12 d'abril de 2015 10:38 h
Yeshi Kndo de 47 nys es v immolr, cremnt-se viv, ls crrers de Krdze (noment Gnzi pels xinesos) dimecres 8 d'bril. L religios protestv ixí, de form no violent, contr l'ocupció xines i demnv el dret decidir de l nció tibetn. Kndo v morir i el seu cos fou recollit per l polici d'ocupció xines. L'cció es v produir entre l presó i l comissri de l loclitt. Les utoritts s'hn negt, com és hbitul, entregr el seu cos l fmíli per evitr que pugui sber-se on serà enterrd i l'espi es converteixi en lloc de peregrintge.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 22:37 h
Segons un estudi de l Pltform per l Llengu, qutre grns empreses de l’Estt espnyol – Bnco Sntnder, Coc-Col, Nestlé i Dnone- es neguen etiquetr, i fer servir l llengu ctln en els seus productes i serveis, perquè firmen collir-se 340 disposicions i normtives lingüístiques que obliguen les empreses fer servir, exclusivment, Ctluny l llengu cstelln. L discriminció de l nostr llengu pròpi és espectculrment injust. Jo em pregunto: què hi diuen tot ixò tots quells que defensen el federlisme i el confederlisme, i rgumenten que l independènci no és necessàri ? Per què questes empreses no es fixen, per un moment, mb l legislció lingüístic de Suïss o Bèlgic ? Dvnt d’quest relitt tn rbitràri, colpidor i genocid és necessri, d’entrd, deixr ben clr que no existeix un igultt d’oportunitt entre el ctlà i el cstellà cs nostr.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 21:12 h
Demà es coneixerà l propost que f l’ANC pel proper 11S. Hi torn hver moltes especulcions mlgrt que sembl que totes les trvesses punten què s’intentrà omplir l Meridin de Brcelon. J es veurà. L qüestió però, és que ens trobem mb l mteix cnçonet de cd ny, i que ens defineix tnt bé com societt: bns de que es conegui l propost (posem per cs, l de l Meridin), els independentistes de sofà hipercrítics (lguns, dels propis moviments crítics de l’ANC!) j s’hn fnyt menystenir-l, i lliçonr-nos sobre què se supos que huríem d’estr fent (i f mesos –nys diri jo- que no hem deixt de fer) en quests moments.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 15:55 h
L’incpç 4 Qurt prt Trobv fltr gudir-ne mentre l contemplv. Ensopegri mb ell l’utobús en qulsevol moment. Es comportri de mner nturl, és clr. Suv només de pensr-hi. Endebdes s’enredv en dubtes i no sbi si ho vei del dret o de l’inrevés. En un no-res v decidir nr mb moto en comptes del número tretze. A poc poc v frenr l moto que es v turr drrere del mteix tretze prt en un semàfor en vermell. V voler vnçr-lo per l dret per un estret pssdís entre ell i l filer de cotxes prcts.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 14:46 h
En un inspirdíssim llicènci girebé poètic el compny de tuiter Aleix Slvns situv Ad Colu com l lideress del Prtit del Trebll de Kore del Nord Ctluny i l rebtejv com Ad Ko Lu. Vig sentir, jo, en el seu moment, un grn respecte per quest don que en l més cru crisi liderv l PAH i rrencv un notíci del que d'ltr mner segurment hgués psst girebé despercebut: el drm dels desnonments. L terrible crisi que ens h toct ptir h pivott socilment sobre uns punts de tensió morlment incceptbles.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 13:35 h
Ar i quí, vivim temps històrics un velocitt vertiginos, l qul cos provoc que un prt considerble de l nostr gent, encr, resti bocbdd i no entengui el que està succeint. Estem en un èpoc que cl ser pedgògics i, sobretot - en l mesures de les nostres possibilitts, - cl esgrimir ddes empíriques; j que lguns encr pensen, voltes mnipults per l brunete mediàtic, que ixò del dèficit fiscl - 18.000 milions d’euros que cd ny mrxen de Ctluny, per nr Mdrid, i que no tornen – és un “qüestió identitàri”; és dir, com un men de músic celestil: de cp de les mneres.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 11:36 h
(Crònic d’un presentció/homentge) El psst dijous 9 d’bril el professor i escriptor Jordi Tormo ens presentà el seu drrer llibre: “Ovidi Montllor, un obrer de l prul”. L’cte, que v tindre lloc l Tetre Principl d’Alcoi, ple de gom gom, es v convertir en un homentge l figur del cntutor lcoià, dintre dels ctes que l’Ajuntment h orgnitzt per commemorr l’Any Ovidi. Així, el món del tetre, de l cnçó, de l cultur, i el poble en generl, vn voler sumr-se quest presentció. I és que, com hem pogut consttt moltes vegdes, Ovidi v ser un person molt estimd, fins i tot per lguns dels sectors de l societt lcoin i vlencin poc prtidris d’llò que ell representv i per tot llò que lluitv.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 10:49 h
Aquest cp de setmn, del 10 l 12 d’bril, es commemor Buchenwld , prop de Weimr Alemny, el 70 niversri de l’lliberment d’quest cmp de concentrció nzi de l Segon Guerr Mundil on h prticipt un delegció de l’Amicl de Muthusen i un grup de joves estudints ctlns. Vn visitr el memoril dels cmps de Buchenwld, el de Dor-Mittelbu (on en els seus túnels es fbricv coets i missils de detrucció mssiv...) i l’ntig fbric de forns cremtoris Topf&Söhne l vein ciutt d’Erfut. Tmbé prticiprn les cerimònies de l’niversri l’Appelpltz i l’cte d’inugurció de l pedr en memòri dels deportts espnyols i ctlns l Block 45.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2015 00:00 h
Decí el populr escritor y ordor Mrk Twin, que es mejor tener l boc cerrd y precer estúpido que brirl y disipr tod dud. Hce hor un pr de ños l líder de Unión, Progreso y Democrci (UPyD), Ros Díez, considerb un "insulto l inteligenci y l conjunto de los espñoles, vivn o no en Ctluñ," el simposio ‘Espñ contr Ctluñ, un mird históric’ (1714-2014) que se ib celebrr en el Centre d'Històri Contemporàni de Ctluny. Respecto este congreso, Ros Díez llego decir que "si no fuer porque es un insulto y un flt de respeto serí hst jocoso, pero no se puede tomr uno en brom ests coss, porque cundo se educ en l flci, eso tiene consecuencis muy negtivs como estmos viendo", ñdiendo "l finlidd del mismo es l pretensión de cmbir l histori y de intentr educr en l mentir, demás de en el odio, que es un cos muy trdicionl del ncionlismo ctlán”.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2015 21:55 h
H estt un decisió del governdor de Hwii després de les detencions de l setmn pssd. L protest en defens de l muntny de Mnu Ke segueix dempeus. Tot i que les obres per fer el telescopi més grn del món hn quedt turdes quest mesur és provisionl doncs el governdor, Dvid Ige, v nuncir dimrts que les obres quedven posposdes "un setmn". Mlgrt ixò el governdor h ofert "converses" ls militnts indigenistes i és possible que l decisió d'turr les obres tingui cotinuïtt. Un dels motius de l decisió institucionl d'turr les obres Mnu Ke h estt el fort ressò interncionl de l protest indígen mb lemes com "We re Mun Ke" o #ProtectMunKe.
Llegir-ne més
