21 de setembre de 2015 20:12 h
RECTA FINAL. Aquest setmn serà clu per sber si el nou prlment es decntrà per l independènci o no. Al llrg d’quests tn sols sis dies que resten (només!) veurem pssr tots els fntsmes de l’unionisme. Tots s’cumulen l llrg del pssdís que tpon l sortid d’Espny com si fossin morts vivents. De nosltres depèn sortir-ne o quedr-hi tncts per sempre. L jornd h començt mb les declrcions que ens h dedict el governdor del bnc d’Espny, Luis Mri Linde. Més enllà de les firmcions previsibles fvor del comunict de l bnc de l’ltre di, tmbé h especult mb el fntsm que circul quests drrers dies –sobretot gràcies Albiol-, el del “corrlito”.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2015 15:07 h
Esperem que no. Com totes i tots sbeu, l nostre Pís v hver un gir molt importnt després de les eleccions utonòmiques. Cnvi de govern. I el que és més importnt: cnvi del cire de les persones que ens governrn durnt qutre nys. Perquè no ens engnyem, i com ben diu el meu mic Pedro el rus, no governen els prtits, governen les persones. Arrn d'quest fet, hem de fer moltes reflexions, moltes. L mjori impossibles per mi. Però hi h un que em dón voltes i voltes l cp. El cnvi. Perquè el lem principl de l btll politico-socil contr el govern nterior v ser precisment quest, el cnvi.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2015 12:40 h
Les bnques europees encr deuen riure, un grup de bnquers per estrictes motius ideològics, són del cln borbònic i són contrris l’utodeterminció dels pobles, està preprnt-se, diuen, mrxr d’un nou estt que represent ctulment el 26% del PIB de l’ctul estt espnyol. A primer ulld em sembl un cte de generositt infinit, imgineu que els qutre genets de l’poclipsi bncri, BBVA, L Cix, Bnc Sbdell i Bnco Sntnder, decideixen mrxr de Ctluny, segons el vostre criteri mic lector, qunts minuts trigrien rribr tocr les nostres portes els bncs europeus, ls quls els fri gràci poder posr les mnetes en quest pstís.
Llegir-ne més
21 de setembre de 2015 08:49 h
Els idels conservdors (21/9/2015) Per determints mbients immobilistes, del tot legítims i necessris, en drrer terme, l sev preocupció sobre el procés ctlà és si l finl del vitge només s’hurà trebllt per permetre governs progressistes o lterntius. Més enllà de les qüestions ncionls, fetes d’històri i sentiment, hi h les rons pràctiques en l construcció polític: l grnti del benestr socil i de l segurett públic, com bses per permetre l lliure empres i un comerç ctiu, principlment.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2015 23:59 h
L cmpny electorl s’h jugt quest diumenge TV3. L’udiènci que s’hgi mntingut fidel ‘L Tev’ h hgut d’guntr un ràfeg d’ctes unionistes quest diumenge l trd com compensció per hver retrnsmès l mnifestció de l Meridin. Un decisió de l Junt Electorl Centrl més que discutible, que més estbli que fossin els prtits ‘fectts’ els qui escollissin què hvi d’emetre TV3. En qulsevol cs, l mesur hurà provoct un descens de l’udiènci de l’emissor públic respecte un diumenge qulsevol.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2015 10:39 h
El Govern de Mdrid, els principls prtits espnyols i l mjori esbromdor dels mitjns de comunicció j hn dvertit dels desstres i les mences que plourn sobre Ctluny si el 27S els vots donen un empent decisiv l sí. Permetin-me des de l mev modèsti dvertir dels escenris que es generrn si l propost és bloquejd bruptment per l’Estt. O bé quest es neg un negocició trnquil•l del divorci./ Primer hipòtesi: l’Estt, l sev cst i l bses socils que li donen suport imposen l sev posició mb totes les rmes policils, jurídiques i de xnttge econòmic i socil.
Llegir-ne més
20 de setembre de 2015 00:22 h
Qun brm l “mrbunt” Qun tnt gent de les ltes esferes i de l bnc , responsbles dels greus problemes dels pobres en generl, de les indústries en prticulr i dels comerços en l mjori dels csos , don suport un govern que per ideologi dicttoril mmd de les venes del frnquisme, intenten esmicolr un nció com Ctluny , que només demn poder exercir el dret de votr per poder esbrinr i decidir el futur de tots els ctlns, esgrimeixen l polític de l por , mençnt mb tot men de brbritts incivils ,vol dir que els ctlns tenen totes les de gunyr i que Ctluny serà independent; si no for ixí , deixrien que Ctluny s’empstifes , per desprès profitr lo millor de l run , i llnçr l rest les escombrries.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2015 21:33 h
Tothom té un visió estereotipd de Cornellà de Llobregt, l ciutt del cinturó on viuen “els ltres ctlns”, expressió “modernet” molt usd últimment per dir “xrnego”. Un exemple de perversió del llengutge de l’expressió de l’estimt Pco Cndel . Producte de l polític de bix vold i d’prdor que prctiquen l mjor prt del nostres polítics. On s’ensumen certs ires de reservr etnològic, rcisme. A Cornellà de Bix o ltrment dit “del Centre”, viu un ltre Cornellà del qul ningú en prl, els Ctlnets.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2015 20:12 h
Ahir, l ptronl bncàri (l’AEB i l CECA) v publicr un inusul comunict en el que deien, feien un comentri tècnic sobre què pssri si Ctluny sortid de l moned únic. Tothom v entendre el que relment er llò, un posicionment polític en cmpny electorl esperont pel món econòmic espnyol per mirr de reforçr l cmpny de l por contr Ctluny. L qüestió és que les drreres enquestes donen mjori bsolut l’independentisme en escons, i un xifr proper tmbé l mjori en vots. Un resultt extrordinri. L bnc, quell orgnisme que sempre h dit que no es ficri en qüestions polítiques (perquè està costumd moure els fils per drrer, no s’engnyin), es veu obligd sortir en defens de l’Sttu Quo.
Llegir-ne més
19 de setembre de 2015 19:54 h
Qun en el decurs dels esdeveniments humns es f necessri per un poble dissoldre els vincles polítics que l'hn lligt un ltre, i ssumir entre les ncions de l terr el lloc seprt i igul que les lleis de l nturles i el Déu d’quest li donen dret, un just respecte l judici de l humnitt exigeix que declri les cuses que l'impulsen l seprció. Sostenim com evidents en si mteixes questes veritts: que tots els homes són crets iguls; que són dotts pel seu Credor de certs drets inlienbles; que entre quests hi h l vid, l llibertt i l recerc de l felicitt.
Llegir-ne més
