25 de setembre de 2015 12:37 h
EXCEPCIONALMENT AVUI TAMBÉ LA PODEU ESCOLTAR: https://soundcloud.com/ericbertrn/editoril-ric-bertrn-crid-l Tot és possible. Més que possible, les nostres mns, un pperet, un urn, un somriure, un gest… J no és un somni i mireu que hi hem somnit. J no és un lluit i ixò que ens hi hem deixt l pell, i que els nostres vntpssts s’hi vn deixr l vid. Algunes veus utoritzdes diuen que el 1714 qun tot semblv perdut els ctlns vn continur lluitnt defensnt l murll fins perdre l vid sense rendir-se.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 11:26 h
Benvolguts compnys i compnyes no sóc gire d’escriure en les plnes dels diris però en quest ocsió si s’ho vl. El perquè, és ben senzill: -En questes eleccions ens estem jugnt el nostre futur tot en un crt. Dic ixò, dont el procés electorl decisiu -encr que lguns no els grdi- i que j portem molts nys d’estncment polític sense poder decidir relment com volem que sigui l nostr nció ctln. Els ctlns i ctlnes volem viure en llibertt i mb ixò el que vull dir es que no tenim por del que vindrà ns l contrri.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 10:56 h
F 30 nys els independentistes ctlns érem testimonils: pocs i ml vinguts. Avui, l’independentisme és hegemònic: som molts i fem piny. Per lguns de nosltres, els que j ho érem qun érem 4 gts, el que pssrà diumenge 27 de setembre és, segurment, el que més s’prop un somni de joventut fet relitt. El mite de l mjori silencios, mesell i ssenyd que no vol soroll i es conform mb les molles s’enfonsrà gràcies l pes de centenrs de milers de sobres que omplirn les urnes. I ho frem mitjnçnt el mecnisme més cívic i democràtic que hi h.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 10:53 h
Èxit totl de l’cte electorl d’hir, dijous 24 de setembre, de Junts pel Sí l pvelló de Fontdju, A Giron. Es comentv, bns de l`cte, que seri difícil omplir 7.000 plces i l finl vàrem ser 9.000 ciutdns. En quest cte electorl és vei, es plpv l il•lusió col•lectiv, en positiu, de voler construir un pís nou, més just, més net i més lliure. Tots els intervinents vren estr esplèndids. Em vn grdr molt unes prules, en llengu frnces, que v dirigir l’Artur Ms uns representnts del Quebec.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 10:28 h
Aquest dimrts psst, di 15, finlment, després de més de 3 nys d’incertes, es v celebrr Plm un cerimòni, oficilment nomend judici, com conseqüènci de l qul els qutre encusts de Bunyol pels fets del 28 de mig de 2012 hn estt declrts culpbles de desobediènci greu les ordes de l guàrdi civil, i condemnts un mult de 6 euros diris per 9 mesos. D’cord mb l versió oficil, l desobediènci es v produir l costt de l’estció del tren, pel fet de negr-se els custs fer que els l·lots que seien l crril dret de l crreter, bixnt, s’ixecssin i deixssin l vi lliure.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 09:40 h
Segons expliquen, en l trdició orientl estn molt més costumts que nosltres veure els problemes més com oportunitt de superció que com dificultts o pedres l cmí. Desconec el que pug tenir de cert i generlitzble però el que és fàcilment consttble és que és en l superció dels problemes qun s'dquireix mdures. El contrri és instl·lr-se en un bucle negtiu que cb fectnt l personlitt individul o de les col·lectivitts. Certment tot problem pot tenir diversos enfocments i el que nomenem superció pot tenir diferents lterntives.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 08:47 h
Els ésser humns com rmes (25/9/2015) L crisis humnitàri derivd de l guerr Síri fins que no h genert milers de refugits entrnt Europ no h esdevingut un problem d’urgent solució. Si romnen en cmps en les fronteres, muntegts i sense cp fi, ni Europ ni d’ltres potències interncionls i pren tenció. Qun l mre humn es pos en mrx, per conseguir entrr i estblir-se Europ, qulsevol preu, les coses j són diferents. Cl ctur i prr-ho de form més o menys digne. I només llvors s’entén que l millor solució és que cbi l guerr, i l gent no hgi de mrxr.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 08:04 h
En vist de que les forces sobirnistes, empeses i liderdes per l societt civil (L de veritt. L que s’express decidid i cívicment, sense nr en contr de res si no fvor d’un nhel j molt mjoritri) hn conseguit unir esforços per un motiu determint i principl que sobrepss les pròpies idees i mneres de enfocr les relitts i els problemes de cd formció polític, desembrquen i desembrcrn les vegdes que fci flt -r si- els que hurien de vetllr perquè ixò nostre, i principlment seu, no estes com està.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 08:00 h
Qun nv l'escol cd èpoc històric teni l sev piràmide de poder -o socil- corresponent. En quest, els poders superiors que són el rei, els nobles, el clergt i els burgesos sempre estven per sobre de les persones del poble. Però, mb els nys, quest piràmide h nt derivnt en l que es coneix ctulment on el rei, els bncs i les multincionls estbleixen el seu control sobre els governnts que són escollits pel poble. Aquest és l democràci explicd grosso modo que hem tingut Espny des que un petit dictdor v morir -ml els pesi lguns que no l voldrien ixí.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2015 04:34 h
(Publict "El Punt Avui" el 22-Sep-15) Amb el 27 tocr, pg l pen de prendre perspectiv: quest diumenge votrem democràticment si volem ser independents, un fit únic en l històri de qulsevol poble. I no obstnt, no f tnts nys, com comunitt, quest no er ni de lluny el nostre objectiu. De fet, després de l mort d’en Frnco, l’enorme mjori del pís er utonomist convençud, i els escssíssims independentistes, eren vists com un brrej d’excèntrics i, directment, terroristes. Ctluny v creure en un Espny utonòmic de tot cor, i hi v posr el millor de si mteix per fer-l funcionr, mb incomptbles situcions on es scrificv el nostre interès directe en res l “governbilitt” d’Espny.
Llegir-ne més