14 d'abril de 2015 13:15 h
El nostre objectiu: rribr Snt Cecíli de Montserrt un divendres Snt. L' pinyment de cotxes que intentven pujr l monestir v ser forç considerble i vn gstr dues hores. Qulsevol micromoviment es trnsmeti d'un costt l'ltre de l cu. I qun més pinyts estven els vehicles, més es notven quests micromoviments. L conseqüent mcroconseqüènci v ser l’ incitció dels ocupnts dels vehicles sortir per cminr, prendre fotogrfies i fer ccions diverses, totes l més pur estil vcnces l pltj de qulsevol mes d'gost dels 80.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2015 12:16 h
Tenc el ml costum... o bo, d’interessr-me pels progrmes televisius que sseguren que tenen un grn udiènci. M’interess nlitzr l mev mner el per què d’itl grn interès per prt de nombrosos televidents. M’interess tmbé pel fet que quell progrm podrà ser un model de comportment per l gent que el veu, un model de pensment i un model ideològic que mrrà els enteniments de tnts de receptors embdlits i indefensos. No diuen que l’èxit de “Podemos” és un producte televisiu? No és cert que prtits com el PP, i d’ltres, qun comnden un televisió públic, l mnipulen de ml mner? Això mi em f pensr en l importànci que tenen lguns progrmes que, en principi, semblen inofensius i que treuen multituds.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2015 10:30 h
Enguny, eleccions l Regne Unit (14/4/2015) Les eleccions l prlment britànic del mes de mig j compten mb un importnt sorpres. Es trct de l’prició públic, mb inspirció electorl, de l’exprimer ministre Tony Blir (1953). L sev intervenció h consistit en lertr ls electors sobre el sentit del vot, en unes eleccions en que bàsicment hi h dmunt l tul els problemes de l immigrció mssiv i les condicions europees. Per tnt, quest líder lborist, de formció progressist, encrn, r mteix, un discurs enfrontt l sentiment populr existent entre un grn prt dels electors de l Grn Bretny.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 21:26 h
La paraula no és robatori o discriminació fiscal. La paraula més acurada per definir-ho és espoli estructural, amb premeditació i traïdoria.(Lluís de Manuel)
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 21:18 h
Avui di, mb els temps de procés i cnvi que experimentem rreu dels Pïsos Ctlns, cl fer un turd i observr mb perspectiv els esdeveniments dels quls en som testimonis. Des de l consult sobirnist relitzd el psst 2014 fins les dides de cdscun de les extensions geogràfiques incloses en l denominció territoril dels Pïsos Ctlns; l'vnç de l històri no s'tur, i som el poble qui l escrivim. No obstnt, questes fccions identitàries; juntment mb molts spectes del nostre di di, no hi serien possibles sense un dels drets més primris recollits de form implícit ls diversos postults dels Drets Humns: EL DRET A DECIDIR.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 21:12 h
El president Ms h fet vui un repssd lingüístic l seu homòleg espnyol en l inugurció de l cimer mediterràni que s’h fet vui Brcelon. Ms s’inflv com un pó mesur que explicv l’origen de l institució que presideix (1359) i que és un de les més ntigues d’Europ, per molt que ponent es pensin que bns de l Constitució de 1978 no existi. Ho fei intercnvint legrement l llengu ctln mb l’ngles, l cstelln i l frnces. Al seu torn, Mrino Rjoy fei un intervenció solment en cstellà on h pronuncit l prul “Espñ” unes qutre o cinc vegdes en els primers segons del seu prlment.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 21:04 h
L’Assemble Ncionl Ctln (ANC) l seu Full de rut 2015-2016 provt Lleid el psst diumenge 12 d’bril , consider que l societt ctln h d’estr preprd i disposd ctur, democràticment i pcífic, en qulsevol dels escenris polítics que es puguin rribr produir rrn de l convoctòri de les eleccions nticipdes previstes pel 27 de setembre d’enguny. Per l’ANC questes eleccions prenen un cràcter plebiscitri i constituent i en quest context preveu dos possibles escenris: En el primer, encr que no es v ser possible l celebrció de l consult del 9 de novembre psst mb les condicions legls pel seu ple reconeixement, les eleccions nticipdes sern l’inici del procés de constitució del nou Estt independent.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 20:50 h
Cd cop estic més convençut que entre tots ho hem de fer tot, i que l polític, si no l fs, te l fn (te l imposen). Aquests dos preceptes polítics històrics s’hurien de combinr -i plicr- en relció mb el precord del Full de rut del procés sobirnist mb l’objectiu de 2017. Lògicment, perquè l fit del 2017 sigui stisfctòri cl pssr mb l not més lt possible el vitl exmen del 27-S. És indispensble tenir sempre present que hem de lluitr perquè el projecte sigui gunydor.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 16:18 h
No pretenc fer un recensió del llibre de Lucien Febvre “Combts per l històri”. Aquest text trct sobre l Reil Acdèmi de l Històri (RAH) i el Diccionri Biogràfic Espnyol; no és un trebll científic d'un institució espnyol, ni de l sev obr. Frncisco Frnco, diuen r, serà definit com dictdor, però només en versió digitl. L RAH com ltres institucions d'quest nció espnyol, v continur mb membres de l'ntic règim frnquist. L continuïtt podri ser motiu de vàries coses com que no tinguessin responsbilitt polític, però fonmentlment és com conseqüènci de l continuïtt de l permnènci d'institucions, idees i prtits fins l dictdur Frnquist gràcies l Llei d'mnisti del 15 d'octubre de 1977 (Llei 47/1977, 15 d'octubre), on prt de quedr mnistits els opositors l dictdur Frnquist, quedven mnistits, els membres d'quest.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 14:44 h
És el que jo he dit j vries vegdes, i del que n'estic plenment convençut... L diferènci és que r veig que ho diu un polític que en el seu moment v ser un de les incitdores del fet i, ixò, j és un ltr cos. A finls del mes de mrç en diversos mitjns s'hn publict les mnifestcions de l senyor Espernz Aguirre dmeten que nr contr l'Esttut v ser un error, ixò si, sense perdre ocsió per recordr que llvors, el 2006, el president del seu prtit j er el senyor Rjoy i que v ser ell qui v estr l front de l'ofensiv contr l Norm ctln.
Llegir-ne més