Vicent Luna
23 de setembre de 2015 17:55 h
La independència en el "Imperio donde no se ponía el Sol"
1: Flndes (1581-1648); 2: Portugl (1640); 3: Colòmbi (1810-1824); 4: Prgui (1811); 5: Veneçuel (1810-1823); 6: Argentin (1816); 7: Xile (1818); 8: Perú (1821); 9: Cost Ric (1808-1821); 10: El Slvdor (1808-1821); 11: Guteml (1808-1821); 12: Hondures (1808-1821); 13: Nicrgu (1808-1821); 14: Pnmà (1821); 15: Repúblic Dominicn (1821-1865); 16: Mèxic (1810-1821); 17: Equdor (1809-1830); 18: Bolívi (1810-1826); 19: Cub (1895-1899); 20: Mrroc (1956); 21: Guine Equtoril (1968); 22: Ifni i el Rif (1969); 23: Sàhr Occidentl (1975); 24: CATALUNYA (2015- ).
Llegir-ne més
3 comentaris
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
23 de setembre de 2015 14:34 h
Valencians i valencianes: desgràcia merescuda?
L pèrdu econòmic que h ptit el Pís Vlencià és un dels exemples d'espoli colonil més injustos que existeixen l món. Zpln, Rit, Cmps, Blsco, Fbr... No en teníem prou cstic? Doncs fegim ltre bsorbidor dels diners dels vlencins/es i el més sngoner de tots: L'estt espnyol. Aquest mètode fvoreix uns pocs, mentre hem de sentir que no es poden finnçr educció i snitt públiques per flt de solvènci. L desfet és grn però el poble vlencià v obrint els ulls i v desmuntnt mentides que teníem com rguments inqüestionbles.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
23 de setembre de 2015 12:06 h
Editorial conjunt “voteu en gran” de la federació d’associacions d’editors de premsa, revistes i mitjans digitals
L’editoril de l Federció que publiquen quest setmn un centenr de publiccions, defens l democràci i l llibertt de prems i denunci les intolerbles pressions cp els mitjns públics i l’ctitud dels mitjns de l’estt que pretenen crer un clim informtiu irrespirble Les ssocicions ctlnes de prems, revistes i mitjns digitls membres de l Federció (AMIC, ACPC i APPEC), que grup més de cinc-cents mitjns d’informció, publiquen quest setmn un editoril conjunt “Voteu en grn” perquè, “com mitjns que som més prop de l gent i perque l defens del pís i de l sev gent form prt del nostre ADN, volem deixr clr que quest és un societt mdur, que confi en si mteix per l construcció del propi futur.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
23 de setembre de 2015 11:05 h
Sancions per aturar la independència
Ar j sbem de què nirà l pel·lícul. L’nuncid reform exprés de l llei que regul el funcionment del Tribunl Constitucionl, previst per l’octubre, i que li torg cpcitt snciondor contr quelles persones físiques o jurídiques que no pliquin immeditment els seus dictts, és l culminció d’un estrtègi ordid pel PP per frenr el procés d’lliberment ctlà. Durnt l desccelerció del procés sobirnist que es v viure entre l fllid consult del 9-N i l convoctòri de les eleccions del 27-S, uns mesos perduts que r ens podrien costr preu d’or, l’estt espnyol h construït un entrmt legl que, rribt el moment, li huri de permetre vortr qulsevol intent de secessió d’un mner instntàni, eficç i que nivell interncionl no ixequi gire polseguer.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
23 de setembre de 2015 08:41 h
Cristians per la independència (23/9/2015)
Cristins per l independènci (23/9/2015) Les propostes pstorls de l’Esglési espnyol encr preocupen lguns ctlns creients Mlgrt l’esforç del dinàmic grup Cristins per l independènci, per explicr que el dret d’utodeterminció del pobles, per medis pcífics i concertts, no sols està àmpliment recollit en el mgisteri pontifici (principlment de l m de Snt Jon Pu II) si no que s’inspir el misstge lliberdor i postòlic dels evngelis cnònics (Mteu, Mrc, Jon i Lluc). En quest sentit, el Sr. Arnu Figuers, un dels membres més ctius d’quest grup, s’h prodigt per explicr, tl com tmbé es document l pàgin web del grup (http://cristins.
