20 d'abril de 2015 17:32 h
Benvolgut Sr. Josep Mri Pelegrí, Conseller d’Agricultur, Rmderi, Pesc, Alimentció i Medi Nturl, som un grup de pstors i pstores de Ctluny que ens posem en contcte mb vostè mitjnçnt quest crt, lhor que l difonem públicment l conjunt de l societt en generl, per intentr explicr-li els nostres temors i espernces vers l futur de l rmderi extensiv i de l continuïtt i relleu genercionl de l’ofici de pstor. Ho escrivim mb desconfinç i por, l mteix que compny l mjori d’quells qui immersos en un sistem d’juts públics per sobreviure segueixen vivint un present i un futur incert.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 14:34 h
El di de Snt Jordi és el di del llibre. S'h trit quest dt, no ps perquè quest di Snt Jordi, l’honorble cvller, v slvr l princes del drc, sinó per ser l dt en què vn morir Cervntes i Shkespere. Però nem pms, Miguel de Cervntes v morir el 22 d'bril de 1616, i en el 23 v ser el seu enterrment. Altrment, el 23 bril 1616 v morir Willim Shkespere sí, però segons el clendri julià que encr imperv Anglterr, segons el clendri gregorià (l'ctul), el genil escriptor nglès v morir el 3 de mig de 1616, només uns dies després que Cervntes.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 13:41 h
El divendres psst, com cd divendres, es v reunir el Consell de Ministres de l’Estt Espnyol. Aquest òrgn v decidir entre d’ltres coses crregr-se l Comissiont per l Trnsició Ncionl que recentment h noment el President Artur Ms. Segons l’Estt, l Generlitt té un mes per fer for Crles Viver Pi-Sunyer i les seves funcions que j hvi inicit coordinnt els diferents Deprtments de l Generlitt de cr preprr les estructures d’Estt grdulment d’quí l independènci de Ctluny en cs que ixí ho decideixin els ciutdns el di 27 de setembre.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 08:32 h
Les confisccions s’hn de retornr (17/4/2015) L’Estt espnyol, mitjnçnt l Llei de Responsbilitts Polítiques, de 9 de febrer de 1939, v confiscr tots els bens i drets de les entitts i orgnitzcions declrdes for de l llei. Aquest confiscció teni com beneficiri l’Estt espnyol. Ar, 76 nys després, encr no s’h fet justíci, i només els prtits polítics i els sindicts hn ssolit un mínim compensció. Tot l rest d’entitts i grupcions civils, principlment ctlnes i bsques, pel fet de quedr unilterlment for de l llei, per l vi militr de l repressió i l persecució, vn quedr totlment desposseïdes, no sols dels seus bens i drets mobles, sinó tmbé de les seves propietts immobiliàries com seus o edificis.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 01:11 h
De tots colors i de tot men N’hi h per tothom i de ben segur que n’hi h mes que un foc no en cremri si prlem de lldres, poques vergonyes, estfdors i ml nscuts; qun en mes d’un ocsió he dit” que qui es dedic l polític , vetll mes per els seus interessos que per els meus com ciutdà”, es un relitt cd di mes clr; però lo mes llstimós d’quest situció ,es que l corrupció s’hgi instl-lt en el cor de l’dministrció i de les entitts de control i del govern, que s’limenten mb els impostos que de form indiscrimind, pguem els que no podem mgr res d’llò que tnt ens costt de gunyr , sigui bens immobles o sigui un sou o un pensió.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 00:32 h
Srs. de CATMÈDIA Us dirigeixo quest crt dins d'quest bloc que tinc obert l vostre diri digitl, j que no sé qui sou ni on sou. Qun pitges l finl del diri on pos: Qui som, només surt Ctmèdi, crrer Fonollr 14 i un telèfon. Telèfon que no contest mi i un dreç (Fonollr 14) l qul com jubilt que sóc i que tinc tot el temps del món (mentre no s'cbi), vig nr-hi un di i vig trobr un grn sl mb diverses tules; preguntnt un noi que ocupv un d'questes tules si trebllv per DIRECTE.Ct, v contestr-me que no, que ell trebllv per un ltr empres i que DIRECTE.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 00:26 h
Entre els mil i un prnys procedimentls dels dversris de l plen llibertt de Ctluny, drrerment, excel·leix un que els opindors de l’sttu quo repeteixen tort i dret: que cl un mjori reforçd per endegr el procés d’independènci. Després d’hver mnifestt tots els inconvenients del món ls tretze intents de mjories ctlnes de demnr l’utoritzció d’un referèndum pel Govern espnyol (perquè qun ho demnàvem deien que j sbíem que Mdrid ens diri que no; es veu que no com r que el demnen ells i sembl tn vible); després d’hver critict que l’intentéssim fer lmenys tolert (no teni prou grnties democràtiques); doncs r, result que tmpoc estn d’cord que puguem votr l’inici o no del procés d’independènci d’cord mb les regles (escons que fn mjori) d’unes eleccions l Prlment de Ctluny, que són les úniques que (de moment, si no les suspenen), sembl que ens deixen fer.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2015 21:59 h
Abns-d’hir, l’ANC reprti 100.000 diris grtuïts en ctlà i cstellà punts estrtègics, mb propgnd independentist. Ahir, Societt Civil Ctln reprti 10.000 pmflets l Cmp Nou coincidint mb el Brç-Vlènci. Diuen que vn tenir molt bon collid entre els ficionts che. Llàstim, l’èxit hvi de ser entre els ficionts ctlns, que sern els que votrn el 27S, però bon intent. L’entitt unionist prepr un cció similr per l finl de Cop de futbol. Des de l Monclo, divendres vn fer un ltr cció: el consell de ministres v provr envir un requeriment l Generlitt per què elimini el càrrec de Comissiont del Govern per l Trnsició Ncionl que el govern ctlà h cret recentment, perquè Viver Pi-Sunyer pugui desenvolupr l sev tsc.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 22:55 h
Aquell Espny que 'v bien' j és històri. Aquell Espny que no donv motius prents l societt ctln per fer el ps cp l independènci j f temps que no existeix. Aquell Espny que construï un fçn fet de totxo per enredr els ciutdns j h psst millor vid. J f nys que les prets mestres d'quell Estt j hn començt cure. I mb elles, un dels seus grns rquitectes: Rodrigo Rto. Qui v ser ministre d'Economi d'Aznr durnt vuit nys h vist l sev crrer enfonsr-se qun quest setmn s'h sbut que l'investiguen per blnqueig de cpitls i evsió fiscl.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 20:41 h
Del 13 l 16 d’bril s’h dut terme l Setmn de Mobilitzció Indígen l Brsil. H estt orgnitzd per l’Articulção dos Povos Indígens do Brsil (APIB). Aquest orgnitzció, cred f més d’un dècd, s’h convertit en l punt de llnç de les reivindiccions de les prop de 200 ncions indígenes del Brsil. En conjunt conformen un 0,4 % de l poblció. Mlgrt l poc rellevànci en termes quntittius, els indígenes són un element clu de l societt. De fet, són un element essencil per l pervivènci del plnet doncs preserven prt de l’Amzones, el pulmó de l Terr.
Llegir-ne més
