4 d'abril de 2015 14:51 h
L ideologi fvor del cotxe privt és present en tots els ordres de l vid, les 24 hores i el 365 dies de l setmn: l publicitt ls mitjns és bssegdor i immorl . El cotxe privt represent l’èxit escltnt, socil, econòmic i sexul; desprès, l’hor de l veritt tot és mentid. Per ltr bnd, l scrlitzció del vehicle privt i l crreter provoc un efecte molt pervers: el bndejment del tren, sobretot del tren convencionl, perquè el TGV, tmbé està fet un mic per “fer el petulnt”, bnd de representr un model frònic i grndiloqüent, que de cp de les mneres es pot mntenir .
Llegir-ne més
4 d'abril de 2015 14:48 h
L’incpç 2 Segon prt L’endemà, l v tornr veure dret l costt de l port de l’utobús. Li exminv l cr mb precisió, no ps les tires dels sostens que es mrcven sot l cmis o els pntlons que s’justven les ntges. L mird recorri les pltges crnoses dels llvis on imginv tl finor de sorr que podi tombr-se prendre el sol, s’turv en els porus del ns com dunetes sobre l pell suu i el front, sense cp rrug, com un pln infinit per on es podi cvlcr sobre un cvll fins que començv el bosc en el què hom es perdi en el cbell immens.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2015 14:39 h
El desig sexul és l'nhel del contcte mb el cos d'un ltr person i pel pler que produeix quest cte; l'ctivitt sexul és l que tendeix stisfer tl necessitt, firm el filòsof Aln Goldmn. Però, com reconèixer les diferències entre fer l'mor i tenir sexe? Pel seu lloc, fer l'mor necessàriment implic mntenir relcions sexuls, no obstnt ixò, tenir sexe, per més bé que sigui, no és forçosment comprtir un cte d'mor, ssegur Elliot D. Cohen, psicoleg i director executiu de Ntionl Philosophicl Counseling Assocition (NPCA).
Llegir-ne més
4 d'abril de 2015 10:22 h
L’menç del fru limentri, grn escl, sempre h portt l Unió Europe de corcoll .De fet, quest és un llrg històri de mi cbr . Així, d’ençà del, j molt llunyà, 1 de gener del 1993, qun, mb l’plicció de l’Act Únic Europe, quedven suprimides les fronteres interiors de l UE i, en conseqüènci, els controls snitris entre els estts membres deixven d’existir, les precucions per tl de grntir un correcte exmen dels productes per l consum humà s’hn incrementt molt; fins i tot s’hn sofistict, mb mil i un lleis i directives comunitàries d’obligt compliment.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2015 00:00 h
Si prendemos decir ls coss, seguro que nos evitremos muchos mlentendidos, rez el dicho. De sobrs es conocid l mon de Pscu. En el diccionrio Gzophylcivum Ctlno-Ltinum, de Jon Lcvlleri, publicdo en Brcelon en 1696, "mon" tiene un definición purmente zoológic, pero el Diccionrio de l lengu cstelln, de l Rel Acdemi Espñol de l Lengu, ofrece en su edición del 1783 l siguiente definición: "L tort o rosc que en Ctluñ, Vlenci y Murci se cuece l horno con huevos puestos en ell con cáscr por Pscu de Flores, que en otrs prtes de l penínsul Ibéric llmn hornzo" Este es un dulce esponjoso que suele comerse compñdo de chocolte, huevo duro y longniz sec, unque hor ls de myor consumo son ls elborciones con chocolte.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2015 23:59 h
Tot i que quest setmn snt h estt forç mogud rrn del precord sobre un full de rut comú entre CiU i ERC, les igües es clmen en els dies festius que comencen mb divendres snt, però mb molts debts oberts. Un d'ells, el de l llei electorl. Potser és el que f més vergony de tots, j que er un dels objectius de l legisltur. Bé, d'quest legisltur, i de les nteriors. Per enèsim vegd, els prtits no són cpços de posr-se d'cord en un legislció que tenen totes les ltres comunitts utònomes de l'Estt.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2015 10:26 h
Hn psst les eleccions ndluses i quell gent que Ctluny s'hn ctivt els drrers mesos per prioritzr el cnvi Espny, els h pujt l mosc l ns. Result que de cnvi, res. Només un simple trnsvsment de vots de l'esquerr comunist l populisme d'esquerres de Podemos. I un bifurcció del vot de l dret trdicionl entre PP i C's. El suport l PSOE ni es mou, mlgrt tenir imputts dos expresidents i desenes d'lts càrrecs pels csos de corrupció en ocupció, formció, subsidis... El pcte de l Trnsició ndlús continu blindt pels seus principls beneficiris: renúnci l reform gràri per trnquil·litt dels ltifundistes; cessió l PSOE de les plntcions de vot clientelr mntingut mb fons europeus i mb el dèficit fiscl de Ctluny, Vlènci i Blers; regionlisme ndlusist de greuge comprtiu destint contrrestr sistemàticment les demndes ctlnes.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2015 02:40 h
Mjestd: En el momento de empezr escribir est crt no puedo más que mostrr mi dmirción por los servicios prestdos l estdo por l fmíli l que usted tiene el honor de representr desde que en 1974 el Rey Jun Crlos sumier temporlmente ls funciones de mner interin como jefe del estdo. Este próximo ño hrá, de tods mners, 40 ños desde qué se inició el cmino hci l democrci culmindo de mner muy exitos en ls elecciones democrátics y libres del 15 de Junio de 1977. Nd precí presgir, en quel momento, que l ño siguiente se podrí probr un constitución que décds después se podrí considerr cducd.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2015 21:34 h
S'h endegt Mdrid el progrm «Tus finnzs, tu futuro», promogut per l'AEB (Associción Espñol de l Bnc) pel que presidents, consellers delegts i directius dels principls bncs imprtirn clsses d'educció finncer estudints... El primer di un lumne h preguntt l bnquer que és l crisi i com és que s'hi h entrt, l que quest h contestt : «Se h confundido riquez con endeudmiento». Premi !. No cl ser mss llumener per deduir ixò. El que pss és que quest professionl segurment h oblidt clrir el perquè i com s'h produït ixò.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2015 21:00 h
El 16 de mrç de 2014 Crime v decidir, en un referèndum no reconegut per l comunitt interncionl, escindir-se d'Ucrïn i integrr-se l Federció Russ. Aquest v integrr-l immeditment. Des de llvors h tornt un mrtiri per l minori utòcton de l penínsul: els tàtrs. Els tàtrs vn rribr Crime l segle XIII i vn ser-ne l mjori fins l fi del segle XIX. Vn morir per desenes de milers de fm rrn de l guerr civil russ(1918-1920), milers vn mrxr Romni i desenes de milers vn morir deportts mb els progrmes de col·lectivitzció (1928-9) i depurcions stlinistes.
Llegir-ne més