Llegir-ne més
Josep Huguet
23 de setembre de 2015 01:16 h
EL GRAN FAROL (en castellano)
Est mñn, y sin querer, Rjoy h puesto de mnifiesto l punt del iceberg. Tods ls menzs del ncionlismo espñol, en los últimos dís con intensidd, y durnte mucho tiempo, son flss. Se sustentn en grndes mentirs y no tienen ningun bse rel. 1. Perderemos l ncionlidd espñol. De ningun mner, porque l Constitución espñol blindó en un rtículo que el estdo nunc podrí obligr ndie perder l ncionlidd. Y en el cso de l dopción de otr ncionlidd, tiene tres ños pr renovr l espñol. 2. Dejréis de ser europeos.
Llegir-ne més
Josep Huguet
23 de setembre de 2015 00:36 h
EL GRAN FAROL
Aquest mtí, i sense voler, Rjoy h desvetllt l punt de l’iceberg. Totes les mences que l’espnyolisme està destpnt mb intensitt els drrers dies, i des de f temps, són flses. Se sustenten sobre grns mentides i no tenen cp bse rel. 1. Perdreu l ncionlitt espnyol. De cp mner perquè l Constitució espnyol v blindr en un rticle que mi l’Estt no podri obligr ningú perdre l ncionlitt. I en cs d’doptr un ltr ncionlitt té tres nys per renovr l’espnyol. 2. Deixreu de ser europeus. Ctluny sempre h estt europe i hi h moltes mneres de ser-ho; vegi’s pïsos que estn Shengen o no, que estn l’euro o no etc.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
22 de setembre de 2015 23:49 h
Una Catalunya independent de rècord Guinness
El terme nció té dues ccepcions oficils, més un de mev, que seri: “Aquell comunitt de persones que són solidàries entre elles, de bon grt”. Però r toc cenyir-se les definicions històriques. Per un bnd, ‘nció’ signific lloc on es neix, i el seu ús és tn ntic, que j es fei servir en l’èpoc dels romns per distingir els provincins respecte ls romns ndius. Aquest ccepció de ‘nció’ v evolucionr en el temps, fins cbr referint-se tmbé l territori mb uns costums culturls, un llengu i uns trets crcterístics, diferents dels dels territoris frontts.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
22 de setembre de 2015 20:12 h
5. Rajoy desmunta tots els arguments que han construït els poders fàctics espanyols en 30 segons
El nou cndidt de Junts pel Sí s’h tret l cret quest dimrts. Es diu Mrino Rjoy Brey i trebll de president d’Espny. Trebll temporl, perquè l’‘empres’ pot perdre un ‘deprtment’ molt grn en cinc dies que l frà cnvir per sempre. I ell hurà judt més que ningú. Els dirigents interncionls, els empresris, els bnquers, el PP, el seu ltveu Ciuddnos i el ‘tonto útil’ PSC hn quedt en evidènci gràcies l inestimble jud del cp de l’executiu espnyol. Res s’h repetit més en quest cmpny que els ctlns perdrn les ncionlitts espnyol i europe si es declr l independènci, però per sorpres de tothom, fins i tot del propi Rjoy, el president espnyol ho h negt sense voler.
Llegir-ne més
Èric Bertran
22 de setembre de 2015 13:16 h
Des de que es va anunciar el 27S Catalunya ha obtingut un record històric en inversió estrangera
Alguns diuen que el 27S s’cb el mon pels ctlns. Els diris espnyols, i dos de ctlns finnçts per l’Estt espnyol, fn un cmpny de l por extrodinàri. Ningú no s’h preguntt per què tots quests diris hn cnvit de director sot el govern del PP? O qui els hi h pgt el resct dels seus deutes per no hver de tncr els seus pmflets? Són diris de vergony. Qulsevol mitjà interncionl h trctt millor informtivment i mb rigor el procés d’independènci de Ctluny.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
35
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs