19 d'abril de 2015 21:59 h
Abns-d’hir, l’ANC reprti 100.000 diris grtuïts en ctlà i cstellà punts estrtègics, mb propgnd independentist. Ahir, Societt Civil Ctln reprti 10.000 pmflets l Cmp Nou coincidint mb el Brç-Vlènci. Diuen que vn tenir molt bon collid entre els ficionts che. Llàstim, l’èxit hvi de ser entre els ficionts ctlns, que sern els que votrn el 27S, però bon intent. L’entitt unionist prepr un cció similr per l finl de Cop de futbol. Des de l Monclo, divendres vn fer un ltr cció: el consell de ministres v provr envir un requeriment l Generlitt per què elimini el càrrec de Comissiont del Govern per l Trnsició Ncionl que el govern ctlà h cret recentment, perquè Viver Pi-Sunyer pugui desenvolupr l sev tsc.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 22:55 h
Aquell Espny que 'v bien' j és històri. Aquell Espny que no donv motius prents l societt ctln per fer el ps cp l independènci j f temps que no existeix. Aquell Espny que construï un fçn fet de totxo per enredr els ciutdns j h psst millor vid. J f nys que les prets mestres d'quell Estt j hn començt cure. I mb elles, un dels seus grns rquitectes: Rodrigo Rto. Qui v ser ministre d'Economi d'Aznr durnt vuit nys h vist l sev crrer enfonsr-se qun quest setmn s'h sbut que l'investiguen per blnqueig de cpitls i evsió fiscl.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 20:41 h
Del 13 l 16 d’bril s’h dut terme l Setmn de Mobilitzció Indígen l Brsil. H estt orgnitzd per l’Articulção dos Povos Indígens do Brsil (APIB). Aquest orgnitzció, cred f més d’un dècd, s’h convertit en l punt de llnç de les reivindiccions de les prop de 200 ncions indígenes del Brsil. En conjunt conformen un 0,4 % de l poblció. Mlgrt l poc rellevànci en termes quntittius, els indígenes són un element clu de l societt. De fet, són un element essencil per l pervivènci del plnet doncs preserven prt de l’Amzones, el pulmó de l Terr.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 20:17 h
És denigrnt i, lhor, demolidor l polític del PP en l’àmbit de Justíci. De fet, l propost de privtitzció del Registre Civil és bsolutment regressiv. El Registre Civil és un servei públic, per excel•lènci, que h de continur en l’àmbit de l’Administrció de Justíci. L reform que pretén portr terme el govern centrl és un utèntic fru, polític i socil, j que per efectur uns tràmits, de serveis bàsics, s’huri de pgr.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 16:16 h
El psst 13 d’bril, 37 poblcions de Ctluny –sobretot municipis del Bix Llobregt i el Cmp de Trrgon- v tenir lloc un simulcre de risc químic; en què es vn posr en mrx 84 lrmes de l xrx d’vís de risc químic del Pl d’Emergènci Exterior del Sector Químic, el Plseqc, que vn sonr correctment; l prov v ser un èxit. Ar bé, existeix un poblció que no té indústri químic, però que s’huri d’hver fegit quest simulcre. Aquest poblció és Portbou, l nord-est de l’Alt Empordà.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 15:20 h
L’incpç 5 Cinquen prt Al mtí el v desvetllr l infermer qun v córrer les cortines. El corriment es v emportr l’opcitt de l’hbitció, l moment v dir mb veu forç fin: —Si tens dolor, el portré uns clmnts. —Gràcies… No cl, de debò —v contestr. Pressenti. Intuï, mss fins i tot, que podri ser ell, tot i no hver-l sentit prlr mi. No l v mirr, j que estv gitt de costt contemplnt les rtlles que el sol sortint dibuixv en l pret mig tronj. Per fi, es v girr pleret lhor que l mirv de reüll.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 00:05 h
TEMPS PERDUT F nys en l mev edt lborl trebllnt de vitjnt qun nv ls eroports i esperv l'vís per embrcr l'vió, sempre pensv en l quntitt d'hores perdudes per l gent pel simple fet de volr. Tmbé penso el mteix qun hig d'nr l metge o buscr medicments l meu Cp, j que és un temps perdut que podríem estlvir-nos si tot plegt estigués més coordint. Ar, que estic jubilt i tinc tot el temps del món per observr i pensr mb més deteniment, veig que hi h un ltre col·lectiu que tmbé perd el temps (hores i més hores) en comptes d'profitr-lo en benefici de tots nosltres.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2015 00:00 h
“L corrupción es un ml inherente todo gobierno que no está controldo por l opinión públic”. Ludwig von Mises. Economist, historidor, filósofo y escritor liberl ustrico (1881-1973) L corrupción sedi l obstindo Prtido Populr. Y está inquieto por ls consecuencis de ello, en un ño cujdo de cits electorles. Especilmente se not por l mner en que el Gobierno mniobr pr distncirse de Rodrigo Rto e intent controlr los efectos del nuevo escándlo. Est impresión prticulr no se disip con l pequeñ colección de nimieddes con l que el ministro de Hciend, Cristóbl Montoro, obsequió yer los periodists.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2015 20:35 h
El tlent ortori de Sor Lucí Crm, escollid hir l vespre Ctln de l’ny 2014, es v fer evident en un gl que TV3 es v treure de sobre ràpidment ls ulls de l gent que encr no sbi qui er. Hver-li torgt quest premi h estt tot un encert, i ens n’hem de sentir orgullosos, cr és un premi molt més merescut que en temps de Mnuel de Mdre, que sempre em ve l cp i mi no he cbt d’entendre per què se li v donr el premi. Seguint mb ssumptes religiosos, Durn i Lleid h fet un ps més cp l desconnexió orgànic de tot el que té veure mb CiU i UDC.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2015 16:21 h
Es indubtble que des del centre (diguem l’estt) sempre hn intentt l nostr frgmentció lingüístic i ncionl. Sempre hn procurt (mb un èxit reltiu) per tots els mitjns possibles dir i sobretot diferencir les diferents modlitts de l nostr llengu per ixí poder desfer el nostre pís. L frgmentció dministrtiv de l nostr àre idiomàtic és un fet i és un problem. Andorr, Ctluny, les Illes, el Pís Vlencià, l Ctluny del Nord, l Frnj d’Argó, l’Alguer i el Crxe: vuit situcions ben diferents, leglment, des de l’òptic sociolingüístic i pel que f l consciènci de l unitt de l llengu.
Llegir-ne més