22 de desembre de 2013 17:52 h
Actulment Ctluny f l sensció que l’espnyolisme, dur i pur, vol bloquejr completment l democràci : no deix votr, no permet que se celebri l consult i, més més, pos pls les rodes dels pressupostos de l Generlitt, l qul cos implic més sofriment socil per ls qui tenen menys recursos econòmics. El bloc de prtits unionistes, ssimilcionistes i, voltes, neolerreoxistes intent desprestigir el moviment sobirnist i, lhor, cstigr mb contundènci el poble de Ctluny. Així mteix, el botiflerisme - econòmic, polític i mediàtic - tmbé està jugnt un pper primordil, contr els legítims nhels de llibertt ncionl dels ciutdns de Ctluny.
Llegir-ne més
22 de desembre de 2013 15:42 h
Emprenem un mrx irreversible cp l llibertt. Aquest irreversibilitt, però, no grnteix mb quin ritme i mb quines fcilitts s’vnçrà. Hem d’estr preprts per respondre qulsevol eventulitt. I des d’r educr-nos contr l por i contr l’eufòri, les dues ctituds que poden perjudicr o llrgr innecessàriment el procés. L’eufòri pot portr exigències de rpides que condicionin l’estrtègi temporl que l prt ctln h de sber dministrr mb intel·ligènci. I tmbé pot esdevenir pessimisme qun es comencin rebre les grrotdes que vindrn de l’prell de l’Estt mb el consens del PSOE/PSC i que mlgrt les declrcions de perfil bix, nirn destindes fer ptir l societt civil.
Llegir-ne més
21 de desembre de 2013 23:58 h
Segons ddes publicdes per l’AMI (Associció de Municipis per l Independènci) en l’ctulitt només 58 ens públics ingressen els seus impostos l’ATC (Agènci Tributàri Ctln), exercint l Sobirni Fiscl. Dels 947 municipis de l Ctluny utonòmic, 682 estn ssocits l’AMI, i d’quests n’hi h l voltnt de 600 sot l’òrbit de poder de CiU i d’ERC –és dir, llà on podrien exercir mjori-. Un ltr informció d’interès que trobem l web de l’AMI és que hi h 171 ens públics pendents de liquidr l’ATC que hn provt l moció de l Sobirni Fiscl.
Llegir-ne més
21 de desembre de 2013 21:34 h
El procés d’independènci de Ctluny serà un de les grns oportunitts perdudes per cnvir el model territoril, econòmic i socil de l’Estt espnyol tl i com v ser concebut en l trnsició espnyol. El moviment 15-M en v ser un ltr, però no s’h de veure com un oportunitt fllid, sinó com el germen de l’rticulció d’un nov esquerr desvinculd del règim, entès no tn sols com l’ctul mrc de democràci liberl, sinó del propi règim frnquist d’on se’n deriven –o emmirllen- el PP i el PSOE.
Llegir-ne més
21 de desembre de 2013 21:06 h
J és pur qüestió de dignitt. El Prtit Populr retorn les ctcumbes del pseudofrnquisme retllnt de mner substncil els supòsits pels quls un don pot vortr. Es pot entendre l dependènci, encr, que els conservdors espnyols tenen de l’Esglési visigòtic: l que h mnt sempre, l que s’lluny tmbé del model d’Esglési plurl que molts de nosltres hem defenst Ctluny. Però, ni en quest conjuntur el ministre Gllrdón podri dinmitr un de les les conquestes socils que les dones hn conseguit, bse de lluit, durnt tnts nys.
Llegir-ne més
21 de desembre de 2013 20:45 h
He decidit escriure quest línies perquè estic molt indignt mb l situció, cd cop pitjor, del meu estimt poble de Portbou . Un poble brutlment bndont i gredit per l desídi, polític i dministrtiv, dels nostres governnts. Si, estic molt emprenyt per molts temes que fecten, negtivment, el meu encisdor poble : tlls del servei de l’igu potble, brutíci, excrements dels gossos, llums insuficients (...) però, prticulrment, el que m’h encès és l degrdció ccelerd del centre de slut locl/ dispensri de Portbou, que depèn del CAP de Llnçà (Alt Empordà).
Llegir-ne més
21 de desembre de 2013 20:12 h
Inicitiv h trit vui el seu cndidt les eleccions europees. El primer misstge clr que h llençt Ernest Urtsun, h estt el de rebutjr l propost de CDC de fer un cndidtur unitàri. Sobre quest qüestió, el cinc d’octubre vm comentr que el més ssenyt fór prlr-ne un cop cordd l consult. Doncs bé, profitnt l’vinentes, potser h rribt el moment de fer un primer proximció l qüestió mlgrt encr rest mig ny, i molt per disputr. Convertir les eleccions europees en unes plebiscitàries, podri ser un error estrtègic –mlgrt el cor ens ho pugui demnr-, des del punt de vist de l’espi d’ctució.
Llegir-ne més
21 de desembre de 2013 12:40 h
Aquest desembre hem tingut un nixement molt espert, un dels més mediàtics dels últims nys (ni les infntes, escolt). El nount, que encr està per determinr-ne el gènere (no sbem si serà referèndum cordt, consult o vés tu sber) té un nom que, segons lguns, és mss complict i pot ser que l’vi no l’cbi d’entendre. El nom, per ls qui no el sàpiguen, és el següent: “Vol que Ctluny sigui un Estt, en cs de respost firmtiv, vol que quest Estt sigui independent?”. El nom, s’h d’dmetre, no és gire corrent.
Llegir-ne més
21 de desembre de 2013 12:15 h
Mir mountruo me lo tomo cchondeo por no llorr. Cundo creo que tus compinches, Wert o Montoro y lo hn hecho todo pr que los espñoles entiendn el por que Ctluny de v seprr de Espñ vienes tu y lo pets. Eres un crck. De verdd crees que prohibiendo ls mujeres bortr leglmente cbrs con el borto ? tn tonto eres ? o eres tn ml person que por un mierd de puño de votos eres cpz de tmñ brbridd. Mir, cundo yo er un crio se bortb tnto como hor, l diferenci es que el bortist er normlmente un porter del brrio o un zptero que con ese trbjito redondeb un sueldo pr llegr finl de mes.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2013 20:12 h
Són dos qurts de cinc de l trd d'un di qulsevol, en un brri qulsevol d'un ciutt dormitori qulsevol: les mres -i lgun pre- vn recollir els nens de l'escol. En les converses entre mres i fills, ni rstre de llengu ctln. L'àrb, l'urdú, i potser el punjbi i el berber són les llengües predominnts. El cstellà tmbé hi és, tot i que de mner minoritàri. Jo em pregunto, mentre mb dificultts supero l gentd, què en pensen tots ells del procés sobirnist? En sben lgun cos, el segueixen mb lgun interès? Què votrn el 9 de novembre de l'ny vinent? Hi hurà lgú que pugui -o vulgui- votr? I els nens, que j hn nscut quí, s'estn integrnt l societt encr que els pres provinguin d'un cultur diferent? Tindrem un societt prou cohesiond en un Ctluny independent qun els nens d'vui siguin els joves que tirin del crro demà? Els pensments desordents em continuen ssetjnt mentre continuo el meu psseig qun sento que un nen pregunt l'àvi: "Quién es Nelson Mndel?" L'àvi, mb clr ccent ndlús, li diu: "El presidente de Áfric".
Llegir-ne més
