Ricard Biel
7 d'abril de 2015 23:59 h
Locus o elogi de la lucidesa
Locus és un llibre que L Cmpn trurà l vend el 10 d'bril, i nomeno l’editoril bns que l’utor, Antoni Gul, perquè en els temps ptètics que mlvivim cl ensbonr l’editoril de torn qun per fi es decideix publicr un llibre decent, i en quest cs bo de collons mlgrt les esporàdiques vcil·lcions tonls i tècniques de l’utor, que no rriben fectr l qulitt globl de l novel·l o l pseudobiogrfi o les dues coses lhor, o el llibre de memòries o el llibre de memòries novel·lt o el que sigui, perquè, com es veu, no tinc ni ide de com clssificr Locus, quest irregulr, imperfecte i tnmteix m’treveixo dir que genil rtefcte, vet quí el seu mèrit.
Llegir-ne més
Cap comentari
El Dietari del Procés
7 d'abril de 2015 23:59 h
365 dies després... En quin món viuen alguns?
Aquest dimecres es compleix un ny de l visit de tres diputts ctlns l Congrés espnyol per demnr fer un referèndum d’utodeterminció. El cop de port v ser sont, per bé que ningú esperv cp ltr respost. I què s’hvi de fer després de l negtiv espnyol? Deixr-ho córrer? És clr que no, ixò seri el símbol dels ‘revoltts’ vençuts, que hn d’genollr-se dvnt l’mo sense remei. Si fins i tot CDC plntej unes eleccions plebiscitàries per hbilitr el vot que Mdrid v privr Ctluny, tot desfint el poder, result incomprensible que Inicitiv es rendeixi tn fàcilment, dont el seu ideri lterntiu i ‘ntisistem’ fins un cert punt.
Llegir-ne més
Oriol Bosch
7 d'abril de 2015 12:37 h
Esperaves, esperem, esperaré: L'èxit de la perseverança
Esperr, tots esperem quelcom. Tots desitgem que el temps pssi fi d'conseguir llò que tnt desitgem. Tots nhelem els fruits d'un futur incert. Tots vegdes desesperem. Sembl ser que l'home viu de somnis, nhels, desitjos, metes. A l fi l'home es mou buscnt l recompens que custodi el futur. Però no sempre result fàcil l'esper, no totes les nimes poden guntr el pes del temps, no totes poden perseverr, no totes poden refugir-se en l'espernç. Algunes nimes sucumbeixen l pler immedit, les nsies de felicitt instntàni i cben fllnt.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
7 d'abril de 2015 08:41 h
La desfeta oportunista (UDC)
L desfet oportunist (UDC) (7/4/2015) Després del frcàs de SCC, PPC i d’ltres fórmules de lbortori per feblir l bse socil i polític del procés cp l independènci de Ctluny, r s’hi sum l necessitts de respostes que quests ciutdns reclmen. Tornnt de vcnces de Setmn Snt, hom s’don, per comprció, de l situció que vivim. Des dels horris de trebll (rreu d’Espny són hbituls els horris intensius o de només mtí), l homogeneïtt ètnic (les plces i crrers de Ctluny són ltment lterndes per immigrnts d’rreu del món, d’cord mb l vestiment que llueixen), el benestr socil ( viles i pobles espnyols s’hi respir un rend mínim socil molt estes, sigui pels bixos costos de vid o pel nivell de subvencions existent), o tmbé, entre molts ltres, l qulitt dels serveis públics (infrestructures, equipments,.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
6 d'abril de 2015 22:19 h
Propera parada: procés constituent
Després de l dt i l pregunt, el pl B en cs de no poder celebrr l consult originl, el dubte sobre com fer les plebscitàries i el dilem entre llist unitàri o llistes seprdes, f mesos que el debt que s'h de consensur gir l voltnt del full de rut conjunt que s'h de seguir prtir del 27-S. És un discussió en vies de solucionr-se, mb el precord entre CiU i ERC, però encr qued un llrg cmí per recórrer. I prtir d'r el punt centrl de les negocicions serà el procés constituent. És dir, com es redctrà l Constitució.
