13 de setembre de 2015 01:37 h
El lerrouxisme es coneix Ctluny en un temps determint, principis del segle XX: http://blogs.spiens.ct/socilsenxrx/2011/02/21/el-lerrouxisme--l-ctluny-d%E2%80%99inicis-del-segle-xx/ El populisme és el que vol defensr els interessos del poble, però que cb sent l'profitment de les spircions del poble per obtenir un benefici. Com? Mitjnçnt l polític fomentd en l utilitzció de mètodes emotius i irrcionls per estimulr els sentiments per cceptr promeses i progrmes d'cció imprcticbles.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2015 21:18 h
“¿Es o no un revolución? Y vosotros, izquierdists ¿por qué no l poyáis?” Es preguntv hir el professor Rmón Cotrelo. L veritt és que les declrcions dels líders de Ctluny Sí que es Pot –que hem d’nr trobr Mdrid- no ens juden trobr l respost. Errejón h contrpost, per exemple, l desobediènci civil del “Sí se puede” dvnt les grns mobilitzcions de l’ANC. I s’h quedt tnt mple. Pedro Sánchez, per l sev bnd, desconcert: "No és Espny qui rob sinó militnts de CDC". Bé, l prems teòricment d’esquerres vui provv d’mgr l ràbi en l sev recció.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2015 14:11 h
Independènci sí. No? 2 Segon prt Li gfo l mà, li fig un petó ls llvis. Com vs perdre l fein? Mir que n’ets de tnoc, sembl mentid. Tnco els ulls com un form d’enfrontr-me l por que sento. A mi em v doldre i em dol tnt impotènci dvnt l segurett d’ell. Millor que em deixi en pu. Em sepro mb lentitud i mb cruixits. Crec que t’grd enfrontr de cr l relitt, ixò sí, tergiversd. Per comodr-se millor em moc i, en ixecr el cp, veig bnderes qudribrrdes tringle blu mb estrell blnc i tringle groc mb estrell vermell.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2015 08:56 h
Primer s'h de gunyr l guerr (pcífic i democràtic) i després fer l revolució. A l'ny 1936, els nrquistes i el POUM, en contr del legítim govern de l Generlitt de Lluís Compnys, volien fer les dues coses lhor (gunyr l guerr i fer l revolució) i que v pssr : que es v perdre l guerr i, com regl, vàrem prtir qurnt, snguinis i uniformitzdors, nys de frnquisme feixist; fins i tot en quest 2015, desprès de qurnt nys de l mort del dictdor, encr sofrim diferents versions dels neofrnquisme.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2015 08:05 h
L utilitzció prtidist dels prells de l'Estt està culminnt quest setmn en l mobilitzció brroer de l judictur i en l'menç militr. El silenci o l tebior de l respost del progressisme espnyol i ctlà subltern demostr l incomoditt creixent de l sev posició polític./ L'esquerr i l dret subsidiàries hn repetit un error històric. Pensr que podrien singulritzr-se de l'ofensiv ntiindependentist de l'oligrqui espnyol, ccentunt l'enfrontment Ctluny, vestint-lo de socil. L'hn espifit.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2015 00:00 h
“Unidos por el sentido común”, es un frse que l ciuddní puede mnejr, y lo h hecho nteriormente, por estos lres, pr definir perfectmente lo ocurrido en l Did de este 11 de Septiembre de 2015. Aquí, en Ctluny, el president de l Generlitt, Artur Ms, h destcdo este 11S, el orgullo, l confinz, e ilusión que h generdo l multitudinri concentrción independentist y h reclmdo l Estdo que prque el orgullo imperil y deje de menzr con ls leyes como si los sobernists fuesen delincuentes. En un declrción institucionl trs hber recibido en el Plu de l Generlitt los orgnizdores de l movilizción en l venid Meridin de Brcelon con motivo de l Did, firmndo que "en l clle se influye pero en ls urns se decide".
Llegir-ne més
11 de setembre de 2015 23:31 h
Un riud de democràci, un gegntin fotogrfi de llibertt d’expressió, un mssiv mostr de reivindicció, d’il·lusió i de gnes de cnvi h ocupt l’Avingud Meridin de Brcelon. L mnifestció d’quest Did h estt un nov coreogrfi perfect executd per 1,4 milions de persones, segons l Guàrdi Urbn –l delegció del govern espnyol ho h reduït 550.000 tot intentnt-se utoengnyr-. Un multitud de gent vestid de color blnc dividid en 135 trms i equipd mb punters d’onze colors diferents –un color per cdscun dels eixos sobre els quls s’hurà de construir l Ctluny independent- h omplert de contingut polític l mrx.
Llegir-ne més
11 de setembre de 2015 10:29 h
TV3 h de compensr l'unionisme, segons l Junt Electorl Espnyol, uns genis de l democràci. Com que vui, que celebrem l'11 de setembre de 1714, qun Brcelon v perdre dvnt dels Borbons, que, per cert, vn llnçr 6000 bombes contr l ciutt (perquè r diguin lguns historidors espnyols que Felip V er un bon person), el cnl utonòmic retrnsmetrà un mnifestció històric, de més d'1 milió de persones, llvors cl compensr-ho. Oferim ltres dies (tmbé l trd, i tmbé en dies festius) temps ls prtits unionistes.
Llegir-ne més
11 de setembre de 2015 09:42 h
Podrà semblr prdoxl, però després d'un llrg cmí intentnt tpr el conflicte entre Ctluny i Espny en l'àmbit interncionl, el ministre espnyol d'fers exteriors continu mb l mteix líni, encr que h rebut cops importnts l sev polític, no s'h mogut formlment d'un mil·límetre en el menyspreu ls ctlns, l líni és “El procés ctlà no interess ningú”, ho h tornt deixr clr en un esmorzr electorl Brcelon on declr sense pudor ni rubor "el màxim èxit interncionl de l cndidtur de Junts pel Sí és el suport de l'1,1% dels congressistes esttunidencs.
Llegir-ne més
11 de setembre de 2015 09:04 h
Ahir, 10/09/2015, l'informtiu de 8TV de Cn Cuní v tornr ser infecte. Entrevistes polítics cstellno-espnyols per descreditr cs nostr, dogmtisme contr el procés i uns tertulins unionistes i ssimilcionistes que es pensen que són els "reis del mmbo". Un desstre en mjúscules. Mlurdment, Ctluny tenim un febles estructurl en relció mb uns mitjns de comunicció, tnt escrits com,sobretot, udiovisuls, rbiüdment ntisobirnistes i molt ncionlistes espnyols ( fvor d'un Espny centrlist de mtriu cstelln) .
Llegir-ne més
