14 de setembre de 2015 22:38 h
Síntesi de l intervenció d’Antoni Infnte l’cte “Som un sol poble” celebrt el di 9 Plm. Aquest cte de solidritt mb l Did de l’11S, estv orgnitzt per l’Assemble Sobirnist de Mllorc, L’Obr Culturl Bler i el Grup Blnquern i comptà tmbé mb les intervencions de Jume Mteu, president de l’OCB, d’Agnès Ambròs vicepresident de l’ASM i Àngels Folch del Secretrit de l’ANC, més de l intervenció musicls dels germns Mrtorell. Durnt molts nys les persones i entitts que teníem consciènci de l nostr ncionlitt ctln oprimid hem nnt bstint un discurs que brçv el conjunt de l Nció, els Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2015 20:08 h
Divendres vm tornr impctr, fer històri, mrcr un punt d’inflexió. Uns 200 corresponsls de mitjns de comunicció interncionls ho vn explicr, vn explicr com un poble unit v ser cpç d’emplenr l Meridin de Brcelon mb gent de totes les edts, mb gent divers, pcífic i somrient. Més d’un milió i mig de persones vn emplenr l’vingud. D’ltres no vn poder ni rribr perquè el metro es v col.lpsr, lguns feien d’extr l rodtge de joc de trons Giron i vestits d’èpoc les 17:14h vn cntr l’himne dels segdors.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2015 19:41 h
L grn mjori de tertulins unionistes sempre ens rgumenten -sobretot Cn Cuní– que l victòri de Junts pel Sí serà un desstre per Ctluny; però quests persontges públics no ens expliquen res en el cs que gunyés el No; és dir, que s’rticulés l Prlment un mjori entre el PP, Ciutdns i el PSC. No hi h dubte que si l llist de Junts pel Sí no guny mb contundènci (més de 68 diputts) s’ccelerrà, d’un mner bàrbr, l regressió, j ctulment en mrx, nomend (jo l’nomeno) frnquisme constitucionl.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2015 13:07 h
M’he psst grn prt de l vid, reservnt lgun moment reflexionr, pensr, sber per què pssv el que pssv, o per què lgun fet grdble o desgrdble hvi ocorregut; sempre he intentt prendre com podi millorr l mev formció, l mev pràctic professionl i el meu comportment, i tmbé m’h interesst trobr lgun explicció l mner d’ctur o d’opinr dels ltres. A vegdes, qun escolt un tertúli que trcten temes polítics, més que nlitzr el que diuen, intent descobrir per què ho diuen, com hn rribt tenir quell opinió i quin és l sev intenció en exposr-l.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2015 11:47 h
F vor de 40 nys, pot ser mes i tot, que l nostr unitt lingüístic h estt qüestiond o moltes voltes negd. V ser el 1975 qun un grup de ctedràtics de l Universitt de Vlènci per desfer dubtes i clrir les coses d’un per totes, vn sol-licitr un dictmen sobre quin er l llengu dels vlencins, dictmen que v dir el que fidelment reproduïm . “L’ssumpte està científicment clrit des de f molts nys, d’cord mb tots els estudiosos de les llengües romàniques, el vlencià es un vrint dilectl del ctlà.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2015 11:36 h
L Vi Lliure l Repúblic Ctln d'quest Onze de Setembre reunirà l Meridin de Brcelon un nodrid representció d'orgnitzcions sobirnistes i culturls d'rreu dels Pïsos Ctlns, singulrment de les Illes Blers, el Pís Vlencià i l Ctluny del Nord, que tenen ssignts trms propis l Vi, que són el 14, 13 i 12, respectivment. Tot i no ser un di festiu en quests territoris, són centenrs les persones que vitjrn l cpitl del Principt en utocrs especils o en ltres mitjns de trnsport per fer costt l històric mobilitzció.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2015 01:04 h
Tenim un exministre socilist ctlà que escriu un llibre per denuncir les flsedts del discurs econòmic independentist, però cb reconeixent que mb l independènci hi huri més recursos per Ctluny. Tenim nous polítics que diuen que poden cnvir-ho tot, però continuen fent com l vell polític: no defineixen l sev propost, continuen intentnt seprr els ctlns segons el seu origen (demnen el vot ls fills dels immigrnts), i fins i tot, proposen un front comú fvor del dret decidir. Qunts nys més cl defensr el dret decidir? Tenim un expresident socilist que mentre ens demn seny i reclm diàleg, ens compr mb els feixistes i nzis dels nys 30.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2015 00:00 h
Encr que sembli impossible encr hi h qui creu que existeix lgun remot possibilitt que Espny cnviï i ens ofereixi lgun di un solució l’escoces. Aquests unicornistes es neguen, doncs, cceptr el cràcter plebiscitri d’questes eleccions que hn estt convocdes com segon volt del 9-N que no v poder ser: cl, diuen, rmts d’infinit pciènci, donr encr un nov oportunitt l’Estt espnyol. Unió i Ctluny Sí Que Es Pot, des de segments oposts del qudrilàter ideològic plntegen, mb pocs mtisos, el mteix escenri.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2015 22:00 h
El progrm electorl de Junts pel Sí és molt clr respecte l’ssumpció de l vi unilterl per l proclmció de l independènci i l’estbliment de l’Estt Ctlà en els propers divuit mesos de legisltur, prtir del 27S. Amb detll es defineixen l progrm els pssos i l temporitzció d’quest unilterlitt: l implementció del progrm electorl en cp cs excedirà els 18 mesos previstos de legisltur; després de preprr un sèrie d’estructures d’Estt es procedirà proclmr l independènci; quest proclmció signific l desconnexió respecte l’ordenment jurídic espnyol; en el cs que l’Estt espnyol bloquegi l’utogovern de Ctluny el Govern i el Prlment procedirn l proclmció de l independènci i l’provció de l Llei de trnsitoriett jurídic; i que en primer lloc es proclm l independènci i després, j com estt independent, es procedeix redctr l Constitució -corregint-se ixí nteriors fulls de rut on es prevei l redcció de l Constitució encr essent un comunitt utònom, un fet contrdictori en si mteix tès que només qun s’ssoleix l independènci es pot cridr tot l ciutdni (tnt l que estv fvor de l independènci com l que estv en contr) votr en les eleccions constituents del nou Estt-.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2015 21:09 h
Mrgllo, després de l'èxit rotund en impedir l interncionlitzció d'unes eleccions que només són utonòmiques, i de les que prlen Merkel, Cmeron i el Congrés dels EUA, propos que trspssin Ctluny l'IRPF i els impostos del tbc i l'lcohol. I un reform constitucionl exprés per Ctluny. En l mteix conferènci però h reconegut que l'Estt rrib trd i que el problem ctlà és etern. I quest és el ministre més liberl; i h flt temps, perquè els ltres prtits del bloc espnyolist, PSOE i C's, el critiquin.
Llegir-ne més
