6 d'abril de 2015 12:18 h
Ens estimem i en csem. Per què ens csem? No és suficient estimr–nos? Ho volem reblr i posr el punt sobre l i. Al “procés” li convé quest mtís. Finlment, el Govern h envit l comunitt interncionl l’informe 19 del Consell Assessor per l Trnsició Ncionl (CATN) per posr blnc sobre negre l nostr “històri prticulr”. Convé que el món sàpig que els hem demnt i exigit un referèndum, ls espnyols. S’h fet des de les màximes institucions, des dels orgnismes i entitts, des del crrer mb ondes de gent.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2015 12:17 h
Per definició, tot l històr, totes les històries són incbdes. Per ser més precisos huríem de dir: Sàhr, ‘un històri de descolonitzció incbd’ o bé podríem prlr tmbé d’un històri de construcció ncionl incbd. Però no és un històri inconclus, sinó que es trct més vit d’un històri que no cb d’rribr enlloc. Millor dit: un històri sense fer, sense rribr un conclusió. Aquest er l ide centrl de l xerrd, f uns dies, de l’mic Fermí Bllvé, de l Llig dels Drets dels Pobles, sobre l històri incbd del poble shruí.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2015 12:05 h
Coneixi un de tntes cses mllorquines on hi vivien nins de diferents edts, però tots en edt escolr, que tenien prohibit veure dibuixos nimts les cdenes on quests xerrven en espnyol, no perquè ho fessin en quest llengu, sinó perquè coincidi que els dibuixos eren mjoritàriment més violents i que no tenien qusi res d’eductius. En cnvi, qusi sempre quests nins veien els dibuixos que s’emetien pel cnl 33, qun li corresponi ctur com Super 3. A més, si volien, qun hvien llegit, fet els deures de l’escol i hver jugt mb mics, podien ccedir veure: jocs, sèries, concursos, el món dels súpers, superctivitts, contes, trucs, secrets, etc.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2015 11:00 h
Entrevista a Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, publicada el 22 de febrer de 2015. Podeu llegir-la en aquest enllaç.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2015 10:16 h
Recentment hem sbut que el Snturi Gi pss per un moment difícil j que hn de mrxr de l sev ubicció ctul per motius liens l Snturi. Aquest situció els deix en un estt permnent d'indefensió per poder continur protegint els nimls resctts que viuen l Snturi i continur fent l sev tsc mb nous rescts. F uns mesos és v inicir un cmpny de recptció de fons per l nou projecte del Snturi Gi i de l sev nov ubicció. Inicitiv Animlist v decidir prticipr en quest projecte i v relitzr un cmpny, de cr tots els seus membres, per recollir fons i judr l Snturi Gi i tots els seus nimls poder trobr un llr definitiv.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2015 20:24 h
Mentre l clm i les mones ens inunden l’gend d’vui i sobretot de demà, un irreductible govern profit l serenor per envir totes les mbixdes –principlment europees-, un informe que explic ps ps el procés polític que h encett quest pís durnt els drrers nys, i l voluntt frustrd de celebrr un referèndum d’utodeterminció que finlment prendrà l form d’unes eleccions plebiscitàries. L Generlitt j h engegt tot l mquinàri diplomàtic per rectivr l cus ctln l món. Les eleccions municipls sern un primer termòmetre del que vindrà, i tnt CiU com ERC, en previsió que el vent bufi fvor el 28S, hn revelt que s’estn posnt punt els plns de contingènci necessris per ssegurr l vibilitt del nou Estt el di D+1.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2015 11:35 h
Si lgú teni espernces que el cnvi és possible Espny, el resultt de les eleccions ndluses hurà estt com un gerro d'igu fred. El prtit ndlús que port mnnt girebé 40 nys i que té desenes de càrrecs imputts csos de corrupció per ERE, formció, subsidis, etc h tornt gunyr, mntenint el mteix nivell de suport. L rest són recnvis l'oposició. Ciutdns mosseg el PP; i Podem, Esquerr Unid. A Andlusi està blindt el pcte de l trnsició que grnti l'hegemoni socil del trdofrnquisme l Grn Cstell-Glíci i l cohegemoni socil del ncionlisme dòcil i el socilisme domestict Andlusi, el corredor mediterrni i Euskdi.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2015 21:59 h
En pocs mesos v pssr de no ser conegud per ningú, ser l primer forç en les enquestes per les eleccions espnyoles. El 2014 v ser el de l'explosió de Podemos, i finls d'ny es vei com opció probble que Pblo Iglesis es fés mb L Monclo, però de l mteix mner que tothom vm presencir storts l'scens meteòric del nou prtit, r observem mb l mteix sorpres com h toct sostre tn ràpid i com en menys d'un ny de donr-se conèixer j està de bixd. És impossible generlitzr, i cdscú tindrà els seus motius per desconfir-hi, però després de prlr f uns dies mb un mdrileny i un gllec residents Londres que f mig ny em cntven les grndeses de Podemos, vig descobrir motius prou representtius: El mdrileny em dei: "Estic forç desencntt, perquè no veig que Pblo Iglesis tingui imtge de president d'Espny.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2015 20:13 h
L muntny de Mnu Ke és sgrd pels ndius hwins. Avui encr són un cinquen prt de l poblció de l’rxipèlg Hwii que formen prt dels Estts Units però tenen un règim d’utonomi. Teòricment els indígenes tenen dret decidir sobre lgunes terres, en especil si tenen un especil significt. Mnu Ke el té. L’ny 2012 es v presentr el projecte de l’noment “Telescopi de Trent Metres”, l’ny següent fou provt pel govern i el 2014 es vn inicir les obres l cim de l muntny. En cp cs es v consultr els indígenes hwins sobre el projecte.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2015 17:30 h
Que ICV no els surten els comptes, es not des de f temps. Primer els v pssr mb les colicions de cr les municipls: que si mb Podemos, que si mb l CUP, que si mb Procés Constituent, que si mb les escissions del PSC; finlment, cd poblció hn fet el que hn pogut en funció de les dinàmiques locls. Ar els pss el mteix mb el full de rut. Primer ens vren dir que no en volien sber res, de fulls de rut cp enlloc, i r tmbé s’hi punten mb el seu propi full de rut per l període electorl que s’inici mb les municipls del 24 de mig i h d’cbr en les eleccions generls de l trdor o l’hivern, pssnt pel mig pel 27-S.
Llegir-ne més
