13 de setembre de 2015 22:00 h
El progrm electorl de Junts pel Sí és molt clr respecte l’ssumpció de l vi unilterl per l proclmció de l independènci i l’estbliment de l’Estt Ctlà en els propers divuit mesos de legisltur, prtir del 27S. Amb detll es defineixen l progrm els pssos i l temporitzció d’quest unilterlitt: l implementció del progrm electorl en cp cs excedirà els 18 mesos previstos de legisltur; després de preprr un sèrie d’estructures d’Estt es procedirà proclmr l independènci; quest proclmció signific l desconnexió respecte l’ordenment jurídic espnyol; en el cs que l’Estt espnyol bloquegi l’utogovern de Ctluny el Govern i el Prlment procedirn l proclmció de l independènci i l’provció de l Llei de trnsitoriett jurídic; i que en primer lloc es proclm l independènci i després, j com estt independent, es procedeix redctr l Constitució -corregint-se ixí nteriors fulls de rut on es prevei l redcció de l Constitució encr essent un comunitt utònom, un fet contrdictori en si mteix tès que només qun s’ssoleix l independènci es pot cridr tot l ciutdni (tnt l que estv fvor de l independènci com l que estv en contr) votr en les eleccions constituents del nou Estt-.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2015 21:09 h
Mrgllo, després de l'èxit rotund en impedir l interncionlitzció d'unes eleccions que només són utonòmiques, i de les que prlen Merkel, Cmeron i el Congrés dels EUA, propos que trspssin Ctluny l'IRPF i els impostos del tbc i l'lcohol. I un reform constitucionl exprés per Ctluny. En l mteix conferènci però h reconegut que l'Estt rrib trd i que el problem ctlà és etern. I quest és el ministre més liberl; i h flt temps, perquè els ltres prtits del bloc espnyolist, PSOE i C's, el critiquin.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2015 20:36 h
Aquest 15 de setembre els h rribt l’hor d’encrr-se un judici penl, ls qutre joves detenguts Bunyol el 28 de mig de 2012 per l guàrdi civil, per un supost delicte de desobediènci greu l’utoritt. Com si fossin criminls, l’cusció fiscl demn per cd un d’ells 1 ny de presó (en Mts només v ser condemnt 9 mesos per un vertder delicte de tràfic d’influències, en què v jugr mb tots els nostres diners), mb l’únic fonment de les firmcions d’un tinent gurdiciviler que, simplement, v dir mentides, com demostrrn els testimonis, persones que hi eren, que prticipven l mnifestció pcífic i fester, sense molestr ningú.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2015 20:12 h
Qun l ressc d’quelles imtges èries d’un riud de gent multicolor encr dur; qun el record inesborrble de l’esclt d’il·lusió i espernç de l Meridin encr és fresc; qun l pell de gllin de viure l qurt mnifestció històric en un Did encr és present; qun el riure per l recció dels prtits unionistes i de l Junt Electorl Centrl encr f ennuegr; i qun el tnc de fuel del vixell sobirnist que ens h de portr Ítc encr és bsolutment ple, després d’hver fet un proveïment d’1,4 milions de litres de benzin el di 11 de setembre; ens donem que estem del tot cpbussts en l cmpny electorl que h de donr form l Ctluny del futur.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2015 10:48 h
Enguny h estt un Did mgnífic. L’cte de l Meridin h reeixit. Ctluny, un vegd més, h conseguit que l’Onze de Setembre representés un esclt de joi i d’il•lusió col•lectiv. L logístic i l'orgnitzció de l'cte h estt excel•lent. Cl remrcr que els ctlns tenim gent molt preprd per orgnitzr quest men d'esdeveniments, però r cl el més importnt: gunyr, contundentment, el 27-S i començr fer polític de debò. Ar h rribt el moment de l responsbilitt col•lectiv perquè el 27-S pugui començr de debò un procés democràtic que ens porti cp l construcció d’un pís nou.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2015 01:37 h
El lerrouxisme es coneix Ctluny en un temps determint, principis del segle XX: http://blogs.spiens.ct/socilsenxrx/2011/02/21/el-lerrouxisme--l-ctluny-d%E2%80%99inicis-del-segle-xx/ El populisme és el que vol defensr els interessos del poble, però que cb sent l'profitment de les spircions del poble per obtenir un benefici. Com? Mitjnçnt l polític fomentd en l utilitzció de mètodes emotius i irrcionls per estimulr els sentiments per cceptr promeses i progrmes d'cció imprcticbles.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2015 21:18 h
“¿Es o no un revolución? Y vosotros, izquierdists ¿por qué no l poyáis?” Es preguntv hir el professor Rmón Cotrelo. L veritt és que les declrcions dels líders de Ctluny Sí que es Pot –que hem d’nr trobr Mdrid- no ens juden trobr l respost. Errejón h contrpost, per exemple, l desobediènci civil del “Sí se puede” dvnt les grns mobilitzcions de l’ANC. I s’h quedt tnt mple. Pedro Sánchez, per l sev bnd, desconcert: "No és Espny qui rob sinó militnts de CDC". Bé, l prems teòricment d’esquerres vui provv d’mgr l ràbi en l sev recció.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2015 14:11 h
Independènci sí. No? 2 Segon prt Li gfo l mà, li fig un petó ls llvis. Com vs perdre l fein? Mir que n’ets de tnoc, sembl mentid. Tnco els ulls com un form d’enfrontr-me l por que sento. A mi em v doldre i em dol tnt impotènci dvnt l segurett d’ell. Millor que em deixi en pu. Em sepro mb lentitud i mb cruixits. Crec que t’grd enfrontr de cr l relitt, ixò sí, tergiversd. Per comodr-se millor em moc i, en ixecr el cp, veig bnderes qudribrrdes tringle blu mb estrell blnc i tringle groc mb estrell vermell.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2015 08:56 h
Primer s'h de gunyr l guerr (pcífic i democràtic) i després fer l revolució. A l'ny 1936, els nrquistes i el POUM, en contr del legítim govern de l Generlitt de Lluís Compnys, volien fer les dues coses lhor (gunyr l guerr i fer l revolució) i que v pssr : que es v perdre l guerr i, com regl, vàrem prtir qurnt, snguinis i uniformitzdors, nys de frnquisme feixist; fins i tot en quest 2015, desprès de qurnt nys de l mort del dictdor, encr sofrim diferents versions dels neofrnquisme.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2015 08:05 h
L utilitzció prtidist dels prells de l'Estt està culminnt quest setmn en l mobilitzció brroer de l judictur i en l'menç militr. El silenci o l tebior de l respost del progressisme espnyol i ctlà subltern demostr l incomoditt creixent de l sev posició polític./ L'esquerr i l dret subsidiàries hn repetit un error històric. Pensr que podrien singulritzr-se de l'ofensiv ntiindependentist de l'oligrqui espnyol, ccentunt l'enfrontment Ctluny, vestint-lo de socil. L'hn espifit.
Llegir-ne més