20 d'abril de 2015 08:32 h
Les confisccions s’hn de retornr (17/4/2015) L’Estt espnyol, mitjnçnt l Llei de Responsbilitts Polítiques, de 9 de febrer de 1939, v confiscr tots els bens i drets de les entitts i orgnitzcions declrdes for de l llei. Aquest confiscció teni com beneficiri l’Estt espnyol. Ar, 76 nys després, encr no s’h fet justíci, i només els prtits polítics i els sindicts hn ssolit un mínim compensció. Tot l rest d’entitts i grupcions civils, principlment ctlnes i bsques, pel fet de quedr unilterlment for de l llei, per l vi militr de l repressió i l persecució, vn quedr totlment desposseïdes, no sols dels seus bens i drets mobles, sinó tmbé de les seves propietts immobiliàries com seus o edificis.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 01:11 h
De tots colors i de tot men N’hi h per tothom i de ben segur que n’hi h mes que un foc no en cremri si prlem de lldres, poques vergonyes, estfdors i ml nscuts; qun en mes d’un ocsió he dit” que qui es dedic l polític , vetll mes per els seus interessos que per els meus com ciutdà”, es un relitt cd di mes clr; però lo mes llstimós d’quest situció ,es que l corrupció s’hgi instl-lt en el cor de l’dministrció i de les entitts de control i del govern, que s’limenten mb els impostos que de form indiscrimind, pguem els que no podem mgr res d’llò que tnt ens costt de gunyr , sigui bens immobles o sigui un sou o un pensió.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 00:32 h
Srs. de CATMÈDIA Us dirigeixo quest crt dins d'quest bloc que tinc obert l vostre diri digitl, j que no sé qui sou ni on sou. Qun pitges l finl del diri on pos: Qui som, només surt Ctmèdi, crrer Fonollr 14 i un telèfon. Telèfon que no contest mi i un dreç (Fonollr 14) l qul com jubilt que sóc i que tinc tot el temps del món (mentre no s'cbi), vig nr-hi un di i vig trobr un grn sl mb diverses tules; preguntnt un noi que ocupv un d'questes tules si trebllv per DIRECTE.Ct, v contestr-me que no, que ell trebllv per un ltr empres i que DIRECTE.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 00:26 h
Entre els mil i un prnys procedimentls dels dversris de l plen llibertt de Ctluny, drrerment, excel·leix un que els opindors de l’sttu quo repeteixen tort i dret: que cl un mjori reforçd per endegr el procés d’independènci. Després d’hver mnifestt tots els inconvenients del món ls tretze intents de mjories ctlnes de demnr l’utoritzció d’un referèndum pel Govern espnyol (perquè qun ho demnàvem deien que j sbíem que Mdrid ens diri que no; es veu que no com r que el demnen ells i sembl tn vible); després d’hver critict que l’intentéssim fer lmenys tolert (no teni prou grnties democràtiques); doncs r, result que tmpoc estn d’cord que puguem votr l’inici o no del procés d’independènci d’cord mb les regles (escons que fn mjori) d’unes eleccions l Prlment de Ctluny, que són les úniques que (de moment, si no les suspenen), sembl que ens deixen fer.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2015 21:59 h
Abns-d’hir, l’ANC reprti 100.000 diris grtuïts en ctlà i cstellà punts estrtègics, mb propgnd independentist. Ahir, Societt Civil Ctln reprti 10.000 pmflets l Cmp Nou coincidint mb el Brç-Vlènci. Diuen que vn tenir molt bon collid entre els ficionts che. Llàstim, l’èxit hvi de ser entre els ficionts ctlns, que sern els que votrn el 27S, però bon intent. L’entitt unionist prepr un cció similr per l finl de Cop de futbol. Des de l Monclo, divendres vn fer un ltr cció: el consell de ministres v provr envir un requeriment l Generlitt per què elimini el càrrec de Comissiont del Govern per l Trnsició Ncionl que el govern ctlà h cret recentment, perquè Viver Pi-Sunyer pugui desenvolupr l sev tsc.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 22:55 h
Aquell Espny que 'v bien' j és històri. Aquell Espny que no donv motius prents l societt ctln per fer el ps cp l independènci j f temps que no existeix. Aquell Espny que construï un fçn fet de totxo per enredr els ciutdns j h psst millor vid. J f nys que les prets mestres d'quell Estt j hn començt cure. I mb elles, un dels seus grns rquitectes: Rodrigo Rto. Qui v ser ministre d'Economi d'Aznr durnt vuit nys h vist l sev crrer enfonsr-se qun quest setmn s'h sbut que l'investiguen per blnqueig de cpitls i evsió fiscl.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 20:41 h
Del 13 l 16 d’bril s’h dut terme l Setmn de Mobilitzció Indígen l Brsil. H estt orgnitzd per l’Articulção dos Povos Indígens do Brsil (APIB). Aquest orgnitzció, cred f més d’un dècd, s’h convertit en l punt de llnç de les reivindiccions de les prop de 200 ncions indígenes del Brsil. En conjunt conformen un 0,4 % de l poblció. Mlgrt l poc rellevànci en termes quntittius, els indígenes són un element clu de l societt. De fet, són un element essencil per l pervivènci del plnet doncs preserven prt de l’Amzones, el pulmó de l Terr.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 20:17 h
És denigrnt i, lhor, demolidor l polític del PP en l’àmbit de Justíci. De fet, l propost de privtitzció del Registre Civil és bsolutment regressiv. El Registre Civil és un servei públic, per excel•lènci, que h de continur en l’àmbit de l’Administrció de Justíci. L reform que pretén portr terme el govern centrl és un utèntic fru, polític i socil, j que per efectur uns tràmits, de serveis bàsics, s’huri de pgr.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 16:16 h
El psst 13 d’bril, 37 poblcions de Ctluny –sobretot municipis del Bix Llobregt i el Cmp de Trrgon- v tenir lloc un simulcre de risc químic; en què es vn posr en mrx 84 lrmes de l xrx d’vís de risc químic del Pl d’Emergènci Exterior del Sector Químic, el Plseqc, que vn sonr correctment; l prov v ser un èxit. Ar bé, existeix un poblció que no té indústri químic, però que s’huri d’hver fegit quest simulcre. Aquest poblció és Portbou, l nord-est de l’Alt Empordà.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 15:20 h
L’incpç 5 Cinquen prt Al mtí el v desvetllr l infermer qun v córrer les cortines. El corriment es v emportr l’opcitt de l’hbitció, l moment v dir mb veu forç fin: —Si tens dolor, el portré uns clmnts. —Gràcies… No cl, de debò —v contestr. Pressenti. Intuï, mss fins i tot, que podri ser ell, tot i no hver-l sentit prlr mi. No l v mirr, j que estv gitt de costt contemplnt les rtlles que el sol sortint dibuixv en l pret mig tronj. Per fi, es v girr pleret lhor que l mirv de reüll.
Llegir-ne més
