31 de març de 2015 11:52 h
Hbemus full de rut per l independènci de Ctluny. Si us hig de ser sincer, m'h sorprès grtment veure l clredt mb l qul el text express l voluntt inequívoc d'inicir el procés cp l creció de l'estt ctlà independent. L mev incredulitt en certs sectors del sobirnisme em fei pensr que l brc del procés encr ens mrejri un mic més, i l veritt és que r mteix tenim dmunt l tul un document signt pels dos grns prtits ctlns i les entitts mjoritàries del pís que f impossible les segones lectures i molt difícil el putrmonisme.
Llegir-ne més
31 de març de 2015 10:58 h
L mss socil s’prim (31/3/2015) L irrupció de les pltformes de microfinnçment (com http://www.crowdfunding.ct) en moltes ctivitts socils està genernt un cnvi en els hàbits dels ciutdns. L’ctivitt ssocitiv, mb les quotes dels socis, és un form trdicionl d’inicir o mntenir un ctivitt comunitàri o d’interès col·lectiu. Des de mntenir senders oberts, fer certàmens històrics de prestigi, recuperr l memòri històric,... l constitució d’un ssocició er un primer ps per poder-ho plntejr, doncs per l vi dels ssocits s’obteni l suficient disposició de persones voluntàries per conseguir els fins socils i d’ingressos per frontr les despeses necessàries per conseguir els fins esttutris.
Llegir-ne més
31 de març de 2015 00:00 h
“Ctluñ, independiente en 18 meses si gnn los sobernists” (“El Mundo”), “Independence Dy” (“El Huffting Post”), “Ms y ERC declrrán en 18 meses l secesión si tienen myorí el 27-S” (“El Pís”). Mentre quí els nostres (de Frncesc-Mrc Álvro Alfred Bosch) obrien l’enèssim discussió bisntin (per irresoluble) sobre l llist únic, discretment, els secretris generls de Convergènci i Esquerr, i les principls entitts sobirnistes de l societt civil, tllven finlment el nus gordià de l sev discrepànci sobre el full de rut.
Llegir-ne més
30 de març de 2015 20:26 h
L sisen propost: UNA EDUCACIÓN AL SERVICIO DE LAS FAMILIAS. Es proposen grntir que les fmílies puguin prticipr en els processos de decisió en tot el que fecti l’educció dels seus fills. Un ltr de les seves grns mentides. L decisió que vren doptr els pres qun vren poder elegir l llengu dels seus fills no v ser respectd i es vren inventr un TIL ntididàctic, ntipedgògic i productor del mjor conflicte escolr de l històri. Es pot escriure un llibre si qulcú està interesst que se li demostri.
Llegir-ne més
30 de març de 2015 20:12 h
Sense fer soroll, mb l cvern il·lusiond pensnt que el sobirnisme v de bix gràcies l drrer CEO, i l prems i les tertúlies ctlnes despistdes ltre cop en l ternyin del debt sobre llistes unitàries sí/no; Ctluny f un ps més endvnt mb l signtur d’un precord entre CDC-RCt, ERC, ANC, Òmnium i AMI, que pretén proclmr l independènci de Ctluny, tl i com frn constr els prtits que es presenten com primer punt del seu progrm electorl el setembre. El text serà efectiu un vegd el president Ms convoqui formlment les eleccions del 27 de setembre.
Llegir-ne més
30 de març de 2015 20:08 h
Doblegr Ctluny, derrotr Ctluny, norrer Ctluny. Aquest és el primer objectiu de l’IBEX- 35 espnyolíssim, trvés del seu brç polític executor: Ciutdns . Per ltr bnd, s’h vist clrment Andlusi que l’opció, teòricment, rupturist de Podemos encr està molt verd, i, més, no és de fir. El biprtidisme l grn sud hispànic encr és molt fort. En qulsevol cs, es pos de mnifest que quí l’únic ruptur de debò, l veritble scsejd polític de l’Estt espnyol és l independènci de Ctluny.
Llegir-ne més
30 de març de 2015 11:12 h
Polític 1 dj Reltiu o pertnyent l polític. Els prtits polítics. Un diri polític. 2 Que ctu mb polític 2 2. 2 m i fPerson que s'ocup professionlment dels fers públics, de l polític. Er un polític excepcionl. Polític F 1 POLÍT Conjunt de teories sobre el govern de l societt i d'ctivitts pràctiques relciondes mb l gestió dels fers públics. "No som polítics i no volem fer polític" Estem visquen un dolç moment per l polític, un moment de cnvi i trnsformció, però tmbé estem siguen espectdors d'un espectcle grotesc d'eufemismes, perversions de mots i, l fi, d'un ptetisme repugnnt que no f més que denigrr l polític, l vell i cnsd polític.
Llegir-ne més
30 de març de 2015 10:38 h
“EL PARK” "El Prke" és un brri situt vuit Km. l sud de l ciutt de Vlènci, pertnyent l municipid'Alffr, encr que seprt del seu nucli urbà per dos Km., crreteres, vies del tren, gsoliner i centenrs d'nys; j que el brri nix com conseqüènci de l'emigrció dels seixnt, mb uns deu mil hbitnts i mb les crcterístiques dels brris dormitoris de l'èpoc, inclos l seu problemàtic socil. “KOL.LECTIUS” Al desembre de 1.985 nix el primer “Kolectivo de l Koordinr del prke” i posen en mrx principis dels 90 el projecte comunitri que port per nom “Nosotr@s_mism@s”, crcteritzt més de donr l llnd sense qurter ls seus conveïns i qui pssv per cí, mb lgrvies i insinucions obscenes l vid, per l recuperció d'espis i recursos que vn ser propits per l'dministrció de l'Estt l ciutdni, plntejnt l seugestió comunitàri, ciutdn i socil, és dir mb els senyls d'identitt de l'utogestió comunitàri.
Llegir-ne més
30 de març de 2015 10:26 h
Amb el rebuig republicà, l setmn pssd el PP v fer el cim de l recció: nou Codi Penl, llei mordss i noves mesures ntiterroristes. Anem pms. Qunt l Codi Penl, que quedi clr que es trct d'unreform encunyd des del populisme punitiu d’greujment constnt de les penes i cptiu del senscionlisme d’lguns mitjns. Es trct, dit rs i curt, d’un reform que signific un retrocés en drets i llibertts enorme en incorporr l supressió de les fltes, és dir un enduriment del sistem penl, introdueix l cden perpètu i, més, incorpor mesures de segurett que restrn desvinculdes de l pen.
Llegir-ne més
30 de març de 2015 10:25 h
A Vinròs vn ser moltes les persones que es vren desplçr Al Principt, mjoritàriment ho feren empesos pels estrlls que fer l fil·loxer en questes terres on l producció de rïm per fer vi o igurdent o les feines del cmp eren l’ocupció principl dels seus pobldors. Els seguiren els mriners. Els mriners sobretot pescdors que nven l bou o l srdin s’estbliren mjoritàriment l “Brcelonet”on tenen un crrer que duu el nom de Vinròs, quest immigrció, que fou molt fort bocà pobles com Vinròs i Albocàsser formr les seves pròpies colònies per les festes i celebrcions.
Llegir-ne més
