15 de desembre de 2013 00:00 h
El dijous l migdi sóc l fein, qun de cop i volt m'rrib un WhtsApp d'un mig. Ràpid, pos l ràdio, que l'Artur Ms està informnt de que tenim dt i pregunt -em diu. Ràpidment doncs, obro l pàgin web de l ràdio i connecto l'streming en directe. Tl i com m'hvi nuncit, el Molt Honorble president Artur Ms està explicnt llò que f tnts dies, setmnes i mesos que estàvem espernt. Però sorpres! No és ben bé com esperv... Prl d'un doble pregunt. Primer hem de decidir si som estt, i després, si és que hem vott que 'sí', hurem de decidir si volem que quest estt sigui independent.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2013 23:13 h
[Aquest rticle form prt de l sg de breus nàlisis post cord consult. Podeu consultr l rest clicnt quí] ERC. L intens pressió que hn fet els republicns –conjuntment mb l CUP, ANC i l ciutdni-, h dont els seus fruits. L segon qüestió del referèndum pregunt directment per l independènci mb respost binàri, tl i com es demnv. No és l situció idel perquè no té l clredt de l pregunt únic, però per primer cop es preguntrà per l independènci. ERC h endurit el seu discurs en els drrers dies i, fins i tot, h mençt mb no provr els pressupostos.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2013 17:24 h
L’nunci de l dt i l pregunt em v gfr dinnt, trnquil·lment, mb el professor Robert Govers. Holndès de nixement, viu Flndes després de pssr qutre nys trebllnt de consultor Dubi. De fet, l sev visit Ctluny hvi de ser profètic: l sev especilitt és el posicionment interncionl de pïsos i, precisment, j teni gendd un visit l seu del Diploct per conèixer de primer mà l’engrntge de l diplomàci públic ctln bns del terrbstll de dijous. Govers és editor de l prestigios Plce Brnding nd Public Diplomcy, un de les revistes de referènci del sector.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2013 12:30 h
Hipotètic relitt Voldri plntejr un hipotètic resultt , en cs de que l pregunt es porti terme: VOLEU QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT?––SI VOLEU QUE AQUEST ESTAT SIGUI INDEPENDENT?––NO Tenint en compt que Ctluny es un regió utonòmic, reconegud com Nció dintre de l’estt espnyol i que no es un estt, en el cs de que el “SI” sigui mjoritri, l mev preocupció es , si heur gunyt el PSC-PSOE, ( que constntment invoc l federlisme), estnt en contr del dret decidir, i en quin posició quedrien els promotors de totes les mobilitzcions l crrer rreu de Ctluny en fvor de l independènci; j no vull pensr en ERC , per el suport dont Artur Ms per intentr rribr l finl de l legisltur .
Llegir-ne més
14 de desembre de 2013 11:04 h
No, de cp de les mneres, Espny no v ni h nt mi contr Ctluny, o si voleu, no h nt mi contr els Pïsos Ctlns. Això és flsificr l històri. Com pot hver nt mi contr els Pïsos Ctlns, si no existeixen, ho cben de confirmr els diputts del PP l Prlment Bler, f uns qunts dies, que vren ssegurr que no, que no existien, i si ells ho diuen, mb l svies que hn nt mnifestnt quests drrers nys, és que deu esser veritt. Com es pot fer un Simposi, el títol del qul comenci per quest frse: Espny contr Ctluny.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2013 23:43 h
[Aquest rticle form prt de l sg de breus nàlisis post cord consult. Podeu consultr l rest clicnt quí] En relitt, l’cord sobre l consult h demostrt que l mjori dels periodistes que segueixen l’ctulitt, i els tertulins de p suct mb oli que menitzen mb l sev disbux les tertúlies com modus vivendi, són ben fàcils de distreure mb un engny qulsevol. Un polèmic rtificil per un simposi d’Històri, fent servir un títol cridner i... u! resolució exprés del conflicte de l consult pel drrer.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2013 18:59 h
(Per un error del teclt no puc posr ccents. Demno disculpes) F qutre dies l desconfinç creixi entre els que donem suport l Dret decidir dels ctlns. Tenim tnt clr que es un dret que ens pertny que ni ens posem pensr en que l legitimitt ens ssisteix. Pero els dubtes els teniem respecte els representnts politics l nostre Prlment. Eren dubtes ronbles. L clsse politic ens h pres tnt i tnts cops el pel que el mes logic. escoltnt declrcions d'uns i ltres, er pensr que ens tornriem trobr desmprts ples mteixos que un di ens vn demnr el vot per complir i fer possibles els nostres destijos.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2013 14:07 h
1. L'cord històric signt hir entre les forces del bloc demòcrt i consultist és sense dubte un ltre dels pssos importnts que quest pís f per empènyer l societt cp l sev normlitt polític, és dir, cp l independènci. 2. Dit ixò, l rocmbolesc solució slomònic de l pregunt en qüestió, només pot ser fruit d'un pís que port més de 300 nys perdent no només totes les guerres sinó tmbé el cràcter i l dignitt. Si es f un nàlisi ràpid i escuet del trnnà ncionl, entendrem que un poble tn feixuc, destrosst i surrelist com el nostre, les coses no podien ser tn senzilles, i que per contentr els pobres indecisos i temorencs federlistes cli compnyr-los cp l molí mb quest fórmul tn enginyos.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2013 11:03 h
Serà llrc i feixuc, però.... serem lo que volem J tenim dt i pregunt ; (9 novembre 2014), que mi em pss per l’esper, com quell fill que li v preguntr l seu pre : pre , tot l vid hurem de trebllr?; respost del pre: si fill; cullons que serà llrg , respon el fill. Un ny es molt llrg qun es te tot en contr ; crec que mes d’un s’h equivoct en quest procés ; es donen msses fcilitts perquè els detrctors dels drets dels ctlns puguin ctur per intentr cbr d’esmicolr Ctluny; un empresri , em v dir un vegd , si mi tens problemes econòmics , els últims “clers” no els “donguis” ningú , perquè no tindràs l oportunitt de tornr començr enlloc; quest es consell que jo donri l govern de l Generlitt ; que profiti quest ny , perquè de ben segur que serà l’últim, si esper que el PP compleixi mb les seves obligcions i mb els compromisos vers Ctluny; i els ctlns i els no ctlns d’rreu, que comprteixen l democràci que Ctluny nhel-l, mereixen un ltre men de polític.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2013 02:30 h
Sempre he penst que els problemes se’ls h de resoldre un mteix. Independentist com sóc qusi des que gemegv l bressol, estic poc costumt sentir-me recolzt en l cus sobirnist, sobretot pel que f persones o institucions de for de Ctluny i estrngeres. És per ixò que, rribt l’esclt de l primver ctln, l’inici de l qul bé podríem situr cvll entre l mlurd sentènci del Tribunl Constitucionl envers l’esttut d’utonomi del juny del 2010 i l multitudinàri mnifestció independentist de l’11 de setembre de 2012, hom senti cert estrnyes i fins i tot rebuig qun des de certs ltveus polítics i tmbé civils es situv l interncionlitzció del conflicte ctlà com un punt clu i necessri per un òptim desenvolupment del procés sobirnist.
Llegir-ne més
