18 de setembre de 2015 14:21 h
El debt electorl que hir v trnsmetre 8TV v ser un debt complict. J l primer intervenció dels cndidts j es v veure que seri diferent l debt d’ltres eleccions utonòmiques. I és norml que ixí sigui perquè questes no són unes eleccions normls. L dignosi sobre el per què hem rribt fins quí j er diferent. Mentre uns nlitzven seriosment les rons, d’ltres intentven fer creure que ixò er conseqüènci de que el President Ms s’hvi tornt boig i hvi mnipult centenrs de milers de persones simplement per “divertimento".
Llegir-ne més
18 de setembre de 2015 13:33 h
L por l llibertt (18/9/2015) El proper 27S un prt de ctlns, segons les enquestes, optrn per votr Ciutdns, j que defens un visió instrumentl i mecànic de l polític. En cnvi, per quests votnts, el PP i el PSOE/PSC representen plntejments dogmàtics i rovellts, que j no els hi inspiren res, mlgrt hver-los vott nteriorment. Per un simple ró pràctic, quests votnts tmbé podrien votr Junts pel Si, com opció que h renuncit ls fonmentlismes i ls historicismes que ells r tmbé repudien. Només un cos, com ctlns, els hi impedeix votr Junts pel Si: l por l llibertt.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2015 10:50 h
Fins l’elector més escèptic reconeix hores d’r que el 27-S sern les eleccions més decisives per Ctluny des del finl de l dictdur. Després j res serà igul. Per més que lguns interessdment vulguin negr-ho, el que hi h en joc quell di és un plebiscit rel sobre l voluntt mjoritàri dels ctlns de continur formnt prt o no de l’estt espnyol. Que ningú s’engnyi. Unes eleccions utonòmiques sí que poden ser plebiscitàries per decidir l independènci de Ctluny de l mteix mner que les eleccions municipls de 1931 vn ser-ho sobre l monrqui Espny.
Llegir-ne més
18 de setembre de 2015 09:00 h
Són les set del mtí i em trobo l mev gàbi trpt veient l vid pssr lentment. Veig el meu nixement, l mev mre, el meu pre, els germns. Els enyoro tot i que sé que j són morts. L'rt els v mtr. Sóc el més petit de l mev fmíli i el que més nys h viscut en quest plnet hbitt per persones mb l cpcitt de fer molt de ml ls nimls. 6 nys són mss per un bru de més de 600 quilos segons els rmders, però el meu nhel seri morir de vell i no r. L gàbi és estret i no em deix respirr, l'ngoix és mortl i el pànic ser ssssint em f tremolr les cmes.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2015 20:12 h
En el segon dels rticles dedicts visites mítings, dedict l’cte de Junts pel Sí Bdlon, l sensció és que hi h diverses formcions que es volen propir de molts sectors ideològics de l societt, però cp ho pot fer mb contundènci. Cp, excepte Junts pel Sí. L llist independentist v fer gl de tots els seus registres l tercer ciutt del pís, mb prlments de membres d’ERC i CDC (Oriol Junquers i Neus Munté), i exmilitnts del PSC i ICV (Fbián Mohedno i Rül Romev). En especil, el públic es v mostrr entusist qun l’exlcldess socilist del municipi Mite Arqué v dirigir unes prules de suport Junts pel Sí.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2015 18:01 h
Polític o tràfic de drets humns? Ar en plen cmpny electorl, escoltr o llegir ls polítics en els mítings, reivindictius o despectius, fent referènci l’dversri que ells consideren l’enemic, es com tornr l mev infntes dels nys 1945-50 qun sorti de l’escol els dies de merct ,l migdi nv escoltr ls xrltns , que mb els seus brms semblven els mos , i que de veritt donven “durus” (5pesets) qutre pesets”, tot l gent que s’glutinv l voltnt d’quell que veni mntes , prigües , fixes i ungüent de serp, , que per mscot portv un mico sempre sobre l’esptll; el que veni mntes, l primer l’esteni perquè tothom pogués precir l sev mid , i nv brmnt i nv fegint mntes i ugmentnt el preu desproporciondment l bix de l primer, però result que les mntes fegides eren mes petites que l que hvi mostrt.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2015 16:44 h
Hem vist que els tcs l nostr llengu i l nostr cultur s’hn multiplict. Fins r hn comptt mb tot el poder, tn polític com informtiu, però quest possessió del poder i quest desinformció lgun di s’h d’cbr . I crec que l’hor h rribt. En un principi, qun creiem que el finl de l dictdur er imminent i mb el seu finl es podri implntr l democràci, creiem que només per quest fet gràcies n’ixò se’ns obririen els ulls i l unitt ncionl, tn de temps ridiculitzd i perseguid, tornri l sev condició primigèni i seri respectd i cceptd per tothom.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2015 14:30 h
És norml que els mitjns de comunicció i prtits polítics espnyolistes hgin dont tnt difusió les declrcions de Brck Obm. Totl no tenen cp més lloc on ferrr-se, però el que no veuen és que ferrr-se questes minces prules és gfr-se un ferro roent. I és que l’Estt Espnyol port més d’un ny pressionnt Obm perquè es pronunciï en contr de l independènci de Ctluny. No ho vn conseguir qun Mrino Rjoy v nr l Cs Blnc, i bns d’hir mb l visit del rei només v dir que desitjv continur tenir relcions mb un Espny fort i unid i qun un periodist li v preguntr sobre Ctluny v cllr.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2015 10:57 h
Segurment el titulr us podrà semblr un error, un brom de ml gust, un estupides sense sentit, potser tot ixò si voleu, però és tmbé més fàcil d’explicr, quest titulr és prt de l històri d’Hongri i evidentment f prt de l històri europe, er el 1956 i 200.000 hongresos fugien del seu pís trvés de l fronter mb Àustri, deixd obert conscientment des de Vien. L reprtició i les quotes no existien, l Creu Roj (no existi l UE) fei el que podi reprtint els refugits hongresos pels pïsos europeus plicnt l’esttut del refugit.
Llegir-ne més
17 de setembre de 2015 10:43 h
El poder bsolut del TC (17/9/2015) El PP, mb l ’quiescènci de Ciutdns i un dissimuld complicitt del socilistes, tirrà endvnt un modificció de l llei orgànic del Tribunl Constitucionl que el convertirà en un poder bsolut, com tribunl especil, tot contrdient els principis bàsics de qulsevol estt de dret. Efectivment, les resolucions del TC serà inpel·lbles i no tindrn opció de recurs ni un segon instànci. Els seus mgistrts, l meu entendre, s’hurien d’bstenir d’plicr quest modificció legt, incorrent, en tot cs, en un vulnerció dels drets humns l negr-se el dret un defens i un judici just, més de l’opció d’ccedir l tutel judicil efectiv independent i no preprd.
Llegir-ne més
