Jordi @JordiOA
20 de desembre de 2013 19:48 h
... i continuem tenint il·lusió
A vegdes penso que un dels objectius de determindes formcions polítiques espnyoles és frustrr i tornr porucs ls ciutdns que hurien de representr i defensr. Volen que pensem que no serveix de res queixr-se i que tot el que fn és en benefici nostre. Però en relitt el que busquen és mntenir un sistem polític ctul que només fvoreix els privilegis d’unes determindes fmílies. Crec que hn conseguit inculcr quest sentiment un grn prt d’Espny, però Ctluny no se n’hn sortit. Aquí hi h un cert nivell d’il·lusió i d’optimisme degut que hem estt cpços de construir un lterntiv, que més, cd vegd és més fctible.
Llegir-ne més
2 comentaris
Claudi Bachs
20 de desembre de 2013 19:28 h
La geoeconomia a favor nostre.
Geoeconomi, un ciènci nturl L'ctució humn rtificil cb per sortir mlment El cost per enlirr Mdrid en contrposició Brcelon cb sent inssumible econòmicment prlnt L democràci ràpidment v començr voler ensorrr Brcelon, ctluny i tot l'eix mediterrni per potencir el centre Mdrid i l'oligrqui llà instl·ld. Diners públics fvorint inversió privd. Fir, eroport, telecomuniccions hn estt exemples de centrlitzció des del minut zero de l fls descentrlitzció. Fem un petit resum. Espny i el seu govern h fvorit sense embuts Brjs i ho h fet, fins i tot, impedint per conveni i contrcte volr Brcelon des de moltes destincions interncionls.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
20 de desembre de 2013 17:28 h
Colonitzadors i botiflers
Enguny s’h commemort el vintè niversri del trspàs del professor Crles Muñoz i Espinlt (1920-1993) sense que cp institució “oficil” n’hgi fet cp reconeixement públic. A prt de l’Ajuntment de Montesquiu, el seu poble ntl, només els homentges de l’APP que presideix l sev fill Nti Muñoz-Espinlt, i els recordtoris d’lguns dels seus deixebles més destcts com Sntigo Espot o Frnk Dubé, que v orgnitzr un meritori cte l’Ateneu Brcelonès, hn esberlt un mlurt desinterès mediàtic.
Llegir-ne més
Plataforma ProSeleccions
20 de desembre de 2013 14:21 h
La Federació Catalana de Futbol s'adhereix a la campanya 'Un país normal'
Òmnium Culturl, l Federció Ctln de Futbol(FCF) i l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlneshn signt un conveni per promocionr conjuntment el prtit Ctluny – Cp Verd, que es disputrà el proper 30 de desembre les 7 del vespre l'Estdi Olímpic de Montjuïc. El conveni l’hn signt l seu ncionl d’Òmnium l president d’quest entitt, Muriel Csls, el president de l Federció Ctln de Futbol, Andreu Subies, i el president de l Pltform ProSeleccions Esportives Ctlnes, Xvier Vinyls, en presènci del secretri generl de l'Esport de l Generlitt, Ivn Tibu.
Llegir-ne més
Josep Huguet
20 de desembre de 2013 01:28 h
L’IMPACTE ECONÒMIC DEL REFERÈNDUM
Tenim dt i preguntes sobre si Ctluny h d’esdevenir Estt. I sobre si quest h de ser independent o Federt/confedert. L mev col·lborció en un digitl econòmic m’oblig fer un esforç de treure l punx les conseqüències econòmiques d’quest crem de brcos. Telegràficment. Posicionment de mrc. Ctluny surt en portd de tots els mitjns de comunicció interncionls. Ctluny existeix com subjecte polític. L mnifestció de l’11-s-12 i l Vi del 11-s-13 j són un venç d’quest grn inversió en mrc -pís.
Llegir-ne més
Help Catalonia
20 de desembre de 2013 00:01 h
Carta enviada el 14.12.13 al FAZ: "Catalunya vol un referèndum", de Leo Wieland. FAZ (13.12.13)
Crt envid el 14.12.13 l FAZ: Ctluny vol un referèndum, de Leo Wielnd. FAZ 13.12.13 A l’rticle del seu corresponsl hi h un error i un omissió que necessiten ser corregides. L’error: „Ctluny no h estt mi independent, en l sev històri“. Aquest només és l tesi insostenible del ncionlisme espnyol més extrem, sempre repetid, però no per ixò més cert. Ctluny v ser un estt independent durnt segles. Del 988 l 1162, sol. Del 1162 l 1412 confederd mb Argó sot un dinsti ctln, i fins l 1504 sot un de cstelln.
Llegir-ne més
Jordi Solà Coll
19 de desembre de 2013 22:30 h
Catalunya. El país que tots volem
Sóc conscient que l unnimitt del “tots” del títol és el reflex d’un pensment utòpic. Perquè l concreció de l dt i l pregunt h desfermt un eufòri difícil de controlr pel que f l procés sobirnist. Tot s’encomn. Al cp i l l fi, somnir és un de les vies de trnsformció de l relitt més efectives l’hor de projectr en l’imginri quin model de societt volem. Recordem-ho: en l mièutic socràtic, el fet de preguntr té en el mrc dels diàlegs de Pltó el propòsit d’esctir els principis del coneixement.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
19 de desembre de 2013 21:48 h
Catalunya, l’Ulster espanyol
J ho sben, per l’Estt espnyol, l’independentisme ctlà i l cultur ctln en generl és ETA. Ells prefereixen utilitzr el terme ncionlist per definir-nos en el seu sentit més excloent i proper l frnquisme. Però empren l’djectiu “nzis”, per rons òbvies. En quests moments de desesperció unionist, no és estrny l’prició de veus il·lumindes que fn l’ssocició següent: Ctluny = ETA = IRA = Ulster. Veuen com n’és de fàcil fer polític ixí? Aquest mtí, Alíci Sánchez Cmcho comprv Ctluny mb l provínci històric nord irlndes, l’Ulster.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
19 de desembre de 2013 17:29 h
El menyspreu dels colonitzadors
No sé si són conscients o no que ctuen com colonitzdors, com éssers superiors que hn de sotmetre els ltres, els inferiors; que en el món existeixen domindors i domints, mos i crits, senyors i subordints... Són els mteixos que hn considert sempre inferiors les dones, els indis, els negres... són els mteixos que hn tingut esclus l seu servei, que els hn explott i els hn mltrctt, són els mteixos que hn considert que uns nixien superiors i els ltres inferiors.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
19 de desembre de 2013 08:00 h
La pacificació de Gant
Us fig mns l'rticle pregut l'Associció Ctln de Prems Grtuït el proppsst mes de novembre. L pu de Westfli (1648) pos fi l llrg guerr que hvi dessgnt Europ durnt trent nys, ixí com tmbé, l guerr dels Vuitnt Anys entre l Monrqui hispànic i els rebels protestnts dels Pïsos Bixos (en bon mesur, les ctuls Holnd i Bèlgic). Felip II de Cstell, el Prudent, destinv quntitts ingents de diners, recursos i tropes per mntenir l’hegemoni polític i religios les Disset Províncies, un prt de l’herènci imperil de Crles V, compreses per Luxemburg, Limburg, Brbnt, el Frnc Comtt, Holnd, Zelnd, Flndes, Artois, Nmur, Hinut, Anvers, Mlines, Utrecht, Gelderlnd, Frísi, Overijsel i Groning-Drenthe.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs