mierd de puño de votos eres cpz de tmñ brbridd. Mir, cundo yo er un crio se bortb tnto como hor, l diferenci es que el bortist er normlmente un porter del brrio o un zptero que con ese trbjito redondeb un sueldo pr llegr finl de mes.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2013 20:12 h
Són dos qurts de cinc de l trd d'un di qulsevol, en un brri qulsevol d'un ciutt dormitori qulsevol: les mres -i lgun pre- vn recollir els nens de l'escol. En les converses entre mres i fills, ni rstre de llengu ctln. L'àrb, l'urdú, i potser el punjbi i el berber són les llengües predominnts. El cstellà tmbé hi és, tot i que de mner minoritàri. Jo em pregunto, mentre mb dificultts supero l gentd, què en pensen tots ells del procés sobirnist? En sben lgun cos, el segueixen mb lgun interès? Què votrn el 9 de novembre de l'ny vinent? Hi hurà lgú que pugui -o vulgui- votr? I els nens, que j hn nscut quí, s'estn integrnt l societt encr que els pres provinguin d'un cultur diferent? Tindrem un societt prou cohesiond en un Ctluny independent qun els nens d'vui siguin els joves que tirin del crro demà? Els pensments desordents em continuen ssetjnt mentre continuo el meu psseig qun sento que un nen pregunt l'àvi: "Quién es Nelson Mndel?" L'àvi, mb clr ccent ndlús, li diu: "El presidente de Áfric".
Llegir-ne més
20 de desembre de 2013 19:48 h
A vegdes penso que un dels objectius de determindes formcions polítiques espnyoles és frustrr i tornr porucs ls ciutdns que hurien de representr i defensr. Volen que pensem que no serveix de res queixr-se i que tot el que fn és en benefici nostre. Però en relitt el que busquen és mntenir un sistem polític ctul que només fvoreix els privilegis d’unes determindes fmílies. Crec que hn conseguit inculcr quest sentiment un grn prt d’Espny, però Ctluny no se n’hn sortit. Aquí hi h un cert nivell d’il·lusió i d’optimisme degut que hem estt cpços de construir un lterntiv, que més, cd vegd és més fctible.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2013 19:28 h
Geoeconomi, un ciènci nturl L'ctució humn rtificil cb per sortir mlment El cost per enlirr Mdrid en contrposició Brcelon cb sent inssumible econòmicment prlnt L democràci ràpidment v començr voler ensorrr Brcelon, ctluny i tot l'eix mediterrni per potencir el centre Mdrid i l'oligrqui llà instl·ld. Diners públics fvorint inversió privd. Fir, eroport, telecomuniccions hn estt exemples de centrlitzció des del minut zero de l fls descentrlitzció. Fem un petit resum. Espny i el seu govern h fvorit sense embuts Brjs i ho h fet, fins i tot, impedint per conveni i contrcte volr Brcelon des de moltes destincions interncionls.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2013 17:28 h
Enguny s’h commemort el vintè niversri del trspàs del professor Crles Muñoz i Espinlt (1920-1993) sense que cp institució “oficil” n’hgi fet cp reconeixement públic. A prt de l’Ajuntment de Montesquiu, el seu poble ntl, només els homentges de l’APP que presideix l sev fill Nti Muñoz-Espinlt, i els recordtoris d’lguns dels seus deixebles més destcts com Sntigo Espot o Frnk Dubé, que v orgnitzr un meritori cte l’Ateneu Brcelonès, hn esberlt un mlurt desinterès mediàtic.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2013 14:21 h
Òmnium Culturl, l Federció Ctln de Futbol(FCF) i l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlneshn signt un conveni per promocionr conjuntment el prtit Ctluny – Cp Verd, que es disputrà el proper 30 de desembre les 7 del vespre l'Estdi Olímpic de Montjuïc. El conveni l’hn signt l seu ncionl d’Òmnium l president d’quest entitt, Muriel Csls, el president de l Federció Ctln de Futbol, Andreu Subies, i el president de l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes, Xvier Vinyls, en presènci del secretri generl de l'Esport de l Generlitt, Ivn Tibu.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2013 01:28 h
Tenim dt i preguntes sobre si Ctluny h d’esdevenir Estt. I sobre si quest h de ser independent o Federt/confedert. L mev col·lborció en un digitl econòmic m’oblig fer un esforç de treure l punx les conseqüències econòmiques d’quest crem de brcos. Telegràficment. Posicionment de mrc. Ctluny surt en portd de tots els mitjns de comunicció interncionls. Ctluny existeix com subjecte polític. L mnifestció de l’11-s-12 i l Vi del 11-s-13 j són un venç d’quest grn inversió en mrc -pís.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2013 00:01 h
Crt envid el 14.12.13 l FAZ: Ctluny vol un referèndum, de Leo Wielnd. FAZ 13.12.13 A l’rticle del seu corresponsl hi h un error i un omissió que necessiten ser corregides. L’error: „Ctluny no h estt mi independent, en l sev històri“. Aquest només és l tesi insostenible del ncionlisme espnyol més extrem, sempre repetid, però no per ixò més cert. Ctluny v ser un estt independent durnt segles. Del 988 l 1162, sol. Del 1162 l 1412 confederd mb Argó sot un dinsti ctln, i fins l 1504 sot un de cstelln.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2013 22:30 h
Sóc conscient que l unnimitt del “tots” del títol és el reflex d’un pensment utòpic. Perquè l concreció de l dt i l pregunt h desfermt un eufòri difícil de controlr pel que f l procés sobirnist. Tot s’encomn. Al cp i l l fi, somnir és un de les vies de trnsformció de l relitt més efectives l’hor de projectr en l’imginri quin model de societt volem. Recordem-ho: en l mièutic socràtic, el fet de preguntr té en el mrc dels diàlegs de Pltó el propòsit d’esctir els principis del coneixement.
Llegir-ne més
