1 d'abril de 2015 09:35 h
Un full (de rut) prou contundent (1/4/2015) Qun el 1575 v néixer l prròqui d’Arenys de Mr, com sufrgàni de l d’Arenys de Munt, v ésser per que l’ctivitt pesquer i de les drssnes j v dquirir importànci, tot fixnt-hi un poblció estble. Tnmteix, el progrés d’quest vil no v rribr fins que el rei Borbó, Crles III, el 1778, v promulgr el Decret de Lliure Comerç, que permeti ls ctlns, gudir d’igultt de condicions per comercir mb Amèric. El preu d’quest progrés v consistir pels seus beneficiris en mntenir un constnt servilisme i submissió l dictt espnyol.
Llegir-ne més
31 de març de 2015 20:12 h
Amb l perspectiv que un sol di dón, qulificr el precord entre CiU, ERC, ANC, Òmnium i AMI com històric potser és un pèl gosrt. És, com indic l prul ‘precord’, un prèvi per fer històri. Encr flt incorporr-hi l CUP, qui no se li h dont temps de recció per sumr-s’hi, i els ex-PSC sobirnistes MES i Avncem. A més, el document presentt és un full de rut, sí, però forç esquemàtic. Un pàgin i mitj que dón un pinzelld sobre quins sern els pssos prtir del 27-S, però no entr en detlls.
Llegir-ne més
31 de març de 2015 17:18 h
Slvdor Allende i Víctor Jr pssrn l històri per ser dues de les primeres víctimes mortls del neoliberlisme. De fet, des d’leshores, l neoliberlisme, li h clgut grns dosis de violènci i repressió per imposr-se rreu. A cs nostr, mb el desbllestment de l’Estt de dret, socil i de benestr que hvi permès socilitzr un xic l riques. El govern del PP sp perfectment que, per tl d’plicr les tesis neoliberls , és imprescindible dotr-se de les eines dients per controlr l indignció i l rebel·li ciutdn, ró per l qul cl retòrcer l democràci, bo i limitnt l llibertt d’expressió, de mnifestció i de reunió i institucionlitznt l’estt policil.
Llegir-ne més
31 de març de 2015 11:52 h
Hbemus full de rut per l independènci de Ctluny. Si us hig de ser sincer, m'h sorprès grtment veure l clredt mb l qul el text express l voluntt inequívoc d'inicir el procés cp l creció de l'estt ctlà independent. L mev incredulitt en certs sectors del sobirnisme em fei pensr que l brc del procés encr ens mrejri un mic més, i l veritt és que r mteix tenim dmunt l tul un document signt pels dos grns prtits ctlns i les entitts mjoritàries del pís que f impossible les segones lectures i molt difícil el putrmonisme.
Llegir-ne més
31 de març de 2015 10:58 h
L mss socil s’prim (31/3/2015) L irrupció de les pltformes de microfinnçment (com http://www.crowdfunding.ct) en moltes ctivitts socils està genernt un cnvi en els hàbits dels ciutdns. L’ctivitt ssocitiv, mb les quotes dels socis, és un form trdicionl d’inicir o mntenir un ctivitt comunitàri o d’interès col·lectiu. Des de mntenir senders oberts, fer certàmens històrics de prestigi, recuperr l memòri històric,... l constitució d’un ssocició er un primer ps per poder-ho plntejr, doncs per l vi dels ssocits s’obteni l suficient disposició de persones voluntàries per conseguir els fins socils i d’ingressos per frontr les despeses necessàries per conseguir els fins esttutris.
Llegir-ne més
31 de març de 2015 00:00 h
“Ctluñ, independiente en 18 meses si gnn los sobernists” (“El Mundo”), “Independence Dy” (“El Huffting Post”), “Ms y ERC declrrán en 18 meses l secesión si tienen myorí el 27-S” (“El Pís”). Mentre quí els nostres (de Frncesc-Mrc Álvro Alfred Bosch) obrien l’enèssim discussió bisntin (per irresoluble) sobre l llist únic, discretment, els secretris generls de Convergènci i Esquerr, i les principls entitts sobirnistes de l societt civil, tllven finlment el nus gordià de l sev discrepànci sobre el full de rut.
Llegir-ne més
30 de març de 2015 20:26 h
L sisen propost: UNA EDUCACIÓN AL SERVICIO DE LAS FAMILIAS. Es proposen grntir que les fmílies puguin prticipr en els processos de decisió en tot el que fecti l’educció dels seus fills. Un ltr de les seves grns mentides. L decisió que vren doptr els pres qun vren poder elegir l llengu dels seus fills no v ser respectd i es vren inventr un TIL ntididàctic, ntipedgògic i productor del mjor conflicte escolr de l històri. Es pot escriure un llibre si qulcú està interesst que se li demostri.
Llegir-ne més
30 de març de 2015 20:12 h
Sense fer soroll, mb l cvern il·lusiond pensnt que el sobirnisme v de bix gràcies l drrer CEO, i l prems i les tertúlies ctlnes despistdes ltre cop en l ternyin del debt sobre llistes unitàries sí/no; Ctluny f un ps més endvnt mb l signtur d’un precord entre CDC-RCt, ERC, ANC, Òmnium i AMI, que pretén proclmr l independènci de Ctluny, tl i com frn constr els prtits que es presenten com primer punt del seu progrm electorl el setembre. El text serà efectiu un vegd el president Ms convoqui formlment les eleccions del 27 de setembre.
Llegir-ne més
30 de març de 2015 20:08 h
Doblegr Ctluny, derrotr Ctluny, norrer Ctluny. Aquest és el primer objectiu de l’IBEX- 35 espnyolíssim, trvés del seu brç polític executor: Ciutdns . Per ltr bnd, s’h vist clrment Andlusi que l’opció, teòricment, rupturist de Podemos encr està molt verd, i, més, no és de fir. El biprtidisme l grn sud hispànic encr és molt fort. En qulsevol cs, es pos de mnifest que quí l’únic ruptur de debò, l veritble scsejd polític de l’Estt espnyol és l independènci de Ctluny.
Llegir-ne més
30 de març de 2015 11:12 h
Polític 1 dj Reltiu o pertnyent l polític. Els prtits polítics. Un diri polític. 2 Que ctu mb polític 2 2. 2 m i fPerson que s'ocup professionlment dels fers públics, de l polític. Er un polític excepcionl. Polític F 1 POLÍT Conjunt de teories sobre el govern de l societt i d'ctivitts pràctiques relciondes mb l gestió dels fers públics. "No som polítics i no volem fer polític" Estem visquen un dolç moment per l polític, un moment de cnvi i trnsformció, però tmbé estem siguen espectdors d'un espectcle grotesc d'eufemismes, perversions de mots i, l fi, d'un ptetisme repugnnt que no f més que denigrr l polític, l vell i cnsd polític.
Llegir-ne més