Llegir-ne més
Joan Guerola
6 d'abril de 2015 20:40 h
Contes d'en Jan Bosch 25 L’incapaç 3
L’incpç 3 Tercer prt Amb tot i ixò, no se senti repel·lent, l contrri, li semblv mb clredt que, en qulsevol cs, ho eren els ltres. Sempre donven preferènci temes que no els tenyessin en comptes d’ocupr-se de si mteixos. No er un don imginri, sinó que l teni dvnt. Desitjv quelcom inccessible l’cte. No sbi de què. No sbi l ró per l qul no podri, des d’r, ser mb ell. L'imginv nu de boc terros. Tmpoc li cli tl extrem. No nv per quí. I si no tornv trobr-l mi més en el mteix trjecte de l’utobús número tretze i perdi l’oportunitt? Quin neguit nr imginnt coses.
Llegir-ne més
Jordi Vàzquez i Mir
6 d'abril de 2015 17:42 h
Acte a Barcelona: “Els pobles indígenes davant d'Estats extractivistes: el cas de Bolívia i Equador”
L'cte constrà de dues prts. En primer lloc es projectrà el documentl “Asfltr Bolivi”, mb presènci del seu relitzdor Mrc Gvldà. El trebll, relitzt l'ny 2015, té un durció de 50 minuts i expos l sobreexplotció de l Bolívi d'Evo Morles i com fect l poblció indígen que represent un 40 % de l'estt bolivià. Morles no h turt els projectes extrctivistes i gressius mb el medi mbient sinó que fins i tot f uns mesos h postt per un progrm d'energi nucler. Just l contrri del que h fet el govern de l'Urugui.
Llegir-ne més
ISIDRE PALMADA BADIA
6 d'abril de 2015 12:18 h
EL PUNT DE LA I
Ens estimem i en csem. Per què ens csem? No és suficient estimr–nos? Ho volem reblr i posr el punt sobre l i. Al “procés” li convé quest mtís. Finlment, el Govern h envit l comunitt interncionl l’informe 19 del Consell Assessor per l Trnsició Ncionl (CATN) per posr blnc sobre negre l nostr “històri prticulr”. Convé que el món sàpig que els hem demnt i exigit un referèndum, ls espnyols. S’h fet des de les màximes institucions, des dels orgnismes i entitts, des del crrer mb ondes de gent.
Llegir-ne més
Josep Lluís Sànchez Palacios
6 d'abril de 2015 12:17 h
Sàhara, una història inacabada
Per definició, tot l històr, totes les històries són incbdes. Per ser més precisos huríem de dir: Sàhr, ‘un històri de descolonitzció incbd’ o bé podríem prlr tmbé d’un històri de construcció ncionl incbd. Però no és un històri inconclus, sinó que es trct més vit d’un històri que no cb d’rribr enlloc. Millor dit: un històri sense fer, sense rribr un conclusió. Aquest er l ide centrl de l xerrd, f uns dies, de l’mic Fermí Bllvé, de l Llig dels Drets dels Pobles, sobre l històri incbd del poble shruí.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
6 d'abril de 2015 12:05 h
Una molt pitjor conseqüència que l’acte terrorista del repetidor d’Alfàbia
Coneixi un de tntes cses mllorquines on hi vivien nins de diferents edts, però tots en edt escolr, que tenien prohibit veure dibuixos nimts les cdenes on quests xerrven en espnyol, no perquè ho fessin en quest llengu, sinó perquè coincidi que els dibuixos eren mjoritàriment més violents i que no tenien qusi res d’eductius. En cnvi, qusi sempre quests nins veien els dibuixos que s’emetien pel cnl 33, qun li corresponi ctur com Super 3. A més, si volien, qun hvien llegit, fet els deures de l’escol i hver jugt mb mics, podien ccedir veure: jocs, sèries, concursos, el món dels súpers, superctivitts, contes, trucs, secrets, etc.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs