3 d'abril de 2015 02:40 h
Mjestd: En el momento de empezr escribir est crt no puedo más que mostrr mi dmirción por los servicios prestdos l estdo por l fmíli l que usted tiene el honor de representr desde que en 1974 el Rey Jun Crlos sumier temporlmente ls funciones de mner interin como jefe del estdo. Este próximo ño hrá, de tods mners, 40 ños desde qué se inició el cmino hci l democrci culmindo de mner muy exitos en ls elecciones democrátics y libres del 15 de Junio de 1977. Nd precí presgir, en quel momento, que l ño siguiente se podrí probr un constitución que décds después se podrí considerr cducd.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2015 21:34 h
S'h endegt Mdrid el progrm «Tus finnzs, tu futuro», promogut per l'AEB (Associción Espñol de l Bnc) pel que presidents, consellers delegts i directius dels principls bncs imprtirn clsses d'educció finncer estudints... El primer di un lumne h preguntt l bnquer que és l crisi i com és que s'hi h entrt, l que quest h contestt : «Se h confundido riquez con endeudmiento». Premi !. No cl ser mss llumener per deduir ixò. El que pss és que quest professionl segurment h oblidt clrir el perquè i com s'h produït ixò.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2015 21:00 h
El 16 de mrç de 2014 Crime v decidir, en un referèndum no reconegut per l comunitt interncionl, escindir-se d'Ucrïn i integrr-se l Federció Russ. Aquest v integrr-l immeditment. Des de llvors h tornt un mrtiri per l minori utòcton de l penínsul: els tàtrs. Els tàtrs vn rribr Crime l segle XIII i vn ser-ne l mjori fins l fi del segle XIX. Vn morir per desenes de milers de fm rrn de l guerr civil russ(1918-1920), milers vn mrxr Romni i desenes de milers vn morir deportts mb els progrmes de col·lectivitzció (1928-9) i depurcions stlinistes.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2015 20:12 h
Aquest és el titulr que li huri grdt posr El Mundo vui. El diri finlment h titult: “700 lcldes promoverán el Estdo ctlán el 24M”. L’Associció de Municipis per l Independènci (que represent 710 municipis) propos, mb l Declrció de Cerver, que les cndidtures que es presentin les eleccions municipls dels mes de mig subscriguin un document mb cinc cords: El primer, que es prioritzin els pctes postelectorls mb prtits independentistes; segon, que s’empri l següent fórmul l’hor de prometre el càrrec de regidor, en cs de ser escollit: “‘Per expressió democràtic de l voluntt ciutdn, nuncio que resto disposició del nou Prlment, del president i del govern de l Generlitt de Ctluny que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre de 2015, per exercir l’utodeterminció del nostre poble i proclmr, juntment mb totes les nostres institucions, L’ESTAT CATALÀ, LLIURE I SOBIRÀ’”.
Llegir-ne més
2 d'abril de 2015 19:01 h
Ar que s’prop l rect finl cp les properes eleccions municipls del 24 de mig, tmbé entren en cmpny les ONG, orgnitzcions i institucions que fn propostes dreçdes ls líders i les cndidtures de les principls prtits polítics que poden obtenir resultts. En el cs locl quests sempre són molt més diversos i plurls que d’ltres comicis. I en l’imprevisible moment ctul, de crisi socil i polític, més d’econòmic, encr molt més. Aquest és el cs de l Fundció per l Pu que h presentt un document de ‘25 propostes per promoure l cultur de pu, l resolució pcífic de conflictes i el desrmment des dels juntments’.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2015 23:28 h
Demà dijous tindrà lloc les 12 h. un concentrció reivindictiv convocd per l'Obr Culturl Bler (OCB) per l lliure elecció de l llengu Consolt de Mr, Mllorc, mb motiu de l intenció el Prtit Populr Bler de seguir en l dinàmic de prohibir l ciutdni veure cnls de televisió o escoltr emissores de ràdio en ctlà. És per eixe motiu, que des de l Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià (PDD) volem mostrr de form públic l nostr dhesió est nov mobilitzció en defens dels nostres drets lingüístics que volen ser trepitjts de nou pel Prtit Populr, qui no interess l nostr llengu més que per fer bnder qun convé dividir els vlencins i vlencines per decret, com és l Llei de Senyes que es v provr recentment les Corts Vlencines mb els únics vots del PP i l'bndó de les Corts per prt de l'oposició.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2015 23:19 h
Amics i migues, Coincidireu mb nosltres que estem vivint un moment trnscendentl per l conjunt del pís, i dues dtes electorls mrcrn de mner importnt l'gend polític: el 24 de mig mb les eleccions municipls i ls Prlments del Pís Vlencià i les Illes. I, molt especilment, les eleccions plebiscitàries l Prlment de Ctluny del 27 de setembre. Espi Mt de Jonc us informem que el pròxim 28 d'bril, les 19,30 h, orgnitzem un cte ( l'Espi Vilweb c/Ferlndin,43 de Brcelon) en què donrem l prul les dues orgnitzcions polítiques que -per r- hn signt el Mnifest «Compromís pels Pïsos Ctlns» : ERC i l CUP.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2015 23:09 h
Per Psqu torn un ny més, l Mcromon Monòver Un ny més torn l Mcromon l cmp de Monòver, l’extrem meridionl del Pís Vlencià. L’plec culturl que cd Psqu ens port l sud debt, fest, músic i reflexió. Aquest plec està orgnitzt pel Csl Jume I-Acció Culturl del Pís Vlencià (ACPV) de Monòver mb col·lborció d’ltres col·lectius del municipi i de les comrques properes com l Comissió Migjorn, SEPC, Col·lectiu Xinos de Monòver, Grup de Muntny de Monòver, el Tempir i Arrn Alcntí entre d’ltres.
Llegir-ne més
1 d'abril de 2015 23:00 h
Activitts del mes d’bril Un ny més, l Pltform pel Pís Vlencià us convoquem ls ctes del 14 d’bril, niversri de l Repúblic, i del 25 d’bril, l btll d’Almns. * El diumenge, 12 d’bril, les 10.30 h, us convoquem l foss comun del cementiri de Vinròs per retre homentge les víctimes del frnquisme. Enguny frem un record especil les víctimes dels bombrdeigs. * El divendres, 24 d’bril, les 21.00 h, l’uditori municipl de Vinròs, recordrem el 308è niversri de l desfet d’Almns (dt que el govern vlencià no reconeix com “seny d’identitt vlencin”).
Llegir-ne més
1 d'abril de 2015 21:51 h
40 nys. Un dt molt repetid en l polític d’quest estt rtificil noment Espny, es, senyors i senyores, el temps que el generl Frnco v estr l cpdvnt de l’estt espnyol que, irònicment,v ser mb quest nom tn utilitzt per tots els que ens oposem quest error històric i ncionl que es Espny com subjecte polític, v ser el nom oficil d’quest pís fins l’ny 1947, ny en que es v declrr un regne. El règim v ser un dictdur, per supost, i no vull declrr-me ni defensor ni detrctor d’quest temps, prefereixo remrcr les seves coses dolentes, com que el seu credor v morir mtnt, i les coses bones, que, encr que no sigui grdble dir-ho, les hi h , com per exemple l’enorme cnvi pel qul v pssr l’estt en pssnt d’un pís totlment endrrerit fins un pís desenvolupt l nivell de l rest d’Europ i rribr tenir l sev moned, l pesset, substituïd l’1 de gener de 2002 per quest invent econòmic noment Euro i que ens h portt més mldecps que legries, un nivell de vlor més lt que el dòlr mericà.
Llegir-ne més