Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
13 d'abril de 2015 21:26 h
Mapa de l'espoli fiscal als Països Catalans
La paraula no és robatori o discriminació fiscal. La paraula més acurada per definir-ho és espoli estructural, amb premeditació i traïdoria.(Lluís de Manuel)
Llegir-ne més
Cap comentari
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
13 d'abril de 2015 21:18 h
Més enllà del dret a decidir
Avui di, mb els temps de procés i cnvi que experimentem rreu dels Pïsos Ctlns, cl fer un turd i observr mb perspectiv els esdeveniments dels quls en som testimonis. Des de l consult sobirnist relitzd el psst 2014 fins les dides de cdscun de les extensions geogràfiques incloses en l denominció territoril dels Pïsos Ctlns; l'vnç de l històri no s'tur, i som el poble qui l escrivim. No obstnt, questes fccions identitàries; juntment mb molts spectes del nostre di di, no hi serien possibles sense un dels drets més primris recollits de form implícit ls diversos postults dels Drets Humns: EL DRET A DECIDIR.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
13 d'abril de 2015 21:12 h
Catalunya, Cataluña, Catalogne, Catalonia
El president Ms h fet vui un repssd lingüístic l seu homòleg espnyol en l inugurció de l cimer mediterràni que s’h fet vui Brcelon. Ms s’inflv com un pó mesur que explicv l’origen de l institució que presideix (1359) i que és un de les més ntigues d’Europ, per molt que ponent es pensin que bns de l Constitució de 1978 no existi. Ho fei intercnvint legrement l llengu ctln mb l’ngles, l cstelln i l frnces. Al seu torn, Mrino Rjoy fei un intervenció solment en cstellà on h pronuncit l prul “Espñ” unes qutre o cinc vegdes en els primers segons del seu prlment.
Llegir-ne més
Josep Lluís Sànchez Palacios
13 d'abril de 2015 21:04 h
Municipis per la independència
L’Assemble Ncionl Ctln (ANC) l seu Full de rut 2015-2016 provt Lleid el psst diumenge 12 d’bril , consider que l societt ctln h d’estr preprd i disposd ctur, democràticment i pcífic, en qulsevol dels escenris polítics que es puguin rribr produir rrn de l convoctòri de les eleccions nticipdes previstes pel 27 de setembre d’enguny. Per l’ANC questes eleccions prenen un cràcter plebiscitri i constituent i en quest context preveu dos possibles escenris: En el primer, encr que no es v ser possible l celebrció de l consult del 9 de novembre psst mb les condicions legls pel seu ple reconeixement, les eleccions nticipdes sern l’inici del procés de constitució del nou Estt independent.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
13 d'abril de 2015 20:50 h
La política és dura: la fas o te la fan
Cd cop estic més convençut que entre tots ho hem de fer tot, i que l polític, si no l fs, te l fn (te l imposen). Aquests dos preceptes polítics històrics s’hurien de combinr -i plicr- en relció mb el precord del Full de rut del procés sobirnist mb l’objectiu de 2017. Lògicment, perquè l fit del 2017 sigui stisfctòri cl pssr mb l not més lt possible el vitl exmen del 27-S. És indispensble tenir sempre present que hem de lluitr perquè el projecte sigui gunydor.
Llegir-ne més
Francesc Bonastre i Santolària
13 d'abril de 2015 16:18 h
Combats per la història
No pretenc fer un recensió del llibre de Lucien Febvre “Combts per l històri”. Aquest text trct sobre l Reil Acdèmi de l Històri (RAH) i el Diccionri Biogràfic Espnyol; no és un trebll científic d'un institució espnyol, ni de l sev obr. Frncisco Frnco, diuen r, serà definit com dictdor, però només en versió digitl. L RAH com ltres institucions d'quest nció espnyol, v continur mb membres de l'ntic règim frnquist. L continuïtt podri ser motiu de vàries coses com que no tinguessin responsbilitt polític, però fonmentlment és com conseqüènci de l continuïtt de l permnènci d'institucions, idees i prtits fins l dictdur Frnquist gràcies l Llei d'mnisti del 15 d'octubre de 1977 (Llei 47/1977, 15 d'octubre), on prt de quedr mnistits els opositors l dictdur Frnquist, quedven mnistits, els membres d'quest.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
13 d'abril de 2015 14:44 h
A bona hora
És el que jo he dit j vries vegdes, i del que n'estic plenment convençut... L diferènci és que r veig que ho diu un polític que en el seu moment v ser un de les incitdores del fet i, ixò, j és un ltr cos. A finls del mes de mrç en diversos mitjns s'hn publict les mnifestcions de l senyor Espernz Aguirre dmeten que nr contr l'Esttut v ser un error, ixò si, sense perdre ocsió per recordr que llvors, el 2006, el president del seu prtit j er el senyor Rjoy i que v ser ell qui v estr l front de l'ofensiv contr l Norm ctln.
Llegir-ne més
Èric Bertran
13 d'abril de 2015 13:23 h
Ens reafirmem en la feina feta i demà ho demostrarem en un gran acte
Sis dies j portem. Sis dies seguits reben tcs com Fundció Nous Ctlns, per sobirnistes, de l cvern mediàtic i ultr conservdor de l’Estt. El Ministre Fernández Diz s’hi h referit en qutre ocsions, el Ministre Mrgllo en un, el PPC en vries ocsions, portdes de diris en portem 4 o 5 directes o indirectes. En comencem estr un mic cnsts perquè tot el que es diu és mentid i el Ministre, instigdor d’quest cmpny de difmció, ho sp. Sp que menteix, sp que diu el que diu només per intentr fer ml.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
13 d'abril de 2015 12:09 h
Dues conferències acosten el periodisme de proximitat a professors i estudiants
L Fcultt de Comunicció Blnquern cull quest dimrts, 14 d’bril, l Conferènci Interuniversitàri sobre Periodisme de Proximitt i l Conferènci de futurs periodistes, on professors i estudints debtrn sobre l prems locl. Ambdues conferències, que tindrn continuïtt nul, estn orgnitzdes per l’Associció de Mitjns d’Informció i Comunicció (AMIC) mb l col·lborció de l Xrx Vives d’Universitts i el ptrocini de CixBnk. Així, de 9 14 h, l'Auditori de l Fcultt de Comunicció Blnquern (URL) se celebrrà l Conferènci Interuniversitàri sobre Periodisme de Proximitt, mb l qul es busc potencir les relcions entre les universitts dels territoris de prl ctln i crer un espi de trebll que permeti coordinr l docènci, l recerc i ltres temes relcionts mb el periodisme de proximitt.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
13 d'abril de 2015 08:42 h
Economia de guerra (13/4/2015)
Economi de guerr (13/4/2015) L Repúblic frnces h limitt els imports en efectiu fins 1000 euros prtir del setembre vinent. Aquest és un tendènci de tots els pïsos que lluiten contr l’evsió fiscl o el blnqueig de cpitls. Els diners corrents són nònims i per tnt cl limitr-ne el seu ús. No obstnt ixò, hi h molts àmbits econòmics, per dir-ho d’lgun mner, que queden for de l’bst del sistem electrònic finncer (pgments mb trnsferències, mb trgetes de crèdit o de dèbit,...). No sols entre el ciutdns insolvents o deutors, pels quls tenir un compte corrent és donr informció ls creditors públics, principlment, sobre un eventul ingrés (molt gent funcion mb moned per evitr l misèri bsolut si en el psst vn dquirir deutes o obligcions inssumibles), sinó tmbé per l vend mbulnt i itinernt.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs