25 de setembre de 2015 09:40 h
Segons expliquen, en l trdició orientl estn molt més costumts que nosltres veure els problemes més com oportunitt de superció que com dificultts o pedres l cmí. Desconec el que pug tenir de cert i generlitzble però el que és fàcilment consttble és que és en l superció dels problemes qun s'dquireix mdures. El contrri és instl·lr-se en un bucle negtiu que cb fectnt l personlitt individul o de les col·lectivitts. Certment tot problem pot tenir diversos enfocments i el que nomenem superció pot tenir diferents lterntives.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 08:47 h
Els ésser humns com rmes (25/9/2015) L crisis humnitàri derivd de l guerr Síri fins que no h genert milers de refugits entrnt Europ no h esdevingut un problem d’urgent solució. Si romnen en cmps en les fronteres, muntegts i sense cp fi, ni Europ ni d’ltres potències interncionls i pren tenció. Qun l mre humn es pos en mrx, per conseguir entrr i estblir-se Europ, qulsevol preu, les coses j són diferents. Cl ctur i prr-ho de form més o menys digne. I només llvors s’entén que l millor solució és que cbi l guerr, i l gent no hgi de mrxr.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 08:04 h
En vist de que les forces sobirnistes, empeses i liderdes per l societt civil (L de veritt. L que s’express decidid i cívicment, sense nr en contr de res si no fvor d’un nhel j molt mjoritri) hn conseguit unir esforços per un motiu determint i principl que sobrepss les pròpies idees i mneres de enfocr les relitts i els problemes de cd formció polític, desembrquen i desembrcrn les vegdes que fci flt -r si- els que hurien de vetllr perquè ixò nostre, i principlment seu, no estes com està.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 08:00 h
Qun nv l'escol cd èpoc històric teni l sev piràmide de poder -o socil- corresponent. En quest, els poders superiors que són el rei, els nobles, el clergt i els burgesos sempre estven per sobre de les persones del poble. Però, mb els nys, quest piràmide h nt derivnt en l que es coneix ctulment on el rei, els bncs i les multincionls estbleixen el seu control sobre els governnts que són escollits pel poble. Aquest és l democràci explicd grosso modo que hem tingut Espny des que un petit dictdor v morir -ml els pesi lguns que no l voldrien ixí.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 04:34 h
(Publict "El Punt Avui" el 22-Sep-15) Amb el 27 tocr, pg l pen de prendre perspectiv: quest diumenge votrem democràticment si volem ser independents, un fit únic en l històri de qulsevol poble. I no obstnt, no f tnts nys, com comunitt, quest no er ni de lluny el nostre objectiu. De fet, després de l mort d’en Frnco, l’enorme mjori del pís er utonomist convençud, i els escssíssims independentistes, eren vists com un brrej d’excèntrics i, directment, terroristes. Ctluny v creure en un Espny utonòmic de tot cor, i hi v posr el millor de si mteix per fer-l funcionr, mb incomptbles situcions on es scrificv el nostre interès directe en res l “governbilitt” d’Espny.
Llegir-ne més
24 de setembre de 2015 23:59 h
Benvolguts i benvolgudes, Ahir vig penjr un esteld l blcó de l'Ajuntment de Brcelon, i ixò v desencdenr un sèrie de reccions que hn cbt portnt un considerble enrenou. Em sp greu tot el que h psst, i hvent reflexiont sobre el meu cte, hig de reconèixer que no vig estr encertt. Segur que no er el moment ni er el gest que cli. Per ixò vull oferir les meves disculpes tots els que s'hgin pogut sentir ferits o ofesos, els que hgin trobt el fet poc oportú i sobretot, ls milers de persones que f dies que trebllen en l'objectiu més noble que ens hem mrct com poble, i que r hgin pogut sentir-se perjudicts.
Llegir-ne més
24 de setembre de 2015 23:50 h
El cstell que h estt construint l’unionisme institucionl mb l connivènci de l rest de prtits espnyolistes semblv ben robust. Els rguments que h cret el govern del PP, fent prlr lguns líders interncionls i els poders fàctics de l’Estt per conformr un estrtègi de l por, semblven un fortles inexpugnble. Tot i sber que el mur espnyol pti d’luminosi, lguns creien que guntri dret com mínim fins després del 27-S. Ar bé, no h estt ixí. En dos dies l fçn de l’estructur h cigut desplomd i només en qued l’esquelet, que h deixt en evidènci ulls dels ctlns i d’Europ que Espny s’h convertit en un fràgil cstell de sorr.
Llegir-ne més
24 de setembre de 2015 23:30 h
El diumenge dia 27 de setembre, el poble català fareu història votant per la independència, la llibertat i la construcció d'un estat democràtic: la república catalana. Des del País Valencià, vos volem donar tot el suport per a vèncer tots els entrebancs que us posen i us posarà l'estat espanyol. La vostra llibertat serà el principi de la nostra! Avant per la Independència, la Llibertat, la Democràcia, per la República Catalana.
Llegir-ne més
24 de setembre de 2015 22:43 h
L’Estt espnyol h nuncit que frà un reil decret per crregr-se totes les entitts del tercer sector, les entitts d’jut les persones, de Ctluny. No és brom, és rel. Si el di 27 de setembre no iniciem el procés d’independènci i ens quedem Espny quest ny vinent qunt els ctlns fem l declrció de l rent i mrquem l csell de donr un prt del IRPF les entitts mb finlitts socils, quests diners no nirn prr entitts socils ctlnes, sinó que només i exclusivment entitts d’àmbit esttl.
Llegir-ne més
24 de setembre de 2015 12:21 h
El dilem de diumenge per molts ctlns és decidir si votr sense o mb ccent. Sembl fàcil, sembl un decisió sense importànci, sense cp men de trnscendènci. Alguns es pregunten: "tn importnt és votr mb ccent?". Doncs, j us ho dic r, trnscendentl. Un ccent per l'eternitt. Des de f poc de dos mesos, els prtits ens intenten convèncer que hi h set cndidtures i d'questes només dues estn clrment fvor del "Sí" i l rest fvor del "No", "del potser sí", "del sí però no" o "del potser no".
Llegir-ne més
