23 de setembre de 2015 12:06 h
L’editoril de l Federció que publiquen quest setmn un centenr de publiccions, defens l democràci i l llibertt de prems i denunci les intolerbles pressions cp els mitjns públics i l’ctitud dels mitjns de l’estt que pretenen crer un clim informtiu irrespirble Les ssocicions ctlnes de prems, revistes i mitjns digitls membres de l Federció (AMIC, ACPC i APPEC), que grup més de cinc-cents mitjns d’informció, publiquen quest setmn un editoril conjunt “Voteu en grn” perquè, “com mitjns que som més prop de l gent i perque l defens del pís i de l sev gent form prt del nostre ADN, volem deixr clr que quest és un societt mdur, que confi en si mteix per l construcció del propi futur.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 11:05 h
Ar j sbem de què nirà l pel·lícul. L’nuncid reform exprés de l llei que regul el funcionment del Tribunl Constitucionl, previst per l’octubre, i que li torg cpcitt snciondor contr quelles persones físiques o jurídiques que no pliquin immeditment els seus dictts, és l culminció d’un estrtègi ordid pel PP per frenr el procés d’lliberment ctlà. Durnt l desccelerció del procés sobirnist que es v viure entre l fllid consult del 9-N i l convoctòri de les eleccions del 27-S, uns mesos perduts que r ens podrien costr preu d’or, l’estt espnyol h construït un entrmt legl que, rribt el moment, li huri de permetre vortr qulsevol intent de secessió d’un mner instntàni, eficç i que nivell interncionl no ixequi gire polseguer.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 08:41 h
Cristins per l independènci (23/9/2015) Les propostes pstorls de l’Esglési espnyol encr preocupen lguns ctlns creients Mlgrt l’esforç del dinàmic grup Cristins per l independènci, per explicr que el dret d’utodeterminció del pobles, per medis pcífics i concertts, no sols està àmpliment recollit en el mgisteri pontifici (principlment de l m de Snt Jon Pu II) si no que s’inspir el misstge lliberdor i postòlic dels evngelis cnònics (Mteu, Mrc, Jon i Lluc). En quest sentit, el Sr. Arnu Figuers, un dels membres més ctius d’quest grup, s’h prodigt per explicr, tl com tmbé es document l pàgin web del grup (http://cristins.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 01:16 h
Est mñn, y sin querer, Rjoy h puesto de mnifiesto l punt del iceberg. Tods ls menzs del ncionlismo espñol, en los últimos dís con intensidd, y durnte mucho tiempo, son flss. Se sustentn en grndes mentirs y no tienen ningun bse rel. 1. Perderemos l ncionlidd espñol. De ningun mner, porque l Constitución espñol blindó en un rtículo que el estdo nunc podrí obligr ndie perder l ncionlidd. Y en el cso de l dopción de otr ncionlidd, tiene tres ños pr renovr l espñol. 2. Dejréis de ser europeos.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 00:36 h
Aquest mtí, i sense voler, Rjoy h desvetllt l punt de l’iceberg. Totes les mences que l’espnyolisme està destpnt mb intensitt els drrers dies, i des de f temps, són flses. Se sustenten sobre grns mentides i no tenen cp bse rel. 1. Perdreu l ncionlitt espnyol. De cp mner perquè l Constitució espnyol v blindr en un rticle que mi l’Estt no podri obligr ningú perdre l ncionlitt. I en cs d’doptr un ltr ncionlitt té tres nys per renovr l’espnyol. 2. Deixreu de ser europeus. Ctluny sempre h estt europe i hi h moltes mneres de ser-ho; vegi’s pïsos que estn Shengen o no, que estn l’euro o no etc.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2015 23:49 h
El terme nció té dues ccepcions oficils, més un de mev, que seri: “Aquell comunitt de persones que són solidàries entre elles, de bon grt”. Però r toc cenyir-se les definicions històriques. Per un bnd, ‘nció’ signific lloc on es neix, i el seu ús és tn ntic, que j es fei servir en l’èpoc dels romns per distingir els provincins respecte ls romns ndius. Aquest ccepció de ‘nció’ v evolucionr en el temps, fins cbr referint-se tmbé l territori mb uns costums culturls, un llengu i uns trets crcterístics, diferents dels dels territoris frontts.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2015 20:12 h
El nou cndidt de Junts pel Sí s’h tret l cret quest dimrts. Es diu Mrino Rjoy Brey i trebll de president d’Espny. Trebll temporl, perquè l’‘empres’ pot perdre un ‘deprtment’ molt grn en cinc dies que l frà cnvir per sempre. I ell hurà judt més que ningú. Els dirigents interncionls, els empresris, els bnquers, el PP, el seu ltveu Ciuddnos i el ‘tonto útil’ PSC hn quedt en evidènci gràcies l inestimble jud del cp de l’executiu espnyol. Res s’h repetit més en quest cmpny que els ctlns perdrn les ncionlitts espnyol i europe si es declr l independènci, però per sorpres de tothom, fins i tot del propi Rjoy, el president espnyol ho h negt sense voler.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2015 13:16 h
Alguns diuen que el 27S s’cb el mon pels ctlns. Els diris espnyols, i dos de ctlns finnçts per l’Estt espnyol, fn un cmpny de l por extrodinàri. Ningú no s’h preguntt per què tots quests diris hn cnvit de director sot el govern del PP? O qui els hi h pgt el resct dels seus deutes per no hver de tncr els seus pmflets? Són diris de vergony. Qulsevol mitjà interncionl h trctt millor informtivment i mb rigor el procés d’independènci de Ctluny.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2015 10:05 h
Les empreses que mencen mb mrxr de Ctluny, com per exemple “Pronovis”, de fet, estn fent un molt ml servei l gent de cs nostr. No hi h dubte que es trct, un vegd més, d’un menyspreu i un gressió contr Ctluny. A més, questes empreses no creuen en el merct lliure. Estn l servei d’un poder polític, mb seu Mdrid, corct i uniformitzdor. Per ltr bnd, el qui cre de debò llocs de trebll Ctluny és un mpli teixit de petit i mitjn empres rreld l pís i l territori.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2015 09:55 h
Aquest rticle el vig publicr vui f exctment un ny, el 22 de setembre del 2014, dies després del referèndum escocès. Dvnt l'llu de les estupideses, bretoldes, collondes i mences que estem llegint i escoltnt quests dies, crec que és dient i ctul tornr-lo publicr sis dies bns de les nostres eleccions. Només que fci pensr lgun vi indecís per decidir el seu vot, pg l pen l sev republicció. És norml que els pres vetllin i procurin tot el millor per ls seus fills, que un di rribrn ser pres i mb el temps tmbé vis.
Llegir-ne més
