12 d'abril de 2015 20:31 h
El procés s’està llrgnt i ixò h dont temps l’unionisme civil orgnitzr-se. Ciuddnos s’h engreixt de militnts i, tot i que Podemos hi h independentistes, l cúpul no ho és, ixí que el prtit no cturà com tl i serà un ltre obstcle. El més destcble, però, és l consolidció de les entitts ntisobirnistes com r Societt Civil Ctln, perquè hn judt posr en contcte defensores de l ptri Ctluny i ixò j està donnt lgun fruit. Per exemple, en els cercles ntiindependentistes s’h post de mod nomenr per escrit el procés de trnsició ncionl com “prusés”.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2015 13:52 h
Considerció prèvi: en pocs nys hem psst de no tenir cp full de rut cp l independènci tenir-ne tnts com prtits o entitts sobirnistes. Si cdscú té el "seu" full de rut, vol dir que Ctluny continu sense tenir full de rut cp l independènci. He fet un comprtiv dels següent fulls de rut: ANC, precord (CDC,RCt,ERC,ANC,AMI,OC), Solidritt (SI), CATN (informe 10, mrc de no col·lborció) i les CUP. És un exercici que recomno per sber de què es prl i per evitr discussions innecessàries. Resumiré quí les principls conclusions de l comprció: 1- L cndidtur únic o unitàri (estrictment prlnt) no s'entreveu com un tem imprescindible en les properes eleccions del 27S.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2015 12:15 h
És indiscutible que l snitt públic és un element clu de tot societt que es consideri democràtic i equilibrd. No hi h dubte que l snitt públic és un pilr essencil d’un estt del benestr, r en hores bixes. De fet, per exemple, l Regne Unit, tnt conservdors com lboristes, estn tenint molts problemes mb l snitt públic. A cs nostr, l degrdció de l snitt públic, i els cnts de siren privtitzdors del Conseller Boi Ruiz és l cus principl de l devlució i l pèrdu de credibilitt del procés sobirnist/independentist .
Llegir-ne més
12 d'abril de 2015 10:38 h
Yeshi Kndo de 47 nys es v immolr, cremnt-se viv, ls crrers de Krdze (noment Gnzi pels xinesos) dimecres 8 d'bril. L religios protestv ixí, de form no violent, contr l'ocupció xines i demnv el dret decidir de l nció tibetn. Kndo v morir i el seu cos fou recollit per l polici d'ocupció xines. L'cció es v produir entre l presó i l comissri de l loclitt. Les utoritts s'hn negt, com és hbitul, entregr el seu cos l fmíli per evitr que pugui sber-se on serà enterrd i l'espi es converteixi en lloc de peregrintge.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 22:37 h
Segons un estudi de l Pltform per l Llengu, qutre grns empreses de l’Estt espnyol – Bnco Sntnder, Coc-Col, Nestlé i Dnone- es neguen etiquetr, i fer servir l llengu ctln en els seus productes i serveis, perquè firmen collir-se 340 disposicions i normtives lingüístiques que obliguen les empreses fer servir, exclusivment, Ctluny l llengu cstelln. L discriminció de l nostr llengu pròpi és espectculrment injust. Jo em pregunto: què hi diuen tot ixò tots quells que defensen el federlisme i el confederlisme, i rgumenten que l independènci no és necessàri ? Per què questes empreses no es fixen, per un moment, mb l legislció lingüístic de Suïss o Bèlgic ? Dvnt d’quest relitt tn rbitràri, colpidor i genocid és necessri, d’entrd, deixr ben clr que no existeix un igultt d’oportunitt entre el ctlà i el cstellà cs nostr.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 21:12 h
Demà es coneixerà l propost que f l’ANC pel proper 11S. Hi torn hver moltes especulcions mlgrt que sembl que totes les trvesses punten què s’intentrà omplir l Meridin de Brcelon. J es veurà. L qüestió però, és que ens trobem mb l mteix cnçonet de cd ny, i que ens defineix tnt bé com societt: bns de que es conegui l propost (posem per cs, l de l Meridin), els independentistes de sofà hipercrítics (lguns, dels propis moviments crítics de l’ANC!) j s’hn fnyt menystenir-l, i lliçonr-nos sobre què se supos que huríem d’estr fent (i f mesos –nys diri jo- que no hem deixt de fer) en quests moments.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 15:55 h
L’incpç 4 Qurt prt Trobv fltr gudir-ne mentre l contemplv. Ensopegri mb ell l’utobús en qulsevol moment. Es comportri de mner nturl, és clr. Suv només de pensr-hi. Endebdes s’enredv en dubtes i no sbi si ho vei del dret o de l’inrevés. En un no-res v decidir nr mb moto en comptes del número tretze. A poc poc v frenr l moto que es v turr drrere del mteix tretze prt en un semàfor en vermell. V voler vnçr-lo per l dret per un estret pssdís entre ell i l filer de cotxes prcts.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 14:46 h
En un inspirdíssim llicènci girebé poètic el compny de tuiter Aleix Slvns situv Ad Colu com l lideress del Prtit del Trebll de Kore del Nord Ctluny i l rebtejv com Ad Ko Lu. Vig sentir, jo, en el seu moment, un grn respecte per quest don que en l més cru crisi liderv l PAH i rrencv un notíci del que d'ltr mner segurment hgués psst girebé despercebut: el drm dels desnonments. L terrible crisi que ens h toct ptir h pivott socilment sobre uns punts de tensió morlment incceptbles.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 13:35 h
Ar i quí, vivim temps històrics un velocitt vertiginos, l qul cos provoc que un prt considerble de l nostr gent, encr, resti bocbdd i no entengui el que està succeint. Estem en un èpoc que cl ser pedgògics i, sobretot - en l mesures de les nostres possibilitts, - cl esgrimir ddes empíriques; j que lguns encr pensen, voltes mnipults per l brunete mediàtic, que ixò del dèficit fiscl - 18.000 milions d’euros que cd ny mrxen de Ctluny, per nr Mdrid, i que no tornen – és un “qüestió identitàri”; és dir, com un men de músic celestil: de cp de les mneres.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 11:36 h
(Crònic d’un presentció/homentge) El psst dijous 9 d’bril el professor i escriptor Jordi Tormo ens presentà el seu drrer llibre: “Ovidi Montllor, un obrer de l prul”. L’cte, que v tindre lloc l Tetre Principl d’Alcoi, ple de gom gom, es v convertir en un homentge l figur del cntutor lcoià, dintre dels ctes que l’Ajuntment h orgnitzt per commemorr l’Any Ovidi. Així, el món del tetre, de l cnçó, de l cultur, i el poble en generl, vn voler sumr-se quest presentció. I és que, com hem pogut consttt moltes vegdes, Ovidi v ser un person molt estimd, fins i tot per lguns dels sectors de l societt lcoin i vlencin poc prtidris d’llò que ell representv i per tot llò que lluitv.
Llegir-ne més
