13 d'abril de 2015 21:04 h
L’Assemble Ncionl Ctln (ANC) l seu Full de rut 2015-2016 provt Lleid el psst diumenge 12 d’bril , consider que l societt ctln h d’estr preprd i disposd ctur, democràticment i pcífic, en qulsevol dels escenris polítics que es puguin rribr produir rrn de l convoctòri de les eleccions nticipdes previstes pel 27 de setembre d’enguny. Per l’ANC questes eleccions prenen un cràcter plebiscitri i constituent i en quest context preveu dos possibles escenris: En el primer, encr que no es v ser possible l celebrció de l consult del 9 de novembre psst mb les condicions legls pel seu ple reconeixement, les eleccions nticipdes sern l’inici del procés de constitució del nou Estt independent.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 20:50 h
Cd cop estic més convençut que entre tots ho hem de fer tot, i que l polític, si no l fs, te l fn (te l imposen). Aquests dos preceptes polítics històrics s’hurien de combinr -i plicr- en relció mb el precord del Full de rut del procés sobirnist mb l’objectiu de 2017. Lògicment, perquè l fit del 2017 sigui stisfctòri cl pssr mb l not més lt possible el vitl exmen del 27-S. És indispensble tenir sempre present que hem de lluitr perquè el projecte sigui gunydor.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 16:18 h
No pretenc fer un recensió del llibre de Lucien Febvre “Combts per l històri”. Aquest text trct sobre l Reil Acdèmi de l Històri (RAH) i el Diccionri Biogràfic Espnyol; no és un trebll científic d'un institució espnyol, ni de l sev obr. Frncisco Frnco, diuen r, serà definit com dictdor, però només en versió digitl. L RAH com ltres institucions d'quest nció espnyol, v continur mb membres de l'ntic règim frnquist. L continuïtt podri ser motiu de vàries coses com que no tinguessin responsbilitt polític, però fonmentlment és com conseqüènci de l continuïtt de l permnènci d'institucions, idees i prtits fins l dictdur Frnquist gràcies l Llei d'mnisti del 15 d'octubre de 1977 (Llei 47/1977, 15 d'octubre), on prt de quedr mnistits els opositors l dictdur Frnquist, quedven mnistits, els membres d'quest.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 14:44 h
És el que jo he dit j vries vegdes, i del que n'estic plenment convençut... L diferènci és que r veig que ho diu un polític que en el seu moment v ser un de les incitdores del fet i, ixò, j és un ltr cos. A finls del mes de mrç en diversos mitjns s'hn publict les mnifestcions de l senyor Espernz Aguirre dmeten que nr contr l'Esttut v ser un error, ixò si, sense perdre ocsió per recordr que llvors, el 2006, el president del seu prtit j er el senyor Rjoy i que v ser ell qui v estr l front de l'ofensiv contr l Norm ctln.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 13:23 h
Sis dies j portem. Sis dies seguits reben tcs com Fundció Nous Ctlns, per sobirnistes, de l cvern mediàtic i ultr conservdor de l’Estt. El Ministre Fernández Diz s’hi h referit en qutre ocsions, el Ministre Mrgllo en un, el PPC en vries ocsions, portdes de diris en portem 4 o 5 directes o indirectes. En comencem estr un mic cnsts perquè tot el que es diu és mentid i el Ministre, instigdor d’quest cmpny de difmció, ho sp. Sp que menteix, sp que diu el que diu només per intentr fer ml.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 12:09 h
L Fcultt de Comunicció Blnquern cull quest dimrts, 14 d’bril, l Conferènci Interuniversitàri sobre Periodisme de Proximitt i l Conferènci de futurs periodistes, on professors i estudints debtrn sobre l prems locl. Ambdues conferències, que tindrn continuïtt nul, estn orgnitzdes per l’Associció de Mitjns d’Informció i Comunicció (AMIC) mb l col·lborció de l Xrx Vives d’Universitts i el ptrocini de CixBnk. Així, de 9 14 h, l'Auditori de l Fcultt de Comunicció Blnquern (URL) se celebrrà l Conferènci Interuniversitàri sobre Periodisme de Proximitt, mb l qul es busc potencir les relcions entre les universitts dels territoris de prl ctln i crer un espi de trebll que permeti coordinr l docènci, l recerc i ltres temes relcionts mb el periodisme de proximitt.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2015 08:42 h
Economi de guerr (13/4/2015) L Repúblic frnces h limitt els imports en efectiu fins 1000 euros prtir del setembre vinent. Aquest és un tendènci de tots els pïsos que lluiten contr l’evsió fiscl o el blnqueig de cpitls. Els diners corrents són nònims i per tnt cl limitr-ne el seu ús. No obstnt ixò, hi h molts àmbits econòmics, per dir-ho d’lgun mner, que queden for de l’bst del sistem electrònic finncer (pgments mb trnsferències, mb trgetes de crèdit o de dèbit,...). No sols entre el ciutdns insolvents o deutors, pels quls tenir un compte corrent és donr informció ls creditors públics, principlment, sobre un eventul ingrés (molt gent funcion mb moned per evitr l misèri bsolut si en el psst vn dquirir deutes o obligcions inssumibles), sinó tmbé per l vend mbulnt i itinernt.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2015 20:31 h
El procés s’està llrgnt i ixò h dont temps l’unionisme civil orgnitzr-se. Ciuddnos s’h engreixt de militnts i, tot i que Podemos hi h independentistes, l cúpul no ho és, ixí que el prtit no cturà com tl i serà un ltre obstcle. El més destcble, però, és l consolidció de les entitts ntisobirnistes com r Societt Civil Ctln, perquè hn judt posr en contcte defensores de l ptri Ctluny i ixò j està donnt lgun fruit. Per exemple, en els cercles ntiindependentistes s’h post de mod nomenr per escrit el procés de trnsició ncionl com “prusés”.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2015 13:52 h
Considerció prèvi: en pocs nys hem psst de no tenir cp full de rut cp l independènci tenir-ne tnts com prtits o entitts sobirnistes. Si cdscú té el "seu" full de rut, vol dir que Ctluny continu sense tenir full de rut cp l independènci. He fet un comprtiv dels següent fulls de rut: ANC, precord (CDC,RCt,ERC,ANC,AMI,OC), Solidritt (SI), CATN (informe 10, mrc de no col·lborció) i les CUP. És un exercici que recomno per sber de què es prl i per evitr discussions innecessàries. Resumiré quí les principls conclusions de l comprció: 1- L cndidtur únic o unitàri (estrictment prlnt) no s'entreveu com un tem imprescindible en les properes eleccions del 27S.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2015 12:15 h
És indiscutible que l snitt públic és un element clu de tot societt que es consideri democràtic i equilibrd. No hi h dubte que l snitt públic és un pilr essencil d’un estt del benestr, r en hores bixes. De fet, per exemple, l Regne Unit, tnt conservdors com lboristes, estn tenint molts problemes mb l snitt públic. A cs nostr, l degrdció de l snitt públic, i els cnts de siren privtitzdors del Conseller Boi Ruiz és l cus principl de l devlució i l pèrdu de credibilitt del procés sobirnist/independentist .
Llegir-ne més
