20 d'abril de 2015 20:18 h
Per començr, és innegble que Ctluny viu r un dels moments més importnts de l sev històri: h de decidir si vol o no constituir-se en estt independent. Més trd o més d’hor, els ciutdns sern convocts les urnes en referèndum per mnifestr lliurment l sev voluntt. I ixò exigeix un debt públic mdur, serà i respectuós entre els prtidris del sí i els del no. Un debt que permeti ls indecisos, que són molts, formr-se un opinió ben informd i obrr en conseqüènci. Per tots quells i quelles que consideren que prlr de l independènci no te cp sentit, que es trct d’un projecte sense grnties i que fuig d’frontr els problemes rels, quest escrit pretén explicr els motius poderosos per pensr que necessitem l’ein que només ens dón l independènci, que és bon i que vl l pen portr per ell.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 20:12 h
L’ctulitt d’vui ve mrcd per l tràgic circumstànci que j hurn seguit les notícies: l’ssssint d’un professor mns d’un lumne de 13 nys que dui un bllest, en un escol de Brcelon, i els diversos ferits que h ocsiont quest nen fins que no l’hn conseguit turr. L notíci h estt tnt colpidor que fins i tot els mitjns interncionls s’hi h boct. Des del Dietri, llncem el nostre misstge de condol, i un munt d’ànims ls fmilirs de les víctimes. Les fitxes del tuler que componen l grn prtid d’esccs que des de finls del 2012 disputen Ctluny i Espny, no s’hn mogut vui.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 18:12 h
Hgués pogut esser un fòrum eductiu, el que h orgnitzt recentment el PP, si s’hgués previst que hi intervinguessin especilistes en frcàs escolr, o en ltres spectes eductius, i s’hgués intentt que sortissin propostes perquè el nivell de frcàs dels escolrs de les Illes Blers no fos tn elevt, però hn fict l pot, com hn fet durnt tot l legisltur, com mínim en el sector de l’educció, qun, un vegd més hn demostrt que no poden o no volen treure l bny que tenen clvd en el seu projecTIL.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 17:32 h
Benvolgut Sr. Josep Mri Pelegrí, Conseller d’Agricultur, Rmderi, Pesc, Alimentció i Medi Nturl, som un grup de pstors i pstores de Ctluny que ens posem en contcte mb vostè mitjnçnt quest crt, lhor que l difonem públicment l conjunt de l societt en generl, per intentr explicr-li els nostres temors i espernces vers l futur de l rmderi extensiv i de l continuïtt i relleu genercionl de l’ofici de pstor. Ho escrivim mb desconfinç i por, l mteix que compny l mjori d’quells qui immersos en un sistem d’juts públics per sobreviure segueixen vivint un present i un futur incert.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 14:34 h
El di de Snt Jordi és el di del llibre. S'h trit quest dt, no ps perquè quest di Snt Jordi, l’honorble cvller, v slvr l princes del drc, sinó per ser l dt en què vn morir Cervntes i Shkespere. Però nem pms, Miguel de Cervntes v morir el 22 d'bril de 1616, i en el 23 v ser el seu enterrment. Altrment, el 23 bril 1616 v morir Willim Shkespere sí, però segons el clendri julià que encr imperv Anglterr, segons el clendri gregorià (l'ctul), el genil escriptor nglès v morir el 3 de mig de 1616, només uns dies després que Cervntes.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 13:41 h
El divendres psst, com cd divendres, es v reunir el Consell de Ministres de l’Estt Espnyol. Aquest òrgn v decidir entre d’ltres coses crregr-se l Comissiont per l Trnsició Ncionl que recentment h noment el President Artur Ms. Segons l’Estt, l Generlitt té un mes per fer for Crles Viver Pi-Sunyer i les seves funcions que j hvi inicit coordinnt els diferents Deprtments de l Generlitt de cr preprr les estructures d’Estt grdulment d’quí l independènci de Ctluny en cs que ixí ho decideixin els ciutdns el di 27 de setembre.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 08:32 h
Les confisccions s’hn de retornr (17/4/2015) L’Estt espnyol, mitjnçnt l Llei de Responsbilitts Polítiques, de 9 de febrer de 1939, v confiscr tots els bens i drets de les entitts i orgnitzcions declrdes for de l llei. Aquest confiscció teni com beneficiri l’Estt espnyol. Ar, 76 nys després, encr no s’h fet justíci, i només els prtits polítics i els sindicts hn ssolit un mínim compensció. Tot l rest d’entitts i grupcions civils, principlment ctlnes i bsques, pel fet de quedr unilterlment for de l llei, per l vi militr de l repressió i l persecució, vn quedr totlment desposseïdes, no sols dels seus bens i drets mobles, sinó tmbé de les seves propietts immobiliàries com seus o edificis.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 01:11 h
De tots colors i de tot men N’hi h per tothom i de ben segur que n’hi h mes que un foc no en cremri si prlem de lldres, poques vergonyes, estfdors i ml nscuts; qun en mes d’un ocsió he dit” que qui es dedic l polític , vetll mes per els seus interessos que per els meus com ciutdà”, es un relitt cd di mes clr; però lo mes llstimós d’quest situció ,es que l corrupció s’hgi instl-lt en el cor de l’dministrció i de les entitts de control i del govern, que s’limenten mb els impostos que de form indiscrimind, pguem els que no podem mgr res d’llò que tnt ens costt de gunyr , sigui bens immobles o sigui un sou o un pensió.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 00:32 h
Srs. de CATMÈDIA Us dirigeixo quest crt dins d'quest bloc que tinc obert l vostre diri digitl, j que no sé qui sou ni on sou. Qun pitges l finl del diri on pos: Qui som, només surt Ctmèdi, crrer Fonollr 14 i un telèfon. Telèfon que no contest mi i un dreç (Fonollr 14) l qul com jubilt que sóc i que tinc tot el temps del món (mentre no s'cbi), vig nr-hi un di i vig trobr un grn sl mb diverses tules; preguntnt un noi que ocupv un d'questes tules si trebllv per DIRECTE.Ct, v contestr-me que no, que ell trebllv per un ltr empres i que DIRECTE.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 00:26 h
Entre els mil i un prnys procedimentls dels dversris de l plen llibertt de Ctluny, drrerment, excel·leix un que els opindors de l’sttu quo repeteixen tort i dret: que cl un mjori reforçd per endegr el procés d’independènci. Després d’hver mnifestt tots els inconvenients del món ls tretze intents de mjories ctlnes de demnr l’utoritzció d’un referèndum pel Govern espnyol (perquè qun ho demnàvem deien que j sbíem que Mdrid ens diri que no; es veu que no com r que el demnen ells i sembl tn vible); després d’hver critict que l’intentéssim fer lmenys tolert (no teni prou grnties democràtiques); doncs r, result que tmpoc estn d’cord que puguem votr l’inici o no del procés d’independènci d’cord mb les regles (escons que fn mjori) d’unes eleccions l Prlment de Ctluny, que són les úniques que (de moment, si no les suspenen), sembl que ens deixen fer.
Llegir-ne més